Un judici que encara grinyola més quan el revius per la televisió

Comprovada la crueltat de la sentència i del tracte posterior, m'hauria semblat molt més interessant una reflexió crítica sobre què va passar, per part dels protagonistes

Vicent Partal
19.04.2021 - 19:50
Actualització: 19.04.2021 - 20:29
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquestes darreres hores, una sèrie emesa per TV3 i unes imatges difoses pel Departament de Justícia han fet reviure en molts de nosaltres el judici al Tribunal Suprem espanyol contra la presidenta Forcadell, el vice-president Junqueras i molts dels altres membres del govern de Catalunya. Confesse que me la vaig mirar amb molta prevenció i incomoditat, la sèrie, i que vaig quedar absolutament desconcertat per les imatges ofertes pel govern mateix. No entenc com el departament es va dedicar a filmar el trasllat d’uns presos com si açò fos un reality. O potser és que ho entenc massa.

M’explique. Vist amb la perspectiva del temps transcorregut, cada vegada sembla més clar que el judici va ser un gran fracàs de la part catalana i un èxit considerable de l’espanyola. Un fracàs de la part catalana perquè ni va aconseguir de convertir el judici en un “judici a l’estat” ni va aconseguir de suavitzar la ràbia de l’estat i impedir que l’abocàs directament sobre les seues espatlles. I un èxit de la part espanyola perquè, malgrat el contrapès de tot allò que ha anat passant a Europa, el procés judicial seguit a Madrid, especialment per l’acatament de la capriciosa autoritat del tribunal, legitima el Suprem i el sistema judicial.

Lamente molt haver-ho de dir així, amb aquesta rotunditat. Però les imatges dels presoners preparant-se per anar a Madrid, aquestes imatges difoses encara ara amb una aurèola de mèrit moral per la Generalitat, tan sols les entenc precisament perquè em sembla que ningú, encara, no es veu amb cor de parlar-ne des d’un punt de vista crític. Analitzar si allò que es va fer era la millor opció possible. Si era la millor per a ells i la seua situació personal, però també per al país i el procés d’independència.

Perquè la filmació té un aire de vindicació històrica que després no va existir. Els plans, la manera d’enfocar-los, la selecció de les converses, les imatges d’ells caminant amb les siluetes retallades contra el cel de la matinada, tot fa la sensació de ser pensat per a difondre una imatge èpica dels presos polítics, abans d’anar a la gran batalla. Tant que no m’estranyaria gens –però és evident que no ho puc assegurar i demane perdó per endavant si això que dic és massa agosarat– que en el moment de filmar allò algú pensàs en la posteritat fílmica més que no pas en la realitat; és a dir, pensava que aquelles imatges, segurament si hi hagués hagut un final diferent del que hi ha hagut, farien impacte en la consciència de l’espectador i remarcarien els dies durs que pensaven que s’acabarien o s’alleugeririen després de la vista.

I així, el retrat que se’ns ofereix apunta a allò que ens van dir tantes vegades, que ells tenien ganes d’anar a Madrid a denunciar la situació i fer servir el judici per a posar l’estat contra les cordes. Però la realitat no ha estat aquesta. I, en aquest sentit, la sèrie complementa i explica bastant bé el perquè. Perquè en la sèrie, tot i la cura que els seus guionistes posen a no fer sang i a evitar també les crítiques, les diferències entre les estratègies dels advocats i entre les tàctiques dels presos, i també les diferències entre el partits polítics, són molt difícils, per no dir impossibles, d’amagar.

El cas de l’advocat de Quim Forn, Javier Melero, és de tots el més gros quan arriba a reivindicar fins i tot la legitimitat del tribunal per a jutjar els presos –dient que aquell judici és simplement penal i comparant-lo amb un cas d’alcoholèmia, si no ho recorde malament–, que no vull ni repassar aquest tros de tant com m’irrita. Però dels altres presos i dels altres advocats desconcerta molt que cap no es decidesca a adoptar una posició de denúncia política, visible i per la via dels fets. Negant-se a usar una llengua diferent de la pròpia, per exemple i per a dir solament una acció ben petita que, tanmateix, hauria estat plenament emparada en la legislació internacional.

No sé si va pesar tant la consciència que tots eren al mateix vaixell perquè ningú no s’atrevís a clavar un colp de puny sobre la taula, si és que pensava fer-lo. Però el cas és que el judici va anar fent passar un parany i un altre, i una anomalia i una altra. I ni tan sols en els moments més greus i irregulars, com quan el tribunal decideix de passar les imatges sense que es puguen contrastar amb els testimonis, els protagonistes catalans van ser capaços de plantar-se, de provocar un escàndol majúscul, aquell escàndol que si de cas donaria peu a assenyalar el caràcter eminentment polític i no professionalment penal de la farsa a què estaven sotmesos.

Passat el temps, i comprovada la crueltat de la sentència –i comprovada també la crueltat del tracte posterior que arriba fins avui mateix–, a mi m’hauria semblat molt més interessant una reflexió crítica sobre allò que va passar, per part dels protagonistes. Tinc ganes d’escoltar-ho, això, si és que existeix. Més que no la continuació d’aquest tracte sentimental que em fa l’efecte que, finalment, ha diluït i ha allunyat la naturalesa real del conflicte. El perquè, en definitiva, de la seua injusta estada a la presó.

PS. Dit tot això, la via europea es manté, oberta i ben viva, com el camí que denuncia Espanya i la posa a la picota. I avui mateix el Constitucional espanyol ha d’estudiar el primer dels grans recursos sobre la sentència, presentat per Jordi Turull, recurs que obrirà de manera definitiva la porta perquè siguen les instàncies judicials europees que s’enfronten a les nombroses irregularitats practicades per l’estat espanyol.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.04.2021  ·  22:06

El judici va ser molt irregular. I jo no entendré mai com és possible que tots els presos i els seus advocats acceptaren tots els paranys que els van posar al davant. Però que encara ara continuen sense posar el crit al cel em desconcerta. Què esperaven, de la justícia espanyola? I què esperen, tres anys després? D’ací a cinc o sis o set, si ningú ha aconseguit la independència seguiran allà. Tancats per escarment de patriotes. Menys mal que tenim la via de l’exili.

Eulàlia Formiga
Eulàlia Formiga
19.04.2021  ·  22:06

Mai vaig entendre pq el Conseller Quim Forn es posava en mans d’un advocat unionista q d’entrada ja no creia en la seva inocència pq per la seva pròpia idea del conflicte, havia d considerar al Conseller, culpable. Qui li va suggerir aquest advocat o com és q ho va acceptar coneixent-ne els seus antecedents?

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
19.04.2021  ·  22:20

L’estat espanyol sempre fa trampes; són els reis de la “picaresca”. Quan t’enfrontes a un trampós, si no ets capaç de fer millors trampes que les seves, ja has begut oli.
I com què mai no faràs les trampes millor que ells, no pots jugar la partida al seu camp i amb les seves regles. T’hi va la llibertat, la dignitat i el futur del teu país. T’hi has de negar, i has d’intentar jugar a una altra cosa.
Tant de bo que n’aprenguem de tot plegat.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
19.04.2021  ·  22:23

Per comparar judicis polítics fets pel·lícules, m’agrada molt més el judici dels set de Xicago #TrialoftheChicago7 ​ en Netfix que el judici de l’1 d’octubre #eljudicitv3 en que no hi ha cap confrontació política dels presos . Els de Xicago a més a més ho van fer en la seva llengua, no com els nostres.

Xavier Massot
Xavier Massot
19.04.2021  ·  22:29

Parlem clar, els que es van quedar i no van voler anar a l’exili, es volien rendir ientregar a l’enemic. En el cas de dirigents la cosa encara és més greu, doncs en comptes de dirigir una retirada ordenada dels milers i milers d’independentistes, els van abandonar a la seva sort. Si parlessim en termes bèlics, això significa senzillament TRAÏCIÓ. El demés, ho poden vestir com vulguin. La història parlarà en aquests termes i no serà pas indulgents amb qui es van ficar al davant i només van demostrar la seva ineptitud. Tots ells estan acabats políticament. No cal esmerçar cap esforç en recordar-los, per sort encara l’exili pot tenir i té un paper a jugar.

Oriol Gordó
Oriol Gordó
19.04.2021  ·  22:30

He de confessar que no vaig mirar la sèrie. Vaig quedar totalment desconcertat per l’actuació dels nostres i no vull reviure aquella sensació de no entendre res. És la mateixa sensació que tenia en veure l’actuació política en aquell moment. Va ser quan jo i imagino que molts altres ens vam adonar definitivament que hi havia una part important dels dirigents independentistes, entre ells alguns dels anteriorment més abrandats, que havien decidit abaixar els braços. Ara continuem si fa no fa, però ja ens n’hem fet a la idea, i ja tenim més clar què podem esperar de qui.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
19.04.2021  ·  22:43

La “defensa” que van fer els advocats va ser una simple rendició sense anima de aconseguir res, incondicional.
Es va veure des de el primer dia, no cal fer cap anàlisi per saber-ho, i no cal esperar tres anys per dir-ho.
Els presos polítics, els famosos noms dels presos, repetits insistentment en tots els articles dels diaris catalans un cop i un altre, fins al punt que ja et saltaves el paràgraf, es van rendir a canvi de res i com a conseqüència van rendir tot el país.

Si els advocats haguessin estat gent sense estudis però amb ganes de dir veritats el judici hauria estat internacional de veritat i ara els famosos noms no serien on son.

Això si, el mes independentista del mon, el que pot donar llisons a tots els que no pensin com ell, això si.

I la claca que te a tots els diaris….

Tot per a no res.

Victor Serra
Victor Serra
19.04.2021  ·  22:51

S’em fa molt difícil i crec que és injust jutjar a toro passat. En aquells moments tothom va fer el que va poder i li va semblar millor. Dir ara que si s’haguéssin fet coses diferents hagués anat millor, semzillament no ho sabem. Possiblement hagués passat el mateix. L’Estat hagués acabat condemnant igual, hi hagués hagut més o menys rebombori, però avui ja no en parlariem. Des del 2017 hi ha hagut de tot . L’Estat ha fet coses que eren impensables i s’ha degradat molt la seva credibiltat democràtica, però encara estem en procés d’intentar aprofitar-ho.
Les protestes per la sentència, la batalla d’Urquinaona. Es va intentar plantar cara a l’Estat. Els resultats són els que són.
Ara ens hauriem de centrar a seguir lluitant, seguir acumulant forces i derrotar-lo quan tot arribi a Europa. A veure si aleshores ho podem aprofitar.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
19.04.2021  ·  22:52

Jo no vaig entendre mai perquè van anar ni tan sols a declarar la primera vegada quan pocs dies abans els Jordis els van empresonar per a sorpresa de tothom (ja s’hi comptava que en demanarien presó però no que acabessin a la garjola el mateix dia sense judici) Amb aquest precedent què esperaven? Per no parlar del que suposa legitimar la Justícia espanyola el fet que acceptessis els seus tribunals. No veien que això és incongruent amb el fet d’haver proclamat la independència uns dies abans? Si vols fer un estat nou per al teu país has de pensar en clau d’estat!
Com és que no van marxar tots? Encara millor, per què uns quants que havien marxat a l’exili en van tornar?
Ja comprenc que no tothom es pot muntar la vida a l’estranger però després que no se sorprenguin amb el que els passi.
I per acabar, les declaracions dels acusats dient que tot plegar era broma, que era simbòlic, que només era per a forçar una negociació amb Espanya,….tot declarat en castellà.
Mireu, jo puc comprendre que per a no sortir malparat vulguis provar de dir qualsevol cosa, però després retira’t i no vulguis ser una veu legítima de la lluita que continua perquè no tens cap credibilitat.
I prou ja de xantatge emocional que no m’afecta. L’objectiu no és l’amnistia ni que els ostatges surtin de la presó. L’objectiu és la independència, avui millor que demà.
És això el que varen prometre i és això el que exigim.
O potser aquests polítics representen realment la mitjana del país i la veritat és que a la gent ja li va bé que la independència sigui un desideràtum i no un projecte real. Potser la gent en realitat no està disposada a arriscar res per la independència perquè es pensa que un dia benaurat el món sencer i els espanyols en particular s’aixecaran adonant-se que tenim raó i ens demanaran perdó amb llàgrimes als ulls, deixaran anar els presos, ens deixaran ser independents i el sol brillarà en un cel net amb un arc de St. Martí amb unicornis que voletejaran al voltant.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
19.04.2021  ·  22:55

Sincerament, no he vist el documental ni ganes en tinc. Per dir-ho finament, prefereixo no fer-me mala sang veient certs diàlegs i actuacions. Com sempre he dit des del primer moment que van esdevenir presos polítics, no podem permetre que qui està sotmès per l’enemic marqui el full de ruta. No vull màrtirs.

joan guinarda
joan guinarda
19.04.2021  ·  23:03

En Cuixart ho ha dit -i repetit: No es tracta de la llibertat dels presos sinó de la independència… Ell és, potser, el més coherent.

Rafel Torner
Rafel Torner
19.04.2021  ·  23:09

Suposo que els advocats han d’actuar si fa no fa el que els diu el seu client. Tot i així, o potser per això, també és cert que hi havia certes diferències entre uns i altres presos i advocats.

A part d’això, trobo que va ser un error greu haver renunciat des del minut 0 els presos a fer servir la seva, la nostra llengua. La Carme Forcadell ho ha reconegut no fa gaires dies. El simple fet que s’hagués hagut de recórrer cosntantment a la traducció diferida aquella que els van oferir (a la qual em penso que tenien dret els presos però no sé si els advocats) hauria estat més eloqüent sobre el caràcter polític, i concretament de conflicte nacional, de tot plegat que no pas cap discurs o al·legat. Es va deixar de fer…, a canvi de res: més de 100 anys de presó, etc.

Carles Viñals
Carles Viñals
19.04.2021  ·  23:16

Jordi Pedemonte ha fet el resum d’un episodi a oblidar, per indigne i vergonyós. Subscric de principi a final tot el que diu i m’abstinc d’ampliar-ho amb les meves pròpies aportacions, tant per cansament com per consciència de la seva inutilitat.

Els empresonats i jutjats per l’1-O, tots i cadascun d’ells, tingueren l’ocasió perfecta per esdevenir un Gandhi català i exposar els seus jutges al judici del món. Triaren, un cop més, “la gran vergonya mansa dels lladrucs”.

Que ningú em demani de compadir-los.

Josep Gualló
Josep Gualló
19.04.2021  ·  23:22

EL RECURS PRESENTAT PER JORDI TURULL OBRIRA LA PORTA

No nego que això pugui ser veritat. El que passa es que coneixent la gran supèrbia d’Espanya i la tebiesa de la Unió Europea, els tribunals europeus, només aprofitaran la porta oberta, per dues presions.

No quedar en ridicl bavant dels tribunals intenacionals i evitar seguir perdent el poc prestigi que tenen enfront de les noves o velles potencies emergents.

En realitat l’unic que importa és que Europa es vegi oblgada a enfonsar a Espanya per salvar-se ella.

Per part nostra hem d’aconseguir que entre Junts i el CxR impedeixin a ERC que una vegada més es posi de la banda dels franquistes per evitar la independencia.

Ed Garrido
Ed Garrido
19.04.2021  ·  23:26

El Sr Boye els va oferir els seus serveis, que van rebutjar. Perque?

Mercè Duran
Mercè Duran
19.04.2021  ·  23:29

Repeteixo el comentari que vaig fer ahir al vespre

“Jo no el veuré, per qué no tinc ganes de reviure la história d’una claudicació.
Però la culpa no la té TV3, ni en Roures. La culpa la tenen els propis presos que van anar a judici com uns xaiets, pensant-se que el tribunal seria just i els escoltaria en les seves atribulades raons. Defenses nefastes i sense coordinació, un “salvense quien pueda” que al final els va deixar tots a la presó i de llavors ençà “suma y sigue”, tots els reperesaliats passant per jutjats alguns amb més dignitat i les idees més clares.
Ni van parlar català al judici, ni es van aixecar per dir que no reconeixien al tribunal, ni han fet cap vaga de cap tipus i van esperant un indult tapant-se amb la campanya d’amnistia.
Interessant l’entrevista de El Nacional a Salvador Cardús “

Josep Jallé
Josep Jallé
19.04.2021  ·  23:49

Aquesta política actual, darrers anys, és, en síntesi, superficialització amb una colla de mals actors davant els explotadors sense manies. Ni ha hagut ni haurà autocrítiques dels empresonats perquè segueixen la tònica de no enfadar a l’amo com si això fos millor que plantar-li cara. Lamentablement s’hauran de podrir a les presons, com algun comentarista ja ha escrit i, malgrat aquesta tendència dels tribunals de la inquisició, en versió de sempre, sense ni maquillatges, no hi ha cap polític dins del “corralito” que alcí la veu clara i rotunda davant tanta injustícia dels del “sostenella y no enmendalla”. Així, amb aquests representants no cal esperar altre cosa més que frustracions i desfetes. I anar fent girar la rodeta que, qui dies passa, nòmina que li arriba. Vergonyós, cavallers, vergonyós.

Antoni Soy
Antoni Soy
19.04.2021  ·  23:50

Molt bona editorial.
En el fons són equilibris per no acceptat la realitat: l’estratègia de quedar-se per plantar cara s’ha demostrat totalment equivocada. La de lluitar des de l’exili, amb les mans lliures, era la correcta.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.04.2021  ·  23:51

Pels que no sabem de la misa la meitat, moltes tàctiques i estratègies són ininteľligibles. Guardant totes les distàncies que cal guardar, podem recordar que Nelson Mandela va passar 27 anys a la presó per defensar les seves idees. Tot era diferent menys la ferotgia contra els desitjos de llibertat i igualtat del poble. És aquest el preu que, a nivell internacional, cal pagar?

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
19.04.2021  ·  23:57

No vaig seguir pràcticament gens el judici perquè des del primer moment em va semblar profundament errònia l’estratègia adoptada per les defenses i l’actitud dels propis acusats en general. Ni plantar cara , ni acusar ni res de res: una defensa purament tècnica molt vàlida per a qualsevol judici penal però absolutament inútil per a un judici descaradament politic i repressiu. El que tocava era armar el gran escandol, marxar de la sala cridant o cantant per part dels advocats i/o testimonis. Tot perseguint l’essencial: deslegimitzar aquell grotesc tribunal Suprem i els seus inefables fiscals. Què es pretenia? obtenir l’absolució?? o penes mínimes simbòliques? Calia ser molt ingenu i ignorant per creure que això era possible! O tenir molta por a les conseqüències. Només alguns testimonis varen plantar cara als fiscals i jutges i acusaren als testimonis de càrrec de mentir, i eren gent del carrer….

Segurament els errors comesos en el judici van ser conseqüència de l’error d’estratègia de tornar o quedar-se a España, i no anar a l’exili, sabent que això volia dir presó i represalies ferotges. Aquells vents van portar les presents tempestes! I no en sortirem si no reconeixem els errors comesos i canviem d’estratègia amb un gir de quasi 180 graus.

Núria Coma
Núria Coma
20.04.2021  ·  00:08

No vaig entendre mai, com cadesqú va anar a la seva.
Tenint un Boye i una estratègia de confrontació i denúncia, van decidir anar de màrtirs.
Ningú n’ha sortit beneficiat a part de l’estat español. Ni ells mateixos, ni el país, ni la governabilitat, ni la independència.
Va ser una errada monumental i els tindria molt més respecte si ho reconeguessin.
Tot es pot entendre i perdonar menys la traïció

Glòria Aladesa
Glòria Aladesa
20.04.2021  ·  00:09

Colpeja fort aquesta editorial, que l’estomacada serveixi per alguna cosa… abans no sigui massa tard. 

Dit això, i havent llegit a molts dels presos i presses polítiques… per què tinc la sensació que tot s’acaba sabent en el moment més contraproduent? imposant-se, com una pluja fina, la sensació de desgavell a la part catalana, quan és evident que l’Estat s’ha instal·lat en una inèrcia imparable, molts ho han intentat, de clavegueram i joc brut intern, malbaratament de recursos humans i econòmics, i per rematar, sense un projecte de futur. 

I aquest és el moll de l’òs i aquest és a parer meu el que cal parlar i proposar i concretar i contrastar o el què calgui que s’hagi de fer, per aconseguir una força independentista més decidida a proposar un projecte de futur… abans no sigui massa tard. 

Jaume Riu
Jaume Riu
20.04.2021  ·  00:11

EL CONSENTIMENT
Dels dos primers capítols de la sèrie que vam veure ahir em van sorprendre, i molt, tres evidències que, d’alguna manera, Partal també observa:
1. Les imatges filmades en temps real en els primers moments de tot plegat, demostren que hi havia un clar “consentiment” per part del govern de la Generalitat, però sobretot per part dels funcionaris de presons i la GC. Són unes imatges massa bones, no gens improvisades, més aviat ben planificades.
2. Les qüestions prèvies del judici ja em van sorprendre fa tres anys, perquè era impensable que el judici prosperés amb tant plom a les ales, i ahir en el documental es confirmava com els advocats no es van plantar, i van “consentir” tota la vista oral amb testimonis que mentien, falsejaven proves i, fins i tot, acusaven sense proves.
Els advocats tenien prou arguments per donar un cop de puny a la taula, i no ho van fer perquè, segurament, els seus clients ho van impedir amb uns objectius estratègics que no han resultat com pensaven.
3. Ja sabíem els diferents graus de compromís de cada una de les persones acusades -i és ben comprensible-, però per ara, aquest treball de Jaume Roures fa més visible el sentit de la condemna amb les conseqüències gravíssimes de la presó, de manera que l’exili pren volada com a millor recurs estratègic.
En definitiva, el documental ens recorda que hem perdut l’ocasió de jutjar al jutge, i els espanyols s’han sortit amb la seva.
Unes altres ocasions que ja veiem aprop, tenen millors arguments tècnics, perquè n’hem après molt.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
20.04.2021  ·  00:25

No vaig veure ni la veuré. Ja vaig veure el judici. No me calen més imatges fílmiques èpiques.
Sols me calen explicacions de per què no van marxar tots, per què no es van plantar en el judici, per què les defenses no van donar un cop de puny i van demuntar la farsa, per què…..

jaume vall
jaume vall
20.04.2021  ·  00:33

Crec que és un editorial punyent, honorable, aclaridor, i que hauria de ser catàrtic.

Oriol Roig
Oriol Roig
20.04.2021  ·  01:06

El judici va servir per al que va servir: demostrar que Espanya no negociarà mentre se segueixi sortint amb la seva, que és seguir munyint la vaca catalana. També va servir per mostrar que el carrer segueix sent “nostre” com els xiquets i no tan xiquets a Urquinaona van fer ben palès. Era necessari intentar-ho, però un cop intentat, no cal repetir el mateix error de nou. El procés constituent segueix endavant, i quan el posem a votació, l’estat reaccionarà igual que ho va fer l’1 d’octubre. La pregunta és, reaccionarem nosaltres també igual o tindrem unes quantes jugades pensades per endavant?
Ulls al 2024 i les eleccions europees. Haurem deixat de barallar-nos i sabrem aprofitar la data i el fet que TOTS els Països Catalans voten alhora?

Josep Parareda
Josep Parareda
20.04.2021  ·  02:45

Si en aquell judici de fariseus els nostres haguessin parlat sempre en el nostre idioma català i actuat com en Brad Davis al film “l’Exprés de Mitjanit”, almenys ens hauríem esbafat, sentit més dignes i menys ultratjats. Qui més em va decebre va ser el Sr. Forn, que si no recordo malament va llevar importància a la declaració d’independència, potser aconsellat pel seu advocat, paradoxalment un ex-membre de C’s.

Joan López
Joan López
20.04.2021  ·  05:55

Puigdemont el nostre President ho va veure molt clar,I va triar l’exili,gracies a ell ancara estem lluitant per assolir l’independencia I per aquet motiu ancara no hi ha president a Catalunya. No sen refia dun partir(er)que clarament ha esdevingut autonomista. Millor noves eleccions que fer un govern ligth.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
20.04.2021  ·  05:57

L´objectiu de TV3, és a dir de Castellà; és distreure al poble. Ja és hora que siguem dignes i no els seguim el corrent. Els presos són a Catalunya, a què esperem per a alliberar-los?

Albert Miret
Albert Miret
20.04.2021  ·  07:17

No vaig poder passar de vint minuts. La injustícia flagrant feta justícia, la no necessitat ni de pagar la traïció d’algú degudament camuflat, la flagrant poca vergonya d’uns jutges que els advocats no es cansaven d’assegurar que eren tècnicament el millor, em va fer desistir al cap de vint minuts. Una cosa és la barbàrie i l’altre és la seva acceptació com a sistema.

Teresa Pou
Teresa Pou
20.04.2021  ·  07:26

La presó es la rendició i el reconeixement de qui mana . Sense defenses i amb llengua pròpia , s’hagués arribat al mateix lloc que estan ara .
Ens queda l’exili , tot i que és fa molt llarg , ens a eixecat la moral mes d’una vegada .

Núria Cabré
Núria Cabré
20.04.2021  ·  07:36

Sabem per l’advocat Gonzalo Boye, que es va oferir a dur la defensa d’algun dels acusats/des i no el van acceptar. Ell ja pensava una estratègia global. Em fa la impressió que hi havia algun acord amagat. Vaig veure una part breu del reportatge, no vaig tenir cor per més. Per mi l’opcio de la presó és la rendició incondicional. I encara no entenc per que no van declarar en català, em sembla inaudit, incomprensible! Com bé dius la via Europea està ben viva, i hauríem de preparar-los per tornar a sortir al carrer amb momentum, o sense.

josep soler
josep soler
20.04.2021  ·  08:02

Cap guerra la guanyen els caiguts, però per guanyar la guerra fan falta els caiguts.

Tenim en front a un estat franquista que no és pas un estat de dret “de facto”, i per això s’ha de fer un tip de repetir que sí ho és.
I tenim a casa una cinquena columna que diu ser d’esquerres i republicana i molts ens ho hem cregut.

Per buidar la presó de presos polítics només hi ha una solució: omplir-la amb més de mil presos polítics més.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
20.04.2021  ·  08:38

Es pot dir ja que la tria d’advocats va ser una error garrafal?
A part, després del seu fracàs, valdria més que callessin i s’amaguessin sota les pedres!
I van començar renunciant a la llengua; hi tenien dret i no ho van voler aprofitar. Si recules, acabes aculat!

Pep Agulló
Pep Agulló
20.04.2021  ·  08:52

LA LLÀSTIMA (D’UNA RENDICIÓ), EN POLÍTICA, FEREIX LA MEVA SENSIBILITAT…

Les imatges inèdites, no penso pas que volguessin expressar una imatge èpica dels presos polítics. Ans el contrari. Mentre els presos ho confiaven tot a la força argumental d’una actuació pulcrament democràtica, una aposta increïblement ingènua tractant-se de l’Estat espanyol, els togats volien el càstig (rebel·lia, cop d’Estat) i ja tenien la sentència a punt.

Ara, presentar el punt de vista humanitari dels presoners, talla i justifica qualsevol absència de crítica i per tant silencia que no es fes del judici una denúncia contra el tribunal.

Si saps que és un judici polític cal fer una defensa política contundent, atès que ja tens la condemna assegurada. Anar al joc de l’Estat per ingenuïtat o covardia és tenir les de perdre…

LLIBERTAT I AMNISTIA PRESOS I EXILIATS!

PS. No vaig veure la sèrie.

Pere Grau
Pere Grau
20.04.2021  ·  09:25

Amics comentaristes: jo m’ho pensaria molt abans de parlar de “traïció” . Llegint el “M’explico” de Puigdemont es comprenen els motius d’alguns dels presos, gairebé sempre de tipus familiar. A part dels dos Jordis que no van tenir l’oportunitat d’escollir entre presó i exili, els altres que, pel que fos, van decidir quedar-se, o fins i tot tornar quan ja eren fora, ara sabem que es van equivocar de ple. Cap d’ells, ara podem dir: ingènuament, van comptar possiblement amb un grau tan ferotge de repressió. I dic ingènuament perquè les garrotades de la policia el primer d’octubre ja era, crec jo, prou advertència. Un cas a part és Junqueras. Quan va dir als seus fills (no recordo les paraules exactes) que anava a la presó per la llibertat i per la pàtria marcava una posició tan digna com una altra. Però el transcurs del judici, com diu l’article. el fracàs de l’estratègia plantejada amb uns advocats curts de vista, va demostrar que la. diguem-ne, “opció Mandela” va ser l’equivocada. A l’exili, Puigdemont ha fet una feina impagable, però un tàndem ben unit Puigdemont-Junqueras (amb les conseqüències d’unitat d’acció a l’interior) hauria fet més ràpida la descomposició del règim espanyol del 78. Malauradament ja sabem que aquest tàndem no ha entrat mai en les calculacions del cap d’ERC.

Els errors es paguen i els nostres presos ho paguen prou. La única manera que hi ha de què surtin definitivament de la presó (crec que de l’amnistia ni cal que en parlem) crec que passa inexorablement per un èxit de l’actuació del Consell per la República. I qui vulgui reduir-lo a un paper de comparsa secundari fa mal a tothom, inclosos els presoners. I passa també per la uniteralitat i per desar a les golfes aquest “diàleg” que el “deep state” de la “Villa y corte” mai no permetrà.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
20.04.2021  ·  09:29

Sense plantar cara no sortirem d’aquest atzucac. L’únic polític que ho té clar és el MHP Carles Puigdemont.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
20.04.2021  ·  09:34

La sèrie no la veuré, ja en vaig tenir prou amb el judici, amb els càstigs emocionals constants amb creus, llacets i pòsters i amb els intents dels partits de desviar l’atenció de la seva obligació (la independència) i de treure rèdit polític de tot plegat.

Es van RENDIR i van anar a Madrid esperant la mínima pena possible. És per això que tenien ganes d’explicar-se i de dir que tot havia estat simbòlic.
No van pas anar a defensar la independència, la nació o la llengua, simplement volien demostrar que ells no havien fet res de dolent. Semblant més aviat anyells anant cap a l’escorxador, no esperéssim de cap d’ells cap lluita ni cap torcebraç a l’estat.

Tant de bo aconsegueixin la llibertat ben aviat, però no hi ha absolutament res d’èpic en la seva decisió, més aviat és una vergonya. Per tant, espero que el poble i la història els jutgi políticament el més aviat possible.

Com diu en Jaume Ortí (22.52), l’objectiu no és l’amnistia, l’objectiu és la independència.

Joan Begue
Joan Begue
20.04.2021  ·  09:43

No he vist la sèrie, no vull seguir portant llaços grocs.
M’afegeixo a la denuncia del Sr. Marcel.
Perquè TV3 ens segueix oferint imatges de víctimes i ens fan sentir derrotats, això es oferir raons a l’adversari amb complicitat dels nostres.
Si TV3 ofereix un debat sobre com podem guanyar la nostra independència, un estudi seriós, no una tertúlia. Donarà a les hores un bon servei al seu poble.

Josep Salart
Josep Salart
20.04.2021  ·  09:47

Els catalans amaguen la covardia amb la paraula “seny”. Només els Remenses varen fer la feina.

D’això de la tele no en puc dir res, però sí de la manca de força d’un poble que no te mai força per deixar de ser esclau. Ara mateix els tenim a la presó i a l’exili. Uns, com en Junqueras ja els va be i si sent còmode perquè entre altres coses, ajuda al gobierno de españa i a l’Aragonès, però els altres els hauríem de treure nosaltres. I què fem? Doncs mirar tv3.

M’he passat anys anant pel món i quan em preguntàven d’ on era, responía: d’Andorra ¡¡¡ From where, what ??

Quina vergonya, em deixava preguntar tot menys això.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
20.04.2021  ·  10:07

En una colònia, quan la metròpolis jutja dissidents, aquests ja han begut oli, sigui quina sigui l’estratègia de la defensa. Els acusats haurien d’haver marxat, com van fer els més llestos, o no haurien d’haver entrar al joc trampós del tribunal. Vull dir que d’entrada haurien d’haver dir ben alt en català: no reconec l’autoritat d’aquest tribunal per jutjar uns fets democràtics no delictius i, en conseqüència, no penso dir res més. Els nostres polítics van dir grans veritats…. que ningú a Espanya va escoltar i que als membres del tribunal per una orella els va entrar i per l’altra els va sortir. Això a les estones que no estaven fent la becaina. L’estat va aconseguir el que volia. Només cal veure com d’acollonits han actuat els polítics catalans a partir d’aquell moment.

Pilar Font
Pilar Font
20.04.2021  ·  10:07

L’1 d’octubre i el 3 d’octubre són dues batalles guanyades, i el macrojudici és, indubtablement, una batalla perduda, ja que els acusats es rendeixen des del primer moment en renunciar a la pròpia llengua i acceptar la de l’enemic, sotmesos i lliurats a un tribunal injust. Si pensem en l’opinió expressada per Josep Huguet al programa FAQS, sembla que ERC accepta que n’hem sortit perdedors, que la força repressora de l’Estat és molt gran i Catalunya massa dèbil. Què fan, davant d’això? En comptes de treballar per debilitar-lo, el que fan és apuntalar-lo. Totalment incomprensible i inacceptable. Això és treballar directament per a l’enemic.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.04.2021  ·  11:09

Crec que aqust judici va ser una humiliacio per part nostra i ara tinc una profunda ràbia del silenci tant llarc que ja. En un moment com aquest s´ignora la injusticia que és fa amb els nostres representants politics que son entre reixes. El documental en si les imatges son un reflex de la gran injusticia que vivim

David Mascarella
David Mascarella
20.04.2021  ·  11:13

Hi ha presos de diferents partits i de les org civils… Hi també hi ha molta saviesa fora. D’acord amb Melitó Camprubí 23:57

Jordi Alou
Jordi Alou
20.04.2021  ·  11:25

Estem opinant ara quant ja sabem sense cap dubte que som una colònia de l’Imperi Residual Castellà i que aquest te una tradició d’agressions. Es rar que els nostres polítics no fossin conscients després del 1 d´octubre amb el cops de porra a gent indefensa no hi hauria pietat. Es demostra que val mes seguir amb les teves conviccions perque el final els colonitzadors actuant de la mateixa manera pero al menos s´han d’empassar el que no voldrien sentir. El Consell de la República es el que tenim fora de les urpes, esperem que puguin fer feina

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.04.2021  ·  11:51

Des de fa anys veig amb consternació com una gran majoria de ciutadans de Catalunya la legalitat espanyola imposada per les armes en 1714 i 1936.

Molts, polítics inclosos, diuen constantment que l’estat espanyol no és un estat de dret.
Només Mireia Boya i en part Jordi Cuixart han actuat de manera conseqüent.

Tot allò que sigui acceptar la legalitat il·lícita d’Espanya ens enfonsa més i més en el nostre esclavatge i segurament ens fa mereixedors de l’extermini total de la nostra Pàtria.

Per mi el judici va ser una baixada vergonyosa de pantalons i claudicació més o menys absoluta.

Només Boya (en un altre judici) va ser capaç de dir que havia fet allò que tenia obligació de fer i mai se’n arrepentiria d’haver-ho fet.

Abans he dit consternació perquè estic molt segur que sense denunciar un colonialisme de segles mai, mai, MAI serem lliures.

Ara mateix Puigdemont, Comin, Puig i Ponsatí podrien denunciar-ho.. però no ho fan. ¿Potser intueixen que Espanya pot fer-los desaparèixer violentament aparentant un accident??

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.04.2021  ·  11:53

El temps sempre posa les coses al seu lloc i dona la clau per posar els elements en ordre i muntar el trencaclosques de la història. De l’octubre del 17 n’hem tret moltes lliçons i en traurem encara moltes més. Hem de dir ja, amb tota la rotunditat que ens permet la distància i, per tant, l’experiència, que el cop d’estat contra el govern de la Generalitat i posteriorment contra el poble ha estat tan contundent que va deixar xocats, desarmats i fora de context als reus catalans. El judici al TS contra els nostres polítics va ser el primer acte de constricció de l’independentisme, d’agenollament davant de l’amo, i la primera pàgina del llibre d’estil dels reformistes. Quina llàstima!, la història ens posava davant d’una oportunitat única que no vam aprofitar. Imaginem-nos: el poble mobilitzat com estava, un judici televisat i amb una expectació mundial inèdita, els presos i els seus advocats parlant amb català -cosa que no podien prohibir perquè és legal- l’espectacle de la traducció simultània, les defenses portant el relat cap als drets humans i els tractats que l’estat espanyol ha signat en defensa del dret d’autodeterminació, desmuntar la perversió de la rebel·lió i la sedició. Tot plegat amb manifestacions al carrer i soroll, molt soroll, … La sentència no hauria canviat però possiblement el decurs de la història seria un altre. Perquè, diguem-ho clar, amb paraules barroeres que són sovint la manera més precisa de definir un fet, -amb perdó- abaixar-se els pantalons és el que han fet els nostres líders després de portar-nos a les portes d’un clímax, un ‘coitus interruptus’. Durant aquests més de tres anys de singladura perduda, molts van encara amb els pantalons baixats, com tristament vam veure amb el Sr. Huguet al FAQS de divendres passat.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
20.04.2021  ·  13:14

Benvolgut Vicenç. El judici grinyolava des de molt abans de començar. Veure la sèrie m’ha trasbalsat i m’ha fet anar el cervell com un ventilador. He reviscut paraules, moments, situacions… el 12 d’octubre del 2018, davant la presó de Mas d’Enric, on hi havia tancada Carme Forcadell, vaig cridar que de quin judici ens estaven parlant, que de dins jutges i de quina justícia. Que els presoners serien humiliats i que serien condemnats. Els advocats ho tenien assumit però pensaven en arribar a Estrasburg; jo seguia cridant que el TC ho retardaria i que fos quina fos la resolució d’Estrasburg, el més probable és que la justícia espanyola la ignorés. Demanava que no s’anomenés judici a una venjança a un castic als acusats , a les seves famílies, als seus amics a tots els independentistes. I demanava al President de la Generalitat, al President del Parlament, als Consellers i Conselleres, als diputats i diputades de ERC, de JxC, de la CUP, dels grups parlamentaris que se sentissin honestos i demòcrates que ho aturessin. Que actuessin abans el judici no comencés perquè si començava ja hauríem fet tard. I vàrem tornar a fer tard.

Carme Peratilla
Carme Peratilla
20.04.2021  ·  14:13

Dels dos episodis, em quedo amb l’extracte de la declaració d’en Jordi Cuixart. Per mi va ser l’únic amb qui em puc sentir identificada.
I un apunt que potser no és massa important, però que em va causar molt mala impressió va ser que molt al principi, en la veu del narrador en comptes de parlar d’exiliats es fa com de refugiats, Repeteixo que igual no és important, però personalment em va molestar.

Salvador Molins
Salvador Molins
20.04.2021  ·  15:51

RECONCILIACIÓ I DETERMINACIÓ PER ASSOLIR LA PLENA INDEPENDÈNCIA:

Només hi ha una cosa insuportable per Espanya i pels espanyols: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, res més. Per això la nostra determinació ha d’anar i continuar anant en aquest sentit. L’estratègia d’ER és equivocada fins el punt que ara penso que gran part de culpa de que siguin a la presó o que hi puguin continuar estant és la divisió de l’independentisme propiciada pel partidisme i la genuflexió consegüent d’ER. La prova del cotó és el cas de Junqueras que és de llarg el més maltractat dels presos.

Cuixart i Sànchez no haurien de ser a la presó! els altres tampoc!

Josep Costa ho deia fa pocs dies “com més de nosaltres estigui disposat anar a la presó més aviat ens alliberarem d’Espanya”, per jo el primer no he volgut anar a la presó, aquest és el meu pecat. El dia dels Jordis, el dia que els van empresonar ja ho havíem d’haver parat tot i no ho vam fer.

Jo no he deixat de lluitar per la Independència dia i nit de tots els dies que ells han estat empresonats, però el meu nivell de lluita per raons naturals és molt més baix que el patiment que estant suportant.

Demano disculpes a tots i faig un clam: “VISQUEM LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA!” no volem esperar quan ja siguem morts! “Reafirmem el Mandat del 1r d’octubre, edifiquem moment a moment la nostra incipient República Catalana Independent” No defallim! Perseverem! Restablim la unitat vers l’objectiu entorn del Consell per la República, sumem-nos hi tots! Fem campanya perquè tants com vam anar votar el 1r d’octubre ens inscriguem al cens de la nova República, coordinem-nos al territori, fem-nos forts fins que ens surti un “PROU !” gegantí imparable que ens desbordi a tots. Així sia! Reconciliem-nos i persistim!

EN DEFENSA DELS PRESOS I EXILIATS, I EN DEFENSA DE TOTS: INDEPENDÈNCIA !

Rosa Gispert
Rosa Gispert
20.04.2021  ·  15:55

Una mirada crítica des de dins a tota aquesta aberració del judici és impossible atès que els implicats, començant i sobre tot pel Junqueras, viuen del victimisme i de l’èpica que segons en Partal volia transmetre la filmació. I el seu partit, ER, sustenta tota la seva estratègia precisament en aquest victimisme, resumit en: “tan bons que són ells que ajuden fins i tot al PSOE a governar i tan malament com els tracten”. La cosa aquesta dels catòlics de posar-hi l’altra galta, vaja.

El que és inconcebible és què aquesta visió crítica no s’hagi començat a plantejar des de fora, però dins dels partits, començant per Junts, que almenys en apariència no juga al victimisme com ER. En canvi els lectors i votants ja fa tres anys que anem avisant que les decissions i la direcció política dels partits no hauria de fer-se des de la presó i menys sense haver fet aquesta anàlisi crítica de tot el que ha passat.

Roser Caminals
Roser Caminals
20.04.2021  ·  16:22

Respecto els motius personals dels presos i entenc que no tenien una bola de vidre per llegir el futur. Objectivament, però, les passes seguides han estat una cadena d’errors, des-de lliurar-se a la “justícia espanyola,” fins a no acordar una estratègia legal unificada i política com hauria desplegat en Boye. La Mireia Boya va plantar cara i la van deixar tranquil.la perquè no era “útil.” Renunciar als principis, acatar la llei de l’opressor, humiliar-se, negar, només han portat més repressió.
Tens raó, Vicent. El judici ha estat un fracàs i les úniques victòries, apart de la coherència d’en Cuixart, s’han obtingut a l’exterior, amb líders que no han renunciat a res i un advocat que entén el procés com a purament polític.

ramon Feixas
ramon Feixas
20.04.2021  ·  16:30

La mento no poder contradir avui a en Partal ( no pas per ganes de contradir-lo, sinó perquè fos hora de passar documentals sobre l’admirable valentia dels presos polítics), però reconèixer no vol dir triar allò que és reconeix, sinó acceptar que els fets són els fets., i segurament la consciència social ara mateix no necessita mirar al procés com a història.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
20.04.2021  ·  16:31

Bona tarda! Gràcies Sr. Partal un dia més.
Veure-ho era reviure-ho i, d’entrada no resultava agradós, no. No sé si em miraré la resta de capítols/ episodis.
Però he llegit en molts dels comentaris que la tria d’advocats feta per cada un dels presos i preses potser no fou del tot encertada.
També que el fet de no expressar-se en català durant el judici ja mostrava una claudicació; hi estic d’ acord.
Ara bé el que no podrem ni els presosi les preses i tothom és la parodia/farsa de judici i la INJUSTA sentència, que sembla que Ñ i els seus togats volen que compleixin en la seva totalitat. Ufff… la venjança
I ara començarà un altre judici els dels 29 càrrecs públics i representants polítics, acusats de fets que ni el judici del procés va poder provar.
Més venjança i de retruc no deixar de fer por, la por que ara sembla que ho podria desbaratar tot.
ER fa giragoces d’aquest caire. La CUP sembla que no i Junts, sortosament, hi vol seguir plantant cara.

Rafael Artigas
Rafael Artigas
20.04.2021  ·  18:05

Per què no he trobat a Vilaweb la notícia del procés contra el segon nivell del govern?

Per què no vaig trobar el resultat de la final de la Copan del Rei?

Soc subscriptor pq crec que amb Vilaweb podré estar informat.

Andreu Palomo
Andreu Palomo
20.04.2021  ·  20:03

L’advocat Gonzalo Boye es va oferir a fer una defensa conjunta amb els mateixos criteris que van utilitzar a Europa, que haguès estat el mes coherent. Entenc que el fet de ser un dels advocats del President Puigdemont va fer que no ho tinguessin en compte.

Altre scenari hi hauria ara mateix, si haguessin fet cas de la estratègia de Gonzalo Boye….una vegada mes…cadascù pel seu costat…..😔😔

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes