10.02.2012 - 06:00
El Tribunal Suprem va condemnar ahir el jutge Baltasar Garzón a onze anys d’inhabilitació per haver ordenat escoltes entre els caps de la trama Gürtel i els seus advocats (sentència, pdf). La indignació dels partits d’esquerres espanyols per aquest atac de l’extrema dreta judicial, arriba acompanyada dels dubtes manifestats per la premsa internacional sobre la independència judicial a Espanya.
Una bona part dels principals mitjans de comunicació internacionals posen en relleu que algunes organitzacions dels drets humans denuncien una croada de l’extrema dreta judicial per a bandejar Garzón de la judicatura. És el cas de The New York Times, Washington Post, BBC, Le Monde, Express, Corriere della Sera, Repubblica, al-Jazira i més.
La sentència del Suprem
L’acusació, representada pels caps de la trama, Francisco Correa i Pablo Crespo, i per l’advocat Ignacio Peláez, que representa l’empresari vinculat a la trama José Luís Ulibarri, demanava de deu anys d’inhabilitació a disset per haver vulnerat el dret de defensa quan va intervenir les telefonades dels acusats empresonats. Els fiscals no van presentar acusació i van demanar l’absolució del magistrat argüint que el jutge tan solament pretenia evitar que els membres de la trama emblanquissin capital, i van adduir precedents de converses telefòniques intervingudes en uns altres casos.
Garzón es va declarar innocent, que sempre havia garantit el dret de defensa dels investigats i que assumia totes les decisions que havia pres d’acord amb ‘la legalitat més estricta’.
Aquest és el primer judici a Garzón, per prevaricació. Però ahir fou deixat per a sentència un segon judici, també al Suprem, per haver investigat els crims del franquisme sense competències. I encara té un tercer procés pendent, acusat d’haver cobrat diners del Banco Santander i de més entitats per uns cursos organitzats a Nova York.
Enllaços
Array
