La població de porcs senglars de Collserola s’ha reduït a la meitat en tres anys

La població de senglars a Collserola ha caigut a la meitat en tan sols tres anys i les incidències vinculades amb la seva presència han disminuït d’un 70%. Ho ha anunciat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, en una compareixença a Cerdanyola del Vallès, on ha detallat els resultats d’una bateria de prop d’un centenar de mesures que es van començar a aplicar l’any 2021. L’estratègia ha combinat actuacions sobre el medi –com el tancament dels contenidors i la gestió de punts d’alimentació no controlats– amb una tasca pedagògica intensa amb els veïns dels municipis del parc.

Les dades, segons el Departament d’Agricultura, confirmen que aquest enfocament ha estat “satisfactori”. Ara s’anuncia un nou pas: la creació de l’Observatori del Conflicte del Senglar, que ha de permetre de centralitzar la informació, avaluar les mesures i integrar les aportacions d’experts i institucions.

Menys exemplars i menys conflictes

El descens de la població ha estat notable. Es calcula que s’ha passat de quinze exemplars per quilòmetre quadrat a nou de mitjana. Aquesta reducció ha anat acompanyada d’un descens molt rellevant d’incidències, especialment a l’entorn urbà de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, els dos municipis amb més presència de senglars.

La causa? Una combinació de factors. D’una banda, la sequera ha afeblit els recursos naturals del parc, fet que ha frenat la reproducció. De l’altra, les batudes coordinades amb caçadors i l’establiment de protocols per evitar que els animals trobin menjar fàcil (com el que es deixava als contenidors o en menjadores per a gats) han estat decisius.

“També la pedagogia i la conscienciació que hem fet amb els veïns ha estat clau”, ha dit Ordeig, que ha remarcat la importància de no alimentar els animals salvatges, ni voluntàriament ni per negligència.

Una taula de participació per a canviar la governança

Tot aquest procés ha estat impulsat des d’un espai de diàleg estable, conegut com a Taula del Senglar, on s’han assegut representants de la Generalitat, ajuntaments, entitats ecologistes, veïns i caçadors. La seva funció ha estat dissenyar accions i fer-ne seguiment, en una mena de laboratori de governança participativa.

D’aquest espai n’ha sorgit el projecte de l’Observatori, que ha de servir per reforçar la transparència, sistematitzar dades i articular una estratègia a llarg termini. “Ha de ser un espai divulgatiu i operatiu, on els ajuntaments i la ciutadania també hi puguin dir la seva”, ha explicat el conseller.

Més mesures a partir d’ara

Entre les actuacions previstes en aquesta nova etapa hi ha l’adaptació de la gestió dels residus municipals i les colònies de gats per dificultar l’accés dels senglars al menjar, així com modificacions ambientals per limitar la presència d’aigua i refugi.

També s’estudia la millora de la coordinació amb els municipis que envolten el parc, especialment ara que s’espera un repunt de la població a causa de la pluja d’enguany. “Les cries que naixeran a partir d’ara tindran molt de menjar, i d’aquí a un any les trobarem al bosc ja criant”, ha advertit Chema López, responsable de caça i pesca dels serveis territorials de Barcelona.

L’opció pel vaccí contraceptiu

Una de les vies que ha despertat més interès en els últims anys és la immunocontracepció, un sistema basat en vaccins que impedeixen la reproducció de les femelles. El projecte, iniciat per l’empresa catalana Vets&WildLife el 2017, ha demostrat resultats positius, però pateix per falta de finançament.

Segons Francesc Closa, CEO de l’empresa, el programa ha estat finançat per ajuntaments com els de Matadepera, Terrassa i Sant Cugat, així com per la Diputació de Barcelona. No obstant això, critica que no han rebut cap suport de la Generalitat malgrat els onze milions d’euros pressupostats per a tècnics i personal.

“El 1983 es feien 30.000 captures de senglars a tot l’estat espanyol; ara, només a Catalunya, se’n fan 65.000 cada any”, assenyala. Closa lamenta que hi hagi “grups de pressió” que obstaculitzen el desenvolupament d’aquesta tecnologia, i apunta que el conflicte amb determinats sectors de caçadors és latent: “Ells fan la seva feina i nosaltres fem la nostra, però no tenim els recursos que caldrien”.

Participació ciutadana, clau per al futur

Tant des del govern com des dels grups ecologistes coincideixen en una idea: sense la implicació activa de la ciutadania, no es pot mantenir la població de senglars sota control. No alimentar-los, comunicar incidències, col·laborar en iniciatives de sensibilització i pressionar les administracions perquè dotin els projectes innovadors són alguns dels deures a fer.

Tot plegat configura un canvi de model en la manera com es gestiona la relació entre entorn urbà i natura. Un model que, de moment, ha demostrat que pot donar resultats.