Tard, insuficient i en castellà: estats de la UE critiquen la nova proposta espanyola sobre l’oficialitat del català

  • Uns quants governs europeus són molt contundents sobre les formes i el contingut de la proposta

VilaWeb
Arnau Lleonart Alexandre Solano
14.11.2023 - 20:12
Actualització: 14.11.2023 - 22:31

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneix demà amb la qüestió de l’oficialitat del català una altra vegada sobre la taula. No es preveia que hi hagués votació, però, tal com s’ha fet arribat la nova proposta del govern espanyol, fins i tot sembla complicat que hi pugui haver el mínim avenç.

Uns quants governs europeus han expressat de manera enèrgica a VilaWeb el seu malestar. Un primer motiu compartit és que la darrera reunió en què es va tractar de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec va ser el 24 d’octubre, i fins dilluns a la nit, menys de quaranta-vuit hores abans de la reunió, no s’ha fet arribar la nova proposta. Aquest fet obliga les delegacions a anar a corre-cuita per a poder analitzar-la i estudiar les esmenes pertinents. Però, més enllà d’això, com expliquen fonts del govern txec, “atès que la distribució del document s’ha fet tan tard, no serà objecte de discussió en cap dels òrgans de treball preparatoris del Consell de la UE de demà, cosa que veiem problemàtica”.

A més, la versió del document que van enviar dilluns a la nit les autoritats espanyoles era solament en castellà. “Inservible per a la majoria de nosaltres”, es lamenten fonts del govern dels Països Baixos, que expliquen que fins avui, un dia abans de la reunió, no han pogut accedir a una versió llegible per a tothom.

Finalment, uns quants governs remarquen que tampoc no els han fet arribar cap anàlisi d’impacte, ni jurídic, ni financer ni pràctic, imprescindible per a l’aprovació d’aquesta proposta, que es preveu que encara trigarà unes quantes setmanes. Per exemple, fonts del govern suec asseguren: “No tenim res nou a dir, perquè encara no hem vist una avaluació d’impacte exhaustiva tal com ha sol·licitat el Consell i com ha promès la presidència espanyola.” De manera que, sense la informació tècnica imprescindible, uns quants governs es mostren contundents sobre les expectatives de demà. Per exemple, l’executiu neerlandès deixa clares les possibilitats que demà hi hagi alguna mena de canvi: “Entre això i el fet que el text s’hagi lliurat tard i en castellà, no és una qüestió que els ministres puguin considerar seriosament demà.”

La nova proposta del govern espanyol afegeix un annex, que formaria part del reglament, i que enumera tot de condicions per a declarar oficial una llengua amb la voluntat de tancar la porta a un efecte dòmino i a hipotètiques reclamacions futures de més comunitats lingüístiques europees que ara no són oficials. Concretament, el text diu això:

“El català, l’èuscar i el gallec són idiomes oficials i de treball de les institucions de la Unió per complir els requisits següents:

a) Ser originàries d’un estat membre.

b) Comptar amb reconeixement constitucional en un estat membre.

c) Ser llengües de treball al parlament nacional d’un estat membre.

d) Haver-se utilitzat durant un termini de més deu anys a les institucions de la Unió sobre la base d’acords administratius entre les institucions esmentades i un estat membre.

e) Haver-se dipositat als arxius del Consell una còpia certificada de les traduccions dels tractats a aquestes llengües d’acord amb l’article 55.2 del Tractat d’Unió Europea.

e) L’estat membre que n’hagi sol·licitat el reconeixement com a llengua oficial i de treball de les Institucions de la Unió s’ha compromès a assumir tots els costs derivats de la seva utilització a les institucions de la Unió.”

Podeu veure ací la nova proposta del govern espanyol:

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any