Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.11.2006  17:50

S'ha mort Jordi Sarsanedas, una de les figures importants del món literari i cultural

El 1994 va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Men?ame
 

Jordi Sarsanedas, poeta, prosista i activista cultural, s'ha mort de càncer als vuitanta-dos anys. Els seus primers llibres van marcar la literatura catalana de postguerra. El 1994 va aplegar la narrativa curta a 'Contes 1947-1969' (Ed. 62) i el 1989 la poesia a 'Fins a un cert punt (1945-1989)'. En podeu llegir 'Jam session', primer relat de 'Una discreta venjança', últim llibre editat. També podeu veure'l recitant en vídeo i escoltar-lo en MP3.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura en funcions del govern català, ha dit que Sarsanedas 'és una figura imprescindible per entendre l'evolució de la cultura i les lletres catalanes'. El president de l’Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, creu que amb la mort de Jordi Sarsanedas 'perdem no només un membre estimat i destacat de l’acadèmia nacional, sinó un dels grans escriptors de la literatura catalana, un autèntic artesà de la nostra llengua, que va conrear en moments molt difícils'. Per la seva banda, Carles Torner, responsable de l'Àrea d'Humanitats i Ciències de l'Institut Ramon Llull, que havia estat alumne i deixeble de Sarsanedas, també n'ha destacat la vàlua literària i el seu compromís amb el país.

Perfil biogràfic

Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006) es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta, i entre el 1958 i el 1961 va viure a Milà. Va començar publicant poesia, 'A trenc de sorra' (1948), però l’èxit més notable d’aquells primers anys va ser el recull de narracions 'Mites' (1954) i, l'any següent, del poemari 'La Rambla de les flors'. De 'Mites', Sarsanedas n'havia dit: 'La publicació d'aquest llibre va fer un cert efecte, perquè representava una escriptura lliure, llavors innovadora'. I de 'La Rambla de les flors': 'Per mi representava, clarament, una opció per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme'. L'autor també va publicar les novel·les 'Contra la nit d'Oboixangó' (1953), 'El martell' (1956) i 'La noia a la sorra' (1981). (Consulteu-ne tota l'obra literària).

El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cultural. I és que la vida de Jordi Sarsanedas també ho va ser, marcada per l'activisme cultural. Una mostra: redactor en cap de Serra d'Or (1963-1989); membre del Grup dels Vuit (1946-1947) amb Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona; redactor de la revista Ariel (1947-1951); membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963); col·laborador de la discogràfica Edigsa; president del Centre Català del PEN Club (1983-2004); degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999); president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003).

L'escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999 Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari 'Cor meu, el món'. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparició del llibre de poemes 'Silencis, respostes, variacions' (Proa) i el llibre de contes 'Una discreta venjança' (Ed. 62), pel qual és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.

Una manera de mirar el món

El mes de febrer d'enguany Jordi Sarsanedas va llegir una selecció de la seva obra poètica dins el cicle 'Antologies', que coordina Oriol Izquierdo. A l'acte, que VilaWeb va enregistrar en vídeo i en MP3, l'escriptor deia: 'No vull renunciar a la complexitat que he anat fent en mi, esperant que d'una manera o una altra, una significació unitària es creï per si sola. Enfoco amb perplexitat el que sigui la meva obra poètica i des d'aquesta perplexitat no m'atreveixo a aclarir-la. L'aclareixo quan la llegeixo, l'aclareixo quan escric, però l'aclareixo per a aquell moment i per a mi en aquell moment'. Sarsanedas va començar la lectura poètica amb el llibret del 1948 'A trenc de sorra' (llavors tenia vint-i-quatre anys). Va recordar que havia estat un llibre no autoritzat, clandestí, i que sols se n'havien imprès cinquanta exemplars: 'És el començament de tot plegat. Es pot veure d'on vinc. Hi trobareu ressons de Salvat-Papsseit i ecos de modernitat'.

Sarsanedas deia, aquests últims anys, de la seva poesia: ‘Mirar el món. Encarar-se amb la seva enorme presència. Encarar-se amb el goig de la seva presència’. Amb vuitanta anys a sobre, la seva mirada sobre el món era una mirada serena i optimista: ‘Escric versos amb tota la perplexitat i, alhora, amb tota la voluntat de trobar allò positiu, admirant el món i estimant-lo. No és fàcil, però per a mi és un deure’. Sarsanedas s'encuriosia pels fets de la natura, tant els inabastables com els més petits, i també per les obres dels homes: ‘El blau i la llum del sol. El silenci i la remor del bosc. Les aigües. La immensa correntia del mar. Les roques. Un còdol a la mà, un palet de riu. I els vivents. La gent. I les coses que la gent fa: les ciutats, els ponts, els campanars, una barraca de vinya. El tren, l’aeroport. L’ambició, l’esperança de sentir-ho tot plegat, fraternalment. Que la freqüentació esborri la sorpresa, l’estranyesa, la perplexitat, però no el goig’. I la mort? li vam demanar en sentint aquestes paraules. ‘La mort és una de les glorioses possibilitats de l’ésser humà’, va respondre Sarsanedas.

L'escriptor no ha deixat cap llibre de memòries, malgrat la seva intensa i compromesa vida cultural. El perquè, el va explicar l'estiu passat al setmanari Presència: '...jo no escric memòries. I no n'escric, en part, perquè no goso, en part, perquè no tinc l'empenta necessària, en part, perquè no he fet mai dietaris i, en part, perquè sóc un desmemoriat (...) Ara, de les memòries, li diré que, quan la M. Aurèlia Capmany va publicar 'Mala memòria', vaig tenir la impressió que em pispava el títol'. En podeu llegir l'entrevista sencera en pdf.

Men?ame