Aquests trenta anys de violència espanyola que han fet créixer la consciència catalana

Trenta anys després de l’operació Garzón, Espanya és més feble perquè ara tan sols s’aguanta sobre l’ús del bastó

Vicent Partal
29.06.2022 - 21:40
Actualització: 30.06.2022 - 12:09
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir va fer trenta anys que va començar l’operació Garzón, aquella ràtzia olímpica que va acabar amb la detenció de quaranta-cinc militants independentistes al Principat i al País Valencià. D’aquests, disset foren acusats de formar part de Terra Lliure i van ser víctimes de tortures, en alguns casos molt greus; i divuit van ser condemnats i van haver d’estar a la presó, en períodes diversos, fins el 1996, quan foren alliberats els dos darrers.

Quan parles avui amb els protagonistes d’aquells fets o amb gent de l’entorn sempre apareixen dues sensacions. La principal és que aquella violència desencadenada per l’estat espanyol era totalment desaforada, amb una actuació carregada de brutalitat, que acabà essent condemnada als tribunals europeus molts anys després, però que deixà moltes marques. I la segona sensació, molt significativa, és la de l’aïllament social, la de la solitud davant el monstre, la gran incomprensió de la societat d’aquell moment.

(Al respecte d’això, us recomane vivament de llegir l’entrevista a Ramon Piqué que hem publicat: “Hi ha gent que es pensa que ja no es tortura i no és veritat”.)

Aquelles detencions van arribar quan la major part del país vivia content amb els Jocs Olímpics de Barcelona i aparentment satisfet amb aquella nova Espanya que ens deien que anava prenent forma gràcies al PSOE. I això era així fins al punt que, de fet, a la gran majoria els costava fins i tot de creure que fos veritat aquell relat terrífic que els torturats explicaven en les poques, molt poques, finestres mediàtiques a què tenien accés.

Però avui vull ressaltar que trenta anys després la situació ha canviat completament. La violència espanyola no tan sols no s’ha aturat sinó que s’ha intensificat fins a uns extrems delirants, impensables en aquell llunyà 1992. Però amb això Espanya no s’ha fet més forta sinó més feble. Infinitament més feble. Aquella Espanya del 92, no ho oblidem tan fàcilment, era assumida com una proposta viable, fins i tot amable, per una gran part de la societat catalana que de cap manera no pensava ni anar més enllà ni, encara menys, trencar-hi. I avui aquest sentiment, aquesta percepció respecte de què significa ser espanyols, ha desaparegut. Del tot.

El 1992, com tantes vegades abans, Espanya combinava amb una certa habilitat el bastó amb la pastanaga –bastó i ben fort per als pocs irreductibles i pastanaga per a la societat en general. Avui, en canvi, Espanya ja no té res més que el bastó i ja no s’aguanta per a res més que el bastó i la por que aquest bastó causa en algunes capes de la nostra societat. En relació amb això, una mirada llarga ens ha de fer conscients que trenta anys de violència contra Catalunya tan sols han servit per a fer créixer la consciència nacional dels catalans i la voluntat d’arribar a la independència, de separar-nos de l’estat espanyol. I, en definitiva, és principalment per aquesta raó que avui és una realitat l’existència d’un conflicte nacional –d’aquell conflicte que el 1992 cada torturat no podia sinó somniar, en silenci i soledat, que algun dia arribaria.

PS1. L’enhorabona a la Cambra de Comerç de Barcelona per les decisions que va prendre ahir amb plena llibertat i sobretot per haver aguantat tranquil·lament la pressió interessada exercida hores abans, amb la intenció d’espantar-los i fer-los ajornar la reunió. Tota una lliçó de benfer.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.06.2022  ·  22:33

La violència extrema la solen fer servir quan estan desesperats. És l’avantsala de l’ensulsiada final.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
29.06.2022  ·  23:00

El bastó el fan servir emparats en la judicatura que tergiversa les lleis com li rota d’acord amb els seus interessos, però que forma part d’un estat de dret reconegut internacionalment. Atenció amb això perquè és el que complica la qüestió.
Ja sé que és el darrer recurs per a aguantar l’edifici amb les bigues corcades i que pot aguantar sense ensorrar-se una bona temporada o potser cau despús-demà mateix però és precisament del que és més difícil deslliurar-se’n.

Josep Jallé
Josep Jallé
30.06.2022  ·  00:20

Una síntesi clara i realista de com ha crescut la consciència de que som nosaltres el que som i no el que ells han volgut fer-nos creure`ns que teníem que ser, amb rentats de cervells, i tortures, sistemàtics. Gràcies director. I gràcies també a la Cambra de Comerç per l’altre reconeixement de la realitat, del futur cap on anem … sense perdre el pas. Salut!.

Jaume Riu
Jaume Riu
30.06.2022  ·  00:25

NO PASSA RES
Que Espanya no s’ha fet més forta sinó més feble és una obvietat, però en comptes de saltar del vaixell que s’enfonsa, sento les notícies a les televisions, també a TV3, i el to de veu interpretat com a llenguatge no verbal, ens tramet la idea persistent que només hi ha incidents sense importància, i els músics segueixen tocant com al Titànic, perquè no passa res.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
30.06.2022  ·  00:26

Sort que són febles, perquè només amb aquesta feblesa els nostres polítics es caguen a les calces. Ara imagina’t si no arriben a ser febles.

Per una vegada, siguem realistes. Les coses no van bé perquè els nostres polítics no van bé. El problema el tenim a casa.

Que, suposadament, Espanya sigui feble, no m’apropa a la independència. Els nostres polítics són encara mes febles que Espanya. Li ballen l’aigua cada vegada que en tenen ocasió.

Sincerament, no estic veient cap pas ferm cap a la independència i tot el que no ens hi porti, no m’interessa.

Ferran Ribó
Ferran Ribó
30.06.2022  ·  00:49

Que Espanya és més feble és tan evident com queda magníficament retratat en l’editorial del nostre director. I dir que els nostres polítics són encara més febles també és una altra evidència, però sobretot és una futilesa, un fet que no ens ha d’emboirar pas el nostre camí cap a la independència. Perquè, tinguem-ho ben clar, a la independència hi arribarem per l’empenta del poble, aquest poble que va iniciar el procés de la independència de Catalunya: no va ser l’Artur Mas que un bon dia va prendre una decisió per la opció del trencament, va ser el poble qui va empènyer i obligar en Mas a prendre aquella decisió. I l’etapa culminant del procés d’independència també vindrà de la ma del poble, que tornarà a empènyer i que, a diferència del 2017, no deixarà en mans dels politiquets de torn (ERC, JxC, CUP … tan li fa) la conducció cap al nou Estat Independent de Catalunya. Serà el Consell per la República, l’Assemblea de Representants i la participació ciutadana, que conduirà aquesta última fase, que és la següent fase de la de l’octubre de 2017 (la del Referèndum i la de la Declaració de la Independència que es va formalitzar al Parlament de Catalunya). Persistència, democràcia i Lleis Internacionals, els tres pilars sobre els que Catalunya va engegar i materialitzar el procés, com Escòcia també ho va fer i ho està tornant a repetir, 9 anys després.

Josep Gualló
Josep Gualló
30.06.2022  ·  01:05

LA VIOLENCIA DESFERMADA DEMOSTRA NOMÉS FEBLESA

Com més continuin per aquest cami, i no en saben cap altre, mes augmenta el seu desprestigi i també augmenta la basé de l’infependentisme i en consequencia la seva força.

Amb molt bon criteri, en Vicent Partal ha posat d’exemple l’assemblea de la Cambra de Comerç de Barcelona que a pesar de les trampes que han parat els franquistes amb l’ajuda del poder judicial, franquista per definició, han marcat tres gols magistrals que els han deixat sensa respiració.

Montse Grau
Montse Grau
30.06.2022  ·  01:36

Perfecte!

Miquel Àngel Fos
Miquel Àngel Fos
30.06.2022  ·  01:52

Plenament identificat amb la meva evolució en aquests anys que descrius. Evolució que tot i els plantejaments dels partits que diuen representar-nos, és no únicament irreversible, sinó que cada dia l’esquerda és més àmplia i més profunda.

Salvador Molins
Salvador Molins
30.06.2022  ·  05:47

“L’enhorabona a la Cambra de Comerç de Barcelona per les decisions que va prendre ahir amb plena llibertat i sobretot per haver aguantat tranquil·lament la pressió interessada exercida hores abans, amb la intenció d’espantar-los i fer-los ajornar la reunió. Tota una lliçó.” (Vicent Partal, editorial de Vilaweb)

Això és el que més d’una vegada ens han fet espaÑa i els espanyols “con mando”, una pressió “catxa”. M’atreveixo dir que Ponsatí es va equivocar, no era Puigdemont qui anava de “catxa” sinó l’estat Ñ, tots ells, els nyols i les seves institucions. Van anar de “catxa”, amb les seves amenaces i prepotència i els nostres se’ls van creure.

Sempre han fet el mateix, darrerament, aquests anys del “Procés”, des que vam fer la Declaració de Sobirania fins la nit del 27 al 28 d’octubre de 2017, fins el dia que el Torrent no va deixar investir el Puigdemont, i més ocasions, posar pressió i amenaces sempre esperant que, cada vegada, els mateixos catalans ens fem l’harakiri, els fem, dòcils i obedients a la seva llei no pas a la nostra, la feina bruta, limitar-nos, censurar,-nos, espantar-nos, trair-nos, … I aquesta estratègia, fins ara, sempre els ha funcionat.

Però, a la llarga o a la curta sempre hi ha un però, ahir la Cambra de Barcelona, governada per Eines de País i dirigida per la seva presidenta actual, Mònica Roca, no va caure en la trampa i es va mantenir amb fermesa en la seva decisió, ella i el seu equip.

És tota una lliçó i malgrat les dificultats que encara puguin patir ens marquen el camí a seguir.

S’ha dit moltes vegades i sabem que és cert, si no els donem autoritat sobre nosaltres no la tindran.

Obeïm Catalunya no pas espaÑa!

Fem costat a la Cambra de Barcelona i fem costat als mestres i directors d’escola en la seva lluita contra el 25%.

Quan siguem tots o molts que diguem “no!” o diguem “prou” i fem com la Cambra ens ha ensenyat, aleshores trencarem les cadenes com l’elefant o farem caure el mur com ho van fer els berlinesos, i esdevindrem lliures i independents.

PS1:

“Serà el 1992 l’any de la Independència de Catalunya?:

Carles Muñoz Espinalt
https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Mu%C3%B1oz_Espinalt?wprov=sfla1

PS2: https://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/la-independencia-i-la-nostra-generacio/

Joan López
Joan López
30.06.2022  ·  06:10

Jo al 1991 no sabia res del que pasaba,habia sentit parlar de terra lliure si,pero era un mes de aquet “monstruo” va ser a 2009 cuand vaig veure al que pasaba i vaig pendre consciencia de la realitat. Ara puc dir que tot lo espanyol hem fà nosa,que ja fa 8 anys que no piso terra espanyola i qùe desitjo amb tota l’ànima que Catalunya per fì,esdevingui una Naciò lliure del colonialisme. A tots aquells que van ser-hi empressonats,perseguits,estomacats, lis demano perdò,jo votava psc sense saber-ne el mal que feia a mi estimada terra. Visca catalunya lliure !!*!!

Jordi Torres
Jordi Torres
30.06.2022  ·  08:02

La màquina repressora que tan curosament havien amagat entre bastidors els mestres tramoistes, (altrament dits: pares de la constitució espanyola), ha tornat a sortir a escena. Ja és el personatge principal d’aquesta tragicomèdia democràtica espanyola. No hi ha guió ni arguments, només queda violència. Espanya és Castella, i Castella reclama com a botí de guerra totes les nacions de l’estat.El problema és que a aquesta presa de consciència del poble català no l’acompanya una classe política a l’alçada.

Només cal escoltar els primers cinc minuts de l’entrevista-panegíric que li ha dedicat l’Ara a l’incommensurable Junqueras, l’ideòleg d’aquest nou masoquisme institucional sense paraula de seguretat. Sembla que la presó sigui una cosa fins i tot desitjable per a un independentista: surts més alt i guapo, i et creixen els cabells.Per això té tant de valor el que ha fet la Cambra de Comerç. A la feblesa espanyola se l’ha de contestar amb iniciatives i fortalesa, no amb submissió.

Albert Miret
Albert Miret
30.06.2022  ·  08:04

Contra nosaltres realment, només els queda el bastó, perquè qui té dos dits de front ja no accepta ni un minut més les seves mentides malaltisses, la poca vergonya i l’única ideologia que els uneix i que és l’afany fora de mida per a espoliar la darrera colònia que els queda. Però el més greu és que entre ells no els queda res més que la pudor de podrit, la manca de respecte, la baralla i la putada contínues i uns gobiernos inexistents, ja que tot el poder està en mans de quatre jutges que moriran abans de tornar-lo a qui correspondria. Per si no n’hi hagués prou, el seu reiet inoperant només pensa exclusivament en el que pot robar a l’exèrcit per vendre-ho de segona mà a països encara menys desenvolupats que el seu. Fa massa anys que aquest país somiat pels castellans i que no ha arribat a existir mai com a país, s’aguanta per les contínues almoines de la Unió Europea, és a dir, robant als treballadors i empresaris europeus una part important dels seus sous, cosa que ja no toleraran gaire més temps. Espanya, per sort, ja s’està ofegant en les seves pròpies clavegueres pudents, per això la seu del seu gobierno s’anomena “la moncloaca”.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
30.06.2022  ·  08:15

Violència amparada qmb Pasqual Maragall y hermano, autentics llenyataires del franquisme psoe.falangista. I ara amb el junqueras, el recinte del post.franquisme violent i criminal del GAL

Ana Maria Príncep
Ana Maria Príncep
30.06.2022  ·  08:24

Jo soc catalana de mare castellana de “pura cepa” i de pare catalá de “pura cepa” i tinc molts bons amics i bones persones a españa, que no deixaré d’estimar.
Fins als divuit anys no vaig començar a parlar catalá, quan una clienta em va dir: “tu no ets catalana, Si, i saps catalá, Si, doncs a partir d’ara tú i jo parlarem en català!!” Després pel meu compte vaig treure el titol a l’Escola oficial d’idiomes” Als meus nets no els i parlo ni una paraula en castella.
Tot aixó no deixa que desitje amb tota la meva ánima, la Independencia del meu pais Catalunya!!… i faré tot el que estigui al meu abast per ajudar a conseguir-la!!
Visca Catalunya, Lliure e Independent!!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
30.06.2022  ·  08:31

Amb l’Estat, a la societat catalana ens ha passat com en el cas dels maltractadors, amb qui inicialment ho ha una relació d’afecte i comprensió, en que es neguen fins i tot les evidències, en què es desprecien els comentaris d’aquells que et diuen que t’allunyes… però que al final, arriba un dia que té la fa tan grossa que ho veus clar, i decideixis intentar separar-te, tot i que ell no vol i empra tota mena de violències. Estem en aquesta fase.
D’altra banda, els represaliats del 92, són eixos que ens volien avisar i no v fer cas. Em sap greu, perquè ells ja veiem el veritable fons de la relació, que fins a la sentència de l’Estatut la majoria no vam voler veure.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
30.06.2022  ·  08:52

Cada dia VW ens descriu molt bé una raó, com a mínim, per desconnectar-nos d’una espanya en crònica fallida econòmica, social, política,… i que abusa colonialment de Catalunya (dels Països Catalans, en general). I nosaltres seguim llegint i indignant-nos, mentre votem a partits que ens traeixen, ens menteixen i ens venen a la metròpoli des del dia 1 de l’era de l’indepe frustrat (1-O, 2017) i mentre fem no res.
La combinació d’una espanya autodestructiva i enfollida amb la inacció Independentista és el pitjor escenari possible.
Una espanya repressora i rebolcada pel fang i la merda mafiosa i feixista, exposada internacionalment sense pudor (una cosa molt espanyola), hauria de carregar de legitimitat i empenta a l’Independentisme. Escòcia amb moltes menys raons fa molt més per deslligar-se del Regne Unit.

Si us plau, VilaWeb, ajudeu a desfer aquesta situació de segrest intel·lectual i anímic en el que gran part de l’Independentisme s’ha instal·lat.
VW, si us plau, ajudeu a empènyer cap a posicions més activistes i menys narratives.
Gràcies.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
30.06.2022  ·  09:17

És curiós. Quan era petita em feia vergonya dir que era espanyola pq em sentia incòmode del passsat del país ( vaig estar un mes a Alemanya quan tenia 14 anys). I efectivament, aquest sentiment ha retornat amb una virolència impetuosa. Sí, em fa vergonya dir que sóc espanyola però el passaport no em permet de dir una altra cosa. I els motius per a avergonyir-me d’aquella terra no són exclusivament per ser catalana, sinó pq és un país amb molt poc a oferir als seus ciutadans, a tots nivells. Qui podria sentir-se’n!!!!

Mònica Vidal
Mònica Vidal
30.06.2022  ·  09:17

És curiós. Quan era petita em feia vergonya dir que era espanyola pq em sentia incòmode del passsat del país ( vaig estar un mes a Alemanya quan tenia 14 anys). I efectivament, aquest sentiment ha retornat amb una virolència impetuosa. Sí, em fa vergonya dir que sóc espanyola però el passaport no em permet de dir una altra cosa. I els motius per a avergonyir-me d’aquella terra no són exclusivament per ser catalana, sinó pq és un país amb molt poc a oferir als seus ciutadans, a tots nivells. Qui podria sentir-se’n!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
30.06.2022  ·  09:36

D’AQUELLES TORTURES VENEN AQUESTES CONSCIÈNCIES

No podia ser d’altra manera, tanta repressió fa créixer la consciència nacional. També la consciència democràtica en general, perquè no hi ha cap política de govern darrere la repressió i l’asfixia econòmica contra Catalunya.

Però, a més repressió, calen més mentides, més clavegueres, més discursos que enalteixin la ignomínia, la humiliació constant, perquè la realitat no rebenti les costures… És una cursa desesperada al buit.

En això sí, la Castella de la tortura i de la inquisició ha passat a l’Espanya de la tortura i de “Pegasus” en total i progressiva continuïtat històrica. Potser és aquest el sentit de l’eslògan de Sánchez del “gobierno más progresista de la història”…

…I creix la resposta. I creix la consciència que la independència és una qüestió de supervivència com a poble.

Josep Salart
Josep Salart
30.06.2022  ·  10:01

Gràcies Victor Torguet.

El 92, a la platja d’Empuries, mentre feien l’escena de l’espelma i la barca, el meu marit i jo, entre d’altres que ens manifestàvem, vàrem aconseguir amb un cop de pedra d’ell, trencar la tíbia de manera irreparable, d’un español que aguantava la bandera española.
Ens vàrem assabentar perquè se’n va parlar una setmana a la fastigosa Vanguardia i a “carta de los lectores”.
Nosaltres, uns correns cap a L’Escala i els altres cap Empuries. Només teniem al cap en Garzón.
Avui és pitxor, i els Maragall, Rupert de Ventós (que tenia el xalet allà mateix) Serra i tota l’esquerra divina, estan substituits pels d’ERC i quatre malnascuts que fan la viu viu per JUNTS.
El poble?.. españolitzat i desaparegut.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
30.06.2022  ·  10:13

El problema no és que un jutge -Garzón- s’equivoqui, sinó que a més, sigui impune al seu error o malevolència. Si Garzón, Marchena o el sum sum corda s’equivoquen, han de pagar pels seus errors, igual que ens passa a la resta de mortals.
El currículum de Garzón es prou fosc com per dubtar de la bona fe d’aquest jutge “estrella”. Com és que se’l manté en la impunitat?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.06.2022  ·  10:13

Potser algú pot pensar que el moviment independentista, en el nostre país, comença al 2010. Res més lluny de la realitat. Des de que tinc coneixement he sabut que els meus avis i pares eren independentistes, potser en silenci, continguts, però ho eren. I jo mateix des de ben petit com en Ramón Piqué –del meu poble- . I de la mateixa manera vam veure els jocs olímpics del 1992 com una gran maniobra especulativa pel què fa a la transformació física de la ciutat i una, encara més gran, maniobra de propaganda espanyolista. Potser alguns pensareu que estic grillat i que Barcelona va fer un salt endavant immens que no hauria fet sense els jocs. És pot discutir molt aquest salt endavant i no és el tema d’avui, només diré que quan vaig a Barcelona ja no em sento a casa. Una altre cosa que hem de valorar els catalans és si el nostre progrés ha d’anar sempre lligat a esdeveniments de magnituds supranacionals amb el beneplàcit de l’estat i l’ajuda corresponent que bàsicament beneficia als especuladors, com ja va passar a les exposicions internacionals del 1888 i 1929, als jocs del 1992, com havia de passar amb els jocs d’hivern de 2030. És aquest el camí?, créixer a intermitències amb el “favor de l’estat” que aprofita l’ocasió per mostrar l’espanyolisme i amagar Catalunya?. Això és el que vam pensar molts el 1992 i per això ens hi vam desentendre. L’estat va fer una ràtzia per prendre “preventivament” els més valents i actius –com en Piqué- i els va amagar i torturar impunement. El pal que va mostrar l’estat aleshores era el mateix que els anys 70 i 80 feien servir els grisos i el mateix que van utilitzar l’octubre del 2017. El mètode no ha canviat. No sé si Espanya és més feble o més forta, però estic segur que és la mateixa.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
30.06.2022  ·  10:20

D’acord amb en Sr.Partal que trenta anys de violència contra Catalunya tan sols han servit per a fer créixer la consciència nacional dels catalans i la voluntat d’arribar a la independència. Però no ve sols d’ací, ni dels cinc que portem dels 1- O que també. Aquest prendre consciència nacional ve de les generacions que ens han precedit que han lluitat i resistit, que han passat el relleu a les que l’han seguit i que nosaltres tenim el dret i el deure de lliurar aquest testimoni a les que venen si nosaltres no som capaços. És evident que l’Estat no és com era, nosaltres tampoc i tal com diuen els comentaris que m’han precedit tenim consciència nacional i estem al camí d’aconseguir-ho. Som-hi!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
30.06.2022  ·  10:24

Cada dia ja més gent que veuen que la ùnica solució per resoldre un problema politic és que el nostre país sigui independent. La seva violéncia és una fabrica de independentisme

Carles Serra
Carles Serra
30.06.2022  ·  10:25

Aquest Garzón que era un referent per l’esquerra espaÑola; com molt bé ens vares dir apreciat Vicent, el PSO€ i això que li diuen esquerra espaÑola té molt a veure que aquesta espaÑa segueixi sent FRANQUISTA I CORRUPTE; doncs varen governar durant molts anys amb majoria absoluta; però el capdavanter i guia espiritual de tota l’esquerra espaÑola i una gran part de la societat era/és el gran franquista Felipe González.

Gerber van
Gerber van
30.06.2022  ·  11:02

L’Estat espanyol és capaç de repetir detencions preventives i tortures de cara a una possible propera JJOO. Només això ja és motiu suficient per oposar-se a qualsevol proposta de candidatura dels Jocs Ol’impics d’hivern.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
30.06.2022  ·  11:06

Què vols, Espanya? Morir matant? Ben bé saps que som Països Catalans, maridats a la força amb tu, per tu, per a tu. Quan més temps passa i més consciència en prenem, menys ens estimarem. Ens fas sentir alienats, violats. De tu depén, majoritàriament, una sortida pacífica, assenyada vers nostra independència. De tu depén mentalitzar als teus ciutadans sobre la millor aposta d’un futur mutu en bones relacions d’interessos i d’amistat; lliures, entre iguals, complementant-nos, admirant-nos, sense subordinació. Vas derrocar nostres fronteres físiques, administratives, per substituir-les d’ètniques teues contra nosaltres, contra nostre grat i natura històricament configurada; ni millor ni pitjor, però sí diferent. Més prompte que tard, la colonització a que ens sotmets, s’acaba. Per què no reconèixer, doncs, nostres diferències enriquidores, en llibertat, sense submissió, construint ponts de comunicació, respectant “les aigües jurisdiccionals” mútues? Quan ans, millor. Quan més tardes, pitjor.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
30.06.2022  ·  12:27

Podem criticar l’estat espanyol tan com vulguem, però la realitat és que fa segles que ens guanya per golejada i està determinat a acabar d’una vegada amb la nostra nació acabant d’espanyolitzar-la del tot.

Mentrestant nosaltres aquí perdem el temps buscant raons pel món i discutint quin dels partits independentistes col·laboracionistes, que a sobre viuen com reis a base de fer veure que ho són, és més o menys traïdor.

Si hem d’esperar alguna acció unilateral d’aquests vividors i no reaccionem, serem els perdedors amb més raons acumulades i amb més victòries morals del món. Uns autèntics màrtirs amb llacet groc.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.06.2022  ·  12:47

Només trenta anys de violència?

De debò penso que és un gravíssim error pensar només en les últimes violències d’un estat que ha utilitzat SEMPRE el terror i la guerra contra Catalunya.
Parlant de trenta anys ens autoenganyem de manera massa perillosa. Ens instal.lem voluntàriament en la roda d’hamster eterna que ens manté en les urpes del TERROR COLONIAL ESPAÑOL.

Una equivocació immensa que ens manté dins d’ un bonic conte infantil i naïf que ens perjudica mortalment.

Abans de Garzón Espanya era violenta. Tan violenta com ho és ara. I cada día estem més i més violentats/violats com ciutadans.

NO SÓN TRENTA ANYS Vicent !!

Per altra part: Espanya seguirà violenta mentre constati que no tenim memòria històrica i només tenim el record de les últimes violències.

Ens seguirà reprimint perquè ENCARA NO S’HA AFEBLIT TANT COM ENS VOL FER CREURE AQUEST EDITORIAL.

Sense memòria històrica som uns xais fàcils de tenir dominats. Recordar només els últims trenta anys és, al meu parer una falta de memòria històrica nociva.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
30.06.2022  ·  13:13

Tota la raó, Partal! Fa 30 anys qui més i qui menys estavem enganyats per la ben feta farsa de la transició i de la democràcia, després de la mort de un salvatge dictador. Vàrem badar; havíem d’haver denunciat ja aleshores aquells delictes contra els drets humans. I ara es veu que sempre s’ha de fer: en matèria de drets fonamentals humans no en podem deixar passar ni una mai!

Però ben vist on ha portat aquest camí a España: lluny, molt lluny de solucionar el problema, i sí en canvi a una degradació democràtica greu, que ja no es pot tapar i que tot el món comença a veure clara. I que tard o d’hora tindrà conseqüències greus per a España en tots els ordres: politic, econòmic, social,etc. I el que és pitjor a un pendent critic on aquesta degradació és imparable si no és amb una revolució o daltabaix importants, que no es veu enlloc, i que ningú és capaç de reclamar i menys de fer. A España no hi ha cap esperit critic seriós i independent, sobretot això darrer. I això fa diagnosticar desastre segur. La única esperança per a España ha de venir des de fora, des de una Catalunya independent recolzada per una UE també reformada a fons. O sigui que a bé de tots més val que ens afanyem a marxar!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.06.2022  ·  13:19

Totes les intervencions, més o menys, parlen dell’independentisme creixent.
Doncs, jo no ho tinc clar.
I ho veurem quan torni a sortir un nou tripartit.
Malhauradament!

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
30.06.2022  ·  13:34

Quan la immensa majoria de catalans ja hem desconnectat de l’estat espanyol, ara només manca que totes les institucions,vagin fent el gest com ha fet la Cambra. Tots són passes irreversibles, sense aturador. El procés des de la força exercida pels exiliats internacionalitzant-ho. I l’autoorganització de l’interior, al marge dels governs i els partits polítics.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
30.06.2022  ·  13:42

Ja no es tracta de diagnosticar
la situació, ni de buscar obscurs actes del passat. Es tracte d’actuar, ja!

Roser Caminals
Roser Caminals
30.06.2022  ·  19:13

La violència té més possibilitats contra pocs que contra molts. L’independentisme l’ha de desbordar, fent-se immanejable.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes