Tret d’Escòcia i Catalunya, diu “Le Monde”

  • El diari parisenc explica als seus lectors que a Europa tan sols hi ha dues nacions que no en tindran mai prou amb l’autonomia i que volen la independència: Escòcia i Catalunya

Vicent Partal
08.05.2023 - 21:40
Actualització: 09.05.2023 - 08:01
VilaWeb

Le Monde publicava ahir un sorprenent article de tota una pàgina, concretament a l’onze de l’edició en paper, titulat “La república desafiada pels regionalismes”, en què feia un recompte jacobinament amargat de l’explosió del fenomen regionalista a l’hexàgon.

Alsacians, bretons i corsos hi desfilaven com a comparses en un text previsiblement alarmista i alarmat, en què experts de tota classe i pelatge avisaven els lectors del vespertí parisenc del “perill” que qualsevol mena de reivindicació lingüística o nacional pot significar per a la sacrosanta unitat de la república macroniana.

Però el cas és que, llegint-lo, a mi em va cridar l’atenció una afirmació de Vincent Laborderie, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina, conegut pels seus estudis sobre el nacionalisme flamenc. Responent a la pregunta sobre si les reivindicacions regionalistes són un preludi de la demanda d’independència, Laborderie diu amb rotunditat a Le Monde que “Escòcia i Catalunya són casos aïllats i únics”. I afirma que, tret d’aquests dos moviments, “no hi ha realment independentistes a Europa. Hi ha una demanda d’autonomia, legítima i democràtica, com passa a Còrsega, al Regne Unit, a Espanya, a Itàlia o a Bèlgica, però això no porta a demandes d’independència”. Tret, hi insisteix, dels casos d’Escòcia i Catalunya.

Fa molts anys, el president Puigdemont, quan exercia de periodista i el seu pas a la política era impensable, va escriure un llibre que portava per títol Cataquè?. Parle de l’any 1994. En aquell volum, aquell periodista del Punt explicava com tractava la premsa internacional el cas català. En aquell temps, jo escrivia un article diari en la mateixa capçalera i per això parlàvem sovint. De manera que en el pròleg del llibre explica que, després de veure la cerimònia d’inauguració dels jocs del 92, jo vaig sentenciar –diu que “d’una banda com a constatació d’una certa derrota i de l’altra com a mal menor”– que “els catalans ja som escocesos”.

L’expressió l’explicava ell mateix en les pàgines següents, quan recordava que, així com no ens cal cap explicació suplementària per a situar Escòcia i els escocesos en el mapa, car tothom sap què són, independentment de si formen part del Regne Unit o no, així mateix els catalans “podem aspirar ja a evitar la inefable identificació de la nacionalitat que ens fan portar al passaport –espanyola o francesa– i a poder anar pel món sense haver de fer les explicacions a què al·ludia Vallverdú i que molts acostumem a donar quan algú ens interroga amb aquella angelical pregunta: ‘Cata…what?’”.

És obvi que el coneixement de Catalunya al món ha crescut exponencialment. Avui cal ser una persona molt indocumentada per a preguntar “Cata…what?” quan algú de nosaltres es presenta. I, entre el que seria la gent regularment informada, els qui llegeixen diaris i segueixen la política internacional, el fet català és una evidència incontestable. Arreu del món. Existim i tothom sap que hi ha un conflicte important amb Espanya. Cosa que el 1992 era un somni.

I no solament això: entre els experts, entre els entesos, entre els polítics, els politòlegs, els periodistes i tota la fauna que es mou entorn de la política a Europa, no hi ha cap mena de dubte que a Escòcia i a Catalunya, i tan sols a Escòcia i a Catalunya, hi ha un moviment independentista que presenta un envit seriós a sengles estats i al conjunt d’Europa. Un envit que caldrà resoldre, que no es pot esquivar. Ho diu, entre més experts, Laborderie en aquest article de Le Monde. Però ho diu també Francis Fukuyama quan explica en el seu darrer llibre que el Quebec, Escòcia i Catalunya són les societats occidentals que podrien constituir estats independents amb un grau alt de llibertat. O Timothy William Waters, que en el seu llibre Boxing Pandora alerta repetidament l’estat espanyol del greu error que ha comès fent servir la violència contra l’independentisme català i pensant-se que així frenarà el procés.

Durant la meua vida, ben sovint, veure com ens miren des de fora m’ha fet entendre millor què som i la magnitud de la revolució que duem a terme. Segurament perquè allunyant-nos del soroll que causen les petites misèries internes, la veu del país se sent alta i clara. Segurament perquè a fora la pressió abassegadora del nacionalisme espanyol disminueix. Però també, també, perquè el pas dels anys, encara que a nosaltres ens resulte dolorós i lent, als altres els fa veure que anem de debò. Que és per aquesta raó que després de cinc anys de violència i repressió Le Monde es troba obligat a explicar als seus lectors que a Europa hi ha dues nacions que són l’excepció i que estan disposades a fer la independència i no conformar-se amb l’autonomia: “L’Écosse et la Catalogne”

PS1. Cada dimarts cal llegir amb atenció l’article de Marta Rojals. Aquesta setmana diu quatre coses molt sòlides sobre Veritas.

PS2. Una paradoxa més: Núria Parlon i Gabriel Rufian s’han enganxat a twitter. Parlon (PSC) parlant en català com fa habitualment a Santa Coloma i Rufian (ERC) parlant en castellà com fa habitualment a Santa Coloma. El debat, però, és divertit i la bufetada de Parlon antològica. Parlón a Rufián: “Si a 25 anys anaves a escola és que vas repetir moltes vegades”

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume vall
jaume vall
08.05.2023  ·  21:53

Està bé que entre tots vagin /anem recordant a l’estat espanyol que ja no som un afer intern. Ni ho serem més.

Som una nació amb ganes d’esdevenir estat. I en termes judicials europeus un GOI.

Josep Usó
Josep Usó
08.05.2023  ·  22:11

Bo és que es vaja donant per fet. I fora, que és on les opinions són importants. Ací ja sabem el pa que s’hi dóna. I cridaran tan fort com puguen fins i tot quan fals anys que ens hem desempallegat d’ells i d’aquells que són com ells.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
08.05.2023  ·  22:15

Estic convençut que molts dels qui prediquen abstenció/vot nul/vot blanc, són bona gent independentista indignada, però també estic convençut de que les clavegueres de l’estat tenen un munt de gent pagada, que es fan passar per independentistes indignats, i piulen a favor de l’abstenció i el vot nul i el vot en blanc. 
https://twitter.com/jaumemoll/status/1655301855784607748?s=20

Lluís Paloma
Lluís Paloma
08.05.2023  ·  22:24

Si volem, podem. I només tenim dos enemics: Espanya, i la nostra classe política. Actuem en conseqüència.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
08.05.2023  ·  22:25

Benvolgut Vicent, en veient que avui no fas cap esmena del teu editorial d’ahir (ni tan sols una referència), malgrat els nombrosos comentaris perfectament argumentats (incloent el meu el primer) que ho requerien. I tenint molt present precisament el contingut del meu comentari pel que fa a com de tranquils estarien els poders econòmics i mediàtics si els ciutadans no exercissim el nostre poder democràtic amb el vot; no tinc més remei que anunciar-te que em dono de baixa com a subscriptor de Vilaweb. Perquè a més a més, com diu el lema de la vostra capçalera: no teniu l’opció de fer de la ignorancia el vostre argument.

Fins aviat, en l’espai que pertoqui. I sempre en la lluita. Una abraçada.

Aprofito, no obstant, per enviar una salutació per aquest mitjà a en Jordi Torres, que veig que finalment reconeix la diferència essencial entre el vot en blanc i votar a “Escons en Blanc”. Malgrat totes les crítiques que m’havia llançat totes les vegades que ho havia assenyalat abans.

Aprofito també per saludar na Berta Carulla, que fa sempre aportacions contundents i amb argumentari sòlid. I al Jaume Riu, el Josep Blesa, al Gerber Van, i a tants altres comentaristes regulars d’aquesta columna, que no es limiten a comentar a l’editor sinó també als altres conentaristes. Exercint el noble art de debatre.

Us seguiré llegint. Però ara ja no podré debatre en aquest espai. Perquè simplement no puc donar suport a un mitjà que estimula que els ciutadans abandonem el nostre poder en democràcia. Només confio que el meu blog hi perduri. Són poques les entrades que hi he fet. Però profundes i espero que puguin arribar a tothom que les vulgui llegir.

Visca la revolució catalana!

Lluís Casas
Lluís Casas
08.05.2023  ·  22:38

Ens sobren els 3partits que se autoanomen independentistes, ens estàn carregant de impostos i els ciudatans no se’n donan conta, 17 impostos que ens an xuclat de la butxaca 5.000 milions de euros, un petit ejemple per una successió de un pis valorat amb uns 160.000 euros a pagar surten uns 24.000 euros, la resta de la península jan llocs com Madrid no arriba a 600 euros, en altres comunitats no es paga rés. Que tenim que despertar, que estan jugant amb els nostres sentiments, jo votaré amb la papereta del 1 de Octubre. Continuarà.

Carles Viñals
Carles Viñals
08.05.2023  ·  22:48

Un tema interessant en sí mateix i per l’injecció d’oxígen que pot representar per a la moral d’un independentisme que no viu precissament el millor dels seus moments. Amb el perdó del Sr. Partal i dels subscriptors, m’abstindré de comentar-lo en favor del tema que presidí l’editorial d’ahir. Donat l’interés i controversia que suscità entre els lectors, reflectit en més de noranta comentaris, em permeto recomanar-vos el vídeo nº 42 que Carles Valbuena acaba de fer a Netinformació en resposta a l’editorial “Si no podem votar amb un somriure…” del director de Vilaweb. Us demano com a favor personal que el vegeu, car el considero MOLT IMPORTANT en ordre a esclarir si votar o no a les properes eleccions i, si decidim votar, de quina manera fer-ho. Gràcies per endavant.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
08.05.2023  ·  22:57

Jo faig part de la”bona gent indignada”que votarà amb la papereta del’1-O.

Toni Arregui
Toni Arregui
08.05.2023  ·  22:59

…i d’aquells que són com ells.

Gràcies, Josep Usó.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.05.2023  ·  23:02

Espanya Castella mai, mai acceptarà cap tipus de rebaixa a les seves necessitats extractives.

Ni tan sols acceptaria una constitució federal com l’alemanya.
En una federació, el repartiment dels béns econòmics és just i equitatiu.

Espanya no ha sabut mai que és ser just i equitatiu ni sap que és el bé del poble.

La notícia de Le Monde no ens aporta quasi res de beneficiós… si no donem la cara i per a la nostra llibertat.

Només nosaltres (contra els polítics si cal) tenim poder per canviar la nostra situació de súbdits d’un imperi luxuriosament egoista.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
08.05.2023  ·  23:04

La violència de l’Estat -i la posterior repressió judicial – són dos aspectes imperdonables que mai oblidarem aquells que ens sentim part de la nació catalana. I espero i crec que, en poc menys de deu anys, hi haurà un procés democràtic majoritari que optarà per alçar la suspensió de la DUI: aquesta és l’espasa de Damocles que pot acabar amb l’assetjament de l’Estat.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
08.05.2023  ·  23:21

En efecte, Vicent : el jacobinisme francés és terrible. Tant o més que l’espanyol, que ja és dir. Realment, ens han tocat uns veïns…

Anna Linares
Anna Linares
08.05.2023  ·  23:30

No tinc clar que Catalunya en aquets moments internacionalment sigui cap preocupació, el nostre govern ha donat moltes mostres de rendició i submisio, a Espanya, si la gent que estem tips d’aquest mal govern no els fem fora, Europa continuarà sensa cap preocupació per nosaltres!

Frederic Varela
Frederic Varela
08.05.2023  ·  23:44

Llegir sempre és recomanable. I llegir història és l’única manera de saber on som ara, perquè estem com estem i on ens conduirà tot plegat. La història del nostre petit país és un llarg rosari de lluites caïnites, de divisió, d’enfrontament, d’autodestrucció. Episodis inversemblants, com el Compromís de Casp que va lliurar el país en mans de Castella, o la disbauxa a la rereguarda a la Guerra Civil, només dos exemples on en podríem trobar desenes des del segle XII. Quantes oportunitats s’han perdut i quantes encara en perdrem per aquesta manca d’unitat en un objectiu comú? Ara hi tornem, amb els tres suposats referents de l’independentisme enfrontats, en una baralla tavernària de militants i simpatitzants on ja s’han perdut fins i tot les formes i la bona educació. Com gosarem anar pel món amb aquestes credencials? Quina enveja em fan els escocesos!

Jordi Torres
Jordi Torres
09.05.2023  ·  00:05

Doncs sembla que ja ens hem guanyat l’estatus de poble candidat a la independència. Progressem adequadament, si fins i tot els nostres xovinistes veïns del nord ho han de reconèixer.

PS: Salutacions, Pere-Andreu Ubach, sempre és enriquidor debatre els altres punts de vista quan l’objectiu és comú. Lamento que perdrem una veu als comentaris. Salut!

Jaume Riu
Jaume Riu
09.05.2023  ·  00:17

SENSE TENIR EN COMPTE QUI HI HA A L’ALTRA BANDA
Al Regne Unit hi ha quatre nacions Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les, i totes quatre saben que ho són. Escòcia no és encara un estat independent però això no impedeix pas que en les competicions esportives internacionals hi participa com a nació independent, com cada una de las altres tres.
Així doncs, en les competicions internacionals, el Regne Unit no existeix com a nació.
Ben a l’inrevés del regne d’Espanya que en les competicions internacionals hi participa com a única nació, sense ser-ho.
El camí doncs cap a la independència d’Escòcia i de Catalunya és inevitable i s’ha de construir sense tenir en compte qui hi ha a l’altra banda.

David C.
David C.
09.05.2023  ·  00:55

Bona nit.
Després d’anys sent subscriptor de Vilaweb sense haver escrit mai cap comentari, sento avui la necessitat de fer-ho arran del comentari del sr. Pere-Andreu Ubach. De fet, no he escrit mai en cap xarxa social, malgrat moure’m en elles ara ja fa més de 20 anys.
Sr. Ubach, podem discrepar de l’opinió del sr. Vicent Partal : vostè, clarament, en discrepa – i com vostè, molts lectors, jo inclòs. Però el sr. Vicent Partal no és ni és un gurú ni un déu ni ha pretès mai ser-ho ; és un senyor que té la seva opinió i que té la gosadia (i la capacitat) de compartir-la dia sí dia també ; i, si vol, també, és un mortal que s’equivoca – com segurament també li passi a vostè de tant en tant i com, de totes totes, em passa a mi prou més sovint del que m’agrada reconèixer. Potser som nosaltres, els que ahir discrepàvem de l’opinió del sr. director, els qui ens equivoquem ; o potser és una qüestió de perspectives, de moments i d’interessos vitals, o què sé jo – hi ha tantes coses que se m’escapen…
Dit això, donar-se de baixa d’un diari que fomenta el lliure pensament pel simple fet de discrepar d’una opinió, malgrat sigui molta la discrepància i malgrat sigui un assumpte que considerem important, és una cosa que no acabo d’entendre. Faci vostè (com ja va fer) la seva crítica, ningú no li ho impedeix (en aquest diari). Els lectors llegim els comentaris, doncs ens ajuden també a forjar-nos una opinió – i ja li dic, ara de manera ben explícita, que la meva és molt més propera a la seva que a la del sr. Partal respecte a l’assumpte d’ahir. Però pretendre que el sr. director es desdigui l’endemà (en el supòsit que estigui equivocat i penedit), quan encara no ha tingut temps a llegir els comentaris (ell que els llegeix i sovint els respon!) i que això hagi de ser motiu de baixa… no sé què vol que li digui… No és així com convindria construir un àgora, un debat, un país plural. Quant a mi, llegeixo Vilaweb i en sóc subscriptor per informar-me, per aprendre, per poder pensar amb més coneixement i més lliurament, per forjar-me una opinió, etc. No sóc subscriptor de Vilaweb per sentir-me , repetit, a mi mateix.
Una premsa independent és una premsa que no es deu a ningú, tampoc als seus subscriptors. I no em sembla que Vilaweb cerqui acòlits.

Eugeni Climent
Eugeni Climent
09.05.2023  ·  03:29

Perquè no ens marquem un objectiu diferent?
Enfonsem ERC votant qualsevol de les altres opcions dites independentistes.
Això és una batalla. Apliquem tàctiques militars.
ERC és, de lluny, l’adversari més nefast i un objectiu urgent a batre.
Votem Junts o CUP (mals menors). Els botiflers d’ERC només tindran els vots dels seus incondicionals, l’independentisme seguirà comptant-se i farem mal al partit que més mal ens està fent. ERC entraria en crisi i això remouria el panorama.
A les properes votacions anem a carregar-nos-en un altre i així fins que acabem la feina.
No tenim un bona llista a qui votar però tampoc cal tapar-se el nas ni quedar-se a casa. Si no podem fer-los fora a tots tres d’una tacada, fem-ho a poc a poc.
La resta és debacle el 28, tristesa per l’endemà i més espanyolisme per al futur.

Josep Goula
Josep Goula
09.05.2023  ·  05:08

Per tal de fer créixer a la societat occidental el nostre anhel genuí de tindré un estat propi, tenim un gran obstacle intern, els nostre gobern actual amb la seva submissió al estat espanyol i els seus pactes de fireta amb el seu gobern.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
09.05.2023  ·  06:49

L’article obvia, però, la part negativa, i és que dos partits que es reuneixen (suposadament) en una mesa de diàleg (inexistent) han fet creure a mig món que el conflicte està resolt o, si més no, apaivagat. De la nit al dia i per art de màgia, els buròcrates europeus s’han trobat que podien evitar-se d’entrar a la feina de resoldre el conflicte.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
09.05.2023  ·  06:55

Jo sóc un dels que després de l’Editorial llegeix els comentaris dels subscriptors, comento algunes vegades, percert no sé si els no subscriptors en poden fer o sols llegir. Sento molt que un bon comentarista com en Pere-Andreu Ubach 22:25 ens deixi, estigui o no d’acord amb el Director, doncs som un debat obert inteligent i no una secta. Animo a seguir comentant a na Berta Carulla, el nostre neerlandès, a l’arquitecte de capçalera, etcètera. I tots nosaltres. Salut.

Violant Trepat
Violant Trepat
09.05.2023  ·  07:48

Totalment d’acord amb el Sr. Eugeni Climent.

Albert Miret
Albert Miret
09.05.2023  ·  08:06

Em sap greu que quan es faci el recompte de vots, tots els vots nuls aniran a augmentar els dels partits més votats, amb la qual cosa ens quedarem on érem i molt possiblement tornarem a quatre anys més de desgovern de Vichy. De votar s’ha de votar, perquè està tot preparat perquè qualsevol vot perdut pel que sigui vagi a la guardiola dels de sempre. No siguem incauts, votem, votem als independentistes que s’han rebel·lat i han sortit del desgovern d’ERC (esquerra republicana catastròfica). Donem possibilitats a l’independentisme contra els venuts, traïdors i malfactors que amb l’ajuda de l’enemic es van apoderar d’uns vots que no eren seus. No votant o votant bestieses, estem castigant als únics que estan lluitant més bé o més malament però a favor de la independència. No rotund a l’autoflagel·lació ni al suïcidi polític. Hem d’anar a votar, encara que només sigui per a treure’ns de sobre aquests paràsits que ens han robat quatre anys.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
09.05.2023  ·  08:09

La diferència és que és lluiten contra un estat democràtic, nosaltres contra un franquista. Ho aconseguirem! . Cal votar, cap vot sobiranista a casa; però cap vot pels trio de Castella que ens ha traït.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.05.2023  ·  08:42

OPINIONS…

Escocesos i catalans, va d’això no l’editorial no? Aquest paral·lelisme es trenca quan anomenem els independentistes d’un país i l’altre. Tothom entén que els escocesos són un bloc, però els catalans, resulta que n’hi ha, d’independentistes, que no volen la independència. Són rars aquests catalans…

PS. Respecte a una estranya pràctica d’alguns comentaristes (avui Pere-Andreu Ubach) que quan divergeixen de l’editorial, forçant al director a rectificar (?), la seva resposta és donar-se de baixa de la subscripció. És com un càstig al diari que s’autoinfligeixen amb el seu silenci. No ho entenc pas.

Potser, és per allò de què les idees són fàcils de canviar, però quan s’hi afegeix l’emoció, esdevenen conviccions més difícils de canviar, però en tot cas els arguments han de poder ser debatuts i la discrepància, companya de viatge…

Victor Serra
Victor Serra
09.05.2023  ·  08:50

Si ens abstenim i guanya l’unionisme per golejada, ens queda poc temps per ser considerats un problema independentista dins Europa. Estic d’acord amb la idea d’Eugeni Climent. L’ERC actual ha demostrat que l’importa més el partit que la independència, ja des de l’inici del procés. Votem qualsevol altre partit independentista, extraparlamentaris inclosos, i que s’enfonsin com a càstig. També servirà d’avís si els altres que vinguin no ho fan mitjanament bé.

Carles Lladó
Carles Lladó
09.05.2023  ·  08:55

“Existim i tothom sap que hi ha un conflicte important amb Espanya. Cosa que el 1992 era un somni”?
“Catalunya Independent!”, 1986. I Català a l’atac. I ara: Federació i empoderament de tots els catalans amb anhel de llibertat i Proposicions legislatives d’Iniciativa Popular per justificar la DUI, també d’Iniciativa Popular! És el “Pla d’Alliberament Nacional”, boicotejat per tots els que el podrien implementar.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
09.05.2023  ·  09:05

No menystinguem el tema de Flandes. El que passa és que els flamencs són majoria (!!!) a Bèlgica, per això no els cal gaire cosa més. Però si volen, se’n van.
Amb el problema de què fer amb Brussel·les, que hauria d’esdevenir una mena de “districte federal europeu”.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
09.05.2023  ·  10:34

A David C de les 00:55 un fort aplaudiment. Els egos fan molt mal i aquí ho denuncia amb gran claredat.

L’editorial i els comentaris del lectors de WilaWeb no tenen comparació amb cap altre diari -ni digital ni en paper- per la seva qualitat i capacitat d’aprofundiment. No hi ha subscriptors més ben formats e informats que els de VilaWeb i això és tot un luxe. Fer-se l’ofès és sobrer.

Berta Carulla
Berta Carulla
09.05.2023  ·  10:47

Crec que en 5 anys des del referèndum españa ens ha endossat uns centenars de milers més de forasters, alguns dels quals poden votar, i els catalans estem en procés inexorable de ser minoria en pròpia terra, si no ho revertim -que vol dir tenir les eines per al control i legislar. I els recursos.

Antoni Roca
Antoni Roca
09.05.2023  ·  13:47

Recomane la lectura o relectura de l’assaig de Joan F. Mira ‘Crítica de la nació pura’, (València 1984), de rabiosa i sorprenent actualitat.

MARIA CONCEPCIO GAYA
MARIA CONCEPCIO GAYA
09.05.2023  ·  14:04

Per a les estadístiques:
Hem passat tres dies a França i en contestar que som i parlem català a la pregunta “espanyols?”, ens han demanat disculpes immediatament.
Hem anat sovint a França i mai ens hi havíem trobat.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
09.05.2023  ·  15:06

D’acord 00:55 David C

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
09.05.2023  ·  15:38

Em sembla un greu problema que la premsa i demés mitjans no ofereixin informació dels partits independentistes que també presenten llista per el dia 28. Una informació orientativa amb resultats la relació dels candidats, dels resultats (si n’hi han) d’eleccions anteriors i un resum de les seves tendencies i del projecte que proposen.
Sería una alternativa al rebuig que minva o impedeix a alguns ciutadans de donar el vot -com a càstig- als tres partits parlamentaris pretesament autodeniminats d’independentistes.

Jeroni Parera
Jeroni Parera
09.05.2023  ·  17:20

Votar o no votar. Aquesta es la qüestió.
Trobem tot tipus d’ arguments . A favor o en contra.
L’Editorial de VW d’ahir va generar mes comentaris dels subscriptors que mai, quasi 100.
El espai del Director d’aquest mati, he llegit tot tipus de comentaris i per les Reds Socials circulen vídeos de tots colors.
Entre tots ells, ens trovem sols amb el dilema. “Votar o no Votar”.
Cadesqun ha de ser coherent amb els seus sentiments i te que pendre la decisió per un mateix.
Jo no ho sabre fins l’últim moment de ficar la papereta a la urna.
Estic segur que entre els subscriptors de VW hi han infintrats.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
09.05.2023  ·  18:23

Ja ho vaig dir ahir: VilaWeb és un diari digital independent, crític, independentista de pedra picada i nacional de tots els països Catalans. És un diari que fomenta el debat i la comunicació entre els lectors; gens habitual en la majoria de mitjans. Discrepar de les opinions de l’editorial del diari, de Vicent Partal, no únicament és legítim sinó també necessari. Castigar el diari per una discrepància o moltes em sembla injust i si es vol una rebequeria. Òbviament respecte, tothom pot fer el que li sembli millor.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes