Deixeu-me que us cride l’atenció sobre una reacció interessant que va ocórrer ahir i que em fa l’efecte que va passar una mica desapercebuda. Des de fa dies l’estat espanyol aplica una espècie d’estat d’excepció encobert –poc dissimulat, de fet–, en què les normes i les regles pròpies són violades ara i adés amb impunitat total. La llista de violacions és immensa i comença, evidentment, pel fet que organitzar un referèndum no és penat i, si no és penat, si no és inscrit com a delicte en el codi penal, no pot ser punible. A partir d’ací, tot el que vulgueu: l’estat espanyol fa abús dels poders que té i perpetra autèntiques il·legalitats que ells creuen que poden cometre lliurement perquè es pensen que tenen el poder i que la situació ho justifica.

No han entès, per això, una premissa bàsica, que és que al Principat, després de l’aprovació de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, hi ha una legislació pròpia que els dificulta l’acció, especialment si és una acció més que discutible o il·legal, fins i tot segons les seues pròpies lleis. I no han entès sobretot que l’ús indiscriminat de la força no té efecte. La campanya continua, ja han passat vint-i-quatre hores més i el país avança cap al primer d’octubre.

Avança, també, reaccionant als abusos. I és d’això que us volia parlar. Ahir van passar fets significatius relacionats amb dos abusos evidents. D’una banda, l’Ajuntament de Sitges va obrir expedient per atemptat a les llibertats, contra un policia municipal que s’havia extralimitat durant una concentració pel referèndum. Això és important, perquè aclareix una cosa que Madrid no vol veure: que ací també n’hi ha, de poder. I no el són pas ells, ni de bon tros, el poder. Els abusos repetits que veiem es basen en el convenciment que tenen aquells qui els cometen que poden fer qualsevol cosa perquè posseeixen la força. En aquest cas de l’ús espuri de les guàrdies locals com a policia judicial, completament discutible, ja veurem si accions com la de Sitges o els advertiments d’ajuntaments com ara el de Badalona i Vic tenen efecte. Que una cosa és creure que no t’hi jugues res i sentir-te fort perquè tens tot el poder al teu costat i una altra cosa ben diferent és actuar sabent (amb plena consciència) que pots rebre.

I també van en aquesta línia dues reaccions polítiques d’ahir. La de la presidenta Forcadell que demanà al TSJ una consulta prèvia als tribunals europeus i la del Departament d’Economia que vol aturar legalment la controvertida ordre de Montoro amb què pretén apoderar-se dels comptes de la Generalitat. I en aquest darrer cas la situació és particularment greu, car viola un munt de principis legals i, per tant, l’actuació de la Generalitat és obligatòria i determinant. Els poders públics catalans, en aquest sentit, fins ara han preferit mantenir discreció i no entrar en la batalla directa, però això com més anirà més difícil serà, perquè la injustícia és més flagrant.

Potser el PP, en la borratxera feixistoide amb què actua, no ho veu clar, tot això, però passa que nosaltres tenim poder. No sols perquè hi ha la gent i la voluntat de votar passe què passe. No. Tenim poder també perquè tenim govern, parlament i ajuntaments i policies i mestres i trens i hospitals i… Que no ho perda de vista, això.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb