PSC independentisme àrea metropolitana Barcelona

Les eleccions municipals de l’any passat van comportar un ascens de l’independentisme a l’àrea metropolitana de Barcelona, en bona part pel bon resultat d’ERC. Tanmateix, els republicans van nodrir-se en part del descens de JxCat –CiU a les municipals del 2015– i la CUP. Amb la victòria d’Ernest Maragall a Barcelona –la nit electoral ja el consideraven batlle electe– i el creixement en altres municipis, ERC aspirava també a presidir la Diputació de Barcelona.

L’independentisme ha començat a esquerdar l’hegemonia tradicional del PSC en aquesta àrea del país, malgrat que els socialistes han conservat bastions amb majories absolutes, com ara l’Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet, a més de mantenir-se en el poder en ciutats com Mataró, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Sant Boi, Gavà i Sant Joan Despí i desbancar l’independentisme a Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i Sabadell. També van aconseguir la batllia de Badalona contra pronòstic i van perdre la de Terrassa per la irrupció de Tot per Terrassa, el nou partit de l’ex-batlle socialista Jordi Ballart.

L’ex-batlle de Badalona, Àlex Pastor, amb Miquel Iceta, Meritxell Batet i Pedro Sánchez.

Aquesta setmana, els fets de Badalona, on la manca d’acord de les esquerres amb el PSC ha lliurat la batllia a Xavier García Albiol, han posat en relleu que els socialistes preferien el PP abans que no Dolors Sabater. Els actors implicats han reconegut que les desconfiances mútues també havien tingut un paper cabdal en el fracàs de la negociació, i els aliats de Sabater han criticat la candidata de Guanyem. Però el fet és que només els vots del PSC van impedir la investidura de Sabater. En canvi, la Badalona Valenta –la coalició de Guanyem i ERC– va actuar de manera diametralment oposada al juny passat, quan va donar els vots als socialistes per barrar el pas a Albiol.

El PSC prova de frenar l’independentisme
a l’àrea metropolitana | Anàlisi de Pere Martí

Barcelona: tots contra Maragall

Després de les municipals del 26-M, el PSC va moure’s de seguida per aprofitar la divisió i la feblesa de l’independentisme. Miquel Iceta no va tardar a oferir un pacte a Ada Colau per a impedir que Ernest Maragall accedís a la batllia de Barcelona, i els vots de Manuel Valls van mantenir la capital catalana fora de l’abast de l’independentisme. El moviment del PSC va aprofundir en les ferides entre els partits independentistes, que sagnen des de l’octubre del 2017.

La jugada de Barcelona va dinamitar l’ambició d’ERC de governar la capital amb el suport dels comuns. Mentrestant, els socialistes i els republicans van pactar a Sant Cugat del Vallès, juntament amb la CUP, per deixar JxCat a l’oposició malgrat la victòria electoral. Tant ERC com la CUP argumentaven que calia fer net en aquest ajuntament, governat tradicionalment per CiU. De fet, la fiscalia investiga algunes actuacions irregulars del govern municipal en etapes anteriors. Sant Cugat va significar un aprofundiment de la desconfiança i els retrets entre JxCat i ERC, que també van arrabassar-se altres batllies mútuament amb pactes amb el PSC.

El suport de Valls al pacte del PSC amb Colau va impedir la batllia de Maragall.

La Diputació de Barcelona: ‘divide et impera’

Una volta elegits els batlles, s’havia de pactar el repartiment de les diputacions. JxCat i ERC van arribar a acords a Tarragona, Girona i Lleida, però no a la Diputació de Barcelona, on depenien del vot dels comuns per a governar. Dionís Guiteras, batlle de Moià, era el candidat d’ERC, que pressionava JxCat per segellar el pacte de la ‘tercera institució del país’ perquè no caigués en mans del PSC. Un equívoc, perquè cap partit independentista va tenir en compte que hi havia institucions més importants, com els governs del País Valencià, d’Andorra i de les Illes.

ERC va arribar a oferir la presidència de la diputació a JxCat per fer possible l’acord, tot i que el vot dels comuns, en aquest cas, quedava en dubte i la votació, a l’aire. Tanmateix, JxCat va preferir de descartar-ho i va pactar amb el PSC, i Núria Marín va ser elegida presidenta. Aquest fet va marcar un trencament en les relacions entre ERC i JxCat, tot i que alguns integrants de la formació –i el president de la Generalitat, Quim Torra– van mostrar-se incòmodes amb l’acord amb els socialistes.

D’aquesta manera, el PSC va aconseguir de presidir la Diputació de Barcelona amb el suport de JxCat i governar Barcelona amb els comuns, relegant ERC a l’oposició en ambdós casos i assumint unes quotes de poder inesperades la nit electoral. L’amenaça que els republicans representaven per als socialistes a l’àrea metropolitana va ser desactivada amb aquesta doble jugada. Poc abans, l’independentisme havia impedit que Iceta fos elegit president del senat espanyol vetant-ne l’elecció com a senador al Parlament de Catalunya. Desactivada fins el nou assalt del 2023.

Núria Marín
Marín (PSC), presidenta de la Diputació de Barcelona amb el suport de JxCat.

Badalona: el xantatge permanent del PSC

El cas de Badalona ha tornat a posar de manifest que el PSC, si pot, no vol cap independentista en el poder a l’àrea metropolitana. Després de la dimissió d’Àlex Pastor, el PSC va quedar molt debilitat, però va decidir de presentar candidat a la investidura i no va negociar amb Guanyem Badalona fins a l’últim dia abans del ple. Els socialistes van posar bastons a les rodes perquè no fructifiqués un acord amb Guanyem, ERC i En Comú Podem, al qual s’afegia JxCat, per a bastir un govern amb una majoria absoluta per a governar la ciutat i barrar el pas a Albiol.

Dolors Sabater: ERC i els comuns han comprat el marc del PSC

El PSC va quedar en tercer lloc a les eleccions, però va negar-se a pactar amb la Badalona Valenta. En un gir sorprenent a última hora, Dolors Sabater va acabar retirant la seva candidatura i l’independentisme va fer batlle Pastor per a deixar el PP a l’oposició. El PSC ha intentat repetir-ho aquesta setmana, amb el xantatge permanent de la tornada d’Albiol com a alternativa, però Guanyem, aquesta vegada, no ha cedit. Tanmateix, en el ple, tant ERC com els comuns van responsabilitzar Sabater del fracàs del pacte. Amb la negativa del PSC a investir Sabater, Albiol torna a ser batlle i l’independentisme continua a l’oposició, amb els comuns i els socialistes. Cal recordar també que, el 2018, el PSC va expulsar Sabater de la batllia pactant una moció de censura amb el PP i Ciutadans després d’haver-ne facilitat l’elecció com a batllessa el 2015.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.