La promesa falsa de Machado que marcarà la legislatura

Pedro Sánchez ha sortit enfortit de la primera sessió del seu ple d’investidura. Hi ha hagut tres revolts a la carretera, però cap no l’ha fet estimbar. El primer ha estat l’hemeroteca que li ha retret el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que palesava contradiccions importants de Sánchez amb l’amnistia. El segon, el to incendiari de Vox, que ha acabat abandonant l’hemicicle després de denunciar un cop d’estat i de comparar Sánchez amb Adolf Hitler. El tercer, el torn de Junts per Catalunya. La portaveu Míriam Nogueras s’ha reunit amb el número tres del PSOE, Santos Cerdán, i li ha fet arribar el malestar amb el discurs de Sánchez a migdia, que ha presentat l’amnistia com una concessió i ha dit que serviria per a mostrar “la fortalesa i la vigència” de la constitució del 1978. Durant uns minuts ha corregut pel congrés espanyol el rumor que Junts sospesava d’abstenir-se en la primera votació, però Nogueras en el seu discurs no ha fet sinó tocar-li el crostó: “Amb nosaltres no tempti la sort.”

Si hi afegim que no hi ha hagut tensió significativa al carrer, tot i que feia dies que els canals d’extrema dreta fantasiejaven amb un assalt al Capitoli a l’espanyola, el balanç per a Sánchez ha estat positiu: tot a lloc. Demà encara hi haurà el torn del PNB, Bildu i la resta de partits amb menys representació –llevat de Compromís i Més, que no han tingut torn de paraula propi perquè són integrats a Sumar, que ha gastat tots els minuts amb una sola oradora: Yolanda Díaz. No ha estat ni tan sols el debat més encès de l’era Sánchez, que en la rèplica al PP i Vox ha semblat gairebé que imitava l’efecte provocador d’Óscar Puente, el diputat socialista per Valladolid que va respondre a Feijóo en el seu debat fallit d’investidura. Sánchez se n’anirà a dormir amb els vots assegurats per a demà, però l’acompanyaran dos advertiments. El de Feijóo, que li ha dit que mantindrà el to agre i combatiu tot el mandat, i el de Nogueras, que ha assegurat que la continuïtat de la legislatura dependrà del compliment dels acords.

La sessió, doncs, ha servit més per a esbossar com seran els quatre anys vinents que no pas per a fer tremolar res. La fletxa que més vegades miraran de clavar-li el PP i Vox, que han coincidit a acusar Sánchez de “corrupció política”, és la de la mentida. Feijóo li ha recordat que Sánchez havia arribat a dir que no reposaria tranquil –“Ni jo ni el 95% dels espanyols”, va dir– si Unides Podem entrava al govern; que no pactaria mai amb Bildu, que no deixaria que la governabilitat de l’estat es basés en Esquerra Republicana; que es va comprometre a “portar el senyor Puigdemont cap a Espanya i que retés comptes davant la justícia”; i, sobretot, que l’amnistia era impossible perquè no entrava en la legislació ni en la constitució espanyoles. Amb fatxenderia i desimboltura, Sánchez ha furgat en la ferida de Feijóo com “un fals guanyador i un mal perdedor” d’eleccions, i ha representat un atac de riure tot burlant-se de la tesi que va defensar Feijóo fa uns mesos: “No sóc president perquè no vull.”

El president de Vox, Santiago Abascal, ha acusat Sánchez de voler perpetrar un cop d’estat i l’ha comparat amb Hugo Chávez, Nicolás Maduro i fins i tot Hitler. “Hitler també va arribar al poder després d’unes eleccions”, ha dit. Amb un matís: “El socialista alemany va mentir menys que el socialista espanyol.” La presidenta del congrés, Francina Armengol, li ha demanat que retirés l’expressió “cop d’estat” i ha reivindicat la legitimitat del procés electoral, però Abascal s’hi ha negat, ha denunciat que el censuraven i Vox ha acabat abandonant l’hemicicle. Tanmateix, abans ha repescat unes quantes declaracions de ministres socialistes que havien estat molt contundents contra l’amnistia. S’ha inspirat tal volta en un vídeo que va publicar ahir la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en què apareixien velles declaracions. “L’amnistia no és prevista en la constitució”, va dir Luis Planas; “No és reconeguda en el nostre ordenament jurídic”, va dir Fernando Grande-Marlaska; “No és plantejable en un estat constitucional i democràtic”, va dir Carmen Calvo.

Ayuso, present entre el públic, ha seguit la sessió amb les celles arrufades i ha estat justament protagonista d’un dels moments que han tingut més volada a les xarxes socials. Quan Sánchez ha recordat que Pablo Casado va haver de deixar la presidència del PP després d’haver denunciat un presumpte cas de corrupció a la Comunitat de Madrid, les càmeres han enfocat Ayuso, que ha titllat el president espanyol de “fill de puta”. Sánchez, que no ho ha vist i, per tant, no li ha respost, ha burxat en la incomoditat de Feijóo per la popularitat d’Ayuso i, seguint la línia del matí, ha criticat l’acostament del PP a l’extrema dreta. “Però com volia que el votessin el PNB i Junts si s’ha aliat amb Vox, que els vol il·legalitzar?”, li ha demanat. La resposta del gallec ha estat traçuda. “Sap què passa? Que vostè va dir que Ciutadans era d’extrema dreta abans d’anar a una investidura amb ells, i que vostè va dir que Junts era d’extrema dreta i avui es presenta a la investidura amb el seu suport”, ha dit.

El discurs de Gabriel Rufián ha estat gairebé tot en castellà, llevat de tres minuts finals, respecte de la més de mitja hora total. El repartiment de la llengua, de fet, ha semblat calculat. En castellà, la part central de la intervenció, dedicada a respondre el PP i Vox, havent ja assumit del tot el paper de soci de Sánchez. “Fa quaranta-sis anys que diuen que es trenca Espanya”, ha dit mirant la tribuna dreta: “Ho van dir amb el PCE, amb la constitució, amb l’estat de les autonomies, amb el tripartit, amb les negociacions amb ETA, amb l’estatut, amb el pla Ibarretxe, amb el govern PSOE-Podem, amb el fet que es parli català al congrés; ara ho diuen per l’amnistia i potser perquè el Girona va primer.” No se li ha acudit cap altre instant de trencament. I en català, ha manifestat una mica de desconfiança per al socialista i missatges per a l’electorat català. “No se la jugui”, li ha dit a Sánchez. “No podem exigir a Espanya que reconegui la nostra pluralitat si nosaltres no reconeixem la nostra pròpia pluralitat.”

Per acabar, Nogueras ha sortit al faristol amb una voluntat visible de ser més contundent que no Rufián, i ha parlat sempre en català, però les exigències a Sánchez han estat de contingut moderat. La portaveu de Junts s’ha escarrassat a demostrar que les coses han de ser diferents d’ara endavant i ha recordat a Sánchez que l’acord que van signar diu que el mètode de les negociacions ha de canviar, però no li ha traçat cap línia vermella més enllà de recordar-li que en necessita els vots. “En lloc d’anar a preu fet, anirem a tant la peça. En lloc de fer una llista de la compra, sempre insatisfeta, volem parlar del supermercat sencer –li ha dit–; per a fer el mateix, no ens necessita a nosaltres.” Sánchez ha moderat un xic el to, ha constatat les diferències enormes que diu que separen el PSOE i Junts i s’ha compromès amb Nogueras: “Vostè compta amb el meu compromís i amb el del meu partit que complirem el pacte.”

En veient la malfiança que tant Rufián com Nogueras han expressat envers els socialistes, tal volta aquesta serà la legislatura de la falsa citació d’Antonio Machado. Feijóo li ha retret a Sánchez que en cités només una part: “Avui és sempre encara.” “Digui-la sencera, senyor Sánchez, o és que en les cites menteix, vostè?” Però un piulet del cantautor Ismael Serrano l’ha esmenat. L’afegit és seu, no pas de Machado. I no deixa de ser irònic que la segona part –ai, las– sigui una citació falsa. Diu així: “I ara és el moment de complir les promeses que ens vam fer.” Les mentides i les promeses, el nus dels quatre anys vinents.