El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Fa temps que hi ha gent que m’ho diu. Hi ha polítics de diversos colors que tenen aquesta mateixa sensació: que és Espanya que va desconnectant, cada dia més, de tot allò que passa a Catalunya. Em diuen que com més va més evident és la incomoditat amb què despatxen els afers relacionats amb el Principat, la poca traça que tenen per a fer-s’hi veure i actuar, com si, malgrat la duresa formal, se sentissen derrotats. Potser la paraula ‘derrotats’ és excessiva. Deixem-ho en ‘allunyats’.

La visita de Matteo Renzi ahir a Tortosa podria ser un exemple de manual d’aquesta apatia del govern espanyol envers Catalunya. Evidentment, l’episodi polític al qual em referiré és molt banal en comparació amb la duresa dels fets, amb la mort de les tretze xiques que viatjaven amb l’autobús accidentat. El fet substancial és la mort causada i les conseqüències de tota mena que se’n deriven. I ha de quedar clar, ja d’entrada, que l’episodi que relate només és una nota al marge, un detall. És un detall, tanmateix, políticament significatiu i que paga la pena de ser observat i analitzat.

Perquè ahir va sorprendre molt l’absència de cap autoritat espanyola a Reus i Tortosa al costat del president del consell de ministres italià. Va ser el president Puigdemont qui el va rebre, qui el va acompanyar i qui va oferir-li tota l’assistència i la informació sobre el fets. I amb ell el conseller d’Afers Exteriors, el de Sanitat i les autoritats policíaques i hospitalàries del país. Només Llanos de Luna, clarament a segona fila, representava el govern espanyol.

Anem a pams. Això hauria de ser la cosa normal. Mentre Catalunya no siga independent, el president de la Generalitat és el màxim representant de l’estat espanyol al Principat. Ara, tots sabem els cops de colze i les emprenyades que fins fa quatre dies acompanyaven qualsevol intent del govern català de tenir relacions exteriors directes. I com el govern espanyol marcava al mil·límetre qualsevol acte oficial on hi havia el president de la Generalitat i algun dignatari estranger. En aquests casos no faltava mai un ministre espanyol, o el president del govern espanyol mateix, evidentment amb l’afany de diluir l’actuació, fos quina fos, del govern català. Per contrast, ahir Renzi va aterrar a Reus i tot allò que hi va veure va ser el govern de Catalunya. Res més que això. Fins i tot els ministres d’Afers Estrangers de Catalunya i Itàlia es van bescanviar missatges públics per Twitter, probablement la primera volta en què ha passat una cosa semblant.

Per quina raó no hi acudí cap ministre espanyol? Doncs aquesta és la pregunta. Fernández Díaz hi anà diumenge. Ells tenen prou mitjans per a traslladar-se ràpidament a Reus, sens dubte. A migdia Puigdemont era a Barcelona i se’n va anar cap a Reus de seguida que Renzi va avisar que venia. Qualsevol ministre espanyol hauria pogut fer-ho, però no ho van fer. Quan se’n van adonar, la primera reacció va ser dir que era una visita privada, cosa que negà immediatament l’ambaixada italiana. I és obvi i evident que no va ser el govern espanyol que va avisar el govern català del viatge, sinó les autoritats italianes mateix. De govern a govern…

Insistesc que tot això és una qüestió tangencial que no ha de tapar la tragèdia viscuda, però a vegades una anècdota explica moltes coses i deixa entreveure el paisatge d’una manera més clara. Potser és perquè són en funcions, potser perquè són mig de vacances, potser es deu a alguna raó que ignore. Però una cosa és clara: ahir a Reus i Tortosa Espanya simplement no hi era. I vist que la batalla, ara mateix, és en el camp del reconeixement internacional, no us amagaré que l’escena em sembla més que sorprenent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.