Com és que ens hem encomanat de la febre victoriana?

Les noves edicions dels clàssics de Jane Austen o les germanes Brontë han despertat un entusiasme febril entre els joves lectors, que hi descobreixen els referents d'algunes de les sèries i films anglosaxons de més èxit

VilaWeb
Joan Safont Plumed
11.02.2022 - 11:45
Actualització: 11.02.2022 - 12:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una febre recorre les llibreries. La febre victoriana. Orgull i prejudici, Seny i sentiment, Cims borrascosos, Jane Eyre han pres possessió d’un bon espai a les llibreries i han desterrat títols perfectament oblidables entre les preferències dels lectors més joves. Sèries com Downton Abbey i Bridgeton i les adaptacions cinematogràfiques dels grans clàssics de la literatura anglesa del segle XIX han estat, sens dubte, porta d’entrada a l’univers de la Gran Bretanya del llarg regnat de la reina Victòria, ple de tasses de te, convencions socials i amors i desigs reprimits. Però iniciatives recents, com el Club Victòria, creat per Viena Editorial, han convertit la moda en fenomen viral.

El març del 2021 va sortir Seny i sentiment, de Jane Austen, el primer llibre d’aquesta col·lecció creada a quatre mans per Isabel Monsó i Blanca Pujals. De llavors ençà, les editores han enviat a les llibreries cinc volums de tapa dura i decoració floral ben anglesa: Una habitació amb vistes, d’E. M. Foster; La formació d’una marquesa, de Frances Hodgson Burnett; Agnes Grey d’Anne Brontë; i Mansfield Park, d’Austen. Per a l’entusiasta Pujals, és el compliment d’un somni des que va començar a llegir, a tretze anys, els clàssics anglesos, com ara Orgull i prejudici i Cims borrascosos. Enamorada d’aquella estètica, però també d’una narrativa en què les dones eren protagonistes i no estaven condemnades a ser l’objecte de la trama o les secundàries que donen sentit al personatge principal, va amarar-se de les adaptacions de la BBC i aviat va descobrir l’existència de comunitats lectores per tot el món dedicades a compartir l’amor per aquells llibres. Amb una col·lecció amb tapa dura i un disseny acurat comprat en una llibreria anglesa, va exclamar que tot allò ho volia també en català.

Viena Edicions
Blanca Pujals entre els editors Enric Viladot i Isabel Monsó.

Amb més sentiment que no pas seny

El cas és que, així com el gran escriptor de l’Anglaterra vuitcentista, Charles Dickens, té una certa tradició de traduccions en català, amb Josep Carner com a principal adaptador, Austen i les germanes Brontë no han tingut tanta fortuna. La primera traducció de l’autora d’Orgull i prejudici és del 1985 –a càrrec d’Eulàlia Presas, que va signar la versió d’aquesta obra publicada per Proa–, i a partir dels anys noranta vam poder llegir en català més títols austenians, juntament amb els primers títols de les seves “rivals literàries”, les germanes Charlotte, Emily i Anne Brontë. L’entrebanc que es va trobar Pujals va ser que aquestes traduccions no sempre eren disponibles i, submergida a les xarxes socials, va veure que unes altres victorianes com ella llegien aquells llibres en castellà o bé, directament, en anglès.

Així va néixer un projecte “amb més sentiment que no pas seny”, segons que confessa l’editora, que connecta amb un públic lector jove, delerós d’uns referents que en l’imaginari i la formació anglosaxons són clàssics i que sovint s’han reinterpretat i homenatjat en la ficció, tant literària com audiovisual. Mentre el Club Victòria prepara nous títols, amb traduccions de Marta Pera i Ferran Ràfols-Gesa, tasses, clubs de lectura, el podcast Punkis decimonòniques, conduït per Pujals i la llibretera de la Carbonera Carlota Freixenet, serveixen per a mantenir l’efervescència victoriana.

Traduccions per a triar i remenar

De fet, aquests darrers temps, hi ha més segells editorials que s’han afegit a la festa: la Casa dels Clàssics ha publicat Orgull i prejudici, traduït per Yannick Garcia dins la col·lecció Bernat Metge Universal; i Proa ha recuperat les traduccions de Cims borrascosos i Jane Eyre, de Charlotte Brontë, a càrrec de Montserrat de Gispert i Maria Dolors Ventós, respectivament. Com en el cas de Proust, la cursa entre diferents editorials per oferir traduccions disponibles és motiu de celebració i senyal de vitalitat, no pas d’enfrontament.

Si esteu encomanats de la febre victoriana, no us hauríeu de perdre el duel –sense les pistoles o els florets tan típics del romanticisme– que organitza la llibreria Finestres dilluns vinent entre els amants d’Auster i els fanàtics de les germanes Brontë. Traductors, com Garcia, Pera i Alba Dedeu, editors, com Roger Aluja, Raül Garrigasait, Monsó i Pujals, escriptors, com Víctor Garcia Tur, i lectors, com Marta Cava, Maria Callís, Anna Guitart, Mara Faye Lethem i Mixa, s’enfrontaran per defensar la seva autora i obra predilecta. I, vosaltres, qui creieu que és la millor?

L’imprescindible

“Juny” és una de les sardanes més conegudes i el cim artístic del seu compositor, Juli Garreta. Diumenge, el Palau de la Música dedica un concert especial al centenari d’una peça per a la qual Garreta es va inspirar en els segadors, símbol del treball físic i la identificació amb la terra. El Palau oferirà la interpretació original de “Juny” per la cobla la Flama de Farners, i d’una versió per a cobla i cor, signada per Albert Guinovart i amb text d’Àngela Ribas i Lacasa adaptat per Lluís González, que comptarà amb el Cor Jove de l’Orfeó Català. El concert es completarà amb obres d’Enric Morera, Antoni Pérez Moya, Joaquim Serra i Manuel Oltra, de qui enguany es commemora, també, el centenari.

El nom propi

La cineasta Victòria Morell Salom (Palma, 1986) és un dels noms més destacats de l’audiovisual balear. Ha dirigit, per exemple, la sèrie documental per a IB3 Un lloc amb història, el documentari Baltasar Samper. El ritme amnèsic i la sèrie La Paca. La matriarca de la droga. Ara és a punt d’estrenar Petricor, en què segueix tres dones de generacions diferents marcades pel trastorn de la conducta alimentària; i el seu primer curtmetratge de ficció, Set setmanes després, protagonitzat per l’actriu Bruna Cusí, sobre l’avortament i la violència obstètrica.

L’efemèride

La mestra i poetessa Maria Chesa Lai.

El 15 de febrer farà cent anys del naixement de Maria Chessa Lai. Mestra i poetessa en alguerès nascuda a Monti, va estudiar a la Universitat de Sàsser i va treballar durant quatre dècades a l’escola del Sagrat Cor de l’Alguer. Guardonada amb uns quants premis i havent editat tot de reculls de poesia, tant en català com en italià, enguany també es recorden els deu anys de la seva mort.

Caldrà estar-ne al cas

La revista Valors arriba aquest mes al número dos-cents preguntant-se si som realment una societat madura. Una vintena de pensadors, científics i escriptors, entre els quals Begoña Román, Gregorio Luri, Norbert Bilbeny, Daniel Gamper, Salvador Macip, Pau Luque, Maria Escalas i Francesc Torralba, responen a la qüestió en un número especial que es presenta dilluns al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Barcelona.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €