27.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 28.08.2023 - 17:55
Ja fa anys que sentim una errada lingüística, que hom anomena “infinitiu introductori”. Va començar en els discursos orals, com una mena de falca o de crossa, i de mica en mica es va anar escampant també en els texts escrits. És un recurs antinatural, és a dir, que quan parlem col·loquialment –amb un amic, a casa, a la feina…– no el fem servir, i sembla que elevi el to expressiu. Però el cas és que no és correcte ni té cap lògica.
Si encara no sabeu de què parlo, llegiu aquestes frases:
Per començar, recordar que el treball ha estat possible gràcies a…
I afegir encara que pensem que és una tasca necessària per a…
En tercer lloc, destacar la gran col·laboració de…
D’una altra banda, assenyalar que la proposta inicial no era aquesta…
Finalment, advertir que ningú no pot defugir…
Per corregir aquesta errada, n’hi ha prou de recuperar la naturalitat. De vegades, hem de completar l’infinitiu amb un verb auxiliar (un infinitiu tot sol no és correcte). I de vegades, conjugar el verb en una forma personal. Vegem diverses maneres de resoldre l’errada:
Per començar, cal recordar que el treball ha estat possible gràcies a…
I voldria afegir encara que pensem que és una tasca necessària per a…
En tercer lloc, convé destacar la gran col·laboració de…
D’una altra banda, assenyalem que la proposta inicial no era aquesta…
Finalment, advertim que ningú no pot defugir…
