Aeroport de Barcelona: la impotència dels autonomistes

Ser autonomistes, per als polítiquets catalans, ( o valencians) és una manera al seu abast de garantir-se un sou. A costa que tots visquem cada dia pitjor. El problema és que el seu temps ja ha passat. No hi ha ni fum per vendre.

Sisplau, que tothom llegeixi i rellegeixi aquest editorial uns quants cops, perquè se’ns quedi ben gravat que tots els motius per cercar la independència continuen vigents, que s’ha de seguir lluitant i que no ens hem de resignar ni deixar que ens aixequin la camisa amb el relat i els falsos debats.

Se m’ha posat la pell de gallina en llegir el PS2 sobre el català a l’Alguer. Gràcies a tots els qui estimeu el català!

Pel que fa a l’aeroport, jo hi diré la meva:
Efectivament, el problema de l’aeroport és de gestió, però sobretot és de model. I la pista sobre el mar és una solució a un problema inexistent.

Model d’aeroport és que l’accés ferroviari a l’aeroport sigui en cul de sac i amb via única. Model d’aeroport és que per culpa d’això s’hagi construït un aparcament descomunal per a taxis i que hagi generat un impacte ambiental tan gran o més del que representaría l’agressió a La Ricarda.

I penso que cal donar significat al qualificatiu de Faraònica que ha donat l’alcaldessa de Barcelona a la proposta.

Faraònica vol dir que és una obra descomunal que sacrifica milers de recursos de la població per satisfer l’egooatria desmesurada de les elits. Disposar d’una pista més llarga per als enlairaments només serveix per reduir els temps de viatge dels vols de més de 10h en les 2h que suposa fer un enllaç en un altre aeroport.

Qui necessita estalviar-se les 2 hores d’enllaç en un vol de més de 10 hores i per un viatge que segurament és de més de 12 hores? Qui, sinó l’elit més egòlatra que pugui existir?

De debò ens pensem que des de l’aeroport enllaçarem a totes les destinacions que estan a més de 10 hores de vol? És de bojos; com bojos eren els faraons.

Com faraònica és la obra de la Línia 9 del metro de Barcelona. Una línia que per accedir als combois es triga 5 minuts per baixar des del carrer a l’andana i uns altres 5 minuts per pujar al carrer a l’estació de destí. Això afegeix 10 minuts a qualsevol trajecte,, fent que aquesta obra faraònica no redueixi cap temps de recorregut i la línia estigui massivament infrautilizada. Una obra faraònica que en el seu recorregut per la zona alta de Barcelona fa més ziga-zagues que algú perjudicat pels efectes de l’alcohol. Ziga-zagues que només serveixen per reduir la velocitat comercial dels combois i que per tant facin encara més inútil aquesta obra faraònica. Fent pensar: a prop de la casa de quins faraons estàn situades les estacions d’aquesta línia faraònica en el tram que fa tantes ziga-zagues?

La Sagrada Familia és certament també una obra faraònica, però com a mínim és una obra inspiradora.

Tornant a l’aeroport. Amb la pandèmia la societat finalment ha après amb més de 30 anys de retard respecte l’invent d’Internet, que ens podem estalviar molts viatges, temps, i recursos fent les reunions amb les tecnologies de telecomunicacions. I aquesta sí que és la nova normalitat. I menys mal! Perquè al món ja fa anys que hem superat el Peak Oil. I això vol dir que hem d’abandonar progressivament els combustibles fòssils. Endevineu amb què s’alimenten els motors d’avió?

Ara, que algú m’expliqui: quin problema resol la nova pista de l’aeroport o l’allargament de l’existent? Realment és més gran el problema que resol, que tots els problemes que genera?

Tant de bo la societat vagi desconnectant del pensament imbuït per les elits mitjançant els seus mitjans de manipulació de masses (sí, Sr. Comte de Godó, em refereixo al seu imperi mediàtic, i a la resta d’imperis dels seus coneguts) i pensin lliurement. La supervivència farà que així sigui. I la prova s’ha vist i viscut avui al Delta de l’Ebre. Allà s’hi juguen l’existència. I els discursos que s’hi han dit els hauria d’escoltar tothom!

De poc serveix repetir les queixes si de manera sovintejada no se’n parla en què consisteix el sistema colonial i com afecta cada ciutadà de les tres generacions que conviuen actualment:

*L’ampliació de l’aeroport com la B-40 són una excusa per a requalificar els terrenys del voltant i fer negoci especulatiu AENA i les constructores cada cop més grans i alienes a la societat catalana.
(Actualment, el 70% dels habitatges de nova construcció a l’AMB estan en mans de set o vuit constructores.)

*Perquè ampliar el Prat si els aeroports de Reus i Girona són a tan sols a 105 km i 103 km. I el futur del creixement de les ciutats és en xarxa ferroviària, interconnectada amb tot el continent.
(En canvi, totes les infraestructures de la colònia –ports, aeroports, trens, rodalia i carreteres- són en mans de l’estat espanyol. Que diu on i quan les fa. Evidentment, amb coneixement del règim monopolístic.)

Però, l’assumpte rellevant és la manca de propostes i projectes pel país sencer. Que ni la partitocràcia, col•legis professionals servidors dels espanyols, l’acadèmia repoblada ni la premsa donen a conèixer. Només, de tant en tant alguna dada, però, sense explicar les conseqüències per a tots els ciutadans de totes les coloraines polítiques amb què controlen les colònies espanyoles:

*Dèficit fiscal CAT: 8% PIB (UE màxim 4% PIB els últims vint anys)
*Increment Població CAT: 26% (UE 4% els últims trenta anys)
(Que expliquin el “creixement empobridor”: més PIB però menys renda per capita)

De 240 regions europees:
*PIB per capita CAT: 76è lloc (País Basc: 51)
*IPS índex pro. social CAT: 135 lloc (País Basc: 48)
(Que expliquin els efectes nocius perquè està “inversament correlacionat amb el PIB per capita”)

*Inversions estatals a CAT: una mica més de la mitjana, amb una distància abismal de Madrid
*Execucions: mai assolides.
(Que detallin el “forat negre dels monopolis” a la meseta i els seus encobridors a la perifèria.)

*Corredor ferroviari Tarragona- Barcelona tan sols va després del Rhür i Milà.
*Corredor del Mediterrani de Perpinyà-Girona-Barcelona- Tarragona-Castelló- València-Alacant.
(Que raonin per què no es fa i “quins interessos” ho impedeixen a la meseta i a les colònies.)

*cultura
“La perdem assetjats per l’espanyolisme. Però, també, com denuncia Marc Roig i Badia en un llibre que s’acaba de publicar, Barcelona, cultura sense capital (PAM), perquè “la inversió en euros per persona i any a Holanda és de 500 euros, a França, de 476, a Portugal, 158, a Polònia, 146, a Catalunya, 30”. (Agustí Colomines, nacional.cat)
(Que comentin els que s’hi posen a dalt de la piràmide colonial “què fan”.)

* (Sanitat, Educació, Habitatge, Mobilitat, Medi ambient, Treball, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Indústria, Telecomunicacions, Energia, Oci, etc.)
(El gran projecte del Hard Rock en terrenys de La Caixa ens ha de salvar. Lamentable.)

(Que concretin els reptes immediats i els projectes de futur per fer front a l’increment colossal de població dels darrers vint anys. Un creixement del 24% quan a la resta d’Europa ha estat del 4%. El qual ha col·lapsat, entre d’altres, sanitat i ensenyament. Diria, en tant que ocultat, de manera perfectament planificada per tal de privatitzar la sanitat –mútues- i l’ensenyament- concertada-. D’aquí el creixement en corones de ciment a redós de BCN.)

* militants partits
-Militants partits catalans: ERC (9500), Junts (5.128) i CUP (1700). Total (16.328)
-Militants partits espanyols: PSC/17.012), En comú (7.000), PP (1421) i C’s (2.000). Total (27.133)
(què expliquin “per a què serveixen” sense cap projecte socialment emancipador ni de cap mena.)

Mentre la participació en el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre de 2017:
Sí (2.044.038) No (177.547) Blanc (44.913) Nul (19.719). Total (2.286.217)

A què esperem per a descodificar l’entramat colonial vergonyós que tenalla a tota la població amb les coloraines de la partitocràcia espanyola. On són els que defensen una nació com cal moderna, culta i harmonitzada:
a/ sostenible amb el territori que conformen els Països catalans.
b/ inclusiva socialment per a les necessitats de cada contrada.
c/ amb un model econòmic productiu sostenible.
d/ amb una visió de futur integrada al canvi d’era.
e/ amb uns transports ferroviaris i de carreteres en xarxa.
f/ amb equips i projectes concrets.
g/ amb coneixement del passat i il.lusió de continuïtat generacional.

En lloc de fer plans i projectes d’acció el colonialisme rampant arreu segueix els rastres dels mediocres, empobridors i encobridors de la dissonància cognitiva cada cop més greu d’uns representants totalment intoxicats per la seva manca de talent i d’esperit. Un espectacle lamentable. Fins quan?

PS. Demano disculpes per la llargària. Però; és que excepte aquí, ho coneixen arreu. Gràcies.

Fa moltes dècades des del setmanari El Temps es va proposar fer una via interior que articulàs des d’Elx (Baix Vinlopó) fins als Pallars tot el país i que travessàs la frontera franco-española, com a mostra de que nosaltres, tot sols, també sabíem pensar el nostre sistema de comunicacions per tal de crear una via paral·lela a l’A7 d’aleshores.

Des de les crisis econòmiques anteriors 2003-2016 el poder de colonial intenta procurar-se mitjans per a espoliar-nos, encara més si cap, mecanismes on grapejar-nos infrastructures on restar ancorarats amb el deute que elles generen mitjançant llurs empreses de l’IBEX-35 amb quines restem endeutats per vida. I ells cobrant com una mena de lloguer sense data final.

En són les expropiacions que faran a la Plana Alta amb els camps de fotovoltaiques previstos. Amb ajuda d’empreses xineses, alerta!

No entenc -sí i massa- de que una de les darreres giragonses que ha fet l’españa colonial és “idear” allò de la “España vaciada” contra les perifèries colonitzades per tal de “mantener prietas las tropas”.

És que el sol español no és tan bo com el de les nostres Planes, o el terreny té alguna característica especial diferent al que tenen a España?

On han col·locat tradicionalment les centrals nuclears, per exemple?
Veieu alguna prop dels palaus de la Zarzuela o la Moncloa?

N’és l’ampliació nord del Port de València, i la mai no explicada del de BCN.

Ell(o)s van deixat caure peces aparentment inconnexes però que van trinxant el territori. No és una conspiranoia, sinó que existeix un Pla de Negoci darrere, ben visible. Per sort no tenen el capital per a executar-lo d’un colp.

N’és el tall entre el Montseny i els dos Vallessos com ja vaig exposar en comentari anterior fons Mataró (El Maresme).

Era el cas de MAT si se’n recordeu per l’Empordà fa molts anys. Era el trasvassament Ebre d’Aznar. On l’aigua els la bufava, el negoci era la infrastructura mateixa.

I gairebé sempre generació de llocs de treball no-qualificats per a introduir immigrants sudamericans que ja vénen amb l’español dels seus colonitzadors i destructors.

Fa uns 25 anys vaig proposar fer un Hub amb aeroport a l’Alt Palància, a uns 30 km de Sagunt, per a desmuntar el de Manises, doncs era a 4 km del Cap-i-Casal del sud, i tot just a la vora d’emmagatzematge de gas butà de tota l’àrea metropolitana. Àdhuc el vaig publicar al suplement d’Urbanisme i Arquitectura del diari Levante. Doncs continuem igual. I el magatzem de gas s’ha substituït pel Centre de Coordinació de l’OTAN a Quart a Poblet, el poble veí de Manises. I coordinat amb la Base militar de l’OTAN de Bétera junt a Portaceli i als peus de la Serra Calderona.

Efectivament, tal i com expliques, Vicent, el tema és que aquestes infrastructures fetes des de Madrid hi han de ser necessàriament “subordinades i sucursalitzades” dins d’un esquema estructural de l’Estat Colonial.

Nosaltres posem el llit i ells ens fan de “madame” i controlen el calaix dels diners.

Avui en dia qualsevol cosa és construïble, sempre i quan et done igual el territori sobre el què les assentes i la població que l’habita.

El territori tal i com l’expressen -sense esmentar-ho- són les teories de l’arquitecte australià i Dean del Massachusettes Institut Of Technology i la seua idea de E-TOPIA, Smart-city, WILLIAM J. MITCHELL.

Fonamentat en que la interconnexió mitjançant internet té capacitat per a:
1. Efectuar les activitats econòmiques i socials.
2. Fer les transaccions entre individu i organitzacions.
3. Sistemes de producció, emmagatzament i distribució que s’ajustn sense malbaratament de materials ni creació de residu.

Ho disfressa de sentit democratitzador i alliberador. Basat en la Vila Global de McLuhan.

Vol crear un món interconnectat globalment on les ciutats tradicionals passaran a ser no-llocs marginals desconnectades del món total que anhela.

Consistente en esborrar les ciutats històriques i sent substituïdes per una immaterialitat que funciona a nivell virtual en tots els casos. L’aïllament personal respecte de la comunitat humana. Introducció vegetal per tot arreu. Creació de fàbriques que adaptaren la producció a les necessitats estrictes dels humans.

Ciutat Funcional-Activa tothora i intel·ligent i d’Alta velocitat en llurs connexions. La producció serà informació i les empreses seran mòbils i deslocalitzades. Els serveis intangibles i que comporten l’aïllament de l’individu a causa del desenvolupament tecnològic robòtic.
La idea de “teixit social” és absolutament absent entre les seues aportacions.

En diu que tots els treballs actuals es faran des de casa, assignant nous usos a la llar, lloc de treball i serveis.

Els 5 punts d’aquest urbanisme és:
A. Desmateruialització
B. Desmobilització
C.Personalització en massa
D. Funcionament intel·ligent en busca de la riquesa.
5. Transformació suau des del punt de vista ecològic.

https://www.youtube.com/watch?v=MCTPdK9r2rE

L’antídot: la despullada històrica que fa el teòric, antropòleg i activista anarquista estatunidenc David Graeber:

“Treballs de merda” / “On Bullsh*t Jobs”

I la resposta en forma de llibre existent en “The Dawn of Everything. A New History of Humanity” escrit junt al company arqueòleg David Wengrow a Londres que, de passada, li fot un carxot als plantejaments rendicionistes d’en Yuval Noah Harari.

https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Graeber

Josep Blesa (València)

Havent-hi gent tan preparada a Catalunya per què estem governats per una colla d’estúpids?

cíclicament es reprodueix el mateix problema: els partits que arriben a Govern es dobleguen al poder real i a la seva praxi corrupta, el gran podrimener espanyol.

Cal un partit nou, però estructurat d’una faisó nova. És clar que sense la Llista Cívica de l’ANC es blinda l’incompliment sistemàtic dels programes dels partits que són a govern.

Cal que els socis de l’ANC per mitjà de la democràcia directa electrònica facin votar els diputats de la Llista Cívica de forma mecànica en els temes clau del parlament i govern.

La funció dels diputats no serà de perpetuar el partit i a ells al poder sinó obeir el resultat de les votacions internes. No el cap del partit, no els diputats, no la militància, sinó la base. Un partit orgànicament organitzat perquè els referèndum interns siguin mecánicament obeïts.

Tot això ho tenia ja molt clar Pasqual Maragall quan va voler un nou Estatut que superés el folcklòric autonomisme vigent a España , per iniciar el camí cap a una Confederació o Federació amb cara i ulls. La desfeta de l’Estatut de 2006 ha deixat mort i enterrat l’autonomisme tal com l’entenia la Constitució, provocant un greu retrocés en la democràcia a España i l’empenta revolucionària independentista catalana dels anys 10 del nostre segle XXI.

Ha quedat clar que la dita democràcia a España no era sinó una màscara per a poder seguir amb el negoci del franquisme, tan politic com econòmic; una versió més dels decorats i disfresses del “Bienvenido mister Marshall”, la genial pelicula de Betrlanga i Bardem. I lògicament les incoherències i contradiccions creixent arreu del país. No és possible que l’aeroport de BCN deixi de ser un aeroport de segona, amb moltes companyies low-cost i turisme de baixa qualitat. No és possible que desapareixi el deficit fiscal aclaparador, encara que ho reclami unànimement l’empresariat i les forces i institucions econòmiques de Catalunya. Però com deia el savi torero: “lo que no puede ser , no puede ser; i además es imposible!”

Per tant només queda una sortida i tots la sabem: Independència ja! I cada dia que passa més gent i ciutadans ho tenen clar.

ES CONFORMEN AMB LA INCOMPETÈNCIA
La incompetència consisteix a trobar solucions abans de trobar el problema.
Avui Vicent Partal a l’editorial, i després Pere-Andreu Ubach en un comentari esplèndid, n’han fet una descripció que trobo molt oportuna perquè això s’ha d’explicar.
El regne d’Espanya ens vol entabanar amb solucions faraòniques per solucionar problemes que no existeixen.
Fa vergonya escoltar falses solucions tècniques pels aeroports -que haurien de ser polítiques-, que no es plantegen fer a Catalunya el principal espai ferroviari, aeri i marítim de la Mediterrània.
Ben sovint patim altres exemples d’incompetència extrema, per exemple posant l’exèrcit en la gestió de la pandèmia.
Un altre exemple és la gestió urbanística de Barcelona fent malbé el Pla Macià dissenyat pels arquitectes Sert i Le Corbusier. L’Ajuntament incompetent fa obres per reduir l’espai de rodadura en comptes de mantenir l’estructura d’èxit viari reconeguda mundialment. En canvi, es podria reduir la circulació de vehicles prescindibles i concedir només autoritzacions puntuals a base de parquímetres que ja existeixen. Amb els criteris de superilles i similars, han aconsegueix el contrari del que es pretenia perquè augmenta el colapse de la circulació dels serveis indispensables de taxis, autobusos, ambulàncies, bombers i, sobretot, transport i lliurament de mercaderies pròpies de l’activitat econòmica, amb conseqüències més contaminants.
Al regne d’Espanya hem patit la construcció d’estructures d’alta velocitat ferroviària radial i autopistes radials, de manera que no hi ha un Corredor Cantàbric i no hi ha un Corredor Mediterrani molt més necessaris per fer la connexió amb Europa de les estructures industrials.
Només ens podrem deslliurar doncs del genocidi econòmic i cultural, amb l’autodeterminació de Catalunya quan sigui un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya i en forma de república.
Els que no volen la independència de Catalunya es conformen amb la incompetència.
PS-2. Els algueresos ens han demostrat que és possible tenir un criteri científic sobre l’ús de l’idioma.

F. (punto) Péres no té feina i necessita obra. Tant costa d’entendre?

Llegir aquest artícle Vicenç Partal o el comentari de Joan Rovira es dolent per el cor, perque ens fa pendre consciència de l’espoli i la impotència a la que estem sotmesos, aquest assetjamet i espoli econòmic i cultural…….parlem una llengua perseguida, minoritzats i robats en el nostre propi pais……….ens acostem al punt aquell enmig de las batallas equilibrades on es guanya tot i ens alliberem o es perd i ens extingim com tans pobles

Visca L’Alguer!
Sobre la política, el primer embat és el 28 de maig a les municipals. I és un dia on podem deixar de votar molts partits o directament deixar de votar. Personalment, els polítics m’agafen mooolt lluny…

Visca L’Alguer!
Sobre la política, el primer embat és el 28 de maig a les municipals. I és un dia on podem deixar de votar molts partits o directament deixar de votar. Personalment, els polítics m’agafen mooolt lluny…

Efectivament, avui com diu Jordi Pagès 01:55, fa mal el cor l’editorial de Vicenç Partal, el comentari de Joan Rovira, el magistral de l’arquitecte Blesa i d’altres comentaris colpidors. Estem governats per la estulticia més profunda. Salut.

Despres de tants comentaris i amb gent tant preparada, des de la meva opinió es podria fer la pista del Prat des de el mar, si ja ho se aixo es car pero els que han de fer política que la fassin.

Gràcies Vicent per la magnífica editorial; pel tema en qüestió de la mateixa que vols que et digui, després de 300 anys de colonització i por derechos de conquista, aquesta espaÑa i la seva societat, té molt clar que ells tenen dret a cuixa; però sense els seus col.laboradors dintre de la colònia catalana seria molt més difícil dur a terme tants despropòsia i espoliacio; però aquest col.laboradors/partits són el reflexe d’aquesta societat; si fessin una votació sobre aquestes obres que denúncies Vicent, ens faria veuré la realitat de la societat d’aquesta colònia catalana, per això tenim els partits/”polítics” coloquedets en aquesta gestoria mal anomenada govern de Catalunya.
Vicent, t’agrairia immensament que ens aportessis la teva opinió sobre els recusadors de Na Laura Borràs; segons sembla aquest tal Andreu Pujol, és presenta a les municipals per ER; ja diu molt que després de 3 anys de mantenir reunions entre els advocats per defensar i anar coordinats debant d’aquest injustícia d’aquesta espaÑa franquista i corrupte, ara a l’hora d’anar a judici, els advocats de Na Laura Borràs pels mitjans de comunicació, es troben que una part d’aquest advocats han pactat ; en fi Vicent, això d’ER és d’una immoralitat i cinisme, que per més que digués em quedaria curt.

EL MODEL AUTONÒMIC NO CONTEMPLA L’ESPOLI FISCAL

No acabo d’entendre que els mitjans catalans tots a una ens parlen que el dèficit fiscal “ens enfonsa cada dia una mica més” (J. Goula)… Això és un fet constatable: paguem d’impostos allò que no retorna, però no es diu clarament que això és fruit de l’espoli d’Espanya cap a Catalunya. O si voleu que Espanya ens roba.

Perquè el que és significatiu i genera consciència que ens tracten com colònia, és que el desgavell fiscal és un acte polític sistemàtic d’agressió permanent de l’Estat, que ens furt per habitant i any més de 2000 euros…

La política aeroportuària com la general de comunicacions d’espanya es basa d’un còctel d’odi governamental, diners europeus i necessitat d’augmentar la cartera de clients del Florentino. L’objectiu de fons sempre és no deixar que Catalunya passi a davant de res, que es torni cada vegada més amorfa fins a fer creure als catalans la seva impotència. Per això, van estar perseguint possibles presidents contestataris de Catalunya fins que van trobar el tàndem perfecte Junqueras-Aragonès, anticatalans que mantindrien anestesiats als catalans mentre des de madrit ens robarien la cartera una i mil vegades no només a través d’hisenda sinó ara també mitjançant les polítiques espanyolistes d’un govern que és seu i no dels catalans. És per això, que el problema el tenim nosaltres, i l’hem de resoldre nosaltres. En primer lloc, tornant a tenir un govern català i catalanista sortit d’una llista cívica, i després enfrontar-nos a l’enemic a tots nivells. Si no som capaços de treure’ns-els de sobre, Catalunya deixarà d’existir en molt poc temps.

Estic totalment d’acord amb el que dius de l’aeroport, però en desacord amb el que dius al Ps1.

El periodista que diu això pot tenir deficiències amb els detalls, però és que no cal entrar en detalls. Només cal fer-se una pregunta:
a qui beneficia el trencament del fluxe de gas del Nord Stream?
Sens dubte als EEUU. Ens fa depenent del seu gas i es un cop molt baix a la nostra economia.

Europa cada cop més és una república bananera controlada pels EEUU mitjançant la Comissió Europea i l’Otan.

L’editorialista ja té tema per a una pissarreta. 🙂

Florentino Pérez: el capo. Felipes varios i altres encantadors.
Tu no ho saps Vicent, perquè ets una ànima innocent, però al Pirineu cada any les elèctriques espanyoles s’embutxaquen milers de milions, que no reverteixen al territori, i llencen l’aigua en plena sequera d’estiu per a no tenir pèrdues. Però és en tota obra i en cada detall, que busquen el caos aquí i el benefici allà. Les obres al país, mentre siguem espanyols, duren, i duraran, generacions. Avui viatjar en rodalies costa entre vint minuts i mitja hora més que fa una generació. Es tracta de reduir-nos.

El col.laboracionisme d’alguns partits dits independentistes és un acte criminal.

Caram en Joan Rovira, com ho encerta…. Tan de bo poguessim escombrar totes les cúpules de poder i les seves claques i fer un país nou amb gent competent, que està demostrat que la tenim en tots els camps. Ens estan destrossant el poc que ens queda.

Mentre la societat catalana es manifesta demanant més recursos per la Sanitat i l’Educació, per intentar frenar el tsunami de l’increment de preus de l’habitatge (amb atenció al lloguer i amb la vista posada en els joves), quan tota la població patim els efectes d’una inflació general teledirigida des del centre de comandament del Capital (ferit per la pandèmia) i amb l’incondicional suport dels estats amb les seves maquinàries recaptadores d’impostos indirectes (arruïnats per la pandèmia), quan als Països Catalans (i, especialment, a Catalunya) a l’opressió i l’espoli econòmic històrics se li afegeix la repressió global (lawfare, política, llengua, cultural, etc.)… quan tot això està passant, la nostra delegació del gobierno espanyol (segrestada per una ERC a les ordres del PSC) es dedica impúdicament a mercadejar amb infraestructures que en absolutament res suposen una millora de totes les anteriors queixes i anhels dels catalans.

A banda de l’escenificació d’una nova humiliació dels delegats catalans del gobierno espanyol amb la negociació dels pressupostos (que a ERC se la vengui com la nova convergència i la rescatadora del “peix al cove” és un exemple més de desinformació dels mitjans. El que està fent ERC és una representació catalana del govern de Vichy sotmès als nazis), els col·laboracionistes catalans han acceptat posar el focus en la negociació d’infraestructures que suposen les màximes contradiccions a les polítiques d’eco-sostenibilitat (màxima prioritat a nivell mundial), a les polítiques econòmiques (combat als excessos del monocultiu turístic), la les tendències socials (disminució radical dels viatges de negocis en favor de teleconferències i sistemes de col·laboració en xarxa), al model de transport (ferrocarril en comptes de camions i avions) i a les demandes socials. L’ampliació de l’aeroport, el quart cinturó i la construcció del complex Hard Rock per l’impuls de la ludopatia i el proxenetisme (entre més joies) no són més que les condicions de la màfia estatal espanyola per demostrar control del territori i, ja posats, ampliar el negoci del clan.

El nivell de repugnància dels nostres polítics fake-indepes és tan gran que entenc que, com a mínim, el 50% dels seus votants no se’ls passa pel cap el tornar a votar a essers tan absolutament nocius per la societat.

Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint i en el moment oportú… amb o sense l’ANC)

Els nostres polítics no haurien de discutir res que no sigui com i quan aixequem la DUI. La resta és merda per confondre.

Hi han dues maneres de no deixar créixer un altre: Engabiant-lo en un motlle predeterminat o privant-li (o limitant-li) les garrofes que necessita. Tot, pur èxit de l’autono”suya”

La qüestió és donat tema per discutir, amb el futbol no n’hi ha prou.
O a segons qui no li interessa prou.
Parlem de l’aeroport, de la B-40, del les olimpiades d’hivern i així els tindrem entretinguts.

Molts comentaris avui són més llargs que l’editorial del Vicent.
Tot i que molt intertesants i ben documentades totes les explicacions que es donen sobre l’aeroport, jo m’apunto més a l’estil de resposte que fa tant la Berta Carulla com l’Albert Miret.
Crec que si tant tenim això com allò, com totes dues coses a l’hora, sempre estarem sota les mans dels espanyols i en conseqüència, amb la gana assegurada per molta abundancia que ens pensem que tenim.

Perqué hi haurà un dia que no podrem més i llavors… ho podrem tot.

Però…com és possible que aguantem tant?
Traidors, espoli, maltracte de totes les institucions…. i nosaltres, només queixant-nos, només plorant com corders cap a l’excorxador…

No tenim dignitat? No farem res? Quants mesos/anys necessitarem per tornar a organitzar-nos?

No ho entenc. No ho entenc. No ho entenc.

Quanta saviesa (a fora) mentre els més capacitats no es mullin anem fent el ploramiques

Quant al P.S.1

Sí, sí, analitzar un article periodístic, desautoritzant un col·lega periodista que treballa en el mateix diari, sense anomenar-lo i, sobretot, no responent a les preguntes i dubtes essencials.

A saber, per què Joe Biden, president dels EEUU anuncia, davant el mateix Scholz, que si Rússia inicia la guerra contra Ucraïna, ells acabaran amb el sistema Nordstream? I a la pregunta de la periodista de com ho farien, la resposta és: “No es preocupe, siga segur que ho farem”.

L’anàlisi d’en Vincent Partal per desmuntar l’article d’en Seymour Hersh és rotund, tot i que ens done les fonts (no només una sinó mínim dos) però, l’anàlisi d’en Vicent Partal no resol, la qüestió de fons (amb fonts o sense fonts): Té alguna responsabilitat directa el País sense Nom en aquest atemptat?

Sembla que per a en Vicent Partal aquesta pregunta és secundària.

Sembla que l’important és desmuntar l’article d’en Seymour Hersh i tancar els ulls sobre les preguntes que qualsevol periodista que es vol honest hauria de demanar-se, les preguntes essencials.

La tebiesa, en periodisme, és sinònim de groguisme.

Fa tants anys (segles) que anem assumint els despropòsits de les administracions espanyoles!
La mai prou recordada Patrícia Gabancho ho deixava ben clar en el seu llibre “El preu de ser catalans”.
És desmoralitzador…

Teresa Labourdette: Certament estùpids. Però en qualsevol estratificació de poder, les concentracions més altes i abominables de pocavergonyes, d’espoliadors, intoxicadors, repressors i genocides es troben sempre a les cúpules.