Vins salvatges molt humans

Les fires de vins naturals se succeeixen durant l’any. N’hi ha moltes al Principat i a Catalunya Nord. En aquestes fires s’hi acostumen a aplegar vinyataires a qui lliga una amistat, una admiració mútua, una vida lligada al compromís amb una manera d’elaborar i d’entendre el paisatge, la vinya, el vi. Ni les fronteres físiques ni les administratives no donen raó de ser a aquests col·lectius que tenen un contacte intens i profund amb vinyataires de tot arreu dels Països Catalans, especialment a les Illes, on la viticultura darrerament ha pres una força i una vitalitat renovada, que feia dècades que no es veia, i també amb Catalunya Nord, on en el camp del vi natural tenen avantatge.

Us presentem set vins de set projectes vinícoles que fa unes quantes setmanes es van trobar al voltant de la fira Natrus, a la banda obaga de Vilassar de Dalt (Maresme), a la serralada Litoral, a tocar de Sant Mateu, impulsada pel viticultor Oriol Artigas. ‘Natrus’ és la manera de dir ‘nosaltres’ a Vilassar de Dalt. L’amistat i la manera d’entendre el món del vi els vincula. Els vam proposar un joc: que cadascun triés un dels seus vins per a recomanar als nostres lectors i que ens enviés a conèixer un altre viticultor de la fira que volgués destacar. I així vam anar fent una cadena, de projecte en projecte i de vi en vi, sense un esquema previ, amb aquell element d’atzar i de sorpresa, també de risc, que fa que aquesta mirada als vins naturals no sigui enfaixada. Perquè podem considerar els vins naturals com a vins salvatges, en el sentit de poc intervinguts, de no entubats pels sulfits, expressius a partir de la llibertat i la capacitat d’expressar-se, humans en aquest sentit. I cal destacar també que gairebé tots els elaboradors que apareixen han triat vins elaborats amb varietats antigues, algunes a punt de desaparèixer.

Cati Ribot, de Vins de l’Avior. Escursac

Vam començar per una elaboradora de Mallorca, Cati Ribot. Aquest projecte i l’últim són els únics que vam triar nosaltres.

Cati Ribot ve de Santa Margalida i el seu projecte vinícola pren el nom de Ve d’Avior. Al seu celler dóna cabuda també a petits elaboradors de Mallorca mateix i del Principat que fan vins de qualitat, que han ajudat a crear aquest ambient vinícola apassionat i d’avantguarda, tot i que sigui amb la mínima intervenció. Hi fan vins Oriol Artigas, Joan Rubió, Eloi Cedó, Jaumet, entre més elaboradors. Cati Ribot ens va presentar el seu Escursac 2023, un vi negre de varietat recuperada, la que dóna el nom al vi. Un vi de poca graduació (11°), fresc i molt gustós. Senzillesa i forta identitat.

Salvador Batlle, de Còsmic. Valentia

Cati Ribot ens va enviar cap al projecte del Salvador Batlle, el celler Còsmic Vinyaters, amb seu a Agullana (Alt Empordà). Ens va proposar el vi Valentia, que neix d’una parcel·la de carinyena blanca de més de seixanta anys plantada sobre sòl granític. Diu: “Us proposo la Valentia perquè és un vi fet d’una de les varietats amb més recorregut i amb més possibilitats que treballo: la carinyena blanca. És una de les varietats de referència a l’Alt Empordà, amb bona acidesa, polivalent, que dóna vins de llarg recorregut, però que també pots gaudir amb un recorregut curt si vols. És apta per a tota mena de vi (escumós, sec, amb cupatge…), té molt d’espai. També afronta molt bé el canvi climàtic, per la seva acidesa i perquè és una maduració més tardana. I és única perquè només es troba a l’Alt Empordà i a Catalunya Nord, per tant, hi hem de parar atenció. La naturalesa ens diu que això només ho tenim aquí, només es desenvolupa aquí, que estiguem atents i hi posem tota l’atenció que mereix. I li he posat Valentia perquè és una varietat que desafia allò que és establert i ens permet d’entrar en aquesta nova situació desconeguda, que amb ella podem afrontar.”
Salvador Batlle ens va proposar el celler La Rural.

Xavi Padró, de la Rural. Vinyater

Els germans Xavi i Andreu Padró impulsen el celler la Rural a Santes Creus (Alt Camp). Són la tercera generació de vinyaters i la primera que elabora vins propis, d’ençà del 2018. Xavi Padró ens proposa tastat el Vinyater, un vi elaborat a partir d’aquesta varietat recuperada que havia estat molt arrelada a la seva zona, però que va anar desapareixent fins a convertir-se en una varietat oblidada. “Aquest vi ve d’una vinya que ens va arribar i vam decidir no arrencar-la sinó treballar-la. Li vam voler donar una segona oportunitat. I avui també hem agafat fusta i la volem multiplicar, volem recuperar aquesta varietat que gairebé s’havia perdut. De fet, només queden quatre hectàrees de vinyater segons el registre vinícola. Ara, a la nostra zona, cellers com ara Dasca Vives i Tuets ja s’han interessat per aquesta varietat i els hem facilitat ceps. És una varietat blanca, que fa un vi amb molta tensió i amb unes aromes molt peculiars i característiques. A més, com a raïm per a menjar és molt bo.”
Xavi Padró ens va enviar cap a Tuets.

Albert Domingo, del celler Tuets. Panxu

L’etiqueta del vi Panxu, que ens recomana Albert Domingo, conté la cara d’un porc ben alimentat. No és casual, perquè aquest elaborador té a casa seva un porc d’animal de companyia, que ara ja té vuit anys i que pesa uns quatre-cents quilos. Ens recomana aquest vi perquè, explica: “És un vi negre, 100% ull de llebre, que tot i que ens han acostumat a associar aquesta varietat amb vins potents i forts, el Panxu és tot el contrari, un vi molt lleuger, fi, divertit, elaborat amb el raïm sencer, que és molt agradable per a veure fresquet a l’estiu.” Li demanem de quina manera representa el seu projecte i ens diu: “El meu projecte té una part de salvatge, la part del cor, i una altra de finor. Aquest vi busca l’equilibri entre salvatge i finor. A l’etiqueta també s’explica bé el que fem: vins amb consciència.” Tuets és un celler veí de la Rural, que és a les Ordes, a quatre quilòmetres de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia.
L’Albert Domingo ens convida a conèixer en Jaumet.

Jaume Prats, Jaumet

El Jaumet és un dels vins que explicàvem que s’elabora al celler de Cati Ribot. Ens explica Jaume Prats que el vi neix d’una vinya entre cinquanta anys i seixanta, de dues hectàrees, a la zona de Binissalem (Mallorca), en coplantació amb diverses varietats negres antigues i originàries de Mallorca (callet, fogoneu, manto negre), que representen el 80% de la vinya, i el 20% restant són varietats blanques (malvasia, premsal, moscatell). Un raïm sencer que ha macerat dotze dies i premsat directe. S’ha passat un any en una tina d’acer inoxidable i un altre any a l’ampolla. Explica: “És la vinya més vella que tenim i amb varietats que avui són un tresor.” Jaume Prat ens proposa de conèixer el projecte Bardissots.

Pep Pou, de Bardissots. La Besàvia

La Besàvia és el primer vi que va elaborar el projecte vinícola Bardissots, de recuperació de vinyes que es conserven encara i d’una manera residual al Baix Montseny, sobretot. Pep Pou, l’impulsor juntament amb Pilar Rossell, és de Cardedeu (Vallès Oriental) i es coneix bé la zona. Treballa i vinifica els seus vins amb Oriol Artigas, que té el celler a Llinars del Vallès. La Besàvia neix d’una vinya vella de noranta anys de Cardedeu de la qual tenien cura la besàvia i l’oncle de Pep Pou. Una vinya en coplantació en què es van plantar tretze varietats, entre les quals, picapoll negre, picapoll blanc, pansa blanca, i varietats tan escasses com ara la beier i la Sant Jaume. La Besàvia de Bardissots es va començar a elaborar el 2016.

Oriol Artigas. La Bella

Acabem aquesta ronda amb Oriol Artigas, l’impulsor de la fira Natrus. Abans de demanar-li que ens recomani un vi, ens explica les intencions d’aquest Natrus: “El vi que fem els que compartim aquesta fira és un vi que sobretot és una tendència de consum a les zones urbanes. Per tant, entenem que amb els nostres vins portem la natura a les ciutats de tot el món. Aquesta fira té la voluntat de generar el procés invers: que la gent surti de ciutat per venir a la vinya i a la muntanya. A més, tots els que som aquí som amics, que ens trobem a llocs molt diversos del món i passem moltes hores junts, i compartim unes idees a l’hora de fer vi.”

Oriol Artigas tria el vi la Bella, perquè és un dels vins de pansa blanca més representatius que fa, sobretot perquè la vinya creix en terreny de sauló. Diu Artigas: “Tot i que és una vinya encarada al nord i és fresca, trobo que al llarg dels anys dóna un vi que en ampolla creix molt. Segurament és el vi que creix més al llarg del temps, de tots els que faig. Com que em fa il·lusió que el vi duri, resisteixi, creixi, us recomano aquest. Aquesta anyada, que és la 2022, és fermentada amb el raïm sencer durant dues setmanes i no ha passat per bóta, només en inoxidable. És una vinya molt vella, del 1939, situada a Martorelles, a la vall de Sarriera.”