El Suprem dóna l’estocada a l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià

Diu que la normativa per a tramitar les reclamacions per discriminacions lingüístiques no és conforme a dret

VilaWeb
Redacció
26.11.2021 - 15:52
Actualització: 26.11.2021 - 16:52

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Suprem espanyol ha avalat la retallada a l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià que va fer el Tribunal Superior de Justícia arran d’un recurs del PP, i contra la qual la Generalitat va presentar un recurs de cassació, que ara ha estat refusat. El Suprem coincideix en el criteri que la regulació de la norma reglamentària de l’Oficina per a reclamacions i suggeriments no és conforme a dret perquè no preveu la tramitació d’un procediment administratiu i la possibilitat que es recorri o impugni. Segons que diu el Suprem, hi ha dotze articles del decret que regula l’Oficina que són clarament contraris als principis de seguretat jurídica.

La Generalitat Valenciana havia argumentat que les reclamacions i suggeriments regulades al decret no constitueixen actes administratius, motiu pel qual s’excloïa la necessitat de quedar subjectes a un procediment administratiu i, per tant, no calia que fossin regulats per llei. A més, deia que la intervenció de l’Oficina respecte de les reclamacions i suggeriments era una “actuació/funció de mediació-assessorament” que no origina actes administratius ni requereix un procediment administratiu.

El Suprem, per contra, no està d’acord amb aquesta argumentació i diu que cal partir que la norma reglamentària impugnada –que regula la manera de procedir segons si la reclamació o suggeriment fa referència a la Generalitat, a unes altres administracions o a persones físiques o jurídiques privades– diu a l’article 10 que, en tots els casos, l’Oficina engegarà un expedient informatiu per a esbrinar si els fets exposats per l’interessat constitueixen una vulneració dels drets lingüístics d’acord amb la normativa vigent. I que, a més els interessats seran informats respecte de l’estat de la tramitació. “La comunicació de la resposta es regirà per les normes que regulen el tràmit de la notificació pels actes administratius”, afegeix.

Per tant, diu el Suprem, l’Oficina de Drets Lingüística rep una denúncia, engega un expedient informatiu per a investigar els fets, qualifica els fets com a vulneradors o no dels drets lingüístics, actua davant de tercers públics i privats si veu que hi ha hagut una vulneració i dóna una resposta que es notifica a l’afectat de la mateixa manera que els actes administratius. Això implica que l’actuació final d’assessorament de l’Oficina “comporta prèviament una clara decisió declarativa atribuïble a una administració pública, que s’ha adoptat en exercici d’una potestat administrativa que tendeix a un interès públic específic, que produeix un efecte sobre els destinataris”. Així, el Suprem considera que “la decisió es pren sense cap mena de garantia administrativa prèvia i sense que es contempli la possibilitat d’impugnar-la”.

Acció Cultural del País Valencià critica la decisió

L’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha criticat el pronunciament del tribunal i l’ha qualificat de molt greu i negatiu perquè interfereix en l’acció del govern, i tan sols quan es tracta de normes que protegeixen les llengües minoritzades, i perquè es menysté el caràcter oficial del català i la igualtat lingüística dels ciutadans.

Així doncs, considera que la decisió sinifica una triple agressió: a la capacitat legislativa i executiva de la Generalitat, a l’oficialitat del català i la igualtat lingüística.

El director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, s’ha referit a la decisió a través de les xarxes socials i ha dit que continuaran treballant per a assegurar els drets lingüístics dels valencians.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes