Trenta anys del pessebre vivent de la Torre del Suro al Guinardó de Barcelona

Un turonet, un bosc de pins i un portal de pedra natural al barri del Guinardó són l’escenari de la representació del naixement de Jesús que demà, 20 de desembre, a les sis de la tarda, tornarà a fer bategar el pessebre vivent de la Torre del Suro. Fa trenta anys que aquest batec li donen les persones que conviuen amb alguna discapacitat intel·lectual, usuàries del Taller Sant Camil, un centre ocupacional de la Fundació de la Santa Creu.

“En la posada en escena hi participen un centenar de persones”, explica el coordinador del pessebre, Amadeu Carbó. D’aquests trenta anys de l’escenificació, en destaca, sobretot, que l’accés a l’espai de la representació per primera vegada és adaptat a les cadires de rodes, perquè s’han cobert desnivells que fins ara tan sols eren practicables amb escales, amb rampes i salva-escales, cosa que ara fa el pessebre del Guinardó encara més inclusiu que no era, com a obra protagonitzada per aquells que no acostumen a ser mai els actors principals.

En l’esperit i maneres de fer del centre ocupacional Sant Camil hi ha hagut sempre la voluntat de fer barri, de fer pinya amb el veïnat i xarxa amb les entitats del seu entorn, per integrar i normalitzar aquells que precisen més acompanyament, i no solament personal, sinó també, i sobretot, social. Tal com diu Amadeu Carbó: “No concebem organitzar una activitat sense implicar-hi l’entorn, i així donem visibilitat al col·lectiu de les persones amb les quals treballem, d’aquí la idea del pessebre vivent.”

L’entrada és oberta a tothom, i visitar-lo es pot complementar amb l’exposició “El Pessebre Vivent vist per…”, al Casal d’Entitats Mas Guinardó, a uns quants minuts a peu d’on es fa el pessebre. Enguany aquesta mostra, que es podrà veure fins el 8 de gener, presenta la retrospectiva dels cartells del pessebre que durant aquests darrers deu anys ha fet el dissenyador Xavier Malet. Però el pessebre vivent tan sols es pot visitar demà, a les sis de la tarda, perquè en fan una sola representació.

Emocions que traspassen Nadal

Enguany, el jurat dels VI premis Antoni Carné ha reconegut la trajectòria d’aquesta iniciativa, que promou la inclusió de persones amb discapacitat i fomenta valors com ara la igualtat d’oportunitats i la solidaritat en la cultura popular. El premi Antoni Carné és organitzat per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català dins la categoria premi Arç Cooperativa a l’activitat de l’associacionisme cultural català.

El desenvolupament del pessebre és l’activitat grupal més complexa que el Taller Sant Camil fa cada any, però per això esdevé un espectacle molt atractiu per al barri i per a la ciutat que fa goig i emociona. Van començar a fer-lo l’any 1993, després d’haver anat a visitar el pessebre vivent de Corbera de Llobregat. En tornar, van adonar-se que als jardins del seu recinte tenien tot allò que els calia com a espai per a instal·lar paradetes, emplaçar-hi els diferents personatges i, sobretot, tenien un portal natural en un extrem del pati, ja esculpit a la roca. Ni fet expressament.

Bo i aprofitant l’experiència que ja tenien representant els Pastorets, van pensar que també podien fer un pessebre vivent.

Al principi, el pessebre va començar a representar-se d’una manera molt humil, a porta tancada, només per al públic familiar dels usuaris del centre i amb alguns veïns que sabien que es feia l’activitat. A partir d’aquella tímida experiència, va anar evolucionant, perfeccionant-se i creixent, fins que l’any 2008 –segons expliquen els organitzadors– es va creure adient de convertir-la en una activitat cultural totalment normalitzada. Aleshores van començar a tenir el suport municipal del districte d’Horta-Guinardó, que va integrar la proposta al calendari d’activitats nadalenques de Barcelona. I en aquell moment el pessebre vivent del Taller Sant Camil es va passar a dir pessebre vivent de la Torre del Suro.

L’any 2016, el pessebre va rebre el premi Ciutat de Barcelona de cultura popular: “Pel salt qualitatiu en l’excel·lent posada en escena i en la difusió i la comunicació del projecte. Es valora especialment l’obertura a tota la ciutat d’un projecte arrelat al barri del Guinardó i dut a terme majoritàriament per persones amb discapacitat intel·lectual, com a exemple de compromís social mitjançant la cultura popular.” D’ençà de l’any 2017, el pessebre vivent de la Torre del Suro és agermanat amb el de Corbera del Llobregat.

Cada any, el pessebre del Guinardó guanya en qualitat dels materials, en experiència dels protagonistes i en contribució de donacions d’empreses i entitats que ajuden a fer-lo possible. Hi ajuden, perquè el pal de paller són cadascun dels batecs personals que donen vida a Sant Josep, la Mare de Déu, els tres Reis d’Orient, els venedors a les paradetes del mercat que simulen el comerç antic o els tallers artesanals d’oficis com més va més en perill de desaparició, com ara la fusteria.

La preparació del pessebre implica la col·laboració de tothom i és part de l’activitat terapèutica. S’han d’omplir sacs de paper perquè simulin sacs plens de gra i preparar la roba i els elements cedits –com ara bales de palla, barrils o troncs–, o donats per entitats, com ara els Tonis de Taradell, que sempre els cedeix els carros. “Cada any el material que tenim és més autèntic”, comenta Carbó. “Enguany estrenem vestuari per a l’escena dels Reis”, afegeix, i noves balises per a marcar el recorregut pels exteriors de la Casa de Repòs Sant Camil, al voltant de l’edificació modernista coneguda com la Torre del Suro i del bosc que la Casa de Repòs té darrere. L’indret és singular i permet de crear atmosferes, ambients difícils d’aconseguir en zones urbanes. La passejada s’acaba en una plaça on se serveix el brou nadalenc.

Aparador de tot un acompanyament i teràpia

Avui, aquesta cita nadalenca al Guinardó és el millor aparador per a donar a conèixer la feina de tot l’any i l’ànima d’aquest centre ocupacional. L’origen és en l’orde religiós de Sant Camil. Això els ha fet tenir sempre present el calendari de les festes religioses i ho celebren tot. Cada celebració els permet de crear eines terapèutiques per treballar els ajusts personals de cada usuari, amb les activitats i la socialització i vincles que es posen en joc. Per Corpus fan catifes de flors al Museu de les Cultures del Món i l’ou com balla al seu recinte. El Taller Sant Camil va ser un dels primers tallers ocupacionals que es va obrir al país. “Sabem que l’any 1962 ja existia”, diu Carbó. Ofereix el servei d’orientació i integració (SOI), i el servei de teràpia ocupacional (STO). En una jornada de vuit hores, cada dia es treballen les habilitats personals, les actituds i les relacions, per mitjà d’activitats com ara petits muntatges per a empreses externes. Són feines en què no és important el component econòmic, sinó el vessant terapèutic, precisa Carbó.

També omplen la jornada amb activitats esportives, com ara la marxa nòrdica, en què impliquen gent gran del barri, i més accions culturals, com ara les que fan conjuntament amb la biblioteca Mercè Rodoreda, amb grups de lectura, per exemple.

El centre ocupacional es troba al número 57 del carrer d’Ercilla, en un edifici inaugurat el mes de novembre del 1993 íntegrament pensat per a ells i on es procura l’autonomia dels usuaris amb activitats que permeten aprenentatges generals i útils per a la seva rutina diària.