Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  06.02.2008  06:00

Xavier Folch, un homenatge

L'editor fa setanta anys

Men?ame
 

Una edició única no venal de cinc-cents exemplars, que porta per títol 'Xavier Folch fa setanta anys. Un homenatge en prosa i vers' és el regal que el Grup 62 i setze autors han fet a l'editor, que avui fa anys. Ahir (5 de febrer), a mig matí, una colla d'aquests escriptors, editors i periodistes culturals es van trobar per felicitar Xavier Folch i regalar-li el llibre commemoratiu.

'Avui al matí, va explicar Folch ahir a VilaWeb, a sobre la taula del despatx hi havia una caixa. En Josep M. Castellet m'ha dit que li semblava que contenia unes ampolles de vi molt bo. Però, quan l'he oberta, hi he trobat un grapat d'exemplars del llibre.'

Visiblement sorprès, interiorment emocionat, l'esquena dreta com sempre, una mica menys seriós que no acostuma, Xavier Folch va dir quatre paraules improvisades, tot reconeixent que no sabia parlar en públic: 'Estic francament emocionat i molt content, per la trobada, pel llibre i per la complicitat que suposa. M'ho prenc com una prova d'amistat, que és de les coses que més valoro.'

Una bona part dels escriptors que han contribuït al llibre amb una prosa o uns versos van fer cap a l'editorial i després al restaurant on es va servir un esmorzar: Josep M. Castellet (el més veterà), Narcís Comadira (que anava amb bastó perquè té un genoll no del tot refet, però que potser el conservarà per coqueteria: 'Diuen que em queda tan bé'), Perejaume (que va anar-se'n d'hora), Jordi Cornudella (coordinador del projecte), Jordi Puntí, Albert Roig, Toni Sala, Antoni Puigvert (que va arribar tard), Jaume Subirana i Carles Torner. Però n'hi ha al llibre que ahir no van poder fer-se presents: Enric Casasses, Josep Maria Fonalleras, Feliu Formosa, Biel Mesquida, Dolors Miquel i Josep Palàcios.

'Aquests autors tenen en comú que tots m'agraden', diu l'editor. De fet, la majoria són noms que ell ha publicat, que ha seguit de prop i que ha fet conèixer als lectors a través d'Empúries.

El director editorial d'Empúries

Folch, editor compromès, activista cultural, militant del PSUC, va fundar l'editorial Empúries l'any 1983 juntament amb l'empresari Miquel Horta, l'editor Enric Folch i el cineasta Pere Portabella. Ja d'entrada en va ser el director editorial. Els primers llibres van aparèixer el març del 1984 i, poc després, l'editorial es va presentar en un acte solemne al Palau de la Generalitat. Li van posar Empúries, diu Folch, perquè 'ens va semblar que era símbol de l'entrada de la civilització, dels grecs i dels romans, i pel fet que era un paisatge geogràfic que ens agradava.'

Mirant enrere, de la multitud de projectes literaris que ha tirat endavant, Folch recorda amb gran satisfacció l'edició de l'obra de Joan Vinyoli: 'El vam començar a publicar quan encara no era reconegut, no com avui que ja té un lloc entre els grans de la literatura catalana.' Precisament, Feliu Formosa li escriu: 'De les moltes experiències personals i professionals, literàries i humanes, que hem compartit, n'hi ha una que per a mi és especialment inoblidable: la nostra relació amb Joan Vinyoli, de qui vam editar conjuntament les 'Noves versions de Rilke' per a la teva editorial Empúries, poc després de la mort del poeta i amic. Durant uns quants anys, l'amistat amb Vinyoli va contribuir sens dubte a reforçar la nostra.'

Més autors que Folch esmenta recordant la seva trajectòria de director literari a Empúries: 'També em satisfà haver publicat un noi que començava, Josep M. Fonalleras, i l'Albert Roig. I alguns escriptors que ja havien començat, com Narcís Comadira i Biel Mesquida. Noms com Miquel Bauçà i algun desconegut encara, però que és un dels grans, Josep Palàcios.'

L'any vinent L'editorial Empúries farà vint-i-cinc anys que va publicar els primer llibres. A la primeria va ser un projecte en solitari, fins que l'any 1996 es va fusionar amb Edicions 62: 'L'experiència ha estat molt bona per força raons. Per exemple, vaig deixar de preocupar-me per les qüestions de funcionament de l'empresa, em va permetre de mantenir un contacte diari amb en Castellet i em va portar tranquil·litat.'

Recentment, Folch també va tenir una presència política, com a director de l'Institut Ramon Llull. D'aquesta etapa, que va durar pocs anys, té bon record de l'equip, però va tenir grans desavinences amb Caterina Mieras, tant que va dimitir. Sobre aquest episodi, no té ganes de parlar-ne, es limita a dir: 'Ara no tinc ganes de ficar-me amb una senyora que hi havia per allà.'

El llibre 'Xavier Folch fa setanta anys' inclou alguns textos escrits expressament per a l'editor, com el de Josep M. Castellet, Feliu Formosa i un llarg poema de Josep Palàcios. Castellet, sota el títol 'L'amic', escriu: '(dels anys de la dictadura) conservo la imatge repetida d'un Xavier Folch altament seriós en les seves tasques professionals o en les més difuses. Amable sempre, complidor, disposar a participar en totes les aventures del moment. Era algú que construïa el seu projecte de vida amb voluntat de compartir-lo amb els altres, de bastir una societat diferent, d'imaginar una utopia raonable i racional. (...) Folch té un estol important d'amics que ho són per la seva incansable i generosa dedicació a la fidelitat amical.' En l'acte d'ahir, Castellet va afegir: 'Ens vam conèixer l'any 1957. És un dels amics més antics que tinc. Hem fet moltes coses junts. Hem viatjat plegats. Ell podria explicar moltes coses de mi i jo d'ell, però això no té gens d'importància. Allò que és important és el sentit de l'amistat, més enllà de les diferències ideològiques i de les que sorgien del món editorial. Som molts els amics que li tenim devoció i debilitat.'

M. S.

Men?ame