Sobre el comunicat de l’ANC

«Tot plegat és la conseqüència inevitable de la manera com els partits polítics independentistes han decidit d'encarar aquesta campanya electoral»

Vicent Partal
Vicent Partal
18.12.2017 - 06:52
Actualització: 18.12.2017 - 07:52
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El comunicat difós per l’Assemblea Nacional Catalana dissabte al vespre ha causat un gran impacte i ha aixecat una forta polèmica. En essència, l’ANC hi diu que no pot acceptar la idea que de les eleccions de dijous n’isca un president que no siga Carles Puigdemont. Perquè Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya, cosa que consideren que no es pot canviar amb unes eleccions il·legítimes convocades pel govern espanyol. En paraules d’Agustí Alcoberro: ‘Són unes eleccions il·legítimes. Per tant, volem que es reestableixi la situació amb Puigdemont de president.’ En un moment en què la disputa electoral entre ERC i Junts per Catalunya és tan intensa, com es podia esperar, la posició de l’ANC ha suscitat una cascada d’interpretacions i matisos. Tot plegat, però, és la conseqüència inevitable de la manera com els partits polítics independentistes han decidit d’encarar aquesta campanya electoral.

De fet, crec que aquest és el valor principal de la posició de l’ANC. La decisió d’acudir separadament a aquestes eleccions implica unes incoherències que és impossible que no es posen en relleu. Per aquesta raó, tota aquesta polèmica era inevitable des del mateix moment que es va decidir que a les eleccions del 155 s’hi anava com a partits i no com a govern. Enfadar-se perquè l’ANC explique això, tampoc no ho entenc. Una cosa és que tots, més o menys, hàgem hagut d’acceptar irremeiablement la situació i no en fem d’això una batalla. I una altra cosa és reclamar-nos silenci i que ni tan sols se’n puga parlar. Especialment l’ANC.

No sabem què passarà dijous. Crec que podem confiar raonablement en la victòria en escons de l’independentisme, tot i que és evident que no és segura. Dijous a la nit es tractarà de veure. sobretot, si els independentistes hem estat capaços d’aguantar el colp d’estat o si ens han fet tant de mal que perdem. Però, suposant que guanyem, l’endemà al matí les coses començaran a ser ben diferents i haurem d’encarar una realitat ben galdosa. No ens enganyem: si hi ha un 131è president de la Generalitat, el càrrec el deurà a l’oportunitat creada per Mariano Rajoy amb l’aplicació del 155. I això no ho pot discutir ningú perquè és una evidència lògica incontestable.

Ara, si els nostres ciutadans, especialment aquells que voten independentista, no hi veuen cap problema, en aquest fet, i decideixen d’escollir un president diferent de Carles Puigdemont, aquesta serà la realitat que tindrem. Si ERC guanya és previsible que el president de la Generalitat serà Oriol Junqueras. Per una raó ben evident: perquè és per aconseguir això que Esquerra s’ha presentat separada i no ha volgut formar una llista a partir del govern. ERC considera, i té el dret de fer-ho, que Oriol Junqueras ara és una opció millor com a president que no pas Carles Puigdemont, i això ho vol corroborar amb el vot dels ciutadans. I crec que la campanya esborra qualsevol dubte sobre això: si la majoria del país opina que Junqueras és millor que Puigdemont, Junqueras serà el president. D’això se’n diu democràcia i no és discutible.

Però aquesta constatació, en la qual crec que tots estem d’acord, no es pot fer servir de cap manera per a demanar a la gent que acluquem els ulls al fet que en el moment que això passe, si passa, s’haurà estroncat la legitimitat històrica de la Generalitat, s’haurà acatat el 155 i les seues conseqüències i serà posat en una situació molt delicada el govern legítim. Aquest govern representant de la República Catalana que viu ara en exili a Brussel·les, amb consellers també de la pròpia ERC, i que manté la legitimitat d’aquella república proclamada el 27 d’octubre al Parlament de Catalunya gràcies a la decisió popular del primer d’octubre, però també gràcies la unitat –avui evidentment inexistent–, dels tres partits independentistes.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
17.12.2017  ·  22:18

Jo no vull que s’estronqui la legitimitat històrica de la Generalitat, ni que s’acati el 155 i les seues conseqüències ni que es posi el govern legítim en una situació delicada….

Josep Usó
Josep Usó
17.12.2017  ·  22:25

El primer objectiu per al dijous, és aconseguir que el bloc independentista obtinga més vots i més diputats que el bloc reaccionari. Quan s’haja aconseguit, més enllà de qui serà el president, caldrà tindre clar que el més important és la feina a fer a partir del divendres. Evidentment, el president deurà el seu càrrec a unes eleccions il·legítimes i imposades, però també acceptades. I tots, els professionals de la política també, han de saber que és el Poble, qui va al davant. Fou la gent qui va rebre els colps el primer d’octubre. Cal parlar de tot. De qui serà què i de què farà l’endemà. El moment és difícil, però ni de bon tros és el pitjor que s’ha superat. Penseu que la duresa d’Espanya és fruit de la desesperació que li inspira la seua feblesa. El primer objectiu és guanyar. I somrient, que els treu de polleguera. I, a partir de l’endemà, continuar treballant per la República. Els altres no tenen cap programa ni saben què fer.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
17.12.2017  ·  23:07

ERC està aprofitant la decisió del govern de M. Rajoy d’estroncar la Generalitat per proclamar president el seu candidat. És donar poder a l’estat, colaborar-hi.

Voler que el president legítim es mantingui no té res a veure amb personalismes, té a veure amb no acceptar les imposicions de Madrid. Vam haver d’acceptar la votació però, com a mínim, reinstaurem el govern que ens han ‘decapitat’ (com diu Sáez).

De tota manera, digui el que digui l’ANC, ERC no canviarà de posicionament.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
17.12.2017  ·  23:24

“La avaricia rompe el saco” diuen i en aquest moment tant delicat que estem vivint, l’avaricia d’alguns està començant a foradar el sac dels vots independentistes. Malmesa la unitat, veurem com enfocarem el dia de després.

jaume vall
jaume vall
17.12.2017  ·  23:50

També ho veig així. El meu president és Puigdemont i vull que ho continui sent el 22 de desembre. Perquè ha estat un bon estadista i per demostrar que Rajoy -ni el pp ni el govern espanyol- no mana gens a Catalunya.
Dit això, si guanya ERC i Junqueras vol ser presidentm , li donaré suport, tot i pensar que s’equivoca i que el seu moment ja li hagués arribat en les primeres eleccions de la república.

Anna Batlle
Anna Batlle
18.12.2017  ·  00:22

Totalment d’acord. Acceptar un canvi de president és acatar el 155. No m’ho esperava per part d’Esquerra.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
18.12.2017  ·  00:27

Doncs jo crec que el que cal és defensar la legitimitat de la Generalitat i del procés que ha desenvolupat el govern català acompanyat també per nombroses organitzacions socials. I la legitimitat ve donada perquè s’han emparat en el dret d’autodeterminació de Catalunya, dret d’autodeterminació que no pot quedar a disposició del parlament d’altra nació. I la legitimitat ve donada també per que ha estat avalada per una majoria parlamentària i pel poble el 1-O. D’aquí que podem parlar de cop d’estat i de segrestos dels nostres polítics presos, sense oblidar la violència exercida per la policia enviada per l’estat contra la població que votava.
I així les coses, les forces polítiques republicanes han decidit concórrer a les eleccions de forma separada. I ara i aquí el millor que pot passar és guanyar aquestes eleccions i, a continuació, restituir les institucions catalanes tal com estaven abans d’aplicar el article 155. Si després cal atendre la nova correlació de forces ja es farà com passa en tots els països democràtics. Hi haurà marge per aplicar polítiques socials en funció d’aquesta correlació, però no podem cedir en quan al respecte a les institucions catalanes. Ara, si la cosa depèn dels vots dels comuns veurem si estan per restituir la Generalitat o no.
Apart d’això jo veig un parell de “mantres” que caldria desmitificar:
Per una banda la qüestió de la “unilateralitat”. Entenc que en política caldria parlar més de determinació per desenvolupar el programa o full de ruta i aquesta determinació sempre estarà pendent de la correlació de forces.
Per altra, crec que cal donar una resposta contundent a les expressions fetes per Josep Borrell fa un parell de dies. Porten molt de temps els socialistes parlant de divisió social on molts de nosaltres veiem que hi ha diferents posicionaments polítics. I si hi ha aquesta divisió és més accentuada del que voldríem segurament ve induïda pel comportament del règim polític espanyol contra la nació catalana. Ara parla aquest parla de societat malalta e infectada. Entenc que cal parar els peus a aquesta mena de deriva fascistoide i és una responsabilitat del PSC. I no es tracta de parar-lo a base de contestar amb frases ocurrents, sinó entrar al fons, perquè és cert que estan venent aquesta idea ja fa molt de temps per les Espanyes. A mi em sorprèn aquest llenguatge supremacista perquè sincerament no me esperava que alguns poguessin arribar tan lluny amb el seu autoodi.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
18.12.2017  ·  00:38

Em dona la sensació que estem caien massa en les trampes de l’unionisme per sembrar discordia.

Despres de les eleccions ERC i Junts per Catalunya es posaran d’acord i posaran damunt la taula la millor fórmula per manetenir i construir la república.

El que es discuteix en aquestes eleccions no és el govern sinó la recuparació de l’administració.

Si l’independentisme perd les eleccions haurà estat per les trampes de l’estat i no podem reconeixer de cap manera el govern que en surti. Ens haurem d’aferrar al govern a l’exili i treballar desde la clandestinitat. És això el que ha dit l’ANC.

Si l’independentisme guanya les eleccions ERC i junts per Catalunya hauran de trobar la fórmula per compaginar el desenvolupament de la república i la recupareació de l’administració.

La única possiblitat que es donés el conflicte que els sembradors de discordia ens volen fer creure seria si l’independentisme guanyes de forma tan aclaparadora en vots i escons que ERC pogués formar govern sense Junts per Catalunya.

Seria molt sorprenent una victòria tan exagerada amb candidats a la presó, amb candidats a l’exili, amb amenaces contants de totes bandes per coaccionar als electors, amb tots els mitjans de comunicació de masses espanyols i la majoria dels catalans descaradament contraris a la independeoncia … Una victòria folgada en vots i escons en aquestes condicions seria equivalent a un vot unánime en condicions normals. Simplement imposible.

Josep Blesa
Josep Blesa
18.12.2017  ·  00:40

Potser estem en un moment on hi ha massa tibantors per a implementar fefaentment la República. Us demane tranquil·litat, serenor i esforç en aquesta recta final de tres dies intensos.

Ho veig com una bona oportunitat: si ho veiem amb perspectiva històrica és exactament igual que va passar en la Proclamació de la Independència de les tretze colònies dels EUA. Les pugnes entre aquells homenots de la proesa eren ni m´s ni menys que J. Adams, T. Jefferson, G. Washington, John Hancock , B. Franklin, J. Madison, etc per la manera de reixir-n’hi.

Estratègies i tàctiques diverses. Interessos diversos però que confluïen –tots ells- en l’objectiu de la llibertat. Igual que ens passa a nosaltres en aquest punt d’inflexió. Nosaltres juguem amb l’avantatge de que enfront no tenim l’imperi més poderós i amb les ments més privilegiades ue tenia Jordi III.

Ells tenien l’entrebanc de que estaven forjant això que hui en dia diem “Democràcia liberal”. Si som capaços de deslligar imatge funció, veurem que ens és propiciatori que l’imperialisme que ens està “calfant” sàpiga quina serà la decisió que prendrem. Els resultats del que vota la gent ens donarà les claus per a guanyar la partida.

Un parell de marmolades a l’amic Vicent:

1. No és segur que guanyem com volem dijous vinent. No digues blat fins que el tinguem al sac i ben lligat. NO em refie de cap olfacte, ni enquesta. Ací mos l’estem jugant encara al roig i al vermell. Sabent que el 0 és verd i la banca.
2. Si s’adoneu veureu la desconnexió absoluta amb les candidatures colonialistes i feixistes. Entre les que incloc els dos “invents del CNI” com C$’s i Podemos-España (ex-15M, que ja hem vist que han abdicat de tot menys de les poltrones) i les seues delegacions al Principat i als altres dos i mig Països Catalans caients al sud del Pirineu. És a dir, com els fundadors dels EUA, ja estem fent realitat la República, si més no, amb la NO COL·LABORACIÓ i NO COOPERACIÓ amb l’estat colonialista. En tenen de tot (estat, mitjans econòmics i de comunicació, exèrcit, serveis d’intel·ligència, jutges i tribunals, fiscals, etc) menys el factor humà que en aquestes “guerres” és el cor del tronc.
3. Això ja ho interpreten com a desobediència: la “desafecció meninfotera”, per això amenacen amb “desinfectar-nos”.
4. La trajectòria de tot demòcrata radical d’aquest país sempre ha estat titubejant doncs el marc de treball on incidíem sempre ha estat l’estranger i colonial. Érem conseqüents i no podíem ser radials com olia W. Benjamin, i per això sempre ens ha calgut anar resituant-nos per a ser més eficaços per a la societat a la que manifestem adhesió.

PS-1: com a mostra de la sinuositat partidista faré un esbós personal: 1980 PNPV. 1982 UPV. 1988-9 BNV. 1992 ERC (servidor siga possiblement hui el 95 % de militants són més nous que jo mateix). Doble militància creació -a València a Can Bermell- Reagrupament de Carretero-Sayas-Renyer-Molina, etc. 2016 Reagrupament s’integra a PDE.Cat amb qui també pague quota.

És a dir, com els nostres antecessors front a l’imperi colonial de època dictatorial, ens calia redoblar o triplicar esforços per a fer que les sinergies foren confluents i no divergents, per eficàcia. Allò que hom diu: “fer tots els papers de l’auca”.

PS-2: Per cert, trobe que les CUP estan predestinats a treure l’aigua clara en aquest envit per la LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA AVANÇADES. Balears i Valencians conservem el joc del “TRUC”, que és un joc de cartes per parelles bàsicament consisteix a “enganyar” la parella contrària, ja sia per portar bones cartes o per anar de “farol”. Vosaltres ja m’enteneu.

Francesca Girbau
Francesca Girbau
18.12.2017  ·  00:40

President de la Generalitat de Catalunya, es l’actual i molt honorable President Don Carles Puigdemont Cassamajó. Fins les properes eleccions.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
18.12.2017  ·  00:41

Crec que la millor solució, en cas que guanyi ERC i hi hagi majoria d’escons de l’independentisme, seria que s’arribés a un acord perquè d’entrada es restitueixi el govern legítim amb Carles Puigdemont de President i Oriol Junqueras de vicepresident, i després en un termini breu, el President proposi un canvi i presenti la dimissió, per tal que el Parlament voti investir nou President a Oriol Junqueras, i per anar bé, faci vicepresident a Carles Puigdemont.

Elena Fuses
Elena Fuses
18.12.2017  ·  00:42

La realitat és galdosa si no guanyem els independentistes. Però encara ho serà més si guanyen els del 155. Solucions sempre en trobem. Ens hem de preocupar de mantenir-nos dempeus i de véncer la por que ens volen desvetllar aquells que amb un 8% de vots ara es troben tant a gust gobernant amb el 155 i aquells que des de l’Ibex no poden suportar que vulguem treball i vida digna per tothom

Josep Jallé
Josep Jallé
18.12.2017  ·  00:42

La convocatòria d’eleccions pel 21-D és il·legítima, com tot el que ha esdevingut d’intervenció descarada des del 20-S amb una excusa anomenada article 155. Si perdem això de vista, si seguim les inèrcies de les interpretacions (de interpretar, com en una comèdia) partidistes de sempre, estem en mans d’aquesta ficció democràtica que es viu a l’Estat des de fa dècades. Dit això, el meu suport a la visió de l’ANC perquè la trobo d’una coherència irrefutable. Salut!.

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
18.12.2017  ·  00:43

La violència contra els habitants de Catalunya -espanyols encara- ha estat inaudita. La liquidació del Govern democràtic – espanyol encara – ha estat il·legítima. No s’ha acceptat la presència d’observadors internacionals a les eleccions – espanyoles – autonòmiques. La campanya ​electoral – espanyola també – ha estat potinera, perquè uns candidats han jugat amb tot a favor, i altres humiliats i empresonats o a l’exili han hagut de fer el que han pogut.

El resultat podem estar convençuts que serà una batalla de dades: les oficials; les dels partits; les de l’ANC. ​El que és segur és que ​ningú proposa unes eleccions ​tan arriscades ​si pensa que corre el risc de perdre-les.​ ​Segurament costarà molt fer quadrar el que ixca de les urnes, ​això sen​t​ optimist​a​.

​Podem augur​ar manifestacions massives en defensa dels resultats​ i del Govern legítim i possibles noves accions de pressió . ​Afegint que sigui quin sigui el resultat el Reino mantindrà la palanca del 155​ ben​ tibada​, a despit de tot​. ​Per que hauria de cedir no res? Qualsevol consideració cap al nostre país de nou seria interpretat com una humiliació, i de nou perdran una gran oportunitat de fer bon joc i obrir-se al futur que els estem oferint.

Preparem-nos perquè vorem grans coses​ el proxim lany nou, i també vorem caminar la Republica de Catalunya.

Li Fontrodona
Li Fontrodona
18.12.2017  ·  00:43

Home! Ja era bona hora que algú amb autoritat, fora de la política, ho digués ben clar, això d’ERC -aquesta ambició i fred de peus que, al meu entendre, sempre han demostrat i sempre han posat davant del bé del país-. Jo no entenc ni del dret ni del revés el capteniment del govern els darrers dies (i setmanes) de setembre i primeres setmanes d’Octubre, tampoc no entenc la posició de l’ANC llavors; de fet, no entenc gairebé res d’això que hem fet i deixat fer; però quan la raó em dugui a votar, arrossegant els peus i francament a contracor, només podré fer-ho reclamant allò que ens han pres. La institució; no pas les persones concretes…

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
18.12.2017  ·  00:44

Completament d’acord amb el comunicat de l’ANC, que dit sigui de pas té un vicepresident militant d’ERC. A més, i ho deixo per escrit, si es compleix el que pronostica aquest editorial pel que respecta al canvi de President, m’acabaré estalviant una quota anual. El canvi de President, donat el cas, hauria de ser en les eleccions constituents. Fer-ho en aquestes implica acceptar, acatar i aprofitar-se, en benefici propi, d’una mesura totalment ilegal com és la destitució d’un govern escollit a les urnes.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
18.12.2017  ·  00:45

A vegades soc molt crític amb els editorials i sempre els heu publicat, Avui, però, un 10 per aquest editorial. Les coses s’han de dir com son i si algú li pica doncs que és rasqui i li passarà la picor.

A veure si tot anirà per un vot i alguns ploraran de no haver fet una llista unitària. Jo no penso donar-lis cap mocador per eixugar les llàgrimes. Ells va assumir el risc…ells seran els responsables.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
18.12.2017  ·  00:45

Gràcies, Vicent, per posar les coses al seu lloc.

Antoni López
Antoni López
18.12.2017  ·  01:52

El President de Catalunya és en Puigdemont, estigui a on estigui, però tenim unes eleccions bordes que ens hem d’empassar. Lo important, crec jo, és que si s’assoleix la majoria al Parlament s’ha de treballar per assolir, també, la majoria al carrer, tenir paciencia, pensar que mai havíem sigut tants i reflexionar sobre els errors comesos. Un procés de tal magnitud “a 18 mesos vista” ho ha fet, a parer meu, encara, més difícil, però tot s’ha d’aprendre. Desitgem-nos sort.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
18.12.2017  ·  06:10

Més enllà de consideracions sobre si és millor anar junts o separats, sobre la teoria de “passar el rasclet” o la de les “circumstàncies excepcionals”, unes quantes considerations:

– Si el dijous ERC queda per sota, encara que sigui en una única circumscripció electoral, de C’s, és evident que ells ho consideraran una victòria psicològica i ho faran servir com a matraca tant de temps com sigui necessari per desmoralitzar i desmuntar el país. És molt important l’efecte psicològic. Sembla mentida que els partits no ho vegin.

– Crec que és força evident que els independentistes seguim tots mobilitzats, malgrat l’evident lluita entre partits (per mi, sincerament, una desgràcia que hauria pogut evitar-se fins i tot amb llistes separades simplement fent un pacte de punts comuns i evitant parlar de president de la república/Generalitat).

Si guanya l’unionisme serà perquè la seva participació s’ha incrementat molt. Apart del feixisme, hem despertat la bèstia dels que viuen aquí però mai s’han sentit d’aquí (que solien passar de les eleccions “de los catalanes”). Dels que votarien PSC, PP o- pitjor- C’s, encara que presentessin un sofà i els demanessin que parlessin en suec en ares de la unitat d’Espanya. Dels que votaran C’s, PP o PSC per Espanya i per “fotre els catalans” sense importar-los les conseqüències per ells mateixos. Trist, perquè teòricament som una societat formada, però no per això menys cert. Passegeu-vos per barris de Cornellà, Ciutat Meridiana, Santa Coloma, Badalona, zona alta de Barcelona… i en veureu la trista realitat

– És molf difícil que Puigdemont, Juqueras o cap dels encausats pugui formar govern. És més, és poc probable que els deixin sortir de presó malgrat haver estat escollits.

Diran que no perquè el delicte el varen cometre abans de les eleccions, cosa que en un estat d’empat tècnic entre unionisme i independentisme pot conduir a un govern unionista perquè- simplement- no puguin votar els encausats i empresonats la investidura al parlament.

Això implicarà que, o bé arriben a un acord amb CeC (si CeC no vota amb l’unionisme, que tot és possible) o bé han de renunciar tots a l’acta de diputat per no deixar la Generalitat als peus dels cavalls. Això també comportaria un problema molt gran, ja que tota la cúpula dels partits independentistes està encausada.

Qui formaria govern ? Marta Rovira amb Eduard Pujol, per exemple ?

– Es miri com es miri, la Generalitat que surti estarà sotsmesa al 155 i al dictat de Madrid. Fins i tot si decideixen graciosament aixecar-lo serà una vigilàcia i unes travetes contínues.

El que hem vist de recentralització, gasiveria, etc, no és res comparat amb el que ens espera, en un entorn en què, a més, continuaran els processos judicials, es durà a terme una causa general, s’aprofitaran els 2-3 mesos que quedin fins tenir govern per tal de desmuntar més l’autonomia, etc. Tot és pura venjança i escarment. Ho hem de tenir clar.

Això, o resistim d’una vegada.

Però sembla poc probable que, si no ho vàrem fer quan la gent estava mobilitzada i teníem un cert control del país, ho poguem fer ara.

– Si hi ha majoria del bloc independentista, és probable que calgui un acord des de JxCat fins la CUP.

I aquí tornem al problema que ja hi va haver el 2015: la CUP voldrà, legítimament, tirar pel dret, però JxCat i ERC probablement (no és cap secret, ja ho han dit diverses vegades) optin per vies de multilateralisme, pacte amb Madrid (oxímoron), etc.

Com es podrà conjugar una cosa amb l’altra sense caure precisament en una situació en què tornin a aplicar el 155 ?

Tornem al mateix: l’única possibilitat seria la resistència popular i la desobediència. Però estem preparats, tenim prou control, i estem prou mobilitzats per fer una cosa com aquesta ?

El panorama és, com diu l’editorial, galdós. Tenim normalment molta imaginació els catalans, però no ens hem d’enganyar.

Hem d’analitzar fredament la situació i pensar què podem fer per revertir-la. Perquè l’alternativa és deixar el país en mans de qui el vol destruir fins l’arrel, qui vol eliminar-ho tot, fer polítiques antisocials i convertir la llengua i la cultura en un patois semblant als que els agranden tant als Srs. Valls, Caja, Vidal-Quadras, Albiol, Nart o Borrell.

Inclosa purga, desinfecció, esterilització i causa general.

I això, encara que sigui per totes les generacions de catalans que han resistit i mort per la llibertat, la cultura, la democràcia i la raó, no ho podem permetre !!

jordi Rovira
jordi Rovira
18.12.2017  ·  06:39

Un altre cop: recordar que s’ha d’anar pas a pas. Dijuos, divendres, discurs de ciutadà borbó,… Un cop fet tot plegat, ve un looping com allò del Mas canviat en Puigdemon. Semblava impossible, però la cup va fer la feina bruta, erc el punt de rotació i convergència va treure el conillet. Que tothom es posi en posició: ” piernas abiertas de salto, ya”! Els torrons i que el mestre de les truites deixi els dos costats dauradets.

Antoni Oller
Antoni Oller
18.12.2017  ·  06:46

Gràcies de l’editorial, és molt aclaridor i m’hi sento molt d’acord, però voldria afegir matisos a alguna de les idees de fons: quan diu que ERC va decidir presentar-se per separat precisament per intentar que el President fos Junqueras, ho veig inexacte; primer de tot ho trobo una mica injust pels molts votants d’ERC (jo no, que quedi clar, que encara estic indecís entre els altres dos), tradicionals votants d’ERC des de fa molts i molts anys amb fidelitat, que tindran el carnet o no, però voten més amb fidelitat a una ideologia que en el sí del partit no ha canviat, que no pas per cap oportunisme polític; jo estic convençut que a molts d’aquests votants tradicionals no els va fer cap nosa votar a JxSi el 27S perquè del que anaven aquelles eleccions no era d’ideologia, sinó de país… exactament igual com ara!
Dit això, estic d’acord amb el jefe, que al nucli dur del partit, a la maquinaria del que se’n diu l’aparell, pot pesar més el reforçament hegemònic del partit que no altres qüestions, i que el fet de veure l’arxirival amb qui es comparteix una part important d’espai electoral, ara molt tocat i debilitat (CDC-PDECat), els fa venir més salivera que mai. Jo, d’això n’estic convençut i em fa més nàusea que mai. Un altre matís: no crec que aquest nucli dur de l’aparell volgués específicament Junqueras de President, el que volen és un President amb carnet d’ERC, sigui qui sigui, com es va posar de manifest amb segons quines declaracions d’inici de campanya.
Més matisos, no crec que Junqueras precisament, sigui un polític d’aquests covats i cuits al foc lent de la cantera d’un partit, al llarg de moltíssims anys, amb control fàctic absolut sobre l’aparell, etc., més aviat el veig com un esperit una mica lliure, igual com va ser Puigdemont a Convergència; si no recordo malament, les primeres eleccions a les que Junqueras es va presentar per ERC, encara ho va fer com a independent, encara “sense el carnet” (amb tota la càrrega pejorativa que l’expressió entre cometes pugui tenir).
Finalment, no m’imagino que amb un resultat poc diferenciat (amb ERC amb un escó o dos més que Puigdemont), al Sr.Junqueras li faci gaire il·lusió trencar el fil històric de legitimitat de la institució de la Generalitat, sabent que una part no negligible potser fins i tot del seu propi electorat, preferiria mantenir Puigdemont en la màxima representació institucional, permetent així a més, passar de puntetes una vegada més sobre l’innegable realitat política que representa el fet que aquesta tant estimada institució nostra que és la Generalitat, és deutora a la vegada de la seva pròpia indiscutible legitimitat, com també de la “legalitat” que prové de l’estat espanyol, com ja va passar fa 40 anys amb Tarradellas.
Però ara tot això son conjectures. Dijous tot-hom a votar, a qui sigui de les tres candidatures, maximitzant vots i escons, per facilitar l’acció política d’a partir de l’endemà.

Josep Viñas
Josep Viñas
18.12.2017  ·  06:56

Els partits espanyolistes, sense cap mena de rubor, aprofiten el 155 per eliminar deshonestament els oposants. Així doncs, l’independentisme surt amb un gran handicap, gràcies a la intervenció de Madrid, en unes eleccions forçades que van estar convocades, no pel president de la Generalitat (com normalment es fa) sinó pel govern del PP tirant mà d’un article que segons el parer de molts juristes s’està aplicant d’una manera no prevista per la constitució espanyola.

Em costa creure que ERC tregui avantatge de la situació i prescindeixi del legítim president per posar-ne un altre, en el cas de que aquesta formació arribi primera el 21-D; cosa que encara s’ha de demostrar.

Si acceptem aquest escenari (el partit de Junqueras guanyador, per tant Junqueras president, com diuen alguns membres destacats del partit), suposo que el primer acte oficial del Parlament haurà de ser destituir Carles Puigdemont com a president (no es pot esborrar un president de la història de Catalunya així com així!) per donar pas al nomenament del president que el substituirà.

No em puc imaginar una situació més immoral i mancada d’ètica.

Una maniobra com aquesta Esquerra la pot pagar molt cara.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
18.12.2017  ·  07:42

És bo que el mateix Alcoberro que és qui va enviar el document, hagi acceptat que el text ha estat desafortunat i que no ha calculat prou bé l’oportunitat del moment de fer-ho, cinc dies abans de les eleccions, amb tot no se’ns diu ni quants membres del secretariat l’han aprovat, si només ha sortit de la cúpula ni si hi ha hagut divisió d’opinions abans de publicar-la.

Per entendre el meu raonament aniré per parts. D’entrada diré que el pas de Jordi Sànchez (malgrat la situació ignominiosa que pateix ell i la seva família), de la presidència de l’ANC a la llista del «president» no em va semblar encertada, encara que ara hagi renunciat a presidir-la. No es pot comparar amb el cas de Carme Forcadell, ja que la decisió que aquesta va prendre va ser quant ja no tenia cap càrrec directiu a l’entitat.

Tot i estar en profund desacord amb el cessament del president Puigdemont, cal aclarir que «el president legítim escollit a les urnes el 27-S del 2015» tal com es diu en la primera carta, no va ser Puigdemont sinó Artur Mas. I precisament aquest president escollit va ser qui va decidir qui els substituiria arran del conflicte amb la CUP. Per això Carles Puigdemont no ha estat cap president escollit pel poble català a través d’unes eleccions.

Quan s’apel·la a la decisió del poble català per restituir el president, s’oblida que ara, en unes noves eleccions (il·legítimes, anormals i il·legals i que responen al 155), també serà el poble català qui escollirà el futur president. Si no investir el president «legítim» vol dir que s’accepta el cop d’estat, i el 155, també ho és la proclamació de Puigdemont perquè també participa en les mateixes eleccions i amb els mateixos condicionants. A més si parlem de legitimitats, suposo que ningú pot dir que el més normal és que governi qui tingui més suport electoral i pugui aconseguir pactes parlamentaris, que no el que en tingui menys.

Finalment, considero un greu error l’escriptura del text i el moment de fer-ho tenint en compte que l’ANC és una entitat que mai no hauria de participar en unes eleccions i no hauria d’haver entrat en decisions i pactes que hauran de decidir els polítics escollits per les urnes sobre qui serà el pròxim president i el govern de Catalunya en el cas que les forces independentistes puguin guanyar a les eleccions de dijous. De fet, aquest embolic, ja ha provocat que hi hagi membres de ple dret gent que han deixat l’entitat.

Abans de fer documents delicats cal pensar-s’ho bé i no precipitar-se perquè es poden ferir sensibilitats i donar la sensació de partidisme. També caldria ser més curós en el to general de la primera carta que traspuava una certa amenaça, que no s’havia vist fins ara a dins de l’entitat.

Jordi Torner
Jordi Torner
18.12.2017  ·  07:51

El president Carles Puigdemont representa la continuïtat de la República i la no acceptació de l’aplicació inconstitucional de l’article 155. Elegir un altre president seria un pas enrera i seria un missatge de feblesa, també, a nivell internacional. No vull tornar a la lògica autonomista.

P:D: per cert Rajoy és el president més “inconstitucional” que hi hagi hagut.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
18.12.2017  ·  08:14

Tot és conseqüència lògica de fets irreconciliablement contradictoris de base.
1) La legitimitat democràtica d’unes eleccions en contradicció amb la il·legalitat d’aquestes mateixes eleccions.
2) Una república proclamada que s’ha de defensar en unes eleccions autonòmiques.
3) Uns partits, polítics i electors participant en unes eleccions imposades per un 155 que diuen rebutjar per il·legítim.
Contradiccions assumides com a necessàries per subsistir i plantar cara a l’atac, d’acord, però no per això menys contradictòries.

De resultes, els mateixos que avalen la legitimitat del govern destituït treuen partit de les contradiccions per prioritzar la legitimitat democràtica de guanyar unes eleccions que hauran servit per substituir aquest govern legítim del qual, a més, formaven part.

I és que, com de costum, assumir la contradicció de dos termes a priori excloents, porta a donar carta de naturalesa a la contradicció facilitant que qualsevol pugui equiparar-ne la legitimitat d’ambdues tesis segons convingui a cada moment.
És a dir, allò que primer ha estat assumit i naturalitzat com a mal menor, després és explotat a conveniència.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.12.2017  ·  08:33

El que va fer erc de presenstar una llista abans de ningú, amb gent més aviat poca cosa, molt alcaldet de poble petit, fa que ja no podem parlar d’indepedentistes en general sino d’esquerra i el puigdemont i l’esquerra de veritat de la CUP.
Realment erc vol Junqueras president, amb qui sigui, i per aixó van per lliure i amb gent poc preparada

Pepi Oller
Pepi Oller
18.12.2017  ·  08:46

El comunicat de l’ANC és impecable en coherència amb l’objectiu de l’entitat. L’ANC no va néixer per complaure els partits, sinó precisament per disciplinar-los a favor de l’objectiu que diuen que defensen, i és normal que els partits, que en alguna ocasió han intentat incidir massa en el cor de l’entitat, marranegin i es queixin de poca oportunitat quan això els confronta amb les seves maneres.

Estic del tot d’acord amb l’editorial, Vicenç. No sé si hi ha prou consciència de com hem d’interpretar aquestes eleccions imposades i de la necessitat de no trencar el fil de la història. Quan Joan Rubiralta s’auto-justifica amb el seu argumentari partidista posant en dubte el President, i oblidant que es va sotmetre a una moció de confiança, demostra que molta gent no ho té prou clar; i això fa patir.

ERC no paeix que altres forces polítiques s’hagin sumat a l’independentisme, dels quals en tenien el monopoli. Sap greu, perquè si això ho haguessin sabut gestionar de forma positiva, ara serien molt més forts, i tot l’independentisme se’n beneficiaria. En canvi, aprofitar-se de la cuina d’unes enquestes que tots sabem interessades per reivindicar un suposat vot útil és baix.

Doncs sí, sembla que jo mateixa sóc víctima de la competència que inevitablement s’ha establert entre la família de la gent que volem la república. Mal senyal.

Dijous a la nit sabrem com és el nostre país. Veurem si som una espurna d’esperança en el món, o si ens hem de recloure a guardar clandestinament un tresor dins d’un món tenebrós, per preservar-lo fins que arribin temps millors.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.12.2017  ·  08:48

Una trampa dialèctica barrejar lògica amb política.

És lògic restituir l’anterior govern amb Puigdemont al capdavant, com també ho és que en unes eleccions posteriors, si guanya ERC, sigui Junqueras el president. Què separa les dues proposicions lògiques: un cop d’Estat, la política. Aquí s’acaba l’equidistància. Un cop d’Estat que fa que la segona opció, la de Junqueras, només existeix per obra i gràcia del 155. D’aliats per la República han passat a adversaris per la República que en realitat per ERC és aprofitar aquestes eleccions il·legals (!) per quelcom més que “combatre el 155”, per canviar de passada el govern anterior, i per tant acatant la utilitat de la il·legalitat per interesos partidistes. Això no es pot amagar o interpretar, és clar.

I els republicans que militem en la resistència de l’1-O, de la mateixa manera que alguns partits republicans han entrat en aquest joc, podem utilitzar el nostre vot per castigar la maniobra divisora d’ERC (la CUP juga una altra lliga) perquè les conseqüències si guanyessin el 22-D augmentarien les dificultats d’implementar la República i que a ben segur l’Estat espanyol empraria les diferències que podria originar. No em fa por dir ben alt allò que entreveig en les declaracions de l’ANC, i del mateix editorial d’avui.

Com republicà votaré la llista (que més s’assembla) de país, la que retorni l’anterior govern legítim. No podria confiar amb cap autoritat catalana surgida directa o indirectament del cop d’Estat.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Gemma R.
Gemma R.
18.12.2017  ·  09:12

Totalment d´acord amb l´editorial

josep SELVA
josep SELVA
18.12.2017  ·  09:18

El malalt -el procés- no te un bon pronostic. Massa errors de gruix per salvar-lo.
Error 1: Proclamar la República i posar-la a la nevara “per negociar”
Error 2: Treure-la de la nevera i no gosar posar-la al plat per por a la violència.
Error 3: Consellers que no feia ni 72 hores que havien proclamat la República van com xaiets a les ordres de l’AN i els empresonen.
Error 4: Acceptem participar en unes eleccions autonòmiques, nosaltres, els independentistes.

El 155 ja ha guanyat, ara nomes cal ratificar-lo, i guanyi un o altre bloc estem votant Sí o No al 155. Es això, no sigueu ingenus, les elecions no son autonòmiques, son un referendum. Encara no ho heu vist?

El mal menor, mal al cap i a la fi, es que no es atifiqui el 155. Això passa per ratificar la República que ara representa Puigdemont a l’exili.

La CUP es una alternativa insubonable, però desgraciadament minoritàia

ERC ha malmés el procés en la seva obssessió de conquerir la Generalitat. Si l’aconsegueixen tindran, ells, no pas nosaltres, un president autonòmic que te mes en comú amb la mare Teresa de Calcuta que amb David Ben-Gurion.

Els Estat necessiten líders forts. No en tenim, i el mes pobable es retrocedir, no pas al 155 sino al 1714.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.12.2017  ·  09:23

Reconec que, per una sola vegada a la vida, votaré JxC. És votar conservador, cosa que em reca, però també és votar Carles Puigdemont, i ara mateix a ell no se l’hauria de discutir, perquè això és el que volen els del 155. Així que no tinc massa elecció, la veritat.

Joaquim Farres
Joaquim Farres
18.12.2017  ·  09:27

Necessitem una CUP amb mes força, son els únics que no s’arronsen devant del feixisme.
No estic d’acord amb tots els seus plantejaments… però tampoc amb la feblesa dels altres.

Soc fan de la Marta Rovira, però no soc mes pacifista que independentista, amb aquest ideari ara ella ni tant sols podria votar.

Josep Albà
Josep Albà
18.12.2017  ·  09:28

Finalment m’ho han posat fàcil. L’onada furiosa de respostes al comunicat de l’ANC i aquest editorial han decidit el meu vot.
Dubtava absolutament entre les tres candidatures. Ara ho tinc clar. Puigdemont o acceptar la destitució del Govern legítim. No hi ha cap alternativa si volem mantenir la dignitat d’aquest país.

Per cert, els que feu aquests sermons tan aclaparadorament llargs. Em sap greu perdre-m’ho però no us llegeixo.

Josep Salart
Josep Salart
18.12.2017  ·  09:36

Qui subscriu, que es llegeix tots els comentaris, llargs, curts i fins i tot els meus, que ja és tenir memols, estic d’acord amb les tres darreres ratlles d’en Pep Agulló.

Rès més.

JORDI SATOCA
JORDI SATOCA
18.12.2017  ·  09:44

Jo no hi tenia clar, no m’agrada el que respresenta el Pdcat ….Però el meu President

Agnès Buscart
Agnès Buscart
18.12.2017  ·  09:47

El meu suport a l’ANC, estic d’acord amb la defensa del president per les raons ben explicades d’en Vicent. És evident que s’està creant una confusió entre l’independentisme que ens fa mal i dificulta la resistència i la persistència d’aquest poble que té tot el dret a ser. Coratge i endavant!!!!

Daniella Tempest
Daniella Tempest
18.12.2017  ·  10:07

Espero que ERC i JxCat entenguin quant afecten les seves disputes a la causa de la independència i la tristesa que ens fan.

Pau Romero
Pau Romero
18.12.2017  ·  10:09

Benvolgut Vicent, crec que en el teu editorial hi ha algunes contradiccions, les quals ja m’he trobat en el decurs de les meves converses amb els companys d’ERC i l’ANC. Si no m’enganyo, ara mateix tenim una República proclamada i la República Catalana té a hores d’ara un M.H. President de la República, el Sr. Carles Puigdemont, qui es presenta com a cap de llista per tal de reforçar la candidatura unitària de Junts per Catalunya. Com tu ben dius aquestes eleccions són per tal de escollir el president de la Generalitat o, si es vol el Conseller en Cap, però en cap cas el President de la República Catalana. Cas de guanyar ERC les eleccions, amb una majoria independentista, el parlament pot elegir el Sr. Oriol Junqueras com a proper Conseller en Cap, el qual serà investit pel president de la República, iniciant un període de cohabitació. Cas que la llista més votada fos Junts per Catalunya, el M.H.P. de la República podria escollir una persona de consens dintre de la seva llista. Recordem que, en tot cas, la persona ecollida per ser President de la Generalitat (o del govern, o Conseller en Cap) haurà de ser una persona de consens dintre de l’àmbit independentista o no tindrà la majoria suficient per ser investit. En realitat l’aplicació barroera del 155 ha obligat que la república sigui presidencialista, abans de tenir una Constitució, la qual cosa no és greu, car d’una part la definició final de la forma l’establirà la pròpia Constitució, i d’altra la situació no difereix gaire de la que ja teníem amb JxSi. Doncs, dintre de l’àmbit republicà, que ERC no discutirà, aquestes eleccions a la Generalitat de Catalunya poden perfectament ser interpretades en clau constituent, avançant-nos cinc mesos al pa previst, gràcies a l’ajuda, per suposat involuntària, del Govern d’Espanya. Disposem d’una República proclamada, amb un President de la República i en breu disposarem, si els deus ens són propicis, d’un Conseller en Cap que escollirà el Govern de la República i iniciarà el període constitucional. Que més volem?

Roser Giner
Roser Giner
18.12.2017  ·  10:10

No entro en el debat, ERC i JxCat. Ni escolto debats ni ho vull. Es diuen coses que no són certes, que no es poden dir, que ho voldríen expressar i no poden o no volen. Només sé que el dia 21D17 hem d’omplir les urnes de vots per qualsevol dels tres partits que volen continuar lluitant per a restablir la República, ERC, JxCat i CUP.
El que em repugna veritablement, molt, són els partits i coalicions que ens volen trinxar, Cs’, PP; Comuns, PSC. Un pas endavant o 40 anys enrere ? Tú decideixes, així de clar. Les discusions internes continuaran, però haurem guanyat i tindrem més força. I s’ha acabat anar amb el lliri a la mà. Ningú sap que passarà el dia 22D17. El que sí sé, és que el MHP de la República senyor Carles Puigdemont, ara a l’exili, amb quatre Consellers i els altres, dos, el Vicepresident i el Conseller d’Interior a la presó, i els Presidents d’Òmnium i l’ANC també, han de tornar a casa. Perque els nostres vots així ho demanen. Cal restablir el Govern que ha estat segrestat, foragitat, empresonat.
El Govern de la República ja el tenim, i han de tornar a ocupar el seu lloc.
I a preparar-nos perque vindran díes, molts díes de lluita, i no ens podem ni arronsar ni agenollar.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
18.12.2017  ·  10:37

Mentre ens dediquem a discutir entre nosaltes, els sicaris dels Aznar i companyia, franquistes de tota la vida, es fan un tip de riure.

Fem República urgentment….

Via fora Catalans !

Sergi Guitart
Sergi Guitart
18.12.2017  ·  10:47

Junqueres-ERC i la CUP van tenir POR a convocar eleccions democràtiques on TOTHOM pogués votar per ratificar o no l’1O davant el MON.

Van deixar el President sol, i a sobre titllant-lo de traïdor, traïdors ells!! A la democràcia de la nova República si us fa il·lusió i voleu dir-li així!!

Vull pensar que l’ANC es demòcrata, per tant dóna suport a l’unic líder demòcrata independentista que sembla ens queda, i que haurà de lluitar molt contra els independentistes autonomistes ERC i els independentistes somiatruites CUP… Si guanya esclar, i no li posaran fàcil liderar el moviment independentista amb intel·ligència i honestedat.

L’ANC ja te gent a JxC i ERC.. Ves no la torneu a pifiar, sortiu de la política i torneu a la societat civil.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.12.2017  ·  10:59

No estic d’acord, per partidista, de les justificacions vers ERC que fa el Sr. Rubiralta. Com a demòcrata les respecto.
Sortosament, vistos tots els comentaris, és una possició molt minoritària.

Cal votar la llista del President per a manifestar que segueix sent el nostre President i que cap colp d’estat de PP-PSOE-C’S via 155 te legitimitat per a treure’l.

Ara no es tracta de les eleccions constituents, es tracta de reafirmar que estem amb la República, i la possició egoísta i autonomista de la cúpula d’ERC no ajuda (no dels seus votants ) . Si resulta que malauradament un partit del 155 és el mes votat, cosa que espero que no, que no plorin, ho han forçat ells anant corre-cuita a presentat llista de partit, no de país.

Cal votar restablir el govern que barroerament ens han pres.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
18.12.2017  ·  11:01

Alguns portem denunciant la maniobra d’ERC des del principi, tanmateix sembla que molta gent no ho veu així, ja que les enquestes no ens donen la raó.

Estic d’acord amb l’opinió de fons sobre el comunicat de l’ANC. Una cosa és empassar-se el gripau i l’altra, no poder ni tant sols queixar-se.

La política de partit d’ERC, és bén lícita però és això, política de partit, que no pas de país. D’altra banda, no em sembla net voler amagar les intencions amb l’objectiu últim de captar el vot de qui no s’en adoni.

M’agradaria que la voluntat de la gent fós més tossuda que les enquestes i dijous guanyés JuntsxCat.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
18.12.2017  ·  11:07

Bon dia.

El contingut de l’editorial no sé si s’hagués pogut dir millor. Si més no, hi estic força d’acord. Jo sóc una mica més arrebatada i anteriorment vaig parlar d’usurpació, ja que Catalunya i la institució de la Generalitat nstitució a té un President (que ara es diu Puigdemont)

maria serra
maria serra
18.12.2017  ·  11:32

Coincideixo amb Josep Alba , m’agraden les opinions curtes i que vagin al gra. El meu president ja va estar elegit , els que encara feu campanya per favor, no crideu….., la Muriel suposo que quan vos essent, es tapa les orelles

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.12.2017  ·  11:59

El President de Catalunya és el Senyor Puigdemont. No hi podem jugar.

Mai, he votat un partit de dretes.

ANC, però es va equivocar molt dient el que va dir i com ho va dir. Va utilitzar métodes d’exclussió del contrari a l’estil espanyol.

RAMON GUTIERREZ
RAMON GUTIERREZ
18.12.2017  ·  12:27

Vicent, avui discrepo moltíssim del teu parer: “La decisió d’acudir separadament a aquestes eleccions implica unes incoherències que és impossible que no es posen en relleu”, perquè el problema, al meu entendre, no és el d’anar a les eleccions amb llistes separades o no, si no el fet d’anar-hi o no. Des de el moment que hom accepta participar en el procés electoral endegat pel 155, s’està reconeixent la derrota i la possibilitat de que el resultat canviï la situació prèvia d’una manera que serà incontestable. És especialment paradigmàtic que el propi President Puigdemont es presenti, fet que el condemna a reconèixer un eventual resultat en que sorgís una majoria constitucionalista que el deixaria deslegitimitat com a President, en aquest cop, avalat per les urnes. Què farà si perd? dirà que és el President de la República mentre tenim altre President de la Generalitat del bloc unionista? algú en el món avalarà això? El problema és si el President és Junqueres i no ho és si guanya l’Arrimadas?
D’altra banda, fer llenya de la decisió d’ERC d’afrontar un procés electoral de manera separada del Pdecat i no fer la mateixa crítica a la CUP és pura hipocresia i palesa un posicionament que veig molt sectari. A més, i pel que fa al paper de l’ANC, amb independència del seu darrer manifest, s’està constatant que la crida a captar apoderats pels partits independentistes s’està concretant en derivar la majoria de voluntaris a les llistes de Junts pel Cat, es a dir, d’equidistància res. Malament anem.

Núria Riba
Núria Riba
18.12.2017  ·  12:29

Tot i que coincideixo amb l’anàlisi que en fa el Vicent Partal a l’Editorial, cal aclarir que el Secretariat Nacional de l’ANC, abans de la constitució de les candidatures, no va acceptar donar suport a la llista unitària, l’única proposada, anomenada “1 d’octubre”, amb Puigdemont i Sànchez al capdavant, promoguda per alguns dels primers constituents de l’ANC. Malgrat que el 86% de socis demanava, a través de la consulta sobre el tema, una llista unitària i que les coordinadores i coordinadors de les diferents Assemblees Territorials hi estàvem també a favor. El SN ens va dir que si volíem recollir signatures per a la llista unitària havia de ser a títol individual… Molts vam participar en aquesta recollida, encara que sense estar validats per l’ANC com a tal.

Per tant, l’ANC com a entitat (concretament el seu SN) no ha defensat des de bon començament l’opció que ara reivindica, sinó que ho a fa posteriori, després d’haver perdut la possibilitat de materialitzar-se en llista unitària i d’haver passat a ser una llista transversal del Pdecat. I cal remarcar que la situació en relació al 155 és la mateixa en aquests moments que abans de la constitució de les candidatures.

És evident que el fet que a pocs dies de les eleccions aparegui un posicionament contrari al que el SN de l’ANC mantenia abans de la formació de les candidatures resulta si més no incoherent, i no ajuda pas massa ni al manteniment d’una pretesa neutralitat, amb què fa un mes es justificava la manca de suport a una llista unitària encapçalada per Puigdemont i Sànchez, ni a la conciliació dels partits en disputa.

Mònica Amorós
Mònica Amorós
18.12.2017  ·  13:01

Totalment d’acord amb Roser Giner.

I subscric a Ramon Gutiérrez.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
18.12.2017  ·  13:05

Tot plegat un embolic de grans dimensions que molta gent no entén i en comença a estar farta. D’aquí plora la criatura i mentre l’Arrimades somrient, feliç i contenta. Bastant lamentable tot plegat. Acceptem unes eleccions imposades i no restituïm el govern destituït manu militari? No ho entenc.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.12.2017  ·  13:39

Us seguesc trobant molt capficats a repartir ja la pell de l’ós i això no pot ser bo.
Anit al debat de la 6 es notava molt l’absència de Puigdemont i Jonqueras i de democràcia. La cosa és vergonyosa, com una cursa on dos corredors foren obligats a córrer a la pota coixa.
Si EspaÑa ho veu tan bé i EU es gira i xiula, res no hi ha segur. De primer, votar i vèncer. El divendres ja en parlarem. No feu més el paperina que el contrari no té moral.

jordi Rovira
jordi Rovira
18.12.2017  ·  14:08

Si ens haguéssim presentat en una llista única, no tindríem més joc que acceptar el dilema entre governar una autonomia o exhibir la inutilitat del nostre postulat. Governar una autonomia intervinguda amb el càrrec impossible de fer justícia i bon govern de forma unilateral. Els altres, només havien de fer el mateix que porten fent uns quants anys; posar pals a les rodes.
Això ja va d’un altre pal: demostrar si rajoy i els seus poden ocupar la raonabilitat i la centralitat. I si la ocupen prenent-la als altres que la tenen del tot. Ni erc, junts per cat o cup han de deixar aquesta centralitat; alhora que el MHP tampoc la deixa.

Oriol Sunyer
Oriol Sunyer
18.12.2017  ·  14:54

El President no es pot tocar despres de les eleccions, guanyi qui guanyi. Som un grup de diferents sensibilitats sobiranistes que estem circulant aquesta PETICIO, per DEMANAR als PARTITS sobiranistes que, GUANYI QUI GUANYI el 21D, es comprometin a MANTENIR al MHP Puigdemont com a President legítim de la República Catalana. Si hi esteu d’acord, si us plau, signeu i viralitzeu (facebook, twitter, whatssap..) aquesta petició . Que firmi la mare, el pare, l’avi, l’ àvia, el tiet, la tieta, els cosins, els germans, amics…gràcies!!

https://www.change.org/p/grup-pel-suport-al-president-leg%C3%ADtim-de-la-rep%C3%BAblica-demanem-als-partits-sobiranistes-que-el-22d-confirmin-al-mhp-puigdemont-com-a-president-04d2cf05-3dc8-4979-b323-22f4600c2e35?recruiter=18468826&utm_source=share_petition&utm_medium=copylink&utm_campaign=share_petition&utm_term=five_thousand

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.12.2017  ·  17:01

Hi ha molta vida més enllà del secretariat de l’ANC.
Sortosament encara existeixen els CDR, ÒMNIUM, Ciemen, Procés Constituent i molts altres.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
18.12.2017  ·  17:50

Nol explica prou bé el Sr. Comín a lpentrevista que li fan; caldrà mantenir el govern legítim a l’exili mentre un govern a l’interior intenta fer passes cap a la implementacio de la Republica. Que el govern legítim sigui el presidit per Puigdemont des de l’exili no impedeix tenir un govern “ilegítim” tot i que oficialment “legal” a l’interior. (i de presidents del govern a l’interior no ho podran esser ni en Puigdemont ni en Junqueres, durant el temps que calgui per arribar a tenir el control del territori)

Jaume Bonet
Jaume Bonet
18.12.2017  ·  17:51

Cal llegir l’encapçalament del meu post com HO EXPLICA PROU BÉ (perdó per l’errada)

Martí Boleda
Martí Boleda
18.12.2017  ·  18:01

Potser algú ja ho ha esmentat en els comentaris, però sembla que ERC doni per descomptat que, si ells són els més votats, el president serà Junqueras. Caldrà veure què decideix fer la CUP i no crec que acceptin tan alegrement investir un nou president autonòmic amb la República proclamada i que el president legítim segueixi a Brussel·les destituït pel 155.

salvador pallares
salvador pallares
18.12.2017  ·  20:51

Puigdemont President.

Roser Antich
Roser Antich
18.12.2017  ·  21:09

Vergonya tot plegat.
Es…..es fan un tip de riure ales proximes votare el partit animalista

eva salas
eva salas
18.12.2017  ·  21:27

Per Déu que no us llegiu? Que si ERC que si JxC que si l’ANC que si CUP? Seguiu així i ja veureu l Arrimdas quin tip de riure la nit del 21.

Increïble.

Bah!

Sí .. ens donaran per l estètica..

Calleu una mica va

eva salas
eva salas
18.12.2017  ·  21:33

Voteu el que us doni la gana però deixeu de marejar.

És igual qui governi, hem acceptat unes eleccions i ens hem compromés a acceptar el resultat. L’ únic resultat que ens anihila és constitucionalisme El problema no és d’estètica, veham si captem la cosa

una mica de dignitat.

eva salas
eva salas
18.12.2017  ·  21:43

Sr. Partal demano aquests debats tancats al públic general.
Al menys fins haver recuperat el país.
Aquest abús és del tot insuportable i les conseqüències en els nostres esperits ens deixen perversa ent al descobert davant de l’enemic.

eva salas
eva salas
18.12.2017  ·  21:46

Demano disculpes per les meves expressions anteriors.

Però resulta dolorós llegir-vos.

Els polítics no són els reis mags. Són polítics només.

No perdem de vista el que importa si us plau.

Núria Riba
Núria Riba
19.12.2017  ·  01:28

Per a Eva Salas. Parteixo d’un respecte pel teu punt de vista, que mostra un patiment per una pretesa pèrdua d’unitat motivada per comentaris que, com és lògic, poden ser crítics.

El meu parer és que no cal dramatitzar ni la crítica ni l’autocrítica, sinó tot el contrari, ja que que no només són mentalment saludables, sinó que intel·lectualment són molt més generadores d’arguments i solucions que no pas l’acceptació submisa d’actuacions que ens afecten. La crítica és aquella correcció que ens permet millorar.

I no dubto que surti qui surti, els nostres partits, els que estan per la República, acabaran posant-se d’acord. Ànims! No s’acaba el món!

eva salas
eva salas
19.12.2017  ·  11:08

Hola Núria. T’agraeixo la crítica, el cert és que vaig penedir-me de seguida d’haver escrit els dos primers. Sol passar quan escrius en calent i sense pensar. I el cert també és que vaig acabar per llegir tots els comentaris i alguns omplen de llum intel.ligència i esperança.
Salutacions.

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
19.12.2017  ·  18:00

A Brussel.les ja va quedar clar amb el clam: Puidemont, el nostre president¡ No he votat mai convergència però això és clar. De moment i fins ara ningú legítim l’ha destituït.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies