Ara cal que fem guanyar el sí

«Fins ara els independentistes hem hagut de lluitar pel dret de vot de tothom, dels del sí i dels del no. Ara els independentistes hem de concentrar tots els esforços en la victòria del sí»

Vicent Partal
Vicent Partal
09.06.2017 - 09:04
Actualització: 09.06.2017 - 11:04
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’anunci que es farà aquest matí del dia i la pregunta del referèndum d’autodeterminació del Principat clou una època i n’inaugura una de nova. Tot i que la convocatòria oficial i formal no es farà fins a final d’agost o començament de setembre, és evident que posar la data en el calendari determina l’inici de la campanya real i final. Hi haurà referèndum i, per tant –no ens despistem, en això–, pot guanyar el sí però també pot guanyar el no.

Per aquest motiu és molt important canviar radicalment d’actitud. Urgent. Fins ara els independentistes hem hagut de lluitar pel dret de vot de tothom, dels del sí i dels del no. Ara els independentistes hem de concentrar tots els esforços en la victòria del sí. I qui vulga que guanye el no que treballe els seus votants.

Perquè no us enganyeu: això no serà com el 9-N. Aquesta volta tothom sap que la decisió serà vinculant i definitiva i una bona part del país, que va més enllà del moviment independentista, entén que és el moment de resoldre el conflicte, votant. Ara els contraris al referèndum cridaran molt contra la convocatòria i l’anunci. Però a mesura que s’acoste la data ja veureu com van modulant el discurs i estigueu segurs que acabaran demanant als seus que voten per impedir la independència. Ho diran amb la boca petita, si cal. Ho diran amb amenaces. Però no tingueu cap dubte que mobilitzaran els electors del no tant com sabran i amb totes les armes que tinguen a l’abast; la primera de totes, la manipulació de la convocatòria i del paper que ha fet l’independentisme per a aconseguir que finalment tots, els del sí i els del no, puguen votar.

Personalment, tinc la impressió que la victòria del sí és molt segura –entre més raons, per això s’oposen tant i tant a la convocatòria. Però perquè siga així hi ha una condició indispensable que cal complir: que cap vot del sí no quede a casa. Ja no cal parlar d’arguments, que a hores d’ara tothom qui ho vol saber ja sap què votarà. Parle de mobilització. Els referèndums no els guanya l’entusiasme, sinó els vots. I fer el referèndum és una victòria, però la victòria de debò és guanyar-lo.

De manera que a treballar, a fer feina i a no perdre el temps en discussions bizantines.


[Bon Dia] –El testimoniatge, ahir davant el Congrés dels Estats Units, de l’antic cap de l’FBI, James Comey, va ser molt més interessant que no s’esperava. L’exabrupte final de Comey i els atacs de Trump en contra seu havien creat un ambient elèctric abans de la sessió. Comey, tanmateix, va caminar per la corda fluixa en una declaració molt ben estudiada on va demostrar tenir la sang freda que ja suposàvem que tenia, apuntant contra Trump però mesurant la força de l’impacte. The Intercept ha fet un article explicant tot això i recordant-nos que Comey és la quinta essència de Washington i sap perfectament, per tant, quin joc ha de jugar. The Intercept és una capçalera molt interessant que va nàixer per publicar les filtracions d’Edward Snowden i que ha evolucionat cap a un model molt propi d’informació a fons. La fotografia, per cert, insuperable.

–Ahir a última hora vam publicar una notícia sobre la selectivitat a la UIB. En la prova d’història els alumnes van haver de comentar ni més ni menys que el manifest colpista de Franco. El fet que el responsable d’aquesta decisió fos un professor de coneguda ideologia dretana i espanyolista, que va fer part del govern de Bauzá, hi afegia polèmica. Una volta publicat l’article, després d’haver consultat diversos membres de la UIB i d’haver comprovat que la major part de la premsa de Mallorca en parlava amb sorpresa, em van sobtar els comentaris d’alguna gent a les xarxes socials. Hi havia qui es queixava perquè interpretava que negàvem la possibilitat d’estudiar i discutir texts històrics. Uns altres reivindicaven la capacitat d’historiador del responsable de la prova. I alguns opinaven que érem massa sensibles, que no n’hi havia per a tant. Molta gent també es va indignar i va coincidir amb nosaltres que era sorprenent que passassen aquestes coses. Però les crítiques sempre m’interessen especialment i per això vaig mantenir tres o quatre diàlegs molt profitosos per les xarxes socials. Reconec, és clar, que precisament són els historiadors els qui poden tractar aquests materials amb distància i fredor. Però alhora em sorprèn que per a alguns les circumstàncies del moment no tinguen importància. En el meu ofici, i en la meua manera de veure el món també, el context és sempre la clau. I que aquest text aparega en aquest moment en aquest examen i posat per aquesta persona, em sembla, si més no, xocant. Dit això, com sempre, encantat i agraït per les crítiques, que m’obliguen a repensar allò que he fet.

–Lamente tornar-ho a dir: crec que insultar els adversaris polítics és una pràctica que no serveix de res i embruta qui la fa. Veig uns quants independentistes dient coses molt gruixudes a gent espanyolista, coses que em fan sentir vergonya aliena. Es pot ser molt dur en la crítica política sense necessitat de perdre les formes.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
08.06.2017  ·  22:12

Avui sabrem la data i la pregunta. Em sembla increïble. Hem arribat fins ací. I, en efecte, ara cal reforçar, fer imbatible i inqüestionable la victòria del Sí. D’ahir, em va sobtar el silenci de l’altra banda. No van impugnar res ni res. Em va cridar l’atenció. I, per cert, reconèixer una errada d’ahir, fruit de l’emoció. És avui, quan manquen 113 dies per al final de setembre. Però, des de demà, caldrà modificar el compte, perquè ja sabrem la data.

jaume vall
jaume vall
08.06.2017  ·  23:04

Efectivament no s’ha de perdre cap sí pel camí, per mandra, per inseguretat, per eufòria. Ara bé, encara crec que la crida a la participació continua sent molt important. Per que no sigui una consulta, sinó un referèndum espectacularment vàlid i efectiu, cal molta participació. Hi ha risc de massa “nos” ? Sí, però també hi ha la definitiva derrota de l’estat espanyol i el seu “no van a votar”. Calen urnes, calen molts “sís” i calen “nos”.

Josep Jallé
Josep Jallé
09.06.2017  ·  00:06

Sempre tinc present, director, aquells teus finals d’article amb el …. tic, tac, tic, tac ….. amics i amigues. Tic, tac, tic, tac …. . Indesinenter.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
09.06.2017  ·  00:07

Un cop coneguda la pregunta i la data ara el que cal és anar a convèncer els independentistes que no es quedin a casa i que no es perdi cap vot. Com més contundent sigui el resultat, més arguments tindrem per imposar el nou estat i fer la declaració d’independència el dia després. Per això cal que hi hagi mobilitzacions sovintejades i fer-ne alguna de gegantina quan s’acosti la data i l’11 de setembre podria ser una bona opció, però també hem d’estar atents per les mobilitzacions menors, com aquesta de diumenge i les que vindran segon com vagin les agressions estatals espanyoles a les decisions del govern català.

Ara és l’hora, efectivament, i cal que el nostre poble faci l’esforç que calgui pensant que ja estem en temps de descompte i que la victòria la tenim més a prop que mai. No val a badar ni a despistar-se en discussions bizantines. Ho s’està per la democràcia i la llibertat d’un poble o no s’hi està i la gent s’ha de decantar.

Davant d’aquest panorama hem de creure que tot el nostre govern i la majoria del Parlament, ja han previst qualsevol situació i tenen una resposta preparada passi el que passi i per tant no solament no hem de tenir cap mena de recança sinó que n’hem de fer partícips als qui estan al nostre entorn i tornar a dir que el dia designat per fer el referèndum serà una altra jornada històrica que es recordarà com un fet que va marcar el futur de Catalunya per sempre més. I si el resultat és positiu, anem a construir la república a tota màquina, però fent-ho ben fet i aplicant com una prioritat superior la creació d’una justícia social extensiva a tothom, i tenint la sort de poder mirar el mirall espanyol que ens va indicant quines pràctiques no s’han de fer mai. Amb tot això acomplert, podrem tirar endavant.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
09.06.2017  ·  00:08

I tinguem-ho clar, només compten els “sí” i els “no”, els “no” podríen conseguir que ens quedessim a Espanya, però han de conseguir que hi hagi més “no” que “sí” per quedar-nos a Espanya. I la participació? La que la gent acordi anant a votar.
Però que no es facin l’il.lusió que impedint votar guanyaríen. Perquè hem esperat molt i ens fa molta il.lusió a molts per rendir-nos. Savíem que no seria fàcil i ja anem demostrant la força de la perseverància i més ho hauran de veure.

Jaume Morrus
Jaume Morrus
09.06.2017  ·  00:09

Avui comença el joc veritable. Ja no hi ha res més a l’horitzó, ni giragonses parlamentaries, ni discursos bizantins, ni parafernàlia de la por. Ara ens toca a nosaltres, i als polítics electes, no arronsar les espatlles ni els ànims i veure que si, que es allà, que no el podem deixar escapar.

Per molta pressió espanyola que puguin ordir, la derrota es al nostre cap, a les nostres pors… no als seus mèrits. Depèn de nosaltres i de la nostra gent, de quants en som comptats d’un costat i de l’altre. La resposta es ben senzilla… no estàs d’acord ?, vota. Si creus que mereixem una oportunitat de fer les coses millor (no serà complicat, potser no serà senzill… però complicat millorar un estat com l’espanyol no es res d’altre món), que paga la pena intentar-ho… vota !!! i vota SI !!!
Tots convocats.

Caldrà ser resil·lents, intel·ligents i molt centrats a l’objectiu. s’obriran molts focs, petits i mitjans per distreure’ns del premi gros i del objectiu veritable. Però crec que aquest any i mig n’hem fet un màster tots plegats. Curosos i amatents als petits detalls per engrandir la feina i no deixar ningú, ni res, pel camí.

Porto una diada estranya, ja ahir. I s’apropen dies encara més estranys, entrem, ara si, en terreny desconegut.

Tornarem a escriure la història
Tornarem a ser el que vam ser

Lluís Paloma
Lluís Paloma
09.06.2017  ·  00:10

Molt important: hem de poder contrarestar les desinformacions amb què els partits unionistes bombardejaran als seus votants. Ho dic perquè al cinturó metropolità de Barcelona hi ha barris on molta gent només veu Tele 5, i a aquests no hi estem arribant. Aquest és el nostre punt flac i l’hem de resoldre amb urgència, i fer missatge específic per a ells, perquè els missatges per a la gent dels barris centre els resulten marcians. És com publicar un estudi sobre física nuclear en una revista d’art modern: oi que no cola?

Roger Civera
Roger Civera
09.06.2017  ·  00:11

Avui discrepe molt de l’editorial, la victòria del sí és més que segura, el veritable problema és la participació.
Els del no més cavernícola, no votaran, qui crega el contrari va amb un lliri a la ma…
Als que els importa una bleda estar a Espanya o a Catalunya és als que els hem de fer votar, que voten el que els vinga en gana, ja que el sí guanyarà, però ha de tenir legitimitat per al següent pas.
Per tant que cap vot del sí (i del no) es quede a casa.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
09.06.2017  ·  02:21

Arribats a aquest punt tots som un. Cap escletxa i unitat a prova de tot.
Apunto la possibilitat que tant l’ANC com Òmnium Cultural disposin d’argumentaris per defensar el SÍ i posar-los a disposició de tots els afiliats i simpatitzants per poder contestar els pseudo-arguments de la por que exhibirà el NO. El PP a través de Garcia Albiol ja ha tret el tema de les pensions amb la intenció de fer forat en la part del país que ells consideren més espantadissa.
Respecte a la pregunta i la data optaria per la que afavorís més el SÍ. Manies poques. Com que no tinc dades que m’indiquen què seria millor, seguiré reivindicant el dia 8 d’octubre i si tot surt bé declaració d’independència l’endemà dia 9 (us sona aquesta data del 9 d’Octubre, no?) Però vagi per endavant que a mi qualsevol forma que prengui la pregunta i qualsevol que sigui la data ja em va bé.
Ara tots més junts que mai.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
09.06.2017  ·  03:25

Molt be, esperem que tot sigui com tu dius Vicent, però jo crec que no guanyarem només per votar Si, ho farem si es fa també tot lo possible per mobilitzar i garantir que arribin a temps a les urnes, el vot dels catalans a l’estranger, i sobre tot (molt important), per fer el recompte de vots a mà, i no confiar en la informàtica, molt manipulable com es va demostrar el 26-J, ara ser massa confiats ens pot fer perdre, doncs hi haurà (amb joc brut i trampes) qui farà tot lo possible perquè així sia….

Pep Agulló
Pep Agulló
09.06.2017  ·  09:33

Si aconseguim fer el referèndum, amb participació alta, superant mil boicots de l’Estat, per tant que els resultats siguin homologables a Europa, ara el principal error seria creure’ns que el “no” serà minoritari. Els del “no” surtiran amb tota la ràbia del seu entotsolament (moltes abstencions d’abans seran un “no” d’un ara vinculant) i ens podrien donar un gran ensurt. Hem d’anar amb la voluntat de cercar la utopia (100% de sís), per obtenir la majoria necessària. A mort !!

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
09.06.2017  ·  11:55

Fa breus moments acabem de tenir la base establerta, punt de partida per al nostre país independent, congratulem-nos!

Ens anem acostumant en veure que anem be quasi contínuament. Que hem de treballar per al “Sí”? ja ho hem anat fent al mateix temps que lluitar per a aconseguir fer el referèndum (tant pels del ‘Si’ com pels ‘del No’). Però, perdoneu-me, estem manifestant un desig; amb la gran ombra de que diem poc de com fer-hi les nostres aportacions d’accions. Es allò tan sabut de que es manifesta el que es vol però no es proposen sistemes d’actuacions i, a més, FER-HO. Tot sovint sembla con si reséssim a Deu (per als creients) de que ens ho doni fet. Jo insisteixo en fer proselitisme actiu i continuat, com fins ara, (vull dir que, jo, he fet i continuo fent–hi activitat directa). Crec que cal mentalitzar-nos be de la segona part d’allò que diuen ‘a Deu pregant i amb el martell actuant’ ; cercant els indecisos, principalment, amb arguments intel•lectius i també emocionals del perquè cal voler ser independents. Crec que això, transmet entusiasme, també necessari, per a que la gent vagi a votar, i el ‘Sí’ ja es donarà per afegidura. També ens calen propostes opcionals amb detalls concrets d’actuar per aconseguir els nostres objectius.

P. S. Com a simple membre de la ANC crec que els deu arguments per a ser independents que ha presentat la nostra entitat son francament millorables. Crec que la gent no volen sentir tantes ‘floritures’i sí, més coses del seu viure actual i respostes a allò que més els interessa.

Daniel Mir
Daniel Mir
09.06.2017  ·  12:17

Estic d’acord. Ara el que cal no és entusiasme, ara el que calen son vots. Les manifestacions son molt bones per a entusiasmar la gent però, com diu la dita; al amic i al cavall, no el cansis. Ara cal il·lusió, molta il·lusió,
Com volem que sigui la nostra nova (renovada) pàtria? Crec que seria un bon exercici il·lusionant.
Per la meva part m’agradaria que la nova Catalunya no tingués partits polítics. Les ideologies poden ser molt bones per els clubs, lògies, esglesies i ateneus pero no les veig bones per a gestionar rés (masses interesos i capelletes).
A la “democràcia” de sistema de partits, mai coneixes al qui votes; votes sempre al qui té més recursos (diners) per a publicitat i son un cau de podrimer.
Jo vull que tornem al sistema feudal, al ‘primum inter pares’, si, a l’aristocràcia; al govern dels millors; sols que muntada per sota, de baix a dalt.
La gent elegiria al millor veí com a Gestor del Barri (al barri la gent es coneix) El Consell de Gestors de Barri elegiria el millor Gestor de la Ciutat (els Gestors de Barri es coneixerien entre ells perquè formarien part del Consell de la Ciutat ); els Gestors de la Ciutat elegirien els Gestors de la Comarca i així, de capa en capa; comarques, vegueries, República Catalana i Paisos Catalans, s’aniria bastint l’entremat de govern del país. En tot moment els diferents gestors estarien fiscalitzats pels seus electors i, al que fes el ronso, a fora i un altre.
En quant a les infraestructures, totes aquelles que es poden considerar estratègiques com l’energia, transports, comunicacions, defensa, finances, etc. totes socialitzades o millor col·lectivitzades. La resta… barra liure i campi qui pugui…
Em sembla que estic reinventant la Terra de Xauxa, però somniar no costa un duro i es molt il·lusionant.

Jaume-P. Sayrach
Jaume-P. Sayrach
09.06.2017  ·  12:29

Molt d’acord en què és l’hora del sí. Però diferiria en que en el joc hi hagi només dos contendents (com en els escacs: els decidits pel sí i els convençuts pel no. En aquest joc del referèndum a diferència d’una partida d’escacs a més de les figures blanques i negres hi ha les grises: les persones que en lloc de moure-les una decisió ja presa, les atura el dubte i l’angoixa conseqüent d’“haver de triar” entre l’amor a Catalunya i l’amor a Espanya. Ho escric des de Santa Coloma de Gramenet. La batalla no està decidida; que es decantin a favor del sí o del no depèn en bona mesura que els arribi un missatge simpàtic i aclaridor de com la independència (que reconeixerà el molt que han fet per Catalunya) els ajudarà a sentir-se encara més catalans i, alhora, més lliurament espanyols.
Jaume-P. Sayrach

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies