Santiago Pedraz, el jutge ‘playboy’ que no sabia què era Telegram

  • El jutge de l'Audiència espanyola és un habitual de la premsa del cor per les seves tumultuoses relacions amoroses

VilaWeb
El jutge Pedraz amb la seva ex-parella Esther Doña (fotografia: Europa Press)
Redacció
26.03.2024 - 21:40

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz Gómez és un personatge que acapara l’atenció mediàtica per les seves actuacions judicials, però també per la seva intensa vida privada. Recentment, ha obert telenotícies i portades de diaris arran del seu desconeixement de l’aplicació de missatgeria Telegram, que va ordenar de blocar a petició de Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus per presumpta vulneració de drets d’autor.

Després d’un cap de setmana d’estira-i-arronsa (fins i tot va fer un ultimàtum a la companyia) Pedraz va demanar un informe a la policia espanyola i va recular. “La mesura seria excessiva i no proporcional”, va escriure, una volta assabentat que, més enllà de l’intercanvi de material audiovisual, Telegram el fan servir milions de persones i empreses per a fer activitat professional. “La mesura cautelar tindria un cert impacte econòmic”, afegia.

Un jutge “progressista” amic de Garzón

Pedraz està acostumat a ser el centre d’atenció i va conèixer abans les entranyes dels mitjans de comunicació que no pas les del sistema judicial. El seu pare, Santiago Pedraz Estévez, era periodista i fou sots-director de l’agència de notícies Efe. Nascut a Salamanca (Castella i Lleó) el 1958, el jutge va passar part de la seva infància a Centreamèrica, on el seu pare va fer de corresponsal i va dirigir el Diario de Costa Rica.

A vint-i-sis anys, es va integrar a la carrera judicial a Villacarrillo, al nord de Jaén (Andalusia), on també va exercir un bon amic seu, l’ex-magistrat Baltasar Garzón. Pedraz, segons fonts jurídiques, és considerat un membre de l’ala denominada progressista de la judicatura. Abans d’aterrar a Madrid, va passar pels jutjats d’Almeria (Andalusia) i Sant Sebastià, al País Basc, entre més.

El 1992 va entrar al Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) com a lletrat en cap de formació, tot i que més tard va tornar als jutjats madrilenys. El 2003, després d’haver  passat per l’Audiència provincial, s’incorporà a l’Audiència espanyola, on, durant més de dues dècades, s’ha fet càrrec de causes d’importància política i mediàtica, com ara la del 3%, la de l’anomenat entorn d’ETA –contra dirigents de Jarrai, Segi i Haika–, l’assassinat del periodista José Couso a Bagdad, la manifestació de ‘Envolta el congrés‘, els papers de Bárcenas, o el cas del sindicat d’extrema dreta Manos Limpias.

Un imant per a les revistes del cor

La figura de Pedraz desperta interès més enllà del món judicial, concretament a les revistes i programes del cor, que es freguen les mans cada volta que senten el seu nom. El jutge, que alguns qualifiquen de playboy, no és precisament gelós de la seva intimitat i gaudeix d’una vida social molt efervescent amb un llarg historial faldiller, especialment amb dones molt més joves, i amb una gestió emocional pèssima. Els seus quatre fills són de tres mares diferents.

De la primera esposa, Marisa Martín, amb qui va tenir dos fills, se’n sap ben poca cosa. Posteriorment, es va ajuntar amb la filòloga i periodista Paula Arenas, amb qui es portaven gairebé vint anys. D’aquesta relació, en va néixer un tercer fill. El 2018, quan ja s’havia separat d’Arenas, el jutge va presentar en una festa de Vanity Fair la seva nova parella, l’advocada Sylvia Córdoba, vint-i-dos anys més jove que ell.

La relació va durar tres anys. La parella pensava casar-se i tot, però el magistrat va posar punt final a la història. Segons que va revelar l’advocada, Pedraz li va comunicar la ruptura amb un correu electrònic. “És un covard”, va dir en una entrevista a la revista Lecturas, en la qual afegia que s’havia assabentat per les revistes del cor del nom de la nova parella, Esther Doña.

D’aquesta manera, Pedraz va fer el salt definitiu a la premsa del cor. Doña, vint anys més jove que ell, és una ex-model i empresària. Ara bé, bona part de la seva fama es remunta al 2017, quan es va casar amb Carlos Falcó, marquès de Griñón i pare de Tamara Falcó, fet que la va convertir en marquesa. La relació es va acabar el març del 2020, quan Falcó va morir per la covid.

Amb Doña, Pedraz es va barrejar de manera definitiva amb la jet-set madrilenya i es va deixar veure en tota mena d’actes i festes. Així és com es va convertir en una presa més dels paparazzis, que el perseguien pels carrers de la capital espanyola, però també quan gaudia d’unes vacances de luxe en un iot a Eivissa. De fet, la parella fins i tot va concedir un fotoreportatge a la revista Hola.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Esther Doña (@estherdona_oficial)

“Sóc aquí, al costat de l’Esther, perquè n’estic enamorat i no me’n vull amagar. Quan un estima, vol cridar-ho als quatre vents”, deia el magistrat, que va rebre les crítiques de molts dels seus companys de tribunal per la imatge de “frivolitat” que transmetia. Ara bé, ell no es va arronsar i encara va aprofundir més en l’exposició pública, i va utilitzar Instagram per ensenyar la seva creació artística com a pintor.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Santiago J. Pedraz (@sjpedraz)

Tanmateix, la relació amb Doña va durar poc i, novament, el jutge la va liquidar amb un breu missatge després d’una discussió, concretament amb un whatsapp. “La nostra relació és impossible. Ja parlarem algun dia, cuida’t i petons”, deia. Curiosament, la parella havia revelat a Hola que tenien plans de casar-se a Madrid, cosa que no es va materialitzar.

Actualment, Pedraz té una nova parella, l’advocada Elena Hormigos, amb qui ha tingut el seu quart fill, tot i que els separen gairebé trenta anys. “Dono gràcies a Déu de no haver estat mare amb ell, vist tot el que ha passat”, va dir la seva ex-parella quan es va fer públic l’embaràs. “És un irresponsable”, va concloure en una entrevista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any