Sense l’Open Arms, els migrants no tenen ningú que els rescati

  • L'enduriment de la política contra les ONG que rescaten migrants a la Mediterrània central ha fet que ara mateix no hi hagi cap vaixell humanitari davant les costes de Líbia

VilaWeb

Text

Oriol Bäbler Mata

03.07.2018 - 22:00
Actualització: 04.07.2018 - 08:54

Els emigrants que fugen de Líbia i es llancen a la Mediterrània s’han trobat sols. No els cerca ningú. Resten a mercè de les onades i l’atzar. Els vaixells de les principals ONG que participen en els rescats són fora de l’anomenada zona SAR (search and rescue, ‘recerca i rescat’) del país nord-africà. D’ençà de la partida de l’Open Arms cap a Barcelona, solament la guàrdia costanera líbia cobreix les emergències

Un cos que rep finançament de la UE per a retornar els migrants a la riba i que és reconegut per les seves males pràctiques. ‘Els guardacostes també peguen els migrants que intercepten a la mar i els obliguen a tornar a centres de detenció en condicions inhumanes’, explica Human Rights Watch. Quin preu té deixar els migrants en mans dels guardacostes? Milions d’euros, però en vides, només aquest cap de setmana han estat 200. Enguany a la Mediterrània central s’hi han ofegat 1.067 persones.

[Informació relacionada: Els guardacostes de Líbia, l’enèsim perill que amenaça els migrants a la Mediterrània]

L’Open Arms ha estat el darrer vaixell a ser deslocalitzat de la zona de rescat, però abans ho havien estat el Lifeline, el Seefuchs i el Sea Watch 3 –tots retinguts a Malta– i l’Aquarius, que és al port de Marsella. ‘Tenir un vaixell com aquest [l’Open Arms] preparat per a rescatar i no poder rescatar és com presenciar una execució en massa’, ha declarat el fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, a BTV.

Al Consell Europeu del cap de setmana passat, la UE va acordar d’endurir la política migratòria. Externalitzar les fronteres a països com ara Turquia o Líbia perquè continguin els migrants. En el cas de Líbia, els estats membres van deixar palès que augmentarien el seu suport, sobretot econòmic, a la guàrdia costanera. ‘Tots els vaixells que operen a la Mediterrània han de respectar les lleis i no obstruir les operacions de la guàrdia costanera líbia’, es destaca en l’acord.

En cap punt no es denuncia el tancament de ports ni la vulneració de la llei internacional que han comès Itàlia i Malta aquestes darreres setmanes. Un fet que ha complicat extraordinàriament la feina de les ONG. ‘Qualsevol mort a la mar serà responsabilitat d’aquells que impedeixen els rescats. Quants naufragis més caldran perquè Europa s’adoni que salvar vides a mar no és negociable?’, diu Sea Watch.

L’Open Arms navega cap a Barcelona de dissabte ençà. Per sort no ha hagut de passar dies a la deriva –com l’Aquarius i el Lifeline– abans de rebre l’autorització d’atracar en un port segur. ‘No és el lloc òptim, però tornem a casa amb molt poc combustible perquè no tenim cap més opció’, ha declarat Camps. Ni Itàlia ni Malta no es volien fer càrrec dels seixanta migrants.

Abans d’aquest rescat, l’Open Arms havia estat inactiu durant setmanes per tasques de manteniment. El vaixell és antic i va tenir danys al port de Pozzallo (Calàbria), on va romandre entre el març i l’abril, confiscat per la justícia italiana. La fiscalia acusava l’ONG d’afavorir el tràfic de persones. A principi de juny, la causa fou arxivada.

Fa poques setmanes, l’Aquarius va ser el primer vaixell víctima de la política de ports tancats. Els 630 migrants, bona part dels quals rescatats per la marina italiana, van trigar una setmana a trepitjar terra ferma. El vaixell, que gestionen Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée, no ha participat en cap més rescat. Després d’abandonar el port de València es va adreçar a la zona SAR de Líbia, però el govern maltès li va denegar el permís d’atracar a la Valletta per a rebre subministraments. El vaixell és a Marsella d’ençà de divendres.

‘L’Aquarius continua al port de Marsella seguint la nostra planificació. A causa de l’actual politització de la mar i la criminalització dels vaixells de les ONG, ens trobem obligats a fer una pausa per a valorar la situació’, ha dit Metges Sense Fronteres.

La víctima següent dels ports tancats ha estat el Lifeline. El vaixell, amb 233 migrants a bord, es va passar una setmana sencera davant la costa de Malta. El primer ministre maltès, Joseph Muscat, no va permetre que en desembarqués ningú fins que no va aconseguir que vuit països de la UE accedissin a repartir-se els migrants.

Ara el Lifeline és retingut i la justícia maltesa ha obert una causa judicial contra el capità, Carl Peter Reisch, per presumptes irregularitats en el registre del vaixell que navega amb bandera dels Països Baixos. Després de passar pels jutjats de la Valletta, a Reisch li han imposat una fiança de 10.000 euros i la prohibició de sortir del país fins que no s’hagi resolt la causa. La vista següent serà demà.

‘No ens deixen sortir del port’
El Sea Watch 3 es troba en una situació similar. El vaixell és blocat a Malta per suposades irregularitats en el registre. De totes maneres, l’ONG denuncia que ningú no els va notificar res fins que no van intentar sortir a mar oberta el dimarts. El Sea Watch 3 té la base d’operacions a la capital maltesa. Segons l’ONG, la retenció no té cap fonament legal i simplement és una decisió política ‘per a impedir el rescat de civils a la mar’.

En una situació similar es troba el vaixell Seafuchs. La tripulació considera que l’acusació de registre irregular és una ‘estupidesa tècnica’ i demanen que la causa es resolgui de pressa: ‘La gent continua anant-se’n de Líbia. No tenen cap més opció. Saben que les probabilitats de sobreviure, anant bé, són del 50%. Has d’estar molt desesperat per a pujar en una barca amb el teu fill amb l’esperança vaga que una ONG et rescatarà.’

Però ara les probabilitats són zero.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor