Com es manifesten les noves subvariants de covid? Nàusees i vòmits, els nous símptomes

  • Són molt semblants als de subvariants anteriors, si bé alguns pacients també presenten nàusees, vòmits, i pèrdua del gust i de l'olfacte

VilaWeb
Redacció
27.06.2022 - 21:40
Actualització: 01.07.2022 - 14:48

Tot i que fins a començament d’aquest mes eren marginals, les noves subvariants de l’òmicron BA.4 i BA.5 han esdevingut majoritàries al país en qüestió de poques setmanes. Aquesta expansió sobtada, després de mesos de relativa tranquil·litat epidèmica, ha posat en alerta els experts, que avisen d’una possible nova onada de casos i hospitalitzacions. Però quins són els símptomes d’aquestes dues subvariants d’òmicron, i quines diferències presenten respecte de subvariants anteriors de covid-19?

Quins són els símptomes de la BA.4 i la BA.5?

Quant als símptomes, tant la BA.4 com la BA.5 segueixen el curs de les subvariants de l’òmicron, que han anat guanyant capacitat de transmissió successivament a còpia de tornar-se més lleus. Ambdues subvariants, com les predecessores, es concentren sobretot a les vies respiratòries superiors. Atès que els quadres més greus de la covid-19 s’esdevenen quan el virus s’infiltra en el teixit pulmonar, això ajuda a explicar no tan sols per què els símptomes són més lleus que no en variants anteriors, sinó també per què la BA.4 i la BA.5 s’encomanen més de pressa: concentrant-se a les vies superiors, el virus es propaga més fàcilment per l’hoste (quan esternudem, per exemple, o fins i tot quan respirem).

L’anàlisi dels símptomes de la BA.4 i la BA.5 més completa de què disposem fins ara prové d’un informe publicat fa poc per l’Agència de Salut Pública de l’estat francès. El símptoma més comú és la fatiga, seguida de la tos, la febre, el mal de cap i la congestió nasal. És un quadre molt semblant al de subvariants anteriors de l’òmicron, i sobretot semblant al d’un refredat comú.

Nàusees i vòmits, nous símptomes

Tot i aquestes múltiples semblances, la BA.4 i la BA.5 presenten dues particularitats simptomatològiques que les diferencien d’alguns altres llinatges de l’òmicron. La primera és que, més enllà dels símptomes majoritaris esmentats suara, l’Agència de Salut Pública de l’estat francès també ha observat la presència d’un seguit de símptomes secundaris com ara les nàusees, els vòmits, l’agèusia (pèrdua del gust) i l’anòsmia (pèrdua de l’olfacte). Aquests símptomes, si bé minoritaris, es presenten més sovint entre els casos de BA.4 i BA.5 que no pas en els casos de BA.1, la soca original de l’òmicron, o bé de BA.2, l’anomenada “òmicron sigil·losa”.

Els símptomes duren més dies

Una altra diferència respecte de subvariants anteriors és que els quadres simptomàtics de BA.4 i BA.5 solen ser més llargs, amb una durada mitjana de set dies, que no els de BA.1 o bé BA.2, que tenien una durada mitjana d’uns quatre dies.

Les noves subvariants són més greus?

Si bé la BA.4 i la BA.5 són més encomanadisses que les anteriors, també són més lleus. Serà més fàcil de tornar-se a infectar, explica el doctor Roger Paredes, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i investigador de l’Institut de Recerca de la Sida. I matisa: “Mentre ens mantinguem dins l’òmicron, en principi, les noves subvariants seran proporcionalment menys letals que no les anteriors. Per tant, s’espera que continuï havent-hi reinfeccions, i pot ser que persones que hagin passat l’òmicron passin aquestes subvariants. Però ara com ara cap senyal no indica que seran greus.”

Com evolucionarà aquesta nova onada?

Per a saber què podem esperar d’aquesta nova onada, és útil de mirar cap a Portugal, un dels països on l’onada de la BA.5 va arribar més aviat, i un dels pocs en què els efectes –quan fa més d’un mes del repunt original– ja han començat a remetre.

Tal com explica el grup de recerca BIOCOMSC, de la UPC, la BA.5 va començar a guanyar terreny a Portugal a principi de maig i es va convertir en la variant majoritària cap a mitjan mes. El pic de casos, tanmateix, no arribà fins a la primera i segona setmanes de juny. Tot plegat va portar un augment de casos, tot i que no va tenir la mateixa repercussió pel que fa a ingressos a l’UCI. Això no vol dir que l’onada no tingués conseqüències epidemiològiques significatives: tal com apunta el BIOCOMSC, les morts van créixer de manera important arran de l’arribada de la BA.5 a Portugal, d’unes 15-20 diàries a un pic de 40. És un creixement menor que no pas en onades anteriors de coronavirus al país, però no gaire més baix que el de la darrera onada d’aquest hivern.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any