Més denúncies que mai: augmenten d’un 50% les queixes lingüístiques en un any

  • La Plataforma per la Llengua creu que l’estat espanyol desincentiva l’ús del català i privilegia el del castellà

VilaWeb
Redacció
19.12.2022 - 14:46
Actualització: 19.12.2022 - 16:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Plataforma per la Llengua ha publicat l’”Informe de queixes lingüístiques del 2021″, que revela un augment molt important de les queixes. L’any 2021 es van atendre 1.983 casos, mentre que el 2020 n’havien estat 1.303 (una diferència de 680) i l’any 2019, 725 entre el sector públic i privat.

L’entitat detalla que entre el 2013 i el 2016 el volum de queixes anuals es va mantenir si fa no fa igual, al voltant de les 400, però que d’ençà del 2017 s’han enfilat. Entre el 2016 i el 2021 l’augment ha estat del 402,0%.

Les raons són tres, diu. La primera, el creixement de la Plataforma per la Llengua, amb molts més socis, de 2.000 l’any 2010 a 23.000 el 2021, cosa que ha fet que més persones coneguin l’entitat i denunciïn vulneracions lingüístiques. La segona és que en alguns àmbits la situació lingüística ha empitjorat sensiblement, per exemple, hi ha indicis que hi ha hagut una relaxació en l’exigència de competència lingüística dels professionals de la sanitat pública. I, finalment, les campanyes de sensibilització i preocupació sobre la llengua poden haver fet créixer la consciència i la militància individuals, i aquests canvis poden haver generat més situacions mereixedores de queixes (discriminacions) o més propensió a queixar-se (per manca de documents en català, per exemple).

Hi ha un augment de les queixes relacionades amb les administracions, que representen un 44,6% del total de crítiques. De fet, el 75% de les queixes per discriminacions lingüístiques al sector públic ha estat per fets que contravenen la legislació. La Plataforma per la Llengua lamenta que les normes específiques de protecció del català “no són plenament efectives” quan el disseny constitucional “desincentiva l’ús del català i privilegia el del castellà”. A més a més, critica que les institucions generals de l’estat espanyol aproven normes que imposen l’ús del castellà en exclusiva tant en la seva actuació com en el món privat.

“Fins i tot quan no hi ha una exigència directa de fer servir el castellà en un àmbit concret, el redactat de les normes jurídiques generals n’afavoreix l’ús; per exemple, si el castellà és de coneixement generalitzat per imposició constitucional, molts comerços contractaran personal que sabrà castellà, però no necessàriament català, i això crearà obstacles perquè els catalanoparlants puguin expressar-se en la seva llengua en aquests espais”, expliquen en l’estudi.

Quant a les queixes, la Plataforma per la Llengua diu que el 38,2% van ser per la manca d’atenció oral o escrita en català, una xifra semblant a la dels anys anteriors. En segon lloc, hi ha les queixes per les pàgines web i els serveis en línia (el 13,9% del total) i, més enrere, la informació exposada al públic i la megafonia (11,3%), la llengua del producte (11,3%), el canvi de llengua d’una assignatura universitària (5,2%), els contractes, tiquets i factures (4,1%), la documentació oficial (3,6%), el cinema i els mitjans de comunicació (3,3%), l’etiquetatge i les instruccions de productes (1,9%), i la publicitat (1,5%). Un 5,6% de les queixes van ser per fets no relacionables amb cap de les categories esmentades.

Més de la meitat de les queixes tenien relació amb el món del consum i l’empresa: van ser el 55,4% del total. Tanmateix, durant el 2021, les queixes relacionades amb el sector públic van marcar un pic i van arribar al 44,6%, mentre que anys anteriors representaven entre un 30% i un 40% del total.

Nou de cada deu queixes rebudes el 2021 van ser per fets succeïts a Catalunya. “És una desproporció, atès que només el 55% de la població dels territoris catalanoparlants viu a Catalunya. A més, la comarca del Barcelonès concentrava el 45,3% de les queixes de Catalunya, tot i representar només el 30% de la població”, destaquen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes