Heus ací Puigdemont, amb un milió de vots a la butxaca…

  • «La persecució per terra, mar i aire contra el president Puigdemont ve de fa anys i, malgrat això i malgrat tots els entrebancs logístics posats a la seua candidatura, diumenge el govern a l'exili va aconseguir una victòria històrica»

Vicent Partal
28.05.2019 - 21:50
Actualització: 29.05.2019 - 07:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El fenomen de l’ocultació política no és nou. S’ha practicat durant segles amb més o menys èxit i de fet hi ha un terme i tot, ‘mort civil’, que el defineix. O que el descriu, per a ser més exactes. Consisteix a fer veure que una persona no existeix, confiant que d’aquesta manera deixarà d’existir, efectivament, en la vida social. Condemnada pel silenci. Això és el que, des de molts punts, molta gent diversa vol que passe al president Puigdemont.

La coalició d’interessos que convergeixen en aquest objectiu és evidentment molt ampla. I la gestió del silenci, molt treballada. Goethe va afirmar, en un dels seus texts més emotius, que on més foscor hi ha és on més esclata la llum, una imatge vàlida encara avui. Però la Cort de Weimar de final del segle XVIII, tot i ser complexa, tenia un nivell de complexitat ínfim comparat amb el dels nostres barris, viles i ciutats d’avui. Ara tenim més informació que mai i aparentment hi ha més veus i més plurals que mai. Però també hi ha molta més gent maldant per llevar valor a les coses que passen, per denigrar la realitat. És un símbol de l’època que vivim que les grans empreses de manipulació pagada, en compte de lluitar per tancar les pàgines web que no els interessen, lluiten amb els algoritmes de Google per enviar la web molesta unes quantes pàgines de cerca més endins, allà on costa d’arribar i on ja ningú no mira.

Aquesta tècnica seria una bona definició de la reacció de bona part dels mitjans catalans i espanyols respecte de la victòria del 130è president a les eleccions europees de diumenge. Molts tot just si publicaven la notícia, com si no hagués passat. I quan era impossible, perquè no dir-ne res hauria estat massa estrany, es decantaven per interpretar-la en compte d’explicar-la. I per interpretar-la molt. Fins al punt de deformar-la constantment, com si jugassen amb l’algoritme de Google.

Per entendre aquest comportament hi ha claus que no sé si són prou conegudes. Per exemple, que hi ha capçaleres mediàtiques que s’identifiquen amb partits polítics fins a l’extrem de confondre-s’hi. O que la Corporació Catalana de Mitjans convida sovint, no sempre, periodistes en la condició de representants, informals, de partits. Esperant –ho diré suaument– que la seua opinió siga coincident amb la del partit –partit que ben sovint indica, a més, qui hi ha d’anar i qui cal vetar, també. Aquest fet implica inevitablement que sovint ja sàpigues què diran aquests col·legues i que s’apartaran ben poc de l’ortodòxia partidista. Però a voltes això també fa que la reacció que tenen arran dels fets resulte literalment còmica. Dilluns era molt instructiu de seguir alguns d’aquests debats i observar la constant destil·lació de missatges negatius cap a Puigdemont, classificant-los per capçalera.

Alguns de vosaltres ja sabeu que el partidisme i la frivolitat m’irriten. I també que no m’agrada escriure quan estic irritat, ni crec que siga prudent de fer-ho. De manera que m’he estimat més de deixar passar un temps prudencial, i un parell d’editorials, abans de posar sobre la taula quatre dades que com a periodista i com a ciutadà em semblen irrefutables i que, en veient-les, no crec correcte que es vulga bastir un projecte de mort civil.

Parlem de xifres, ja que els experts diuen que les dades són un antídot necessari en aquest temps de fets-ficció.

Primera xifra. El 21 de desembre de 2017, en les infaustes eleccions convocades pel govern de Mariano Rajoy, la llista de Carles Puigdemont va aconseguir el 21,5% dels vots i l’independentisme en conjunt, prop del 48%. I ara, un any i mig després, la llista de Carles Puigdemont ha aconseguit el 28,5% dels vots i l’independentisme en conjunt prop del 50%. Açò significa un augment de vot per a Puigdemont de set punts en un any i mig. Set.

Segona xifra. Aquests darrers set anys, tret del cas excepcional de Junts pel Sí, cap partit no havia aconseguit en cap elecció al Principat d’arribar al 26% dels vots i ell ha arribat al 28,5%.

–A les municipals del mateix dia, ERC es va imposar amb el 23,5% (cinc punts menys).
–A les eleccions espanyoles d’aquest mateix any, ERC es va imposar amb un 24,5% (quatre punts menys).
–A les catalanes del 2017, Ciutadans va guanyar amb el 25,3% (tres punts menys).
–A les espanyoles del 2016, En Comú-Podem es va imposar amb un 24,5% (quatre punts menys).
–A les espanyoles del 2015, En Comú-Podem es va imposar amb el 24,7% (quatre punts menys).
–A les municipals del 2015, Convergència i Unió va guanyar amb el 21,4% (set punts menys).
–I a les eleccions al Parlament Europeu del 2014, ERC va guanyar amb el 23,6% (cinc punts menys).

Cal anar fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, quan això era tot un altre país, per a trobar una xifra equivalent: el 30,7% dels vots obtinguts per Artur Mas.

Tercera xifra. Diumenge es feien eleccions municipals i eleccions europees. Les primeres les va guanyar clarament Esquerra Republicana, amb un 23,5% dels vots i això ha estat remarcat com una fita històrica per tothom, amb grans titulars. Perquè ho és, evidentment. Però com es pot justificar que es considere històric un 23,5% i no es considere històric un 28,5% aconseguit a l’urna del costat?

Quarta xifra, sobre el conjunt de l’independentisme, per a situar les dades en el context exacte on són.

–Vot independentista a les eleccions europees: 1.042.000 el 2014 i 1.720.000 el 2019 (uns 700.000 més).
–Vot independentista a les eleccions municipals: 1.400.000 vots el 2015 i 1.500.000 vots el 2019 (uns 100.000 més).
–Vot independentista a les eleccions espanyoles: 1.100.000 vots el 2016 i 1.600.000 el 2019 (uns 500.000 més).
–Vot independentista a les eleccions catalanes: 1.960.000 vots el 2015 i 2.080.000 el 2017 (uns 100.000 més).

En conseqüència, a parer meu, el resum objectiu, periodístic, de tot plegat hauria de tenir en compte necessàriament tres dades:

–D’ençà del 2014, l’augment dels vots independentistes en totes les eleccions és constant i fa possible que l’independentisme les guanye totes.
–A les eleccions europees de diumenge la llista del govern a l’exili, de la qual formaven part Puigdemont, Comín i Ponsatí, va atènyer el percentatge de vots més alt aconseguit per cap partit polític al Principat aquests darrers set anys.
–I el president Puigdemont ha augmentat d’un 31% (set punts percentuals) els vots rebuts, comparant-los amb l’última vegada que es va presentar a les urnes.

Em sembla impossible de discutir, tot això, però quan encara no havien passat ni minuts de la publicació del resultat ja es podia observar com molta gent començava l’operació d’abocar aigua al vi. Els uns per interès partidista, alguns per un excés malaltís d’ideologia, els altres per interès diguem-ne patriòtic –espanyol, és clar– i els de més enllà per la molèstia que sembla que senten per un personatge que ningú no pot negar que ha trasbalsat la vida política catalana més que no s’hauria arribat a pensar mai ningú.

La realitat és molt més complicada que no les xifres, ja ho sé. I jo no crec poder incidir-hi molt com a individu, sincerament, més enllà del meu vot. Però, com a periodista, i sobretot com a director de VilaWeb, sí que em sembla que tinc no tan sols el dret sinó també l’obligació d’advertir els lectors contra els intents de deformar-la. I això faig avui.

Especialment perquè qualsevol cosa que fem ja assenta les bases de l’estat independent. I com que no vull que la república acabe essent una còpia en petit d’allò que no m’agrada d’Espanya, em preocupa molt de veure com creix i es consolida un cert periodisme que s’acosta perillosament a la pràctica de la professió que es fa allà. Igual com em preocupa de comprovar que una part del govern català assumeix de manera desimbolta que les pràctiques tan poc edificants que han dut a construir allà això que en diuen la caverna mediàtica ara es puguen reproduir ací, pels interessos concrets i immediats d’unes altres sigles. Em trobe gent que em diu que cada dia es reconeix menys en els nostres mitjans i això m’alarma.

Per deformar la realitat es pot intentar qualsevol cosa, però això que passa al nostre país demostra també que no és tan fàcil. La persecució per terra, mar i aire contra el president Puigdemont ve de fa anys. I tanmateix és fàcil de comprovar que, malgrat això i malgrat tots els entrebancs logístics posats a la seua candidatura, diumenge el govern a l’exili va aconseguir una victòria històrica a tot el Principat, va incidir fort en la resta dels Països Catalans i va dur l’independentisme per primera vegada a poques centèsimes de la majoria absoluta també del vot popular.

En vista d’aquest fet, em sembla que tot l’independentisme hauria de reflexionar sobre això que passat, per demanar-se si és responsable i lògic de minimitzar victòries tan importants com la del president Puigdemont a les europees de diumenge. Perquè jo crec que és un luxe que no ens el podem permetre. Encara que, dit això, també he de dir que em sent molt tranquil i serè, després de comprovar quina solidesa política i emocional, mai vista, té la famosa muralla humana de Marchena. És a dir, vosaltres mateixos.

 

PS. Posats a fer, si us plau, observeu aquests mapes tan impressionants: Independentisme o espanyolisme: els territoris on se supera el 50%. Hi ha una altra dada demolidora més. L’independentisme ha guanyat amb majoria absoluta de vots les tres darreres eleccions a 746 municipis del Principat i l’espanyolisme només ha pogut guanyar a 58. La realitat és difícil d’amagar, així.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
28.05.2019  ·  22:03

Magnífica i necessària reflexió. Moltíssimes gràcies…!

Antoni Oller
Antoni Oller
28.05.2019  ·  22:09

Avui sí que no puc més que aplaudir amb les orelles l’editorial. Moltes gràcies, m’hi sento molt identificat. Jo estic molt lluny professionalment del periodisme, diametralment lluny, però hi ha una frase de l’editorial que m’ha arribat endins: “Em trobe gent que em diu que cada dia es reconeix menys en els nostres mitjans i això m’alarma com a periodista i com a ciutadà.” M’identifico al 100% amb aquesta gent que diu Partal, i celebro que per fi, algú gosi tocar la cresta a la “vaca sagrada” que son els nostres mitjans… bé … ¿nostres? I pel que fa a les xifres, la meva formació tècnica em porta a donar-hi més valor del que el propi Partal sembla voler atorgar. Ara bé, que la base electoral independentista no pari de créixer des de fa anys, no vol dir que ens acostem a la independència; malauradament crec que aquesta base electoral és una condició només necessària, però no suficient, per poder permetre algun dia una guspira geopolítica que provoqui el tomb. I no sé si hi ha algú preparat per afavorir internacionalment que algun dia salti aquesta guspira. “De moment de moment, seurem aquí i veurem passar la gent” com diu la cançó de Blaumut … i diria que la lletra és perfectament aplicable al moment polític.

Josep Usó
Josep Usó
28.05.2019  ·  22:09

La salut política del President Puigdemont sembla de ferro. I el dissabte, quan vaig sentir dir a un amic que no se l’empassava, vaig estar segur de dues coses: que els resultats de l’endemà serien molt bons (a mi, personalment, em va doldre que no eixira la Consellera Clara Ponsatí) i que a més a més, el President Puigdemont era la opció bona a votar, a les europees. I així ha segut. Pocs vots a la resta de l’estat, inclòs el País Valencià. Però ara esperarem al dia 2 de juliol per a veure’l assegut al parlament europeu. Ja veurem què en diran, llavors, els qui el persegueixen sense esperança d’atrapar-lo. En el fons, són la veu de la impotència, com la faula d’Esop de la rabosa i el raïm.

nestor tejero
nestor tejero
28.05.2019  ·  22:18

Petita errada: Puigdemont no ha pujat un 7%, sinó un 31%: el que va de 21,5 a 28,5. Podríem dir 7… punts percentuals.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
28.05.2019  ·  22:38

Excel.lent editorial! Gràcies per reclamar l’inteligencia.

Antoni Malet
Antoni Malet
28.05.2019  ·  22:49

Moltes gràcies per l’editorial i pel to en el que l’heu escrit.
Com bé dieu no és bo de fer les coses quan s’està enfadat. Jo com que encara ho estic evitaré de posar l’adjectiu que em ronda pel cap a l’actitud que estan tenint determinats independentistes tema que tracteu a l’editorial (i en molts d’altres).

Gemma R.
Gemma R.
28.05.2019  ·  22:50

Apreciat Vicent, ja queden poques persones públiques que em mereixen respecte i admiració. No només per la seva valía professional i valentía personal, si no perquè tinc un concepte molt estricte del que és una bona persona, i tú ho éts. Per això no pots amb la injustícia, ni amb la mentida, ni amb la manipulació, perquè saps perfectament que és el camí fàcil per aconseguir el que hom vol, però el més directe per rendir-te a la misèria moral. I tú éts dels que com jo, arrossegaries molt malament aquesta motxil. la. No tot s’ hi val a la vida, no tot s’ hi val. I no només compta si els altres se n’ adonen de què fas i en què t’ estás convertint quan cedeixes a entrar al joc brut, no. Es tracta del mirall, es tracta de poder estar un amb un mateix en soletat i en la foscor sense tenir res a témer, perquè si quelcom té la consciència neta, és que a banda que et fa envellir menys i millor, és que et fa tenir menys por als canvis, a la soletat i a la vida. Perquè tot allò que no has contribuit a embrutar per interessos espúris, has permès que flueixi amb naturalitat. Tot un exercici d’amor a la justicia i per tant a la llibertat. Dues coses sense les quals, és impossible parlar de res més, en especial de la felicitat. Gràcies per no decepcionar-me mai. Segueixes essent un far per mi, mitjançant el periodisme, com el President ho és en la política. No defalliu mai. A molts ens hi va l’ esperança.

Roser Caminals
Roser Caminals
28.05.2019  ·  22:51

El seu article és una bafarada d’aire fresc. Gràcies, Vicent.
Efectivament, els que no combreguem amb rodes de molí no ens veiem reflectits a certs mitjans catalans. Jo he deixat de llegir dos diaris dels que n’era lectora assidua pel seu partidisme descarat. Als EUA els editors tenen dret a decantar-se, però ho han de fer en un espai acotat i de manera transparent. Abans d’unes eleccions, la junta del diari es declara a favor d’un candidat. Els que no fa és distorsionar les notícies i passar xifres i dades per un filtre del color del partit. Hi ha una cadena de TV que n’és l’excepció. Malauradament, aquí ho estem veient cada dia. Raó de més per ser subscriptora de Vilaweb.
Una breu nota optimista: el cap d’ERC a Girona vol un pacte unitari d’independentistes. Potser algú hi veu clar entremig de tant desori.

joan rovira
joan rovira
28.05.2019  ·  22:56

Oportuna i esplèndida editorial en la defensa de la probitat professional arreu del país i, molt especialment, en la premsa i els mitjans audiovisuals públics catalans; que malauradament estan copiant els vicis dels veïns, tractant als ciutadans com a calcs de la seva fotesa.

(la partidització visual i auditiva dels mitjans públics catalans ha motivat que darrerament no entri casa, com a mesura d’higiene mental, cap canal ni dial de la península)

La independència de Catalunya està en marxa i és activa, agradi o no agradi a les institucions i els partits, perquè la promouen els individus, que en són cada dia més, independents i lliures.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.05.2019  ·  22:57

Reconec que fa molt de temps que vaig apagar la TV, i he acabat informant-me a internet, Vilaweb inclòs. Al final, l’única manera d’instal•lar un tallafocs entre la caverna i jo ha estat no veure TV. I, entre nosaltres, no entenc com és que no hi ha més gent fent com jo. Perquè fenòmens d’ocultació de la realitat com el que esmentes a l’editorial no fan sinó posar nerviós tothom. En altres paraules, cal saber on trobar bona informació, actuar quan convingui… i quan no, apagar la TV i gaudir de la vida.

Josep Piquer
Josep Piquer
28.05.2019  ·  23:04

Només aplaudir-lo. És clar, complet i necessari. Gràcies.

Daniel Crespo
Daniel Crespo
28.05.2019  ·  23:09

Mentre la gent tinguem la sensació que Puigdemont treballa pel país, per davant del seu propi partit, continuarà guanyant suport. Mentre aposti per la unitat en tot moment, la gent li reconeixerà. Mentre no li importi el seu lloc a la història, la història li reservarà un lloc d’honor.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
28.05.2019  ·  23:10

Tens molta raó, Vicent, Puigdemont és realment un fenomen molt interessant, ara repassava els 1.025.411 vots de Puigdemont i la seva procedència, que podreu veure en aquest enllaç del web del ministeri de l’interior espanyol on es pot veure els vots ha recollit de tot Espanya

https://resultados.eleccioneslocaleseuropeas19.es/EUR2019/i/es/eur2019_candidaturas.pdf

Llàstima que l’anticatalanisme, malauradament és molt superior, però cal tenir en compta que totes aquestes persones de les altres comunitats han donat el seu vot a una persona que segons la majoria de la premsa espanyola mes poderosa, és un fugitiu de la justícia i com diu en Gonzalo Boye, ahi lo dejo, ( per cert que aquest home també és un fenomen i un autèntic krac)

carme vilella
carme vilella
28.05.2019  ·  23:10

Molt important l’editorial, gracies per aclarir-nos tan be la situació. Crec que, en general les eleccions han anat be per Catalunya, però em dol moltíssim, que en aquest moment, els partits catalans estiguin tan dedicats únicament en buscar con arrabassar-se alcaldies els uns als altres, pensant més amb les ideologies de partit i en la necessitat que tenen de obtindre regidors suficients per ocupar la “poltrona”. L’independentisme creix però és com una gran espiga que granet a granet és va escampant per tot Catalunya, però dels grans sols no en farem res, fa falta l’espiga sencera si volen aconseguir alguna cosa. Jo intento imaginar-me l’impacte que hauria tingut una candidatura conjunta de Puigdemont i Jonqueres. Desgraciadament falta molta unitat als partits independentistes.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
28.05.2019  ·  23:16

Què faríem sense tu Partal!
Continua així!!!

Només un comentari sobre els mitjans i TV3 en concret. Llegint el teu editorial he recordat la patètica entrevista que Cris Puig va fer a Carles Puigdemont fa unes setmanes al FAQS i el comiat final del President.
Brutal.
Val la pena recuperar-la!

Daniel Farré
Daniel Farré
28.05.2019  ·  23:18

Plenament identificat amb aquest recull de constatacions, gràcies perquè he trobat l’explicació a moltes inquietuds que fa un temps, a nivell familiar, comentem i no ens expliquem, la postura de massa mitjans que considerem “nostres”.

Francesc Planas
Francesc Planas
28.05.2019  ·  23:31

Fantàstic editorial. Moltes gràcies!

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
28.05.2019  ·  23:34

Totalment d’acord des de la primera fins a la darrera línia. Les matemàtiques són caparrudes! Els negacionistes (premsa, sí, però també partits polítics) romandran ben retratats així que passin els anys per no haver estat al seu lloc quan, en democràcia, el primer que s’escau és felicitar el guanyador. L’intent hispànic de menystenir el resultat espectacular diu ben poc dels catalunyesos que no s’hi reboten. Una vegada més, com va passar el desembre del 2017, Puigdemont és revalidat per les urnes com el líder independentista. Ho va dir Lluís Llach a punt d’entrar a la jornada de reflexió. No és el legítim President de Catalunya a l’exili?

Sílvia Poll
Sílvia Poll
28.05.2019  ·  23:44

Benvolgut Vicent, un cop més, gràcies, gràcies, gràcies per les dades tant clares, de les que ningú en parla i per ser tant riguròs i sincer. Dilluns que ve tindrem la sort i l’honor de rebre al President Puigdemont a Hamburg i felicitar-lo personalment. Seguim!

MARIA CONCEPCIO GAYA
MARIA CONCEPCIO GAYA
28.05.2019  ·  23:49

Bravo. Avui em trec el barret.
Totalment d’acord.
Cada dia estem més lluny dels mitjans dominats pels partits. Siguin quins siguin els partits.

Matilde Font
Matilde Font
28.05.2019  ·  23:58

Vicent, felicitats per tota la reflexió que fas i que pense que és tan necessària. El fet que tingues independència partidista i que l’únic interès siga el dels nostres Països Catalans, fa que pugues reflexionar de forma clarivident i lliure. Moltes gràcies per tota la feina que feu a Vilaweb!

Jaume Abelló
Jaume Abelló
29.05.2019  ·  00:06

L’establishment està nerviós, els d’aquí i els d’allà. Es donen compte que els hi falten mans per a controlar-ho tot: les eleccions a la Cambra de Comerç en son un bon exemple.

Personalment cada cop estic mes desconectat dels mitjans d’informació: públics i privats semblen els “coros y danzas” del movimiento i cada cop mes a prop de Corea que de Turquia.

Ricard Pons
Ricard Pons
29.05.2019  ·  00:12

Vicent, Gràcies per aquest editorial, 100% d’acord i ja fa molt temps que no reconec tampoc els mitjans propis com “nostres” ho veig pur 155 i em sento estafat i molest per tanta manipulació, silenci i bloqueig, començant per Graupera i Primàries i acabant amb el nostre MHP.

Enric Emo
Enric Emo
29.05.2019  ·  00:13

Els independentites son ciutadans en el sentit més genui d l’expressió: estan informats i actuen amb inteligència. En general han votat estratègicament amb la idea de reforçar al màxim el moviment. Tota una lliçó als patrtits polítics. La independència no vindrà d’una declaració del Parlament ni d’unes accions decidides per un govern. L’independència la durà la gent portant els diners a la Caixa d’Enginyers o a bancs estrangers, contrcatant l’elecrticitat i el gas a Som Energia i a Catgas, sortint al carrer amb desobediència civil…

Victòria Peris
Victòria Peris
29.05.2019  ·  00:25

Moltes gràcies Vicent! És la percepció i el sentiment que vaig tenir des del diumenge nit i tot dilluns.
Crec que és molt important com has fet evident aquesta persecució i silenci mediàtic aportant totes aquestes dades.
La realitat s’imposa, i malgrat no agradi a molts, Puigdemont es el líder i actiu més important q tenim i el nostre legítim 130 President, Per cert, revalidat el 21D.

Montse Massot
Montse Massot
29.05.2019  ·  00:26

Moltes gràcies per l’editorial de avui m’agradat força és pot dir més alt però no més clar i dir-li què així ho veig jo pun per punt

Amadeu Obach
Amadeu Obach
29.05.2019  ·  00:34

Tv3 no ha donat la noticia del president Puigdemont a Oxford, en canvi ha parlat de la del rebuig d’Estrasburg mencionant Puigdemont i Forcadell.
“no hace falta decir nada mas”

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
29.05.2019  ·  00:34

Gràcies per l’editorial Vicent. El subscric plenament. Jo confio plenament en el MHP Puigdemont i malgrat tots els esforços que es fan per anul·lar-lo és qui està fent més per la nostra causa.

Antoni Soy
Antoni Soy
29.05.2019  ·  00:42

Simplement, felicitats i gràcies per aquest editorial. Calia fer-lo. Era necessari.

Antoni López
Antoni López
29.05.2019  ·  01:04

CUM LAUDE !! Agraït.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
29.05.2019  ·  01:05

Perquè hem d´anar amb peus de plom, per tal de no trepitjar la cua de palla d´aquells que generen aquest caïnisme? i perquè no en podem escriure el nom? a les alçades que es troba aquesta funció, potser que parlem clar, oi?
Jo mateix he sortit d´aquesta organització que es diu Esquerra Republicana de Catalunya, ara fa gairebé 8 mesos. Em vaig veure sorprès, quan després de +26 anys de militància, el meu partit, pretenia emular aquell altre ja inexistent -CiU-, en la seva fase de pal de paller del catalanisme que va ocupar gran part del anys de mandat del seu líder. Una actitud, que des del partit en el que jo militava, ERC, sempre havíem criticat de valent, doncs enteníem que això els llevava d´altres responsabilitats de les que no n´eren pas complidors.
Ningú, absolutament ningú, pot o ha de reclamar llistes úniques, és clar que no, si no hi ha aquesta voluntat, però el que sí que toca, per part de tots i bàsicament dels dos partits hegemònics de l´independentisme, és generar una estratègia comuna de cerca d´objectius i d´assoliments polítics, doncs aquest Poble ja ha patit prou el silenci d´aquells que van dur +2.000.000 de catalans/es cap a una idea de País republicà independent i de sobte, sense cap explicació -encara hores d´ara- ens van abandonar a la nostra dissort.
Potser que ja va essent hora de deixar de tractar com a nens desvalguts, aquesta massa de gent i les seves esperances. No trobeu?

Sergi Guitart
Sergi Guitart
29.05.2019  ·  01:19

–Vot independentista a les eleccions catalanes: 1.960.000 vots el 2015 i 2.080.000 el 2017 (uns 100.000 més).

… I el 9N2014 uns 2.000.000 aprox..

I aquest és el problema, que alguns van pensar que amb 2 milions i un 47,8% el 27S2015 n’hi havia prou per tirar pel dret… I no, allà vam perdre i ningú, Puigdemont inclòs col·locat per la CUP, va tenir el valor de dir-ho… I no depenien dels mitjans, depenien de la seva honestedat personal i de partit i de pais.

2 milions fan por, amb 3 tenim la independència asegurada, el problema es que ho van fer fatal desastrós, bronka cupaire, i ara serà molt i molt difícil convèncer als qui es tenien que sumar al projecte, els van intentar expulsar sense preguntar i tenen memòria… Tot perquè alguns jovenets il·luminats de comarques tenien pressa…

–Vot independentista a les eleccions europees: 1.720.000 el 2019.

… 300.000 menys aprox que el 2014…

Objectiu ANC catalanes 2021 2.250.000 i pujant… Tant de bo… I res de seguidisme a cap partit, ni republicans ni monàrquics ni anticapitalistes, sencillament, independentistes…

Josep M Armengou
Josep M Armengou
29.05.2019  ·  01:20

Esplèndida reflexió.
Gràcies, director, per la clarividència que ve del rigor professional.
Gràcies.

Mireia Artís
Mireia Artís
29.05.2019  ·  02:39

Gràcies, gràcies, gràcies!!

Albert T
Albert T
29.05.2019  ·  03:03

Un aplaudiment per l’editorial del director de Vilaweb i també pel comentari d’en Josep Antoni Martínez que el complenta i posa el punt en el que molts pensen i desitgem…, que deixin de tractar-nos com a nens petits i ens diguin la veritat de tot el que va passar i passa, abans, durant i després del famós octubre del 17.
Cal explicar a tothom, ja que sembla ser pel que vota molta gent que si no es diu clar i fort no hi veuen més enllà del nas i no evolucionen, qui és de fiar, tot i que es va veient pel qui vol veure-hi, i qui ens va vendre i ho continua fent!
La veritat sobre la taula encara que faci mal i podrem seguir endavant sabent de qui ens hem d’allunyar!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
29.05.2019  ·  03:34

Moltes gràcies per parlar tan clar. Sort n’hi ha del president Puigdemont i del seu incansable treball. TV3 ja sembla “la seva” i no “la nostra”.

Teresa Pou
Teresa Pou
29.05.2019  ·  04:49

Honestedat en majúscula Vicens ! MHP Puigdemont i companyia a l’exili amunt ! En aquest moment és un goig sentir optimisme . Perquè aquí a el País no ens en sortim de cap manera , la falta d’unitat i el partidisme brutal sembla que estem empresonats a casa nostre mateix , la sensació és estar acorralats , no ha fa bè ningú ni polítics , ni mitjans , ni votants! El cert és que només ens queda mirar l’exili amb esperança.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
29.05.2019  ·  06:32

Poc més que no sigui d’acord i gràcies es pot dir després de gaudir d’aquesta editorial.
Be, si. Admiració i respecte per la honestedad i la lleialtad a un mateix. Gran lliçó als qui, com jo, som propensos a parlar quan estem ençesos.
Hi ha moments i gestos que defineixen les persones i les organitzacions. Algun dia farem fora de la corporació catalana de mitjans audiovisusls (caram què llarg) els qui no tenen tantes manies amb tapar la veritat. Mentres tant, gràcies als qui us manteniu fidels al servei d’aquest poble

Artur Bargay
Artur Bargay
29.05.2019  ·  06:56

Aquest editorial dóna ànims als qui ens cau la moral a terra a força de rebre cops per tots els costats i de veure com segueixen reiterant les fal·làcies negacionistes fins a fer-les creure a molta gent per tot l’Estat i al món! Sobre el concepte de “mort civil”, m’ha vingut al cap un verb transitiu alemany, tot-schweigen, és a dir, matar algú “callant-lo”. Potser caldria traduir-lo com “homicidi civil”. Tanmateix, la resistència i perseverança de Puigdemont i el fet que estigui tan present a les nostres consciències farà impossible que els mitjans, les institucions i els polítics espanyols el puguin fagocitar o liquidar d’aquesta manera tan pèrfida i malèvola!

josep soler
josep soler
29.05.2019  ·  07:11

Com sempre, les editorials d’en Partal aporten llum en la foscor del periodisme d’avui. Absoluta foscor, o més encara, “forat negre” en la caverna però per la desgràcia nostra la mateixa foscor està invadint a TV3 poc a poc. Si no l’ha ocupat de ple, no ho sé perquè fa dies que ja no la miro, ni ho penso fer mai més.

En els programes d’entrevistes vetar segons quines preguntes als polítics unionistes, fer treure els llaços grocs dels balcons dels pobles en el programa de Quim Masferrer “El Foraster”, carregar-se a Toni Albà de Polònia, fer llum de gas al President a l’exili, i la darrera per la qual ja no la miraré mai més: NO PASSAR EL VÍDEO DEL PRESIDENT PUIGDEMONT EN EL DEBAT perquè els hi va dir en Xavier Sardà enviat com a sicari representant del Borbó.

Espero i desitjo que arribi el dia que el gremi de periodistes catalans conjuntament amb les universitat faci una vaga contundent.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
29.05.2019  ·  07:31

Excel·lent editorial Director. Salut.

Teresa Puig
Teresa Puig
29.05.2019  ·  07:58

Partal, per fi unes paraules crítiques. Jo sóc de les que crec que els mitjans no em reflecteixen, tret d’alguna signatura. TV3 no la miro mai, és tan parcial que fa angúnia i em posa de molt mal humor, igual que les espanyoles, de ‘meva’ no en té res de res. I si fan audiència és perquè la resta és encara pitjor.
Sobre en Puigdemont, sort que el tenim, però em deixa confusa veure com JuntsxCatalunya no aconsegueix més vots. No entenc la gent, senten al mateix Puigdemont que sempre ha lluitat per la unitat, que el 30 de gener estava preparat, etc. i la gent no recorda per què no va venir? i per què no hi ha unitat? La veritat és que no em reconec amb ‘eixe poble’ i no és supèrbia. Per què guanya el partit que va impedir que Puigdemont tornés (o que passés el que hagués de passar si tornava), el partit que s’ha negat sistemàticament a fer llistes unitàries… que TV3 li dedica més minuts que mai. Em sorprèn.

Maria Rosa Fernando
Maria Rosa Fernando
29.05.2019  ·  08:11

Moltíssimes gràcies per aquest magnífic editorial. Com sempre el primer que faig cada matí es llegir la teva editorial, doncs és com una necessitat per continuar el dia dins de tant desgavell polític. Salut.
,

Ramon Coma
Ramon Coma
29.05.2019  ·  08:12

Lamentablement, ens volen anestesiats, però encara hi ha molta gent rebel. El partidisme cega moltes ments i les quotes de poder ens porten al cainisme. Tots els q parlen de diversitat i se m’omplen la boca, no accepten bastir un moviment ampli independentista q sumi per totes les bandes. Continuem amb l’etern dilema de si cal primer guanyar la guerra o fer la revolució. I així sempre hem perdut.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
29.05.2019  ·  08:31

Bon dia, Sr. Partal i tothom que hi ha a la sala. Servidora no està gaire dotada a fer afalacs, així doncs ja em disculparà que no em sumi ferventment al seu editorial, no perquè en el seu gruix no hi estigui d’acord, sino perquè en els moments que estem viviem el cofoïsme ha de ser el justet i prou. Ara bé, voldria assenyalar:

1 – Tot i les discrepàncies i la intemperància d’alguns comentaris, subscriure’s a Vilaweb ja defineix quina mena de periodisme volem i també vol dir confiar amb Vilaweb

2 – Com vostè assenyala, valorem molt positivament els resultats a les europees, més quan ens ho fet gruar tant.

Cordialment

Montserrat Puig
Montserrat Puig
29.05.2019  ·  08:42

Moltes gràcies per l’editorial, Vicent Partal. Era necessària!

Fa temps que no miro TV3. És insuportable com se’ls veu el llautó. Sempre. Però especialment inacceptable que no passessin el video de Puigdemont el dia del debat.

Però no només TV3, també alguns diaris són molt partidistes. Alguns semblen el diari oficial d’un determinat partit (i no dic el nom per no fer-los publicitat).

Josep Castelltort
Josep Castelltort
29.05.2019  ·  08:56

Bé, després d’una correcció, 57 municipis per a l’espanyolisme. A Santa Margarida de Montbui, una candidatura de la gent l’ha derrotat. Cal corregir el mapa.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
29.05.2019  ·  09:06

Posats a parlar de notícies “importants” que no surten en primera plana, també podríem parlar del refús el recurs contra la suspensió del ple del parlament posterior a l’1-O per part del El Tribunal d’Estrasburg. Trobo que el tractament que s’ha donat aquesta notícia des de VilaWeb no ha tingut la rellevància ni la profunditat que es mereix. L’independentisme ha posat molts ous en el cistell de la justícia europea. Aquest anar amb el cor a la mà i a l’altra amb un lliri, tan característic dels catalans pot fer que la topada contra el mur europeu, que per molts és invisible, ens faci molt mal.

Pep Agulló
Pep Agulló
29.05.2019  ·  09:18

PUIGDEMONT: UN PA SOTA EL BRAÇ

Som subscriptors de VilaWeb perquè estem d’acord amb el seu projecte periodístic i la seva línia política, per tant l’editorial d’avui ens representa com no podia ser altrament i així ho expressa la requesta que té avui l’editorial.

Molt mitjans catalans, amb honroses excepcions, s’apunten a la subtil censura de rebaixar les victòries de l’independentisme. Com diu Vicent: per interès partidista, per un excés malaltís d’ideologia, i els altres per interès diguem-ne patriòtic –espanyol.

L’ocultació dels fets que tant practica el règim neofranquista, té dos ariets: l’un, la mentida, i l’altre la no-existència, el silenci. En la història de moltes civilitzacions, la conseqüència de la transgressió del tabú era la mort social que acabava sovint amb la mort física del transgressor. Pugdemont pateix l’intent de suprimir-lo dels mitjans, treure-li el caràcter de líder polític de l’1-O i postergar-lo a una mena d’orat que busca aventures per Europa, no només dels mitjans espanyols sinó també catalans. Això és greu i s’ha de combatre.

Assistim a espectacles mediàtics de comentaristes banalitzant el judici; a “tertúlies de sobretaula” partidistes disfressades de periodisme; A primar l’alcaldable de Barcelona com l’estrella del 26-M en molts programes de TV, i el triomf demolidor de Puigdemont és una notícia de segona fila en la que Boyer té més protagonisme que el mateix protagonista, etc.

Cap comentari de l’abast polític del triomf. Reduir el personatge a un esperpent. Tot plegat per normalitzar la reculada autonòmica que alguns voldrien per fer oblidar el significat de l’1-O i momificar-ne la fita històrica com un referent irrepetible. Aquell dia de glòria. Puigdemont és el fil d’aquell 1-O i els independentistes ho sabem i d’aquí el milió de vots…

Prou que ja m’he allargat massa. Perdoneu.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Albert Miret
Albert Miret
29.05.2019  ·  09:26

Gràcies Vicent per a plasmar clarament la nostra situació tan reiteradament amagada. M’adhereixo també a totes les crítiques a la televisió que un dia va ser catalana i exemplar i que ha preferit jugar el joc al poder espanyol, exactament igual com les emissores i diaris espanyols. El prestigi de la TV3 tardarà molts i molts anys a tornar on era, i passar-se el dia pregonant que té molta audiència indemostrable amb un cofoisme estúpid i irreal, només la fa assemblar-se més encara a les televisions espanyoles. Em sap molt greu dir-ho perquè jo era un fan de TV3, però vista la baixada de pantalons i la desinformació de TV3, em va semblar més positiu llegir o veure sèries de Netflix, o HBO que almenys no t’enganyen.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
29.05.2019  ·  09:31

Gràcies Vicent, aquesta editorial és una lliçó de bon criteri i bon periodisme. També estic d’acord en que la república independent, no ha de ser una mala còpia, en petit, de l’Espanya que ja va marxant.

Josep Salart
Josep Salart
29.05.2019  ·  09:48

Aquí, només ens queda Vilaweb i tot el seu equip, l’únic lloc on venim a gratar cada dia vint-i-cinc vegades.
Allà, només ens queda el nostre MHP Puigdemont i els seus, tots grandíssims.

De TV3 no en puc parlar gaire donat que ja no la veig des de fa ben be 4 anys. Era una motiu de depressió i tristessa veure cap on caminava i el mal que ens provocava.

Ara tampoc miro ElPunt TV però la necessitava com medicina cada dia al veure el nostre editor un cop per setmana, ja llavors enfrentant-se honestament i amb la veritat per davant a algún tertulià. Tots parlàven, però quan en Vicent, en Partal vull dir (no confonem ara) agafa la paraula, tooots l’escoltaven i només el podíen rebatre amb alguna frase pensada a correcuita.

Ahir el comentari de l’Antoni Oller, si no vaig errat, deia coses molt interessants de llegir. Ara ens toca fer entendre als votants independentistes d’ERC i de bona fe, que fotin fora a la cúpula pactista i autonomista.
I ajudar al MHP que acabi de fumigar i netejar amb zotal, si cal, les restes del que era el seu partit. Seguríssim que hi ha gent vàlida, jove i amb ganes d’independència.

Gràcies a tots els comentaristes, amics invisibles que sempre hi sou.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
29.05.2019  ·  09:50

Moltes gràcies Partal i felicitat per la bona feina periodística que feu a VilaWeb. Seguiu així, us necessitem per estar ben informats !!!

Enric Vilar
Enric Vilar
29.05.2019  ·  10:23

Moltes Gràcies Sr Vicent. Periodisme i diari de qualitat. El referent.
TV3 i Vicent Sanchis: però que cony esteu fotent amb la nostra tv Catalana?. Sobint ja no paga la pena mirar las noticias filtrades per la por o influència del sistema; simplement Infumable. Poseu pelis antigues de qualitat i en sortirem guanyant. Qui us ha vist i qui us veu. Patètic i esbiaixat per defecte de informació. Simply boring.

jaume vall
jaume vall
29.05.2019  ·  10:29

Anem deixant enrere el temps de llepar-nos les ferides perquè vam tenir la possibilitat real –i cruenta- de guanyar i no vam saber –o voler- actuar en conseqüència.
Igualment convindria anar deixant de banda l’eufòria cada cop que es concreta una bona noticia des de l’exterior –via resolucions político-judicials favorables a Puigdemont, Junqueras i resta de presos polítics i exiliats- o des de l’interior –persistència del 50% de ciutadans catalans independentistes que ja han desconnectat (irreversiblement? ) psicològicament d’Espanya-.

Ni hem fracassat totalment ni hem assolit l’objectiu desitjat. Hi estem (hi haurem de continuar) treballant. En aquest sentit proposo, des de la meva senzilla condició de lector impenitent de Vilaweb, que tots aquells a qui ens agrada compartir les editorials del director transformem els llapis en relles. Les aportacions personals sobre l’article diari d’en Vicent Partal, haurien d’anar evolucionant de la mer comentari subjectiu i teòric, cap a la praxi proactiva . Al capdavall, les análisis que exposa el director ja són superlatives des del punt de vista expositiu, més que suficients per entendre l’aspecte concret de la realitat que aquell dia destaca. Continuar reblant-les amb les nostres avaluacions comença a ser repetitiu i ben problament, inútil. Ja s’ha fet, ja ha servit, ja sabem el que de manera particular pensem.

Com que per fer un llarg trajecte es comença amb una passa, hi poso la meva. Què tal si recuperèssim l’activitat a l’àgora pública d’aquella época fundacional en la qual s’omplia el parc de la Ciutadella de Barcelona, les rambles i places de les capitals comarcals, els centres cívics d’arreu, per parlar dels reptes rellevants : educació, cultura, infraestructures, lleis, ecologia ? No recordem els mesos post 9/N 2014 fins al pre 1/O 2017 , en els quals experts i llecs participàvem i col·laboràvem en bastir el text del que hauria d’esdevenir la proposta de llei de lleis catalana, un projecte constituent que fos després enviat al Parlament? Tal vegada, hem de persistir en anar fent república. No hem d’esperar a tenir la república per establir les bases fundacionals de la mateixa. Ben al contrari, hem de tenir clar com han de ser aquests pilars fundacionals per arribar més fàcilment a obtenir-la.

Pere Grau
Pere Grau
29.05.2019  ·  10:32

Mentre tinguem polítics com Carles Puigdemont i periodistes com Vicent Partal som més forts que els altres, encara que ells tinguin les porres i els jurges prevaricadors. Però encara hi ha unes xifres que no hem d’oblidar. No fa gaire temps que una enquesta del CEO va desmuntar la mentida que diu que si només hi ha 48 % per la Independència això vol dir que 52 % hi està en contra. La realitat que expressava l’enquesta era (en xifres arrodonides): 48 % per la Independència, 32 % en contra. El 20 % Restant o no volia votar o volia fer-ho en blanc, cosa que vol dir que tant se’ls en fum una cosa com l’altra. O sigui que segons aquest comportament, en un referèndum un 60 % dels vots emesos serien per la Independència. I per això Madrid no vol ni sentir-ne Parlar.

Joan Begue
Joan Begue
29.05.2019  ·  10:38

Sr. Director, Editorial, Companys de viatge , poques coses més a afegí que sumar-me a l’anar fent sal. I donar les gràcies per a poder sentir-me acompanyat.
El que estem construint entre molts va més enllà d’un nou espai. jo que en deixo portar amb freqüència per ideals, crec i així o espreso​, aquí estem exterioritzant part de las bases del que serà aquesta nova societat del segle XXI . Més enllà de l’Espanya i d’aquesta Europa vella i força anquilosada.
Per això l’importància que te i tindrà el ciutadà Carles Puigdemont.
Orgullós avui i sempre de l’1 d’octubre.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
29.05.2019  ·  11:12

Felicitats i moltes gràcies Partal. I això de la pretesa mort civil seguirà. Ara ens toca a nosaltres donar visibilitat al projecte de Puigdemont.
Estic d’acord amb Jaume Vall, què el millor que podem fer és reprendre l’Agora del país que volem. Serà la única cosa que podrà confrontar els dos projectes. L’independent i l’autonòmic. I les polítiques que no està fent el govern, que tot i això segueix parlant de república.
Per exemple: parlem de les retallades encobertes que ha estat fent el departament d’economia, sr. Aragonés, per aconseguir l’objectiu de dèficit imposat per Madrid i que té l’acció de govern paralitzada?

Pau Ras
Pau Ras
29.05.2019  ·  11:40

Excel.lent analisi. Només remarcar que el total de vots ha augmentat perquè la participació també ha augmentat en aquestes eleccions.

Lluïsa Soaz
Lluïsa Soaz
29.05.2019  ·  11:41

Més clar i lúcid, impossible ! No ens cansarem d’agrair-te la feina que fas i el consol que representa llegir-te perquè a través de les teves anàlisis veiem reflectit allò que molts pensem i no podem expressar.

Francesc González
Francesc González
29.05.2019  ·  12:28

És per articles com aquest, Sr. Partal, que em vaig subscriure a VilaWeb i també com a manera d’agraïr-li lo molt que gaudeixo la seva lectura. Aquí he rebut informació, tranquil·litat, esperança… diria fins i tot que salut mental. Gràcies, moltes gràcies, Sr. Director.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
29.05.2019  ·  12:44

Moltes, moltes gràcies per aquest article. En Partal s’ha guanyat a pols ser un referent periodístic dels Països Catalans. Un orgull ser suscriptora de Vilawb. Hi ha ciutadans que, sortosament, pensem i tenim esperit crític i ja fa temps que estem detectant un periodisme captiu que no ens agrada gens.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
29.05.2019  ·  13:22

Gràcies per l’editorial que m’anima a ser més optimista però em costa. Nois, em costa.
Jo també soc de les que passen de tv3 i no oblido que l’Ara no va voler publicar els anuncis del referendum. Em vaig donar de baixa llavors i ni me’l miro.

D’acord amb la Teresa Puig. Com pot ser que ERC, malgrat la desunió que pregona i la deriva autonomista, guanyi any rere any?. El partit d’en Torrent, artifex dels fets del gener 2018…. com pot ser?

Com pot ser que hi hagi tants pocs inscrits al Consell per la Republica o la Crida? Una eina importantissima que ajudaria a donar encara més credibilitat a en Puigdemont?

eva salas
eva salas
29.05.2019  ·  14:16

hi ha gent gran que vota Puigdemont però que mai posaria les seves dades en un registre electrònic per a recolzar ni que sigui el Consell per a La República. Per por a la repressió. I potser gent no tan gran que tampoc. En qualsevol cas a mi també em sembla impossible el poc recolzament ciutadà al Consell.

Ramon BURNIOL
Ramon BURNIOL
29.05.2019  ·  17:18

“Allò que molta gent veu i ningú gosa dir”.

Editorial molt valenta que, de ben segur, rebrà moltes crítiques perquè deixa en evidència premsa i partits que considerem “dels nostres”. Demostra, amb l’exemple, que no hem de callar mai davant de les injustícies o manipulacions evidents. No dir res, callar quan es té l’obligació d’informar (premsa) o de posicionar-se (partits), també és una manera de manipular.

Gràcies, Vicent. Deixa’m dir amb majúscules ALGÚ HO HAVIA DE DIR.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
29.05.2019  ·  18:04

Ben dit. I això no és res pel que haurem d’escoltar les properes setmanes. I semblava haver arribat a President pels pèls!

jordi Rovira
jordi Rovira
29.05.2019  ·  18:51

En les diverses operacions de tirar aigua al vi que ja ens té acostumats tot l’aparell d’opinió de l’estat cal sumar-hi també la última al voltant de la sentència del TEDH. No és pas que no ho tinguem en compte, i no és pas que ja hi posem una especial resiliència davant els discursos que se’ns intenten imposar. En tot cas, anem sentint com aquell qui res que ahir va haver-hi una noticia contraria als interessos de l’independentisme, i que avui una altra de favorable. Total, que una val per l’altra, però que val més la sentència del TEDH que no pas les resolucions de l’ONU sobre detencions. Això avui, tot i que ja se’ns explica a Vilaweb que abans-d’ahir ( com aquell que diu ) el ministeri de Borrell donava tota la transcendència possible a la protesta de l’ONU per les detencions de Maduro a Veneçuela. Alguna cosa no va a missa. Hi han presses, massa diligència tapant forats. Pel que fa al meu simple enteniment penso que entre les dos noticies no hi ha un contrapès; sinó tot al contrari, una suma dels seus efectes. Si l’estat espanyol pot suspendre la sessió dels diputats per via del seu TC, ja m’explicaran on veuen la rebel·lió. És a dir, l’estat manté tota la seva capacitat normativa i legal, i l’acció institucional de l’administració catalana no pot afectar-lo ni enderrocar-lo. Tota una confirmació al que ja es va dir a Slegw-Holstein. I en canvi, si es veu un frau evident en la detenció i actuació represiva de l’estat espanyol sobre els representants polítics catalans. Una de tantes, amb les que ben segur hi hem de comptar.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
29.05.2019  ·  19:34

Estic d’acord amb l’Eva Salas quan diu que “hi ha gent gran que vota Puigdemont però que mai posaria les seves dades en un registre electrònic per a recolzar ni que sigui el Consell per a La República. Per por a la repressió”
Aquesta explicació serveix també per dir que l’1O podíem haver estat més els votants, perquè era arriscar massa que les dades dels electors que exercissin el seu dret estiguessin electrònicament a l’abast de qualsevol poder fosc. I encara no havíem patit tots els efectes de la repressió.
Tanmateix, una vegada coneguts, hem de ser audaços primer (tot girant cap a les empreses alternatives de serveis finarcers i subministrament energètic, però també debatent a l’àgora ciutadana els temes fundacionals de la República, com diu el Jaume Vall) per costumar-nos a fer passes indolores però efectives, i esdevenir valents (tot apuntant-nos a iniciatives de compromís que passen per molts registres electrònics com ens envolten)

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
29.05.2019  ·  19:59

Excel·lent i valent editorial.

M’apunto amb VW a denunciar que a Catalunya no volem una caverna mediàtica còpia de la espanyola però articulada per TV3 i ERC.
Mal anem si volem començar així.

Cal periodisme honest i no a sou, i aquesta contaminació ens està arribant pel camí dels s’eixamplar la base, ja que copien el que fan els seus amos espanyols.

Els resultats electorals de suport al partit que ha agafat una deriva autonomista, la ERC de Junqueras, no els acabo d’entendre si no és perquè el món Convergent ranci, l’autèntic de les retallades s’ha apuntat a l’enganyòs discurs d’en Junqueras.
Si, perquè com diu una altra subscriptora, és ERC amb Pere Aragonès ara i Junqueras abans sl front d’Economia, el que fa retallades, i a més d’amagat i selectives, en clau de partit, per a agradar al PSOE. Tot just els arguments manipuladors que han emprat els darrers anys per a minar vots a JxCat.

Patirem 4 anys el desencertat vot a ERC de molts independentistes que s’han deixat manipular.
Ara ja no poden fer res, han regalat el silenci 4 anys.

Espero que a les properes autonòmiques se’ls obrin els ulls i votin independentista de debò, no independentista de saló com ha esdevingut ERC.
Als que encara s’en passen que JxCat és centre-dreta, que no s’enganyin és independentisme transversal, no és PdCAT només, o no es Convergent que ja està amb Junqueras, i si més no, tenen la CUP com a esquerres.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
29.05.2019  ·  20:12

Només una apreciació de darrera hora: el que defensem és un cop ben donat a la corrupció institucionalitzada i amb els poders econòmics traient-ne rèdits gens menyspreables.

Puigdemont encapçala aquest moviment, al meu entendre, cosa que no agrada gens tampoc als corruptes europeus.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes