21.04.2014 - 06:00
La manifestació de la Diada del 2012 i la Via Catalana de l’any passat han estat les mobilitzacions independentistes més multitudinàries de la història de Catalunya. I les més pacífiques. Tot el procés de mobilització social de l’independentisme, des de la consulta d’Arenys de Munt del 2009 fins avui, s’ha caracteritzat pel tarannà pacífic i cívic, que ha contribuït a difondre’l internacionalment. Però aquests últims mesos, tant Ciutadans com el PP, han anat fent declaracions proclamant una suposada fractura social, i pronostiquen que tot plegat pot acabar en violència. L’últim de fer-ho ha estat el candidat de Ciutadans a les europees, Javier Nart.
L’estratègia de PP i de Ciutadans és de generar la sensació de ‘fractura social’, de confrontació, d’abocament a una situació de violència que no hi ha estat ni hi és, i que des de l’independentisme no ha propugnat ningú.
En una entrevista al diari Crònica Global, Nart deia aquesta setmana: ‘Hi haurà fractura social. El PP no s’adona que el problema no és la legalitat, sinó la realitat social. Anem directament cap a una fractura social. No hi haurà trets, ni morts, però hi haurà tensió social. Hi haurà actes esporàdics de violència. No hi ha, gràcies a Déu, cap partit que propugni la violència a Catalunya. Una altra cosa és que l’essencialisme d’exclusió porta aquest conseqüències. Una cosa és que tu no ho propugnis, però quan inculques que nosaltres som unionistes, mals catalans i que, per tant, defensem el robatori a Catalunya, l’espoliació, el genocidi cultural, l’opressió i l’ocupació, com em veus a mi?’
Juan Carlos Girauta, també candidat a les europees de Ciutadans, ha estat el centre d’uns quants episodis polèmics en què ha atiat l’espantall d’un suposat conflicte social: ‘Anem de cap a una confrontació violenta als carrers, als quarters, a les fronteres, a les comissaries, als aeroports, a les presons, als ports. Anem cap a un escenari bèl·lic’, va dir en una entrevista al diari ABC. A més, ha acusat repetidament de colpista la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i ha contribuït, juntament amb mitjans com l’ABC mateix i El País, a la campanya de desprestigi de l’entitat.
Més, per part de Ciutadans: ‘La portaveu parlamentària, Carina Mejías, va dir el mes de febrer passat, al parlament: ‘Volem posar de manifest el progressiu deteriorament de la convivència a Catalunya com a conseqüència d’un procés polític endegat pel govern que avui tothom constata que ha dividit la societat catalana en dos i que tensa cada dia amb episodis d’enfrontament i agressivitat que no podem amagar.’ Aquella intervenció fou subscrita de cap a cap pel PP, i fins i tot el PSC s’hi va agafar, dient que el procés sobiranista ‘havia portat tensions en la convivència’.
Per part del PP, la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, és qui ha fet les declaracions d’aquesta mena més polèmiques. En la convenció del partit, el mes de gener proppassat, va fer una intervenció en què comparava el procés català amb els episodis de violència viscuts al País Basc. ‘Som un partit que ha patit molt al País Basc, i veig María del Mar Blanco [presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme]. Ara patim també, d’una manera diferent, però amb l’exclusió i el rebuig social, a Catalunya. Patim perquè alguns ens volen donar lliçons de com se sent català, de com hem de viure la nostra vida, com hem d’educar els nostres fills o com has de governar. O els fas costat o no ets català. I això ho hem viscut en més llocs d’Espanya.’
Camacho ha arribat a dir que es plantejava de marxar de Catalunya:
Ella mateixa havia fet unes declaracions anteriorment proposant una altra comparació: amb la violència al nord d’Irlanda. Ho va fer per justificar una eventual suspensió de l’autonomia de Catalunya si tirava endavant el referèndum sobre la independència. ‘La Gran Bretanya també ha suspès una autonomia, eh? La de l’Ulster. La va suspendre de manera pacífica. Aquí es parla de suspensió de l’autonomia i sembla que sigui el gran sotrac antidemocràtic. La Gran Bretanya ha estat capaç de suspendre una autonomia per qüestions de violència a Irlanda del Nord, que no és comparable, però també ha suspès una autonomia i no va passar res.’
Aquestes foren les declaracions de Camacho:
