La revolució en la literatura: ‘best-sellers’ més senzills i amb menys pàgines

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez Alexandre Solano
22.04.2024 - 21:40
Actualització: 23.04.2024 - 15:23

Trigueu més que no fa uns quants anys a acabar un llibre? Avanceu lentament en la història, perquè sovint feu pauses per consultar el mòbil? No sou pas els únics. Anem perdent com més va més concentració i, alhora, l’hàbit de llegir en profunditat, segons que afirma Isabel Monsó, editora de Viena Edicions. Com més va, menys pàgines tenen els best-sellers, i això no és pas un fet casual: “Els autors escriuen de la manera en què esperen ser llegits.” Són conscients que ens hem acostumat a rebre impactes ràpids i constants, com els que ens donen les xarxes socials. “Si tens una novel·la amb una arrencada molt lenta, sense que se sàpiga gaire bé per on va, saps que els lectors tindran dificultats per a aguantar l’esforç i la resistència inicial”, explica.

De fet, Monsó considera que cada vegada ens costarà més de llegir llibres que tinguin frases llargues, subordinades o complexes. “La quantitat d’impacte que tenen les xarxes ens ha habituat a les lectures que tenen menys paraules, menys frases, que són més simples, amb missatges més esquemàtics”, remarca. Diu que és lògic que els lectors que han nascut al segle XXI, és a dir, que ara tenen vint anys, trobin difícil d’entrar en el món de Dickens o de Proust, que escriuen amb frases més llargues. “Ara costa de consolidar el coneixement i fer una lectura pausada, d’aquestes en què llegeixes, tornes enrere, rellegeixes…”, afegeix.

Aquesta visió que té el món editorial català va en consonància amb les dades, que conclouen que hi ha una disminució general de la concentració. La psicòloga Gloria Mark, professora de la Universitat de Califòrnia, va trobar que l’any 2004 la gent podia estar, de mitjana, uns dos minuts i mig atent a una tasca abans de fer una parada, comprovar el correu o mirar les xarxes socials o els missatges rebuts. Anys més tard, el 2012, la xifra s’havia reduït a 75 segons i actualment són 47.

En relació amb això, un estudi de SmartMe Analytics va revelar una dependència com més va més gran del telèfon mòbil. Els més joves, el miren unes 164 vegades el dia per consultar principalment xarxes socials i missatgeria instantània, i no és un comportament exclusiu d’aquest grup d’edat, perquè fins i tot els qui el tenen vora cinquanta anys hi accedeixen més de 100 vegades.

Daniel Cassany, docent i investigador a la UPF en escriptura, llengua i educació, diu que és possible que la consulta habitual d’internet, amb la rapidesa i immediatesa que hi va associada, hagi modificat les connexions cervicals d’algunes persones, de manera que han perdut capacitat d’atenció i de fer una lectura atenta. “Jo mateix ho he experimentat en algun moment”, admet. Però hi lleva importància: “No em preocupa gaire. He guanyat moltes altres coses amb internet i les xarxes: el món connectat em sembla molt més fascinant que no el de la meva infantesa, quan per trobar un llibre havia d’anar a la biblioteca pública de Vic i només hi trobava coses velles i avorrides.”

No llegim menys, però llegim de manera diferent

Tot i una pèrdua de la capacitat d’atenció, les dades no mostren al país una disminució en l’hàbit de la lectura. De fet, en cas d’haver-hi una tendència, és la contrària: com més va, més gent llegeix llibres per lleure. Entre un 60% i un 70% de la població diu que ho fa i aquest percentatge és de manera sistemàtica més alt entre les dones.

Monsó diu que aquestes dades són relatives: “La gent sol afirmar que llegeix més que no llegeix realment. I no perquè menteixi deliberadament, sinó perquè té una imatge d’ell mateix sovint idealitzada.” En alguns altres indrets sí que s’ha detectat que la gent cada vegada llegeix menys. Als EUA, avui es llegeixen entre dos llibres i tres menys cada any que en el període 2001-2016. El descens més gran és sobretot entre els graduats universitaris, que ara llegeixen de mitjana sis llibres menys que no abans.

“No en tinc dades, però estic segura que, comparats amb els nòrdics, en sortim bastant malparats. A Islàndia, per exemple, els nens aprenen de petits a fer de la lectura una forma d’entreteniment, una diversió. En canvi, per a nosaltres, llegir és una opció més. Podem sortir a fora i quedar amb gent, perquè ens fa més bon temps”, observa Monsó.

Cassany explica que actualment és necessari llegir més per a resoldre les tasques del dia a dia –fer tràmits en línia, consultar una web, respondre correus, xarxes socials–, però que tot plegat no implica necessàriament més lectura de llibres. “Com més va, menys llibres llegim i, en canvi, consumim més productes d’una altra mena, com webs, subscripcions a bases de dades, o streaming”, diu. I afegeix: “El consum cultural ja no el marquen tan sols els llibres.”

La lectura digital guanya força

Respecte d’aquest canvi sobre com llegim, trobem que un 30,7% de la població catalana ja llegeix llibres fent ús de dispositius digitals, que pot afavorir que l’atenció disminueixi. Per una part, perquè trobem que la majoria de la població fa servir com a suport digital un dispositiu no destinat exclusivament a la lectura. La majoria llegeix amb el telèfon mòbil (14,7%), seguit de la tauleta (12,4%) i fins al tercer lloc no hi trobem el llibre electrònic (10,6%). Això és important per dos motius: perquè és més fàcil de perdre la concentració si l’aparell té unes altres funcions o hi apareixen notificacions; i perquè hi ha estudis que revelen que la lectura en la pantalla, i no en llibre imprès, requereix una concentració més gran i això fa que sovint sigui una lectura menys profunda i amb menys comprensió.

L’ús d’un dispositiu digital no ha de ser negatiu per força. Cassany diu que no hi ha proves que demostrin que la lectura digital impliqui una experiència menys plaent, però que cal aprendre a combinar els dos suports –el físic i el digital– segons el moment i les necessitats: “Llegir amb paper és com anar amb tren: vas pausadament, veient el paisatge, gaudint del trajecte. Llegir amb pantalla és com anar amb avió: vas de pressa, arribes lluny, ho trobes tot al moment, però no és tan maco. Ens convé tenir les dues opcions.”

Quin és el futur de la lectura i què hi podem fer?

Cassany detecta un canvi de tendència entre les noves generacions: “Els adolescents comencen a accedir al contingut educatiu amb el vídeo i el pòdcast. I, com que passen més hores veient audiovisuals, els costa més de llegir.” A parer seu, això provocarà un canvi de paradigma en la lectura: no desapareixerà, però sí que perdrà importància: “Ja ho veiem. Per exemple, en els mals resultats de l’informe PISA.”

Per una altra banda, Monsó reivindica una educació que ens faci reconnectar amb el plaer i l’amor per la lectura pausada i reflexiva. “No vull viure d’una manera tan simplificada, rebent tants estímuls i reaccionant com un ésser primari”, demana. I afegeix: “Aquesta mena d’entreteniment a què ens han abocat les xarxes socials, en el fons ens va malament i ens fa ser infeliços. Tornar a gaudir de la lectura pausada ens farà ser més feliços”, assegura.

Remarca, doncs, que l’amor per la lectura és una cosa que s’assaja: “Si t’habitues a llegir novel·la del segle XIX, aprendràs a abaixar el ritme. I, de sobte, t’adonaràs que has superat la resistència prèvia.” De fet, considera que el problema no és que els lectors no connectin amb el contingut de les novel·les de segles anteriors, sinó la falta d’hàbit generalitzat. I recorda l’èxit de les novel·les victorianes entre el públic més jove, una realitat que fa temps que ha detectat.

Monsó i Cassany coincideixen en la importància d’inculcar l’hàbit de la lectura als nens d’ençà que són ben petits. “Cal habituar els fills a tenir un moment de pausa, i dedicar una estona diària de lectura en veu alta.” Malgrat l’esforç que representa, les conseqüències i els resultats positius de llegir en veu alta són evidents, assegura Monsó. “Cal tenir llibres a casa, cal llegir contes cada nit als fills, cal parlar a l’hora de sopar de què hem llegit o trobat a la xarxa, de les idees noves que hem après, cal visitar biblioteques, participar en les activitats culturals”, diu Cassany.

Amb tot, Cassany veu clar que cal trobar la fórmula de convivència pacífica entre la lectura més convencional i les xarxes socials: “El món digital i el del llibre en paper són perfectament compatibles.”

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any