09.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 10.06.2023 - 19:33
Avui, À Punt farà una gala especial per celebrar els cinc anys d’emissió. La nova televisió valenciana va començar a caminar el 10 de juny de 2018, quasi cinc anys després del tancament de Canal 9. Mesos abans la ràdio, el web i les xarxes socials de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació havien començat a trencar el silenci provocat l’any 2013 per la decisió d’Alberto. Aquell fet inaudit va ser un cop molt dur no només per als treballadors, sinó per la societat valenciana que perdia un mitjà públic i per tot un sector audiovisual que va quedar esmicolat.
La reobertura dels mitjans públics era una qüestió present als programes electorals dels partits polítics que en 2015 van signar el primer Pacte del Botànic. L’elaboració de la llei de creació va ser una prioritat en el calendari legislatiu de les noves Corts Valencianes, però el camí no va ser fàcil. El tancament de Canal 9 es va produir en un moment en què el paradigma audiovisual estava canviant per sempre. Els usos dels espectadors també canviaven i calia que de les Corts sorgís una llei capaç de crear uns mitjans àgils, austers i en contacte amb la nova realitat.
Amb un pressupost sempre escàs, els mitjans van anar fent les primeres passes. L’obertura de la televisió, ara fa cinc anys, va ser la darrera finestra. Per la pantalla d’À Punt han desfilat programes d’entreteniment, de divulgació, o de promoció de les festes i tradicions. Amb tot, han estat els serveis informatius i la informació de l’oratge, els espais que han comptat amb el favor de l’audiència.
A banda, en aquests anys, À Punt ha treballat conjuntament amb TV3 i IB3 en l’elaboració conjunta de sèries, documentaris o films, com ara La mort de Guillem, emesa simultàniament per totes tres televisions públiques.
Els nous desafiaments
Els cinc anys se celebren amb tot de desafiaments damunt la taula. El primer és el canvi de la majoria del color polític a les Corts, la Generalitat i molts ajuntaments. La darrera votació que van fer les Corts que ara són en funcions havia de ser l’elecció del nou president del Consell Rector, que tot just aterra en el càrrec.
Una de les primeres decisions que haurà de prendre és la convocatòria del concurs per a elegir el nou director d’informatius després de l’anunci de Raquel Pérez Ejerique, abans de les eleccions, que deixaria el càrrec. I en el camp laboral, resta pendent que es facen unes oposicions per estabilitzar una plantilla en interinatge d’ençà del primer dia. Les proves per a algunes de les categories, entre les quals, periodistes, són convocades.
Políticament, el futur de la corporació també pot viure moments d’extrema delicadesa. Les amenaces més greus, fins ara, han vingut de Vox que, repetidament, ha anunciat la intenció de tancar l’empresa pública.
À Punt no agrada a Vox, això és clar. Ara caldrà veure quina és la postura que adopta el Partit Popular davant les possibles pressions en aquest sentit. Dimarts, dia 13 de juny, és previst que es reunesquen tots dos partits per tractar la investidura de Carlos Mazón com a president de la Generalitat. Veurem si la radiotelevisió pública valenciana és un dels temes a negociar per facilitar el nomenament del candidat popular.
Fa mesos que Vox amenaça. Un dels moments més polèmics d’aquesta legislatura passada va ser quan el partit d’extrema dreta va fer un piulet en què deia: “Hola, À Punt. Sou un insult als valencians. Un desaprofitament dels diners de tots i una màquina d’adoctrinament separatista. Aprofiteu el que us queda al convent, que us tancarem.” Una amenaça en ple context pre-electoral que va fer saltar totes les alarmes. El Consell d’Informatius i la Unió de Periodistes Valencians van denunciar aquesta amenaça i van exigir una rectificació. Però, lluny de demanar disculpes, la síndica de Vox a les Corts, Ana Vega, va contestar: “El que atempta contra la independència i la democràcia i mostra una falta de respecte a la ciutadania és que un mitjà públic que paguem tots pretenga silenciar el tercer partit d’aquest país. A Punt és la televisió del règim. Punt.”
Amb els resultats electorals damunt la taula i una victòria clara, però sense majoria absoluta, del PP, la possibilitat que Vox tracte d’utilitzar À Punt com a condició per al seu suport es fa més real. Aquesta setmana mateixa hem vist com la presidenta de Vox de Castelló i diputada a les Corts, Maria Llanos Massó, reiterava les intencions del partit en aquest sentit. Criticava el fet que, durant la transmissió d’un partit de futbol, À Punt hagués retolat “CE Castelló” en compte de “CD Castellón”, i ironitzava que potser ara s’haurien d’adreçar a la cadena com “À Punt de tancar”.
El PP es va afanyar a dir que no tancaria cap televisió. No obstant això, sí que han dit que trauran À Punt de plataformes com ara Bon Dia TV, impulsada per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que difon continguts audiovisuals de tots els Països Catalans.
Un colp per al periodisme
Els professionals del sector del periodisme recorden, amb certa angoixa, els anys en què la televisió pública no va estar en funcionament. “El sector audiovisual va decaure molt, va minvar i, pràcticament, va quedar en coma”, diu Toni Villarreal, president del comitè d’empresa d’À Punt. El tancament de Canal 9 no solament va implicar la pèrdua de molts llocs de feina, sinó que va deixar sense registre documental bona part de la realitat valenciana.
“Hi ha molta por que la societat torne a sentir que la televisió pública és una ferramenta de manipulació, i no una ferramenta, com ha de ser, d’informació de proximitat i de lluita per la llengua i el nostre territori, el nostre país”, explica Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes Valencians. “La manera de deixar constància del que som i el que fem en aquesta terra és tenir una ràdio i una televisió pública. À Punt encara té moltes assignatures pendents, però almenys compleix eixa tasca de ser els ulls dels valencians i dels pobles valencians.”
Marco es mostra preocupat davant la possibilitat que À Punt es convertesca en una “agència de col·locació” per a posar a dit directius i gent pròxima als partits del govern. “Em preocupa que tornen a convertir-la en un Canal 9 2.0, però millorat i ampliat, amb molta més presència del castellà que del valencià, i amb una manipulació com la que viu Telemadrid, per exemple, des que va arribar Ayuso. El més probable és que venguen, no com un èxit, però com una realitat, que augmenten el pressupost, però per a afavorir productores amigues.”
Per part seua, Villarreal reivindica la importància de què existesquen uns mitjans de comunicació públics al País Valencià. “Aspirem a mantenir-los i millorar-los, i a consolidar un bon sector audiovisual en el nostre territori. No hi ha cap mitjà més de comunicació d’aquest àmbit que puga arribar a totes les nostres comarques, com fem nosaltres”, indica.
La reciprocitat, una quimera
Si durant els vuit anys del govern del Botànic no es va aconseguir la tan demanada reciprocitat entre les televisions públiques dels territoris de parla catalana, ara, amb la dreta i, possiblement l’extrema dreta, al capdavant de la Generalitat, no hi haurà res a parlar. “Ara és més quimèric encara i és molt fàcil que es torne a castellanitzar la televisió i que, d’alguna manera, es torne a apostar pel telefem”, assenyala Marco.
Les sinergies que s’havien fet amb TV3 i IB3, com ara la plataforma Bon Dia TV, seran més difícils de mantenir, car el PP ja avança que en traurà À Punt. “Tot el que siga sumar a més plataformes és positiu. I tot el que siga retallar les opcions d’arribar a més gent no sembla el més lògic”, opina Villarreal.
