Quinze sèries per a desconnectar aquest estiu

L’estiu és aquella època de l’any que trobem temps per a fer activitats diferents. Ve de gust fer vida al carrer, anar a la platja, fer esport… si és que la calor ho permet. Perquè malgrat que l’estiu anima a sortir de casa, a vegades no hi ha un lloc millor on refugiar-se del sol i les temperatures altes prop d’un ventilador o l’aire condicionat. Ser sota cobert no significa renunciar a passar una bona estona i, de fet, l’estiu pot ser un moment ideal per a posar-se al dia i mirar aquelles sèries per a les quals no hem trobat temps durant l’any. És per això que, un any més, VilaWeb us proposa quinze sèries estrenades enguany per a gaudir-ne a l’estiu.

The last of us — HBO Max

Per a molts, és la sèrie de l’any. L’adaptació televisiva d’un dels videojocs de PlayStation amb més seguidors ha donat com a resultat una mirada sensible de com són les relacions humanes quan s’extremen les circumstàncies. Al final, The last of us no és una sèrie més de zombis en un món postapocalíptic, és el viatge d’un home i una adolescent ferits, que no es coneixen i que han d’aprendre a tenir cura l’un de l’altre. Cal fer menció especial de l’episodi tres, un punt i seguit que dóna un respir després dels dos episodis de plantejament frenètics amb una història que mostra com sempre hi ha espai per a l’amor, fins i tot en els contexts més difícils.

Black mirror — Netflix

Feia quatre anys que no en teníem notícies, però enguany Netflix ha estrenat nous episodis de Black mirror, la sèrie que va marcar un abans-i-després en la ciència-ficció distòpica. Cada episodi és una història independent en què la tecnologia dóna peu a situacions fatals. Durant l’etapa més crua de la pandèmia, el seu creador, Charlie Brooker, va dir que no creia que aquell moment fos adequat per estrenar-ne nous episodis, però ara que ja ha passat un temps la sèrie ha tornat amb cinc episodis més.

Questo mondo non mi renderà cattivo (“Este mundo no me hará mala persona”) — Netflix

La sèrie italiana d’animació per a adults Strappare lungo i bordi (“Cortar por la línia de puntos”) va ser un d’aquells fenòmens que van creixent gràcies al boca-orella i assoleixen un èxit més gros que no havia previst la distribuïdora, que en un inici no la va publicitar gaire. Així i tot, aquella barreja de comèdia i drama sobre el nihilisme i la desorientació de tota una generació que entra a la trentena es va convertir en un èxit que n’ha menat a una continuació. O no ben bé. Questo mondo non mi renderà cattivo no és tant una continuació com un retrobament d’alguns dels personatges per a cercar els motius pels quals els italians han lliurat el govern a la ultradreta.

Succession, quarta temporada — HBO Max

Fa poc més de dos mesos que es va acabar una de les sèries amb més èxit de la dècada i encara hi ha gent comentant-ne el final. Per a qui no n’hagi sentit a parlar, Succession ens mostra les punyalades a l’esquena entre tres germans de casa bona per a ser designats director executiu d’un gran grup mediàtic. Les conspiracions i aliances circumstancials arriben a la cúspide en l’última temporada, que juga exquisidament amb la tensió i els girs de guió fins a concloure en un final que, en un principi, impacta, però que fa encaixar totes les peces i posa cada personatge al seu lloc.

Cites Barcelona — TV3 i Prime Video

Lamentablement, la polèmica per la versió original en castellà i el doblatge en català ha tapat una de les estrenes més destacades de l’any: el retorn de Cites, la sèrie costumista de TV3 que ensenyava en horari de màxima audiència el fenomen de les aplicacions de cites. Set anys després, la sèrie recupera el format de mostrar-nos dues cites a cada episodi i fins i tot reapareixen alguns dels protagonistes de les dues primeres temporades. L’entrada de Prime Video com a co-productors ha provocat un cert canvi de to i que gran part dels actors siguin espanyols, però la sèrie conserva el mateix esperit que en l’origen. Es pot veure doblada al català a TV3 i amb la versió original, amb gran part dels diàlegs en castellà però alguns en català, a Prime Video.

From — HBO Max

Si us agraden les històries de misteri amb tocs de terror, és imprescindible que mireu From. Ens presenta un poble petit als Estats Units on, quan hi arribes, no en pots marxar. I si amb això no n’hi hagués prou, els veïns s’han de tancar a casa quan el sol es pon perquè surten del bosc uns monstres amb aparença de persona però que esventren tothom que no és a resguard. La sèrie recorda a algunes novel·les de Stephen King i té molts paral·lelismes amb la mítica Lost (“Perdidos”): començant per un dels protagonistes (Harold Perrineau, que feia de Michael Dawson a Lost) i continuant amb una teranyina de misteris per a entendre què passa en aquell poble, que cada vegada que en resol un n’obre dos més. Tot plegat, una fórmula addictiva que fa que al final de cada episodi se’n vulgui mirar el següent. La sèrie es va estrenar l’any passat i aquesta mateixa setmana s’ha publicat l’episodi final de la segona temporada.

Somewhere boy — Filmin

Filmin ofereix petites grans joies europees dins del seu catàleg, però sovint queden tapades per la inversió en publicitat que fan les altres plataformes. Enguany, ha estrenat Somewhere boy, un èxit, segons la crítica britànica, amb quatre nominacions als prestigiosos premis Bafta. És una història dura, però optimista, sobre un jove que ha passat els divuit anys que té tancat a casa perquè el seu pare li diu que el món exterior és perillós. Fins que, a causa d’un succés, ha de sortir de casa. És una història commovedora que parla de la dificultat per a encaixar i fer una nova vida havent sofert un trauma com la limitació de llibertat. En destaquen tant la mirada sensible del guió com l’actuació brillant dels actors, que saben imprimir molts matisos al paper malgrat la seva joventut. Es pot veure subtitulada en català a Filmin.

Secret invasion (“Invasion secreta”) — Disney+

Aquesta ressenya podria ser simplement “una sèrie d’espies amb Samuel L. Jackson” i ja seria prou per a seduir-vos, però l’allargarem una mica. La factoria Marvel torna a posar una sèrie sobre la taula després d’haver canviat l’estratègia d’estrenes, deixant més espai entre cada sèrie. La trama de Secret invasion lliga amb el film Captain Marvel, en el qual vam conèixer els skrulls, una raça alienígena amb la capacitat de canviar l’aspecte físic i que viuen camuflats entre nosaltres. Un enjòlit d’espies amb un joc de miralls permanent, perquè no pots saber mai si cada personatge és qui diu ser o un skrull disfressat. Però no tan sols passa amb els personatges d’aquesta sèrie, també plana el dubte de si alguns dels personatges que han aparegut en films i sèries anteriors també eren alienígenes.

Barry, quarta temporada — HBO Max

A més de Sucession, HBO Max també ha acomiadat fa ben poc Barry, la comèdia negra que ha acumulat 44 nominacions als premis Emmy i 9 guardons. Barry és un antic militar reconvertit en un sicari que, deprimit, decideix de fer un tomb a la vida i començar una carrera com a actor. Una pretensió que, evidentment, no serà tan fàcil i que toparà sovint amb el seu passat criminal. L’evolució de la sèrie l’ha enfosquit amb el pas de les temporades fins a arribar a un final contundent amb epíleg inclòs. La temporada final s’ha dividit en dues tandes d’episodis separades per un salt temporal, un espai que permet de fer madurar els personatges i les condicions que els afecten.

Der Greif (“El Grifo”) — Prime Video

Els espectadors impacients per l’estrena de la temporada final d’Stranger things gaudiran de Der Grief, una producció alemanya de Prime Video que ha escalat al primer tram de les sèries més vistes de la plataforma. La sèrie es basa en la saga de llibres de fantasia de Wolfgang Hohlbein, i mostra un adolescent alemany als anys noranta que, en un moment donat, descobreix que els seus avantpassats han combatut una criatura malvada i que ara li toca fer-ho a ell.

Love & Death — HBO Max

L’any 1980 Candy Montgomery, una dona nord-americana, va assassinar amb quaranta-un cops de destral Betty Gore, la seva veïna i esposa del seu amant. HBO Max ha pujat a l’onada del furor pel true crime amb una adaptació d’aquest assassinat real amb Love & Death. Montgomery és interpretada de manera brillant per Elizabeth Olsen, que es mou amb suavitat en el paper de la mestressa de casa que acaba assassinant la seva veïna. Val a dir que aquest mateix crim també s’ha adaptat amb una altra sèrie estrenada pocs mesos enrere: Candy, que ací es pot trobar a Disney+.

The night agent (“El agente nocturno”) — Netflix

Les sèries d’acció policíaques són una bona idea per a desconnectar, i enguany a Netflix s’ha fet molt popular The night agent (“El agente nocturno”). Segueix la història d’un agent de l’FBI que treballa atenent una línia d’emergència des d’un soterrani de la Casa Blanca, avorrit perquè el telèfon no sona mai. Però un dia rep una trucada que l’arrossegarà enmig d’un complot que afecta la cúpula del govern dels Estats Units.

Futurama — Disney+

Futurama ha estat cancel·lada dues vegades, i dues vegades ha ressuscitat gràcies a la comunitat de seguidors fidels que l’han mantinguda viva en la memòria popular. És obra de Matt Groening, el creador de The Simpsons, i arrenca quan un repartidor de pizza de Nova York es criogenitza per accident i desperta mil anys després. Deu anys després de la seva segona etapa, Futurama torna amb el mateix estil i amb bromes que fan referència a qüestions d’actualitat recent, com la covid o el negoci de les criptomonedes. Es podrà mirar a Disney+ a partir del 24 de juliol.

Heartstopper, segona temporada — Netflix

La història d’amor adolescent de Netflix que més ha emocionat tornarà aquest estiu amb nous episodis. Heartstopper va ser tot un fenomen quan es va estrenar per la naturalitat amb la qual s’estimen els dos nois protagonistes. Una sèrie edulcorada, però que va demostrar el buit d’històries entranyables amb protagonistes LGBTI que no siguin drames constants ni traumes a causa d’un rebuig per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Senzillament, una sèrie bonica i optimista. La segona temporada s’estrena el 3 d’agost.

One Piece — Netflix

One Piece és un dels còmics manga més populars del món –ací ho sabem prou gràcies a l’emissió de l’anime al 3XL i ara, novament, a l’SX3– i Netflix ha tirat la casa per la finestra per fer-ne una adaptació d’imatge real. Malgrat que no se sap mai si una adaptació així podrà transmetre l’essència de l’original, les expectatives són altes per la implicació que ha tingut en el projecte Eiichirō Oda, autor del manga. S’estrena el 31 d’agost.