El coronavirus remarca els defectes d’una certa globalització

El model econòmic desregulat deixa les comunitats humanes sense defensa enfront de fenòmens planetaris que els governs no poden controlar

Vicent Partal
05.03.2020 - 20:50
Actualització: 05.03.2020 - 21:19
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La crisi motivada per la malaltia del coronavirus 2019 (Covid-19) és sobretot, sanitària. Però va mostrant cada dia més, paral·lelament al progrés geogràfic, una crisi política, econòmica i social. És evident que l’extensió de la malaltia posa en relleu els defectes de la globalització, tal com s’entén majoritàriament avui, i comença a ser evident també que aquesta crisi mirarà d’aprofitar-la sobretot l’extrema dreta, sempre obsessionada amb el control de les fronteres dites nacionals.

Ahir la malaltia ja havia arribat a setanta-sis estats del món. Partint de la Xina, l’epidèmia s’ha estès ràpidament pels cinc continents, ha causat una alarma mundial i amenaça el funcionament regular de l’economia globalitzada. Com explica el professor Ian Goldin al llibre The Butterfly Defect, la forma que ha adoptat aquestes darreres dècades la globalització econòmica fa que el món perille de tenir grans desastres, que són amplificats per la dependència geogràfica que s’ha instaurat. Aquest model econòmic desregulat –’complaent’, en diu ell– de fomentar els intercanvis cobejant tan sols els màxims beneficis deixa les comunitats humanes sense defensa contra fenòmens planetaris que els governs ja no poden controlar des de la perspectiva nacional.

Va ser el cas de la crisi financera del 2008 i ho són el de la crisi del coronavirus o la crisi climàtica. Els governs estatals són impotents enfront de la magnitud del problema i això origina una contradicció perillosa: la democràcia no funciona a escala planetària, no hi ha cap procés electoral en un pla superior al dels estats reconeguts internacionalment. I, per tant, el control d’aquestes crisis enormes no està a les seues mans. I arran d’això, el recurs fàcil i primari de prometre de tornar al proteccionisme o alçar murs físics apareix amb una facilitat que esborrona. I legitima el discurs de l’extrema dreta.

Del punt de vista econòmic, el problema és monumental. Avui pràcticament no hi ha fàbriques que controlen localment el procés sencer de producció de res. Qualsevol cosa es fabrica amb l’acoblament de parts que arriben de qualsevol racó del món, seguint aquesta lògica de la maximització del benefici, imposada per les modernes empreses mundials sense amo, en mans dels executius, que han canviat per sempre, crec que per a empitjorar-la, la cara del capitalisme. Per exemple, l’obsessió per això que s’anomena ‘just in time’ redueix costs en una situació normal, però en la crisi actual trenca la cadena productiva i pot arribar a paralitzar les empreses –’just in time’ és la tendència a no tenir estocs de reserva de les parts a acoblar, de manera que es redueix la despesa perquè no cal tenir grans magatzems i tot depèn de l’arribada ‘just a temps’ d’aquests components, normalment amb vaixell des d’Àsia.

L’economia moderna es troba abocada a un cicle perillós que no permet de fer inversió a mitjà o llarg termini perquè gairebé l’únic senyal públic de la salut d’una empresa són els beneficis, analitzats obsessivament cada trimestre. I poques empreses s’arrisquen a dir que un trimestre no han fet guanyar tants diners als seus inversors –com era habitual–, perquè han fet inversions prudents a llarg termini amb l’objectiu de ser més resilients quan ho necessiten. Tanmateix, la voracitat dels mercats s’ha tornat tan irracional que es gira en contra desesperadament quan una crisi de les dimensions d’aquesta sacseja l’economia mundial. Ahir mateix l’índex Dow Jones va baixar més de 700 punts coincidint amb les notícies de l’expansió de la malaltia del coronavirus 2019 als Estats Units.

La crisi és general i afecta tot el planeta. Però hi ha un aspecte clau de la globalització, de la globalització tal com l’entenem avui, que n’ha resultat especialment afectat: aquesta crisi qüestiona el paper de la Xina com a gran fàbrica global i això pot tenir unes conseqüències molt importants a mitjà termini.

Basant-se en les mateixes raons de maximitzar els beneficis, avui la Xina produeix una quantitat enorme, desproporcionada, de productes de consum diari de tot el món, que ja no es fabriquen localment. De manera que una disrupció com aquesta té efectes planetaris negatius, ràpidament. I no únicament directes –la manca de producte. Moltes empreses del primer món depenen també de components, especialment microelectrònics, que els arriben fabricats de la Xina i sense els quals no poden fabricar els seus productes.

La crisi actual posa en relleu, doncs, els grans riscs d’aquest model per a tothom. A moltes grans empreses ja s’ha trencat la cadena de subministrament i han estat obligades a aturar la producció, per més que físicament siguen assentades en àrees lliures de risc. I el perjudici a la Xina és tan gran que pot repercutir en el conjunt de l’economia mundial. Aquest primer trimestre del 2020 és gairebé impossible que la República Popular de la Xina assolesca les xifres de creixement previstes. Però la cosa pot ser molt pitjor encara. Un estudi fet públic ahir per l’East Asia Institute de la Universitat de Singapur avisa fins i tot d’una possible contracció en aquella economia, que és la segona de tot el món. I això no havia passat d’ençà de la reforma econòmica del 1978, la que va obrir pas al peculiar règim econòmic xinès.

La globalització és un fenomen imparable: la gent continuarà viatjant i comerciant arreu del món. I això té elements positius, principalment l’aparició i la consolidació de la consciència que tots som al mateix vaixell i que res d’allò que passa en cap país del món al final no ens pot ser aliè. Però, com passa en tots els grans fenòmens històrics. la globalització, aquest format concret de globalització que tenim avui, suscita en moments com aquest importants contradiccions que haurien de servir perquè la societat consideràs seriosament si té trellat de continuar depenent d’un model econòmic com aquest.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.03.2020  ·  22:12

El model econòmic basat només en beneficis és bàsicament irracional i estúpid. Com ho és mesurar aquests beneficis en diners. Uns diners que, recordem, abans només representaven coses, però que ara ja són un valor (molt sovint tan virtual com una línia en un programa informàtic) absolut. I s’admira a Amancio Ortega, per exemple, perquè guanya molts diners. I ningú coneix el nom de cap investigador dels qui treballen per seqüenciar els àcids nucleics del coronavirus. I així anem, fins que se’ns trenca tot. Hi ha factors que cal controlar: on fabriquem, com transportem, on viatgem i quines activitats són de risc, o desgràcies com aquestes ens arribaran molt sovint.

Berta Carulla
Berta Carulla
05.03.2020  ·  22:15

Quan parlem de “nosaltres”, quan parlem de “tot el món”, ens referim als humans només. El nostre egoisme, el nostre antropocentrisme, genera virus, malalties, destrucció, misèria i mort. Diuen que assajaran possibles vacunes en animals. Mentre els seguim tractant com esclaus, com menjar, com conillets d’índies, com “mascotes”, com joguines, com coses, serem una espècie animal susceptible de patir terror i por de la malaltia i de la mort perquè la nostra consciència és bruta com el carbó. Por i terror que mai tindran la dignitat dels qui pateixen per la nostra causa, no humans.

Quim Paredes
Quim Paredes
05.03.2020  ·  22:30

Ens convé decrèixer. Que s’aturi aquesta economia folla de beneficis. Així potser reaprendrem nous models més sostenibles.

Josep Almar
Josep Almar
05.03.2020  ·  22:40

Digueu-me conspiranoic però aquesta crisi es l’excusa perfecta per destruir el model social, especialment, a Europa.
El col-lapse del turisme (viatges, hotels, restaurants) i els espectacles esportius entre d’altres, son l’excusa perfecta per suprimir els serveis públics i en particular, les pensions. Al cap de pocs mesos, l’economia es recuperarà però els serveis ja no tornaran. Al temps.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
05.03.2020  ·  23:07

La Xina és un país tan modern que és capaç de produir i competir en tecnologia amb qualsevol dels estats “primeres espases” del món, però alhora és també, conseqüència d’una història cruel i sanguinària en els mètodes utilitzats per sotmetre el poble, un país tan arcaic, tan antic i medieval, que els seus súbdits, més que ciutadans, estan acostumats a obeir sense cap mena de protesta les ordres dels emperadors primer, i del partit comunista després.
Per això han pogut contenir l’epidèmia a base de confinaments, que la gent ha complert amb rigor, i actualment els nous casos van en franca davallada, i probablement aconseguiran eradicar el virus del seu país.
A Occident, els estats, llevat d’algunes excepcions puntuals, no podran ni confinar els seus ciutadans (estem molt acostumats a la llibertat) ni molt menys aturar totes les grans reunions polítiques i sobretot econòmiques, que afectarien les grans multinacionals, esdeveniments esportius, festes, celebracions, etcètera. I el coronavirus es quedarà aquí com el virus de la grip i altres viriasis. I aviat se’n parlarà molt poc, o ni tan sols se’n parlarà.

Gemma R.
Gemma R.
06.03.2020  ·  00:00

És evident que no és sostenible aquest model econòmic, però no ténen alternativa, perquè no volen fer l’ anàlisi adequat. Si no hi ha un canvi de paradigma no serán capaços de fer el canvi definitiu, el que posi la vida al centre. La vida. No l’ home i el poder com fins ara, no. La vida. Aquests és el pricincipi, la fi i entorn la qual ha de voltar tot. Però em sembla que ens faran patir molt fins a caure de la parera i arribar a la més senzilla , evident i definitiva de les solucions. Encara estem al paleolític emocional, amb avenços científics i tecnològics que no s’ adiuen amb lo primer. Per això vivim en una eterna amanaça de la fi del món. En el fons sóm conscients que sóm com espècie,un nen de 4 anys jugant amb bombes. Només el feminisme pot ajudar a aquest canvi de paradigma, i la resta arribarà pel seu propi pès. No serà senzill, l’ extrema dreta no permetrà que això passi. Quants més siguem, abans arribarem. No ens faci por la paraula. L’ important és el contingut. Només en conèixem les consignes més reivindicatives amb les que molts i moltes podeu no sentir-vos reflectits. Però acosteu-vos als ideals de fons, i veureu com en realitat és aquesta igualtat reclamada, que posa ordre i equilibri al món. Sóm el 52% de la població mundial. No s’ ha comptat amb nosaltres, i teniem molt a dir i a aportar. Els homes us ho heu fet sols històricament, i no heu aconseguit cap tipus d’ armonía que ens permeti dir que sóm una espècie digne d’ existir. Probem-ho junts a partir d’ ara, lluitem per la igualtat d’ oportunitats, de salari, que es reconeguin els treballs de cures, que es deixin de matar i esclavitzar dones arreu del món, que desparegui el sostre de vidre i el terra enganxós. I portser en 30 anys aquest planeta és un altre, i hem arribat a temps en evitar l’ auto-destrucció de la nostre espècie. Perdoneu que reivindiqui el 8 de març que ja és aquest diumenge, però és que no podem críticar la globalizació i el model econòmic, sense contextualitzar-lo en la relació entre nosaltres mateixos i amb l’ entorn. Tota conclusió o aportació seguiría coixa.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
06.03.2020  ·  00:05

Bastant en desacord, en general, amb l’editorial d’avui.
Per començar, un exemple : Es blasma un “model econòmic desregulat de fomentar els intercanvis cobejant tan sols els màxims beneficis”… Tot això, quan el responsable d’haver amagat la realitat és una dictadura comunista, el paradigma de la hiper-regulació i de la intervenció de l’estat en l’economia…

JORDI DE
JORDI DE
06.03.2020  ·  00:18

Amb aquesta crisi, una de les coses que semblen en joc és veure si les solucions autoritàries, publicitades àmpliament amb imatges de drons intimidatoris donant ordres personalitzades i hospitals construits en temps rècord, reforcen el prestigi i la confiança en el règim xinès o hi obren una esquerda. Caldrà veure d’on surt la vacuna, d’altra banda.

Antoni López
Antoni López
06.03.2020  ·  00:37

Doncs els que ho han creat , ho practiquen i en treuen poder i beneficis, no faran cap pas enrrere, tinguem-ho per segur. La adicció al poder, neurosi del poder, no te guariment, i han d’anar depressa perque saben que també es moriran. Identificarse amb l’EGO es una mala decisió, et pot converir desde xulo de barri a mil·lionari pobre i socialment perillos.diria que se’n esta congrian una de grossa. Tant de bo m’equivoqui.

Antoni Colomer
Antoni Colomer
06.03.2020  ·  06:40

Mestre Partal, gairebé totalment d’acord en el seu argumentari. Només precisar que, després de més de 35 anys teballant en empreses productives d’àmbit supranacional, al meu entendre l’afimació “…. just in time’ és la tendència a no tenir estocs de reserva de les parts a acoblar….” s’ha de matitzar dient “que els estocs els tingui la baula més feble de la cadena d’aprovisionament”.
Perque, en realitat, els estocs calen.

joan rovira
joan rovira
06.03.2020  ·  07:00

Participo de la lectura de les societats fruit de la seva deriva nàutica que a cada generació han de demostrar, tripulació i comandaments, les seves habilitats en l’art de navegar. Parmènides versus Heràclit o “Kondratieff”.

Visió que contraposo a les certeses que proposen la majoria de poders per tal d’aconseguir una estabilitat inconscient o “complaent”. Per això, necessitem bons vigies, com l’editorial d’avui, i bons quaderns de bord d’altres navegants.

Com la relectura d’un parell d’articles del professor Resina a VilaWeb de l’any 2018 sobre la transformació del sistema mundial: (1) el desballestament de l’equilibri i (2) perills i oportunitats de l’independentisme.

L’editorial d’avui posaria en relleu el que albiraven aquells articles i ens haurien de refermar en què la tripulació hem de supervisar els comandaments, no tornar mai enrere, saber aprofitar els vents i sempre estar a l’aguait!

Albert Miret
Albert Miret
06.03.2020  ·  07:38

El primer de tot que demostra el que esta passant, és que el súper desenvolupament de la humanitat, les súper empreses, les súper riqueses, els súper estats i els súper homes i dones, depenen en última instància de la més petita i ínfima existència de vida, com és el coronavirus. Si la misèria de la mort la domina aquesta merdeta, no seria ja l’hora de destruir tots els paradigmes absurds a què estem acostumats i que la nostra vida -la de tots- fos un esplai, un desenvolupament continuat del coneixement i no un turment per a la majoria de la humanitat?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
06.03.2020  ·  08:09

La cobdícia, un pecat del capital.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
06.03.2020  ·  08:17

El paradigma economicista dominant afirma que cal que l’economia (totes les economies: locals, regionals, mundial) creixi sempre, trimestre rera trimestre, o més ben dit, que assoleixi amb escreix els objectius de creixement fixats d’antuvi. Qui fixa aquests objectius, qui premia o castiga les economies en funció d’això? Els totpoderosos mercats, és clar, sempre buscant beneficis creixents, capaços de fer pujar la valoració borsària d’una empresa que, per tal de generar valor per l’accionista, despatxa el 15% de la plantilla per rebaixar despesa corrent, encara que amb això disminueixi també una mica el volum de vendes. Aquest és un sistema malalt des de l’arrel mateixa. Cal recordar als gestors, als economistes, als polítics i a l’opinió pública que, en la natura, l’únic creixement constant i expansiu és el del CÀNCER. Aquest model economicista és un càncer que acabarà, també, matant la societat que l’allotja i el nodreix.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.03.2020  ·  08:54

EL VIRUS ENS AIXECA L’ESTORA DEL MODEL DE VIDA

La por a la mort és més potent que l’or del poder econòmic. El virus mutant és la força de la natura que ens desafia i en posa cap enlaire tota l’estructura de control de la societat. Estem en estat d’emergència per un enemic “invisible” que no sabem quan ataca.

Davant del virus no hi ha negoci (només premi pels que descobreixin la vacuna). Es trenca la cadena de producció, es limita el turisme, provoca pèrdues brutals a les economies, etc. Perquè en l’era de la societat virtual paradoxalment tothom vol viatjar, per negocis, per lleure, tothom tendeix a concentrar-se en un turisme cada cop més massiu. Congressos, Jocs olímpics, campionats de futbol, esdeveniments culturals de tota mena, etc. La vida es mou impel·lida per la lògica capitalista de la qual no en podem sortir.

La globalització està pensada com una economia d’abast planetari, però amb uns beneficis de pocs. La crisi provocada pel virus ens situa per damunt d’aquesta implacable llei del mercat i ens fa veure que aquest domini econòmic té el seus punts febles: una crisi sanitària on la lògica de la riquesa omnipresent en la nostra vida resta menystinguda davant la por a la mort. Això només és un avís…

Seria trist que les catàstrofes naturals i les infeccions de virus fossin els reguladors naturals de la barbàrie humana. Reducció de la contaminació, reducció de la superpoblació…

Cal que ens qüestionem aquest model de vida imposat per un progrés en que el planeta és el nostre adversari.

Joan Cintero
Joan Cintero
06.03.2020  ·  09:16

La globalitat aporta grans beneficis i tambe grans riscos. Ens hi tenim que anar acostumant. Un fet, que per altre part jaces del tot irreversible. Som i serem cada cop mes una part de la gran familia humana en cos i anima. I aixo, llunt de ser catastrofic, crec que es maravellos

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.03.2020  ·  09:26

I si tot plegat fos una cosa programada que els esta sortint be als cappensants mundials que ho varen programar … o que els ha fuit de les mans als cappensants mundials que ho varen programar ….

Jordi Gras
Jordi Gras
06.03.2020  ·  10:10

Estic d’acord del tot en la primera frase:La crisi motivada per la malaltia del coronavirus 2019 (Covid-19) és sobretot, sanitària.

En altres èpoques davant d’una catàstrofe natural o una epidèmia es responia cremant bruixes o perseguint jueus. Avui es veuen reaccions irracionals a les xarxes que aporten remeis miraculosos, però a nivell de les entitats sanitàries la resposta sembla coherent. La Xina quan va començar el brot sembla que es va comportar de manera opaca. Espero que se’n treguin conclusions.

La globalització i el capitalisme no tenen cap culpa de la malaltia. El culpable és un virus que per sort no és gaire mortífer però sí molt encomanadís. Hi ha elements objectius per no perdre la calma: en primer lloc el fet de que es tracta d’una malaltia lleu amb poca mortalitat, a la Xina va disminuint el nombre d’infectats, hi ha assajos clínics en marxa amb potencials nous antivirals i noves vacunes.

Esperem que aquest brot afavoreixi una globalització dels serveis sanitaris de tot el món. Bill Gates ja ha dit que el principal perill per la humanitat és una pandèmia. Per això es dedica a promoure vacunacions i assajos clínics arreu del món.

Altres amenaces per la humanitat són la nostra pròpia estupidesa que fa que davant de malalties per les que hi ha vacunes eficaces com el xarampió hi ha gent que opta per no vacunar-se, i això explica brots recents de la malaltia. Es veu que un cas de coronavirus es pot encomanar fins a 3 persones mentre que el xarampió s’encomana a 15 persones. Combatre el discurs de l’extrema dreta en aquest entorn és combatre l’estupidesa, la irracionalitat, la ignorància i la mala fe que sovint apareixen quan es parla d’aquests temes.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.03.2020  ·  10:20

Tothom, sobre tot a l’anomenat primer mon, li agrada adquirir coses al millor preu possible.

Darrera d’això surt la globalització econòmica que es basa en aprofitar règims dictatorials, règims controladors, com el xinès, que disposen d’una ma d’obra tan barata i controlada que a les multinacionals els surt a compte eliminar els processos fabrils de proximitat treslladant-los on puguin maximitzar els beneficis al preu que sigui.

Aquí els governs (no oblidem que en democràcia els posem nosaltres, per tant som corresponsables del que fan) haurien de posar en valor tots els factors que realment entren en joc, com ara:

-Al lloc de fabricació hi ha un règim quasi carcelari oprimint els treballadors?

-Al lloc de fabricació els treballadors tenen serveis socials mèdics i de previsió semblants als drl primer món?

-Es te en compte els costos ecològics del trasllat desde la fabricació fins al consumidor final?

Podem afegir més paràmetres, però si els governants valoressin lo anterior i li possessin un preu realista, via taxes, igual les empreses es plantejarien amb més cura les deslocalitzacions, reduint la destrucció de llocs de feina local i contribuint a la lluita contra l’escalfament gloval.

Ara bé, qui li posa el picarol al gat?
Els nostres governants que gaudeixen de portes giratòries pagades per les oligarquies econòmiques que només volen maximitzar beneficis?

Doncs ells ho han de fer, però abans nosaltres hem de saber escollir quí volem de governants.

Josep Salart
Josep Salart
06.03.2020  ·  10:43

El Dalai Lama responía a un periodísta americà que, fins i tot les coses més petites, tenen molta importància. No hi estava molt d’acord l’entrevistador i li va respondre: quan un rentell a la nit no et deixa dormir, no n’hi dónes d’importància?

Lo trist de tot plegat és l’altre cara: països com la Xina o Russia, governades per màfies i auténtics terroristes, la població i els animals, com esclaus, i moltes multinacionals occidentals, cap allà.
Amb dos anys em faríem prou si diguéssim: fet a la Xina? No compro. Des d’un mòbil a un cotxe. Quan sigueu com Noruega, aviseu.

Covid-19.- Si això passa a Dinamarca o els EEUU, no van a fer callar el que dòna l’alerta, van per feina i el virus no arriba ni a l’ascensor del hospital.
Per tant, anem comprant a la Xina i pensem sobre tot, amb la mare que ha deixat el seu fill de 4 anys lligat a la pota del llit, plorant, compixat i brut, afamat i desesperat, per anar a treballar per nosaltres, nou hores diaries, set dies a la setmana i per 30 euros.

Això sóm¡¡¡

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
06.03.2020  ·  11:13

Vaig llegir fins na Berta, desprès continuo. Sento disentir sobre el tema “mascotes” les meves son tractades amb molta cura i amor, d’altre manera no sobreviurien on les van trovar ni en les mans de qui els té esclaus de seves terapies maleides, no totes per això, els unsper diversió, figuretes de pordelanosa. Els homes tenim que cuidar als animals mal.lament nomitats “sense ànima”… i no ser dalt la piràmide de depredació. Mira si som animals que ens depredem a nosaltros mateixos…

Carles Farre
Carles Farre
06.03.2020  ·  11:26

Per fi una editorial que no es estrictament política!!, tot i que el Sr Partal hi ha posat pel mig l’extrema dreta, com a “beneficiaris” dels efectes col.laterals del coronavirus, així doncs no fem res, i deixem que tot vagi fen com si res, per no beneficiar a l’extrema dreta?..uns obsessionats amb el control de les fronteres, els altres obsessionats en obrir-les totes, tots comparteixen una cosa en comú, que fan les coses condicionats per les seves respectives ideologies, els pitjors de tots son els extrems corresponents de cada ideologia. Per desgràcia, ens agradi o no, els humans som capaços de les millors coses, però també de les pitjors atrocitats que mai s’hagi pogut imaginar qualsevol criatura que raoni, o sigui que allò de que tots els homes i dones som iguals, només es aplicable des d’una certa perspectiva biològica, a nivell de la psique podem ser molt diferents uns dels altres.
Parlant del “just in time”, i tal com ben be diu l’Antoni Colomer, “que els estocs els tingui la baula més feble de la cadena d’aprovisionament”.
D’això en puc donar fe, doncs conec de primera ma aquest mon, solen ser petites i mitjanes empreses, moltes gestionades per autònoms, que a vegades han de fer mes hores que un rellotge, i altres estan sense saber que fer, això i de retruc, porta també a una inestabilitat de molts treballadors, doncs els contractes fixes, no quadren amb “el just in time”. i així han florit les agències de treball temporal.

La proliferació dels microorganismes amb potencial per infectar mamífers com els humans, es directament proporcional al número d’aquest, això es així, nosaltres amb l’únic en que ens diferenciem, es amb la capacitat que tenim per controlar aquests “bitxitos”, en virtut del nostre superior dessenvolupament intel·lectual comparat amb la resta d’éssers vius que poblen aquest planeta, però aquest desenvolupament no l’hem sabut compaginar amb les facultats intuïtives que son pròpies de totes les espècies superiors, i l’hem perdut, i la majoria de persones son incapaces de percebre que formem part d’un ordre infinitament superior al humà, i que ens agradi o no es jeràrquic, que no monàrquic, i que no te res a veure amb cap divinitat, aquest es un ordre natural, que te el seu inici des del principi dels temps, es a dir, de l’explosió original o Big Bang, energia, gasos nebuloses, estrelles, planetes etc…o sigui que som un subproducte d’allò, d’una serie de causes i efectes derivades d’aquella causa primordial.

Immediatament per sobre nostre, i seguint aquest ordre, i tenim el nostre planeta, un bell cos celestial..qualsevol persona amb plenes facultats mentals ho hauria de veure, menys els psicòpates que governen a escala mundial, els que han i continuen promovent la globalització a qualsevol preu, els que quan promocionen les cimeres per “lluitar contra el canvi climàtic”, res diuen sobre la sobrepoblació, doncs com he manifestat en altres ocasions, la globalitxzació sense l’existència de milions d’esclaus laborals moderns, que treballen fonamentalment en els paisos asiàtics, i que fabriquen el que els esclaus tecnològics d’occident consumeixen, aquesta globalització no tendria cap sentit.

Paradoxalment, quan hi ha una sobrepoblació d’animals que ens molesten com els porcs senglars, que també proliferen mes per culpa de la nostra alteració del medi ambient, fotem campanyes de control de la seva població, això també es fa en parcs naturals amb poblacions com per exemple els cèrvids, i ho fem a base d’escopetades, per major gloria i goig dels caçadors….Però ai, ai, que quan un parla de reduir i/o controlar la espècie mes destructiva que hi ha sobre la terra, amb mètodes anti-conceptius i/o planificació familiar, en aquells països on secularment es tenen molts fills, a les hores els fariseus del temple dels progressistes, s’esquincen les vestidures, doncs això es inhumà i atempta contra els drets individuals, això si després ens horroritzarem quan la gent d’aquells paisos fuig de la misèria i les guerres, i tot s’atribueix als malvats occidentals, i al seu model depredador del que els mateixos que es queixen se’n ha aprofitat. Després tenim els conservadors, els ultra dretans que veuen la palla en l’ull del vei, però no la viga en el seu, i també els mètodes anticonceptius son vistos, com una infracció dels manaments catòlics apostòlics i romans, però sobretot que se’ls apliquin els altres…

Si no entenem o no volem entendre que de la mateixa manera que nosaltres ens defensem de les infeccions del patògens, així també ho fa el nostre planeta, com a entitat viva, dels patògens humans, doncs continuarem esquinçant-nos les vestimentes fins a quedar despullats davant la crua realitat, que difereix de la bombolla mental en la que estem insta.lats.

Coincideixo amb els comentaris de la Berta Carulla i de la Gemma Ruiz també. Per una part ens omplim la boca de sostenibilitat, i d’empatia pels que som de la nostra espècie, mentre diàriament milions d’animals son criats en captiveri i sacrificat, assassinats per a un consum absolutament innecessari, causa a mes de molts problemes de salut, i també de la contaminació d’aqüífers, -purins-, emissió de metà a l’atmosfera, i desforestació.

Un veritable canvi de paradigma es absolutament indispensable, si no volem ofegar-nos tots plegats amb la nostra pròpia merda, tan física com mental, aquí el feminisme, l’autèntic feminisme, no aquell que cerca la desaparició de tots els homes de la terra, i que es situa al mateix nivell que el masclisme, però en versió antagònica, i te mol a dir i sobretot a fer, portar el feminisme als països com l’Africa. perquè desmuntin d’una vegada per totes un sistema profundament patriarcal, responsable del seu desmesurat creixement demogràfic, el masclisme religiós fortament arrelat en aquelles cultures on predomina l’islam, tolerat també a casa nostra. I en quan a occident. es evident que la globalització i la guerra es una altra manifestació d’aquest masclisme destructiu…l’home es Yang, la dona Yinn, ambdues polaritats son necessàries a tot arreu, sense una no pot existir l’altra, això es des del principi dels temps, s’ha de buscar l’equilibri, actualment tot està desequilibrat, el factor Yang predomina, i aquest porta a la destrucció si no va compensat pel seu homòleg, el factor Yinn, de la mateixa manera que un excès de Yinn també, la diferència es que en el primer la destrucció es violenta, en el segon, mes que destrucció cal parlar d’extinció no violenta…
Salut

Núria Pardell
Núria Pardell
06.03.2020  ·  12:07

No totes les empreses depenen dels beneficis. Recordem que un gegant com Amazon no n’ha tingut mai, de beneficis. De tota manera, això de la globalització i el comerç a gran escala no és tant nou com alguns es pensen. Fa 2000 anys (si, dos mil) Els romans propiciaven el comerç de punta a punta del seu imperi, on cada província s’especialitzava en la producció de diferents bens i tots s’enviaven cap a Roma i altres províncies (i estem parlant de llocs tant allunyats com Hispània, Bizanci, Egipte o Germania).

Eduard Samarra
Eduard Samarra
06.03.2020  ·  13:24

Quina mania amb equiparar la “crisi climàtica” amb les altres crisis. El que està passant amb el medi ambient és la mare de totes les crisis, que legitima totes les lluites i deslegitima el materialisme capitalista blanc heteropatriarcal.

La societat no “ha de considerar seriosament” res. El mar és ple de plàstics i d’altres contaminants, els pols es desglacen, el rius s’eixuguen, el nivell del mar puja, els boscs es cremen, la gent pateix de fam. Què és el que hem de considerar?

Com va dir, suposadament, Ghandi quan li van preguntar “Què en pensa vostè de la civilització occidental?” ell respongué “Crec que seria una bona idea.”

Sembla que l’aturada en la producció deguda al coronavirus ha causat que la contaminació atmosfèrica a la Xina caigui en picat. Interessant.

https://www.vilaweb.cat/noticies/deixar-lloc-coses-salvatges-opinio-anna-zaera/

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
06.03.2020  ·  13:50

D'”una certa” no , de LA GLOBALITZACIÖ… I sí, aquesta deixa les comunitats humanes sense defensa, sense defensa en moltíssims aspectes…I tant!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
06.03.2020  ·  15:30

Quants habitants dels països “desenvolupats” estarien disposats a deixar el consumisme que ens aclapara, a deixar de viatjar, de tenir muntanyes d’electrodomèstics, trastos i aparells, cotxe, segona residència, de menjar carn o peix cada dia, d’anar de restaurants, bars i hotels cada dos per tres?
…i quants dels que fugen dels seus països “no desenvolupats” per aconseguir el que té el primer món és quedarien a casa?.

Dons em temo que no hi ha remei.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
06.03.2020  ·  20:32

El problema no es la globalización que, como bien dice Núria Pardell, siempre ha existido porque globalización es comercio, ni más ni menos. El problema es la codicia que, al igual que la globalización, es más viejo que la pana, incluso más.

¿Coronavirus?

Bueno, me permito sonreír con cierta ironía.

¿Cuántos van a morir 200 mil, 300 mil, 20 mil, 30 mil? ¿Qué supone eso en un mundo con cerca de 7000 millones de habitantes en el que millones de personas se mueren todos los años en accidentes de tráfico y centenares de miles mueren por no tener qué comer y millones mueren por beber agua insalubre y varios centenares mueren todos los años ahogados en el mar mediterráneo a la búsqueda de una vida más digna? Nada, numéricamente no supone nada. Luego, no es una cuestión numérica. Y ¿si no es una cuestión numérica qué es?

Una guerra comercial entre el país sin nombre (Estados Unidos) y China porque lo cierto es que los primeros tres países con mayor número de casos de coronavirus son: China, Irán e Italia.

El primero compite de tú a tú con el país sin nombre. Detenta la mayor cuota de deuda americana. El segundo es la piedra en el zapato del país sin nombre (muchísimo más que la estridente Corea del Norte que también tiene la bomba nuclear), piedra en el zapato por su situación geoestratégica (petróleo, Israel y cuna del yihadismo) y, el tercero, Italia. Resulta que Italia hace seis meses firmó un acuerdo con China para participar en el desarrollo del gran proyecto chino que se denomina la nueva ruta comercial de la seda, un proyecto de comunicaciones terrestres y marítimas faraónico, para más INRI Italia ha firmado una serie de acuerdos con Irán, cosa que enoja al amigo americano.

Por supuesto, yo no soy nada complotista. No creo que el coronavirus haya sido creado en un laboratorio “occidental”, como tampoco creo que el MHP Jordi Pujol se enriqueciera ilícitamente, ni el rey emérito tenga cuentas opacas y menos aún que sea víctima del Corinnavirus zu Sayn-Wittgenstein.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes