Si la independència val cent quaranta milions…

  • «No deixar-se atrapar en un xantatge polític és cabdal. Però també és cabdal facilitar tant com es puga el tràmit del pressupost si es pot fer en una negociació realista»

Vicent Partal
02.01.2017 - 22:00
Actualització: 03.01.2017 - 01:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’enfrontament de les institucions catalanes amb l’estat ja arriba. L’acord respecte de la llei de transitorietat, és a dir sobre la DUI, la fermesa amb què el govern anuncia el referèndum i l’acceleració de la repressió judicial no fan preveure res més sinó això.

Però encara falta un tràmit: el del pressupost. El govern ha deixat clar que sense pressupost el país s’encaminarà a unes eleccions que, si més no momentàniament, aturaran el full de ruta i el faran retrocedir. Aprovar-lo o no, per tant, és una decisió transcendental, més enllà dels comptes en si i de la concreció política que impliquen.

Aquestes darreres hores ha crescut la tensió concretament entorn del pressupost d’Ensenyament. Ja vaig avisar fa poques setmanes que Ensenyament i Interior eren els dos departaments on l’acord entre Junts pel Sí i la CUP semblava menys senzill. Ara la convocatòria de vaga que fan els sindicats d’ensenyament, coincidint precisament amb la votació del pressupost, ha desfermat una preocupació agreujada. Fins i tot s’ha dit que hi ha qui vol aprofitar la vaga per a provocar enfrontaments, amb la voluntat de presentar una escenografia que impedesca el sí final de la CUP. És una possibilitat que no necessàriament ha de ser certa, però sí que puc confirmar que fa setmanes que preocupa, sobretot el govern, però també almenys una part important de la CUP. Tanmateix, crec que val més separar les coses i mirar d’evitar els xantatges.

Ensenyament és un sector molt castigat, que aquests darrers anys ha rebut molt. Les condicions de treball de l’escola pública no són gens òptimes  i el malestar als centres és indiscutible. Aquest pressupost és el més social que podem recordar, és cert, però, segons que sembla, per als sindicats i per a bona part dels treballadors de l’ensenyament no ho és prou. S’ha parlat molt d’aquesta xifra màgica de cent quaranta milions d’euros, que el govern diu que no pot ser i que els sindicats reclamarien. És normal que els sindicats vulguen arribar al màxim i el govern té l’obligació de ser realista. Quan Economia demana als sindicats d’on cal traure’ls, si de sanitat, de TV3 o de promoció i turisme, no fan una pregunta per fugir d’estudi. La Generalitat es troba intervinguda pel govern espanyol i el sostre de despesa és el que és. No es pot ignorar alegrement aquest fet i pressionar el govern català sense denunciar les pràctiques socialment destructives del govern espanyol. Divendres passat Mónica Oltra preguntava a Montoro quins xiquets havia d’expulsar de les escoles valencianes per a poder fer quadrar el dèficit tal com exigeix Madrid. És curiós que el debat siga tan diferent a València i Barcelona, però la realitat és aquesta, tenim això. Encara que ací alguns ho critiquen i allà els mateixos no ho critiquen.

En el reportatge que us presentem avui sobre aquesta qüestió a VilaWeb, tant la UGT com USTEC parlen de desconvocar la vaga si el govern fa gests, uns gests que no haurien d’exigir obligatòriament la concreció immediata de la despesa màxima que es demana, ni de bon tros. És un enfocament sensat que hauria de calmar el debat. Si això és així, el govern ha de prendre decisions. No deixar-se atrapar en un xantatge polític és cabdal. Però també ho és facilitar tant com puga el tràmit del pressupost si això es pot fer a través d’una negociació realista.

Quant als sindicats, ells deuen saber més bé que ningú fins a quin punt la pressió que fan és legítima i fins a quin punt pressionar així el govern en aquest moment concret, com reconeixen obertament que fan, pot ser mal interpretat per molta gent. Ells sabran si algú els vol instrumentalitzar i supose que tindran en compte també l’interès general del país. Perquè també hi ha molts ciutadans, com jo, que som partidaris d’un ensenyament públic molt millor, de fet jo sempre he defensat que el públic siga l’únic ensenyament, que creiem que la república hauria de ser modèlica en aquest àmbit, però que no entendríem gaire que el procés cap a la independència, tant com ha costat d’arribar fins ací, acabàs encallant-se per cent quaranta milions d’euros.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
03.01.2017  ·  01:26

Tenim una república a tocar i ens podem trobar que ens encallem per una menudalla que segur que per als sindicats de l’ensenyament són molts diners però cal no oblidar que tots els catalans tindrem els risc de tornar a convocar eleccions i cal ser clar: si es volen aquests diners per l’ensenyament d’on s’han de treure? La resposta l’han de donar els qui demanen aquesta quantitat i cal que ho diguin públicament davant de l’àmbit afectat per la retallada: de la sanitat?, dels serveis socials? de les ajudes a la dependència? Resulta que la Generalitat voldria invertir més diners però no en té i per tant cal prioritzar. Com convindria que els líders més radicals d’aquests sindicats estiguessin a economia i haguessin de fer quadrar els números. Especialment quan ja sabem que si assolim la nostra llibertat tindrem aquests diners i molts més. ¿Cal ara posar pals a les rodes i que anem a una altra elecció que podria fer perillar la realitat electoral al Parlament amb la qual cosa ja veuríem si estaríem com estem ara i potser la independència s’hauria d’ajornar encara més? No n’hi ha hagut prou amb tres-cents anys d’ocupació espanyola?
No vull ser mal pensat, però caldria veure si tots els líders sindicals que atien les vagues i pressionen a la CUP, ho fan només per defensar els drets dels seus treballadors o hi ha algun altre interès no confessat al darrera.

Josep Blesa
Josep Blesa
03.01.2017  ·  01:28

140 milions és una ridiculesa quan la contrapartida és la llibertat i la sobirania de facto.

Per a centrar-nos i agafar perspectiva: al País Valencià devem vora 40.000 després de 20 anys de governs lerrouxistes (en el sentit que li dóna J.B. Culla) i col·laboracionistes de colonialisme espanyol.
I això, vist des de les ments castrades regeneracionistes de l’estat espanyol, com ara són les de Compromís pel País Valencià, PSPV i Podem (branca valenciana) sense somniar per un moment de fluixera en la República Valenciana. Vaja, una autèntica bagatel·la !

Mònica Oltra li demanava al ministre d’economia espanyol quins infants hi havia de traure de les escoles i, fa unes setmanes enrere, també, quins eren els malalts valencians que havien de traure dels hospitals. Que els n’assenyalara. Silenci sepulcral des de la metròpoli colonial, doncs. Són uns covards quan els anem de cara, i uns rebordonits quan ens encantem. Per tant cal anar-los cinglant-los la cara per a mantindre’ls a ratlla. Que ja va quedant poc per a xafar-los la guitarra.

Resistir és vèncer-los i només ens queda l’espitjó final per fer-los caure des de la post a la mar dels taurons.

Hi augure un trienni depredador per al que quede de l’estat fins a 2020. Per a sort de la civilització europea i nord-americana.
Si se n’adonem són dos sectors absolutament estratègics i estructurants: ensenyament i interior. I encara que els vegem d’esferes diferents estan absolutament imbricats. L’educació que ha estat una real estructura d’estat recolzada en la voluntarietat dels ensenyants, docents, etc…i el segon, que ens assegurarà que la nova República té defensa. Si observem el còmput total del pressupost 2017 dividit pels 140 quilos, veiem que es tracta només d’un 0’5 % més o menys respecte de cadascuna de la totalitat, que àdhuc caldria que ambdues partides cediren eixe petit percentatge per a rebre’n el muntant dit de les altres partides.

Massa poca cessió per a tan bona recompensa imperible.

Ramon Perera
Ramon Perera
03.01.2017  ·  01:29

No conec l’entrellat de la negociació del pressupost, però sí que penso que l’ensenyament és un tema que va molt més enllà d’una quantitat de diners. Per valorar aquests diners, proposo una mirada diferent als dèficits del nostre món de l’educació. L’ensenyament és un tema prou important com per ser objecte d’un debat serè i en profunditat el més transversal possible, que demana temps i recursos (i voluntat política). Apunto alguns punts que caldria tenir en compte:
– La carrera de mestre hauria de ser molt valorada i exigent i la professió ben pagada (que no és el cas).
– Els continguts haurien d’anar adreçats a la formació humana dels infants i haurien de fugir de la trampa dels informes PISA.
– En una república de dret, democràtica i social no és defensable que hi hagi escoles concertades pagades amb diners públics.
– Les escoles haurien de tenir espais amplis i instal·lacions apropiades i completes (que no és el cas).
– A partir d’una certa edat (màxim 16 anys?) els joves haurien de poder optar pel món del treball i no veure’s obligats a seguir a l’escola si no tenen capacitat per seguir estudiant o no els agrada, només per satisfer l’egoisme antisocial de les empreses (que no volen treballadors d’aquestes edats).
– Els mestres haurien de tenir un nivell suficient per entendre els infants superdotats i atendre’ls correctament.
– Els infants no haurien d’anar a classes estratificades rígidament per edats, ja que si no, els que aprenen més de pressa s’avorreixen i perden el temps i els que aprenen més a poc a poc pateixen i no aprenen bé els continguts.

Joan Ortí
Joan Ortí
03.01.2017  ·  01:30

Això de la independència de Catalunya ho estem allargant massa. L’any de la gran manifestació de 2011, haguéssim d’haver tirat pel dret. Durant cinc anys la dreta i la ultradreta espanyolista, -de fet tot el segment des de l’extrema dreta fins la dreta del PSOE està a dins del PP-, està aprofitant deia, aquests cinc anys per fer campanya contra la independència de Catalunya amb maniobres i actuacions de claveguera, de pur gangsterisme institucional, però com que controlen les quatre branques del poder tant els hi fot; en qualsevol país d’Europa Rajoy i el seu partit com a “organització criminal” no s’haurien pogut presentar-se a unes eleccions.
I el que pretenen, allargant la situació, és veure com ens tirem els plats pel cap, i aquest es un factor que molts de nosaltres no ens adonem ja sigui per nerviosisme o encara per partidisme! O pel que sigui, estem caient en aquesta debilitat, de no anar plegats.
Els pobles que han aconseguit la seva independència en els darrers vint anys en el mon, es perquè han sabut anar plegats!!

Quico Picas
Quico Picas
03.01.2017  ·  01:31

Els sindicats d’ensenyament estan plens de PSC i Comuns…

Josep Usó
Josep Usó
03.01.2017  ·  01:31

És ben cert, que Ensenyament és un departament que ha rebut, i molt, en els darrers anys. També al País Valencià. I també ho és que els sindicats han de reivindicar la seua funció en uns moments en els quals les noves realitats amenacen de deixar-los enrere. Però no hi ha cap dubte que, ara mateix, hi ha molts processos, molts conflictes, moltes negociacions, que s’han d’encara al mateix temps. I que alguns han de tindre prioritat davant d’altres. N’estic segur que, els uns i els altres, tots, sabran estar a l’alçada i negociar. Perquè cap dels actors de cap dels conflictes interns està en condicions de deixar-nos a tots afeblits davant del veritable adversari que no és a casa, sinó a l’Altiplà. Això és fer política. I política d’alçada. Negociar i pactar. Des d’un punt de vista empresarial, se’n podria dir inversió. Són aquelles despeses que es fan en un moment determinat per tal d’obtindre uns guanys majors més endavant. Segur que tot acabarà bé, malgrat les cabòries i les incerteses d’ara mateix. No pot ser d’altra manera. Patirem perquè ja fa temps que estem patint, però guanyarem el partit.

Àlmar Bosch
Àlmar Bosch
03.01.2017  ·  01:32

Si jo fos el Govern. Si jo volgués la independència. Si jo sapigués que només depèn de nosaltres. Si jo volgués posar al descobert el joc brut de PSC i CSQP…posaria tots els diners que demanen aquests partits i la Cup sapiguent que amb la independència hauré de tornar a fer uns pressupostos realistes però sense límits autonòmics ni Govern a Madrid.
Això és fer trampes? No. Això és política en un moment d’excepció.

Ramon
Ramon
03.01.2017  ·  04:49

ESPAÑA NOS ROBA , HO HAY DINERO PARA CATALUNYA , si para las AUTOPISTAS DE MADRID EN QUIEBRA + DE 5.000 MILLONES …. el ministro que con el juez decía que HABÍAN HUNDIDO LA SANIDAD y afinado acusaciones FALSAS …. RIEN ….

TENEMOS UNOS POLÍTICOS QUE MIRAN EL DEDO CUANDO EN VEZ DE SEÑALAR LA LUNA, SE SEÑALA AL LADRÓN …. NO HAY DINERO PORQUE ESPAÑA NOS ROBA , declaren la independencia y acabemos con ese sufrimiento .

Ramon
Ramon
03.01.2017  ·  05:03

En Extremadura TIENEN DINERO para subvencionar el cambio de MUEBLES , CORTINAS …. 200 EUROS POR OBJETO DE SUBVENCIÓN como máximo y hasta 1000 euros por persona…. los recién casados estarán contentos …… PEROOOO en Catalunya ESPAÑA NOS ROBA Y NO PODEMOS PAGAR A LOS DOCENTES …. ¿ QUE HACEN LOS POLÍTICOS CATALANES INDEPES ???? pelearse entre ellos con gran alegria de los UNIONISTAS QUE SE LLEVAN EL DINERO … ¡¡¡¡¡GENIAL!!!!!!

http://www.directe.cat/noticia/565135/extremadura-inicia-un-plan-renove-per-a-subvencionar-els-sofas-i-les-cortines-dels-extreme

jaume
jaume
03.01.2017  ·  12:27

Catalunya Sí Que No Es Pot sembla inclinar-se per la injustícia assegurada a l’estat espanyol que la prosperitat intuïda a la república catalana. Seran nacionalistes -espanyols- enlloc de progressistes -cosmopolites- ?

Jordi
Jordi
03.01.2017  ·  17:36

La CUP i els sindicats d’ ensenyament són els que volen engegar el futur del país a la merda.
Aprofiten la força que tenen per parar el procés i fer que guanyin els franquistes de sempre i així que es puguin seguir queixant fins a la jubilació.
BUTIFLERS!!!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes