El comunicat difós per l’Assemblea Nacional Catalana dissabte al vespre ha causat un gran impacte i ha aixecat una forta polèmica. En essència, l’ANC hi diu que no pot acceptar la idea que de les eleccions de dijous n’isca un president que no siga Carles Puigdemont. Perquè Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya, cosa que consideren que no es pot canviar amb unes eleccions il·legítimes convocades pel govern espanyol. En paraules d’Agustí Alcoberro: ‘Són unes eleccions il·legítimes. Per tant, volem que es reestableixi la situació amb Puigdemont de president.’ En un moment en què la disputa electoral entre ERC i Junts per Catalunya és tan intensa, com es podia esperar, la posició de l’ANC ha suscitat una cascada d’interpretacions i matisos. Tot plegat, però, és la conseqüència inevitable de la manera com els partits polítics independentistes han decidit d’encarar aquesta campanya electoral.

De fet, crec que aquest és el valor principal de la posició de l’ANC. La decisió d’acudir separadament a aquestes eleccions implica unes incoherències que és impossible que no es posen en relleu. Per aquesta raó, tota aquesta polèmica era inevitable des del mateix moment que es va decidir que a les eleccions del 155 s’hi anava com a partits i no com a govern. Enfadar-se perquè l’ANC explique això, tampoc no ho entenc. Una cosa és que tots, més o menys, hàgem hagut d’acceptar irremeiablement la situació i no en fem d’això una batalla. I una altra cosa és reclamar-nos silenci i que ni tan sols se’n puga parlar. Especialment l’ANC.

No sabem què passarà dijous. Crec que podem confiar raonablement en la victòria en escons de l’independentisme, tot i que és evident que no és segura. Dijous a la nit es tractarà de veure. sobretot, si els independentistes hem estat capaços d’aguantar el colp d’estat o si ens han fet tant de mal que perdem. Però, suposant que guanyem, l’endemà al matí les coses començaran a ser ben diferents i haurem d’encarar una realitat ben galdosa. No ens enganyem: si hi ha un 131è president de la Generalitat, el càrrec el deurà a l’oportunitat creada per Mariano Rajoy amb l’aplicació del 155. I això no ho pot discutir ningú perquè és una evidència lògica incontestable.

Ara, si els nostres ciutadans, especialment aquells que voten independentista, no hi veuen cap problema, en aquest fet, i decideixen d’escollir un president diferent de Carles Puigdemont, aquesta serà la realitat que tindrem. Si ERC guanya és previsible que el president de la Generalitat serà Oriol Junqueras. Per una raó ben evident: perquè és per aconseguir això que Esquerra s’ha presentat separada i no ha volgut formar una llista a partir del govern. ERC considera, i té el dret de fer-ho, que Oriol Junqueras ara és una opció millor com a president que no pas Carles Puigdemont, i això ho vol corroborar amb el vot dels ciutadans. I crec que la campanya esborra qualsevol dubte sobre això: si la majoria del país opina que Junqueras és millor que Puigdemont, Junqueras serà el president. D’això se’n diu democràcia i no és discutible.

Però aquesta constatació, en la qual crec que tots estem d’acord, no es pot fer servir de cap manera per a demanar a la gent que acluquem els ulls al fet que en el moment que això passe, si passa, s’haurà estroncat la legitimitat històrica de la Generalitat, s’haurà acatat el 155 i les seues conseqüències i serà posat en una situació molt delicada el govern legítim. Aquest govern representant de la República Catalana que viu ara en exili a Brussel·les, amb consellers també de la pròpia ERC, i que manté la legitimitat d’aquella república proclamada el 27 d’octubre al Parlament de Catalunya gràcies a la decisió popular del primer d’octubre, però també gràcies la unitat –avui evidentment inexistent–, dels tres partits independentistes.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb