Parla de debò, Pedro Sánchez, quan posa el Canadà d’exemple?

  • «Comparar el tracte del Canadà amb la seua minoria francòfona i el tracte d'Espanya amb la seua minoria catalanòfona és un autèntic insult»

Vicent Partal
24.09.2018 - 22:00
Actualització: 25.09.2018 - 07:36
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any 1995, el meu amic Wayne McPhail va encarregar-se d’una prova pilot per a mirar com afectaria internet la feina d’un diari. El grup Southam, del qual formava part, va decidir que experimentarien amb un diari petit primer i van triar el Hamilton Spectator, a Ontario. L’Spec era, i és, un diari bàsicament adreçat a la comunitat local d’aquesta ciutat de mig milió d’habitants, aproximadament. Wayne em va oferir d’ajudar-lo en el laboratori experimental que va crear dins el diari i jo ho vaig acceptar.

Més enllà de la feina a l’Spectator, que crec que va canviar la meua vida de periodista, conèixer Ontario em va aportar moltes coses, una de les quals em va sorprendre molt: trobar-me amb un federalisme avançat que tenia en compte, amb fets i no únicament amb paraules, la singularitat dels quebequesos i, en general, dels parlants del francès.

Quan vaig arribar a la ciutat, una de les primeres sorpreses va ser descobrir que tenia tres escoles francòfones, tres, per a atendre els parlants en francès de la ciutat. Una era l’École Georges-P.- Vanier, que ací en diríem un institut, i era molt a prop de casa. I després hi havia dues escoles elementals. Vaig aprendre, no pas sense sorpresa, que a qualsevol ciutat d’Ontario on visquessen més de cinc mil francòfons s’aplicava una llei que feia possible de relacionar-se en aquesta llengua amb tots els nivells de l’administració o tenir escoles pròpies. A més, quatre de les universitats de la província oferien línies en francès i hi havia una universitat, la Universitat de Hearst, que funcionava completament en aquesta llengua. No cal dir que a casa rebia totes les cadenes de televisió en francès del Quebec i del conjunt del Canadà. Perquè al Canadà dues televisions públiques emeten, o emetien aleshores, en francès a tot el territori, a banda el gruix de televisions que emetien en francès amb base al Quebec.

Permeteu-me que acabe l’anècdota personal explicant una experiència colpidora: el tren Toronto – Mont-real. Quan l’agafaves i viatjaves per Ontario, tots els senyals acústics i escrits eren en anglès i francès, però de sobte, quan entraves al Quebec, l’anglès desapareixia i et parlaven només en francès. La raó? Al Quebec l’única llengua oficial és el francès. L’única. Mentre que el govern diguem-ne central del Canadà estableix l’anglès i el francès com a llengües oficials iguals a tots els efectes i sense distincions. És per això que en els actes solemnes el primer ministre, quan parla, fa la meitat del discurs en francès i l’altra meitat en anglès.

Perquè ens situem i concretem de què parlem, els francòfons del Canadà representen el 21,3% de la població. Si ho comparem amb l’estat espanyol, segons les dades oficials de l’Institut d’Estatística (INE), el 23,3% de la població parla català, dos punts més. I hi ha a més el 6,2% que parla gallec i el 3% el basc. És a dir, que hi ha si més no un 32% de la població que parla una llengua altra que l’espanyol, sense comptar encara els parlants d’occità, asturià, aragonès, amazic i àrab a les ciutats africanes.

Per això és d’un cinisme inigualable que Pedro Sánchez, de viatge al Canadà, diga que el Canadà i el Quebec són el model de solució del problema català. Evidentment que els quebequesos no estan contents encara amb la situació i hi ha un moviment molt important que reclama la independència del país. Però comparar el tracte del Canadà amb la seua minoria francòfona i el tracte d’Espanya amb la seua minoria catalanòfona és un autèntic insult. Especialment perquè cal recordar que els quebequesos s’han pogut manifestar dues vegades en dos referèndums d’independència. Referèndums que el govern federal no va acceptar com a legals, però que es van fer sense impediments, sense que ningú agredís els votants a colp de porra i amb una sentència judicial històrica que deia que, tot i que la independència no era legal, si una majoria del Quebec la volia, el govern federal no podia sinó negociar-la de bona fe i els tribunals s’haurien d’abstenir d’intervenir-hi.  La frase definitòria d’aquell dictamen diu que si els quebequesos voten a favor de la independència  ‘l’actual ordre constitucional canadencs no pot romandre indiferent […] al seu desig de deixar de formar part del Canadà’. Quina diferència, eh, Sánchez? Quina brutal diferència amb el comportament de la justícia espanyola.

El president del govern espanyol no s’hauria d’atrevir, doncs, a dir que el model canadenc és la solució del problema català. Això no és seriós. Perquè si la relació entre el Canadà i el Quebec és el model, aleshores és ell qui té deures, molts deures a fer, abans d’exigir res a Catalunya. Per exemple, TVE hauria de tenir pel cap baix una cadena que emetés en català a tot l’estat, i les cadenes en català s’haurien de poder veure a tot arreu. I una tercera part del constitucional espanyol hauria d’estar format per jutges nomenats per la Generalitat de Catalunya. I a cada ciutat on hi hagués més de cinc mil catalanoparlants –Madrid, posem per cas– hauria d’haver-hi escoles públiques en català. I ens hauríem de poder adreçar a l’administració en català a tot arreu de l’estat espanyol, al poblet més petit d’Andalusia, a Múrcia, a l’Aragó, on fos. I Catalunya hauria de tenir representació oficial a la UNESCO, com a part de la delegació espanyola però amb drets propis. I el govern espanyol, això no cal ni dir-ho, no tan sols hauria d’haver permès el referèndum del primer d’octubre sinó que hauria d’haver negociat de bona fe a partir del resultat. És ben significatiu en aquest sentit que fins i tot el senyor Trudeau, el primer ministre del Canadà, en la reunió amb Sánchez, remarcàs obertament que la solució del problema català demana ‘respecte als drets humans’. Era una clara al·lusió a la violència exercida pel govern espanyol, violència que fou durament criticada per tot l’arc parlamentari del Canadà.

El primer requisit per a resoldre un problema és tenir interlocutors seriosos i responsables. I Sánchez, amb aquesta comparació que ha fet entre el Canadà i Espanya, entre el Quebec i Catalunya, ha tornat a demostrar que no és ni l’una cosa ni l’altra. El problema, en conseqüència, és ben gros però ens hauria d’ajudar a obrir els ulls. Podem fer-nos tantes il·lusions com vulguem i fins i tot podem fer servir qualsevol argument per disfressar qualsevol decisió. Però cap polític català no hauria d’intentar ensarronar la població inventant fantasies màgiques, com ara qualsevol entesa productiva amb aquest impresentable que fa de president a Madrid. Un senyor capaç de dir qualsevol cosa, sense que li caiga la cara de vergonya i amb tota la barra del món.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
24.09.2018  ·  22:13

La ignorància quan s’expressa sense complexes és insultant i insolent. De veritat vol enredar a la gent comparant Espanya amb Canadà?. Algú li hauria de donar classes, els del Psc haurien de dir-li quelcom si els hi queda un bri d’autoestima, i si ho diu coneixent la realitat és pervers i molt mal intencionat.

Josep Usó
Josep Usó
24.09.2018  ·  23:21

Sanchez, quan parla ho fa des del seu desconeixement. Els espanyols mai viatgen enlloc. I quan van, només escolten els seus guies que parlen com ells. Pensen en un imperi autosuficient, i no en l’estat fallit que són. I a la Plana diem que la ignorància és molt atrevida. Però a ell tant li fa. Només pretén enganyar algú.

Jordi T.
Jordi T.
24.09.2018  ·  23:27

Si-us-plau, Vicent, li podeu enviar per mail aquest editorial a Tarda, Rufian, Campuzano i Nogueras perquè el llegeixin al Congreso? L’hauran de traduir, però.

eva salas
eva salas
24.09.2018  ·  23:30

Benvolgut Vicent, estaria força bé que l’editorial d’avui es publiqués en algun mitjà espanyolista per tal de fer-los sortir els colors a la cara.

Tot i que he assumit que la raó no es força, al contrari, per a ells la raó és motiu de burla o despreci.

Quina llàstima.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.09.2018  ·  23:47

Gràcies Vicent

Antoni López
Antoni López
24.09.2018  ·  23:48

El que m’estranya es que hi arribes. En l’espanyol de Castella diuen “No pidas peras al olmo”, en l’espanyol de Catalunya diem que d’on no n’hi ha no en raja i en l’espanyol del Pais Vasc i Galicia, alguna frase deuen dir en el mateix sentit.
Ho dic aixis perquè en una Espanya unida hi haurien quatre idiomes espanyols que haurien
de ser respectats com a idiomes propis , en contes de ser menyspreats i, a voltes, prohibits. Ja se que si l’hi expliquen això al sr. Sanchez i a tots els srs. Sancheces que llueixen cicatrius imperials es fotran un tip de riure i ,naturalment, no sabran que serà la rialla de la ignorància secular, d’arrels tan fondes que no hi haurà ningú que li ho pugui explicar si no és un canadenc.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
25.09.2018  ·  00:25

Esperar alguna cosa d’en Sánchez o de qualsevol altre polític espanyol era d’una ingenuïtat monumental: és tot el país espanyol el que té unes estructures malaltes que només poden generar, per tant, ciutadans igualment malalts.

Tot i ser conscients de les abismals diferències que es donen arreu del món civilitzat respecte a llur manera d’entre els conceptes bàsics de la democràcia (igualtat, llibertat, dret, llei, majoria-minoria, separació de poders, etc.) són incapaços d’evolucionar en els terminis que els exigeix la història, i no poden anar més enllà d’una política exterior entesa com a prolongació de llur autista i demencial política interior. En Sánchez ha creuat l’Atlàntic per aconseguir un titular de portes endins que li permeti prolongar unes dies, unes setmanes més la seva agònica inèrcia.

Xosé Luís Santos
Xosé Luís Santos
25.09.2018  ·  00:30

Sóc un gallec subscriptor de Vilaweb: per aquest diari segueixo l’actualitat catalana.
Em sorprèn que el Sr.Partal digui que a l’Estat espanyol es parli el portuguès de Galícia. La nostra llengua és el gallec.
La wikipedia gallega pot il·lustrar aquesta qüestió: https://gl.wikipedia.org/wiki/Lingua_galega
Salutacions,

Vicent Partal
Vicent Partal
25.09.2018  ·  01:01

Ho he canviat. No volia causar cap polèmica.

Josep Jallé
Josep Jallé
25.09.2018  ·  01:02

Benvolguts amics, amigues, col·laboradors, equip que feu possible VilaWeb i director ….. et preguntes si Sánchez parla de debò?. És un titular atractiu però la resposta es senzilla: no pensa, no pot pensar. És un polític made in Spain.

Jaume Sans
Jaume Sans
25.09.2018  ·  01:03

Estic convençut que el sr.Sánchez no s’ha documentat ni abans ni després d’anar al Canada i que no té ni idea de totes les dades que assenyales. De fet nomes hauria d’haver anat mirant per la finestra deI cotxe, posar la tv a l’hotel, parlar amb la gent, posar atenció a les converses,….I segur que els seus asessors van igual de peixos. I el que es mes greu es que no els importa gens parlar i fer el ridícul a l’hora. Ja ho diuen que no hi ha res mes semblant a un ignorant de dretes que un ignorant d’esquerres.

Josep Junyent
Josep Junyent
25.09.2018  ·  01:03

T’agraeixo els comentaris i vivències que descrius, i estic totalment d’acord amb les conclusions de l’editorial. Jo també considero d’un cinisme extrem que Pedro Sànchez posi el Canadà com a exemple per a trobar la solució al tema català. No obstant, jo crec que aquest missatge va tant adreçat als catalans com a la seva parròquia. El que no se és quant se’l creu ell aquest discurs. Dit d’una altra manera, no se si només és per la necessitat urgent dels vots o es que comença a preparar-se el terreny de cara a una possible negociació. En qualsevol cas el pitjor que podríem fer és refiar-nos-en.

El moviment es demostra caminant i per tant quan veiem les decisions i les accions van en el sentit que diuen les seves paraules, podem començar a pensar que es creu el que diu.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
25.09.2018  ·  01:04

Molt encertat però els nostres polítics no forcen que és compleixin les poques lleis que protegeixen el català, ni tan sols ells declaren a l’Audiència Nacional en català, quan hi tenen tot el dret. Quan s’apressen a prometre la cooficialitat del castellà en una hipotètic República Catalana, sense consultar el poble, quan al Quebec, sense ser un Estat, el francês és l’única llengua oficial.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
25.09.2018  ·  02:45

Com saps, Vicent, sóc canadenca. Fa 40 anys que visc a la ciutat de Toronto, Ontàrio, i puc dir que tot el que expliques de la relació Canadà-Quebec és 100% certa. I puc afegir alguns exemples més. Quan hi ha eleccions federals, es fan dos debats a la televisió amb els candidats dels partits que es presenten: un dia el debat és en francès i l’endemà és en anglès. No caldria dir, doncs, que els candidats a primer ministre dominen les dues llengües (i no només ells, perquè no s’entendria un polític que no les sapigués bé totes dues). Un altre: si aquí, a Toronto, truques a una oficina de certa importància (no cal ni que sigui governamental) el primer que et demanen és si vols l’opció del francès o de l’anglès. Opció que també tens si has d’emplenar qualsevol document. Un altre: en el campus de la universitat on ensenyo, els estudiants poden triar classes amb la llengua vehicular en francès o anglès. I vet aquí que fins i tot per aprendre castellà. Un altre: tots els productes que es venen a les botigues tenen l’etiquetatge en les dues llengües, sempre; és iŀlegal que qualsevol producte no vingui etiquetat en francès al Canadà de parla anglesa. I podria citar molts més exemples. Per acabar, he de dir que de ben segur, si el govern federal tingués l’audàcia de tractar el Quebec com el govern central d’Espanya tracta Catalunya, hi hauria una revolució per part del Quebec, de cap manera ho acceptarien.
Les paraules de Sánchez em fan treure foc pels queixals.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
25.09.2018  ·  06:37

El que ha dit Sánchez és una gran mentida i ell ho sap. Només començant a aplicar les decisions que ha pres el Canadà ens podríem arribar a creure el que diu. Especialment hauria de permetre i impulsar que els catalans i catalanes poguéssim fer un referèndum d’autodeterminació i l’alliberament dels presos polítics i exiliats, . Mentre això no hi sigui, tot els seu discurs decau com un glaçó fora del congelador.

Gemma R.
Gemma R.
25.09.2018  ·  06:56

Gràcies per compartir l’ experiencia director, sabía que el Canadà era un gran païs, però ignorava aquest respecte màxim per la llengua francòfona del Quebec, pensava que es limitava al territori i que a la resta del païs es desconeixia. Com diu l’ Eva s’ hauria de publicar en algún mitjà espanyolista a veure si llavors es segueixen ofenent perquè tenim llengua pròpia, i maldem per preservar-la ( malgrat ells).

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
25.09.2018  ·  07:00

Un article molt detallat i aclaridor, però el Sr Jaume Sans té raó, els importa un rabe aquella realitat i ens tindran engabiats tants anys o dècades com nosaltres permetem. Salut.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
25.09.2018  ·  07:44

Vaig riure quan vaig llegir el titular amb la “boutade” del Sr. Sánchez. Però teniu raó, és riure per a no plorar. Sánchez és igual a Rajoy i ni tan sols no se n’adona. On no n’hi ha, no n’hi ha.

Albert Miret
Albert Miret
25.09.2018  ·  08:49

És evident que al Canada, com a molts altres països, el que pretén i cerca la classe política no és transformar altres pobles a ser, pensar i parlar com ells, sinó a assolir que la convivència entre els diferents pobles sigui el màxim d’amable possible. Els espanyols això no ho poden fer perquè són un poble malalt, educat en l’odi permanent als que no són iguals. Incultes, per això menyspreen cultures, idiomes i coneixement dels altres. No perceben res més que el domini i la propietat de totes les coses, mai la convivència ni l’aprenentatge. El Canadà tampoc podria ser cap solució, per la senzilla raó que és la creu de la moneda. Un poble que enveja, odia i menysprea a tothom no té cap possibilitat de convivència. Veiem com fa anys que tenen diputats al Parlament Europeu i ambaixadors a tot el món, i quan els llegeixes o els sents declaracions, t’adones que no aprenen mai res bo dels altres. Aznar i Rajoy són els botxins que han matat les darreres possibilitats d’evolució, enaltint l’odi ètnic contra Catalunya. Del que declari un President d’Espanya no cal ni fer-ne cas, Vicent, donat que segur que és mentida, i que no pretén millorar res, sinó només sotmetre. No pot ser d’altra manera. Avui Espanya és un poble malalt que s’encamina en un molt curt termini a una mort segura, i al pas que anem, i gràcies als botiflers que tenim aquí, veig que desgraciadament haurem de suportar-lo fins a l’última alenada.

jaume vall
jaume vall
25.09.2018  ·  08:51

Efectivament P.Sánchez és un venedor de fum progressista, com en Zapatero. El que passa que, com ell, té clientela disposada a comprar-ne. Quina pena fa llegir que la majoria dels artistes “de la ceja”, dels que es consideren d’esquerres, anti-immobilistes, ciutadans del món, justifiquen les mesures del PSOE, encara que incloguin retallar diners als pensionistes, vendre armes a dictadures, desentendre’s dels immigrants i mantenir la fiscalia general de l’estat acusant els Jordis d’un delicte que no han comès. Ah, i queixant-se dels llaços grocs al carrer. Prejudicis. Un dia s’haurà de parlar dels prejudicis que entre nosaltres també campen. Però avui toca constatar, per urgent i per massiu, el fardell de prejudicis que carrega tota aquesta tropa d’autoanomenats esquerrans progressites, de submissió monàrquica.

Pere Roca
Pere Roca
25.09.2018  ·  09:19

Recordo que fa uns 15 anys a una visita al Canadà , van autoritzar a la banda francesa el us del angles als restaurants !!
A la banda anglesa del Pacific era i es obligat el angles i el francès als Restaurants !!!

Josep Salart
Josep Salart
25.09.2018  ·  09:45

Parlar és dir coses, xerrar és fer soroll i no dir rés. Aquest tal Sanchez no parla mai.

Sabem alguna cosa més dels projectes del MHP Puigdemont, de l’aspirant frustrat a jutge normal Llarena i del President Torra de cares a fer coses els propers dies?

David Escobedo
David Escobedo
25.09.2018  ·  09:48

No es pot fer res més que mostrar un total acord amb la valoració de Pedro Sánchez que fa el sr. Director, un polític insuportablement vanitós i terroríficament buit.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
25.09.2018  ·  09:51

Si atenem al que s’ha vist fins ara, en Pedro Sanchez pretén posar una cara amable, allargar els temps perquè la gent es cansi i dividir la gent amb una proposta de més autonomia, que l’estat espanyol pugui retallar pel darrere, com sempre.

Si no es així, té una magnífica oportunitat de desmentir-ho, entomant la proposta de mediació europea que avui mateix li acaba de fer el nostre President Carles Puigdemont.

Malauradament estem envoltats de cinisme.

Josep Salart
Josep Salart
25.09.2018  ·  10:02

El meu comentari sobre xerremeca, es fa extensiu a tota la xusma espanyola que és dedica a llogar provissionalment la barraca de la moncloa, lloguer pagat pels terroristes legals de l’ibex 35.

David Badia
David Badia
25.09.2018  ·  10:06

No parlar de debò, es evident, es un mestre de fer volar coloms. pero sempre hi han babaus i ignorants o de mala fe que aqui i alla s’ho volen creure i ens ho volen fer creure i en fan propaganda.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
25.09.2018  ·  10:17

Ja fa molt temps que a Ñ el discurs té autonomia total respecte a la realitat.
Però seguim sorprenent-nos de que diguin mentides. Però és que la realitat només és una referència remota per a les intencions, però no pel que s’explica.
El discurs és una fantasia que intenta modificar el discurs dominant, igualment fantàstic, perquè s’apropi més al que li convé i, de passada, els faci quedar mig bé a nivell internacional.
Per això en Josep Borrell, que no es gaire flexible, es fot uns embolics enormes.
La qüestió és si es pot governar un estat plurinacional -un imperi – amb aquest sitema. La resposta crec que és no. Sobretot perquè, creient- se les propies mentides, acaben perdent de vista la realitat, que com ja se sap, és tossuda.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.09.2018  ·  11:03

EL VALOR D’UN POCAVERGONYA AL CANADÀ

Molts espanyols s’haurien de preguntar perquè quan els polítics espanyols surten a fora i es mouen per democràcies més serioses, han d’amorosí el discurs pel que fa a Catalunya. S’han de fer els demòcrates fent la gara-gara a l’amfitrió, han de practicar el cinisme amb poca traça dient al contrari del que diuen i fan aquí sense enrojolar, han d’amagar l’arsenal repressiu de la justícia i la policia que són el seu “diàleg”, i no fan mai rodes de premsa.

Però aquest lamentable personatge i el seu tarannà que no enganya a cap català que no en sigui partidista, té interès especial no pel que és o fa sinó perquè és quartada per algun polític professional independentista de què parlàvem ahir, que busca en la seva demagògia un fil per subjectar-hi una possible entesa… ¿amb presos i exiliats? Uns volen fer la viu-viu al “Congreso” i l’altre vol que li aprovin els pressupostos. Res de nou.

S’agraeix l’aclaridora explicació del que significaria aplicar l’autonomia del Quebec en relació a Espanya-Catalunya.

Daniel Mir
Daniel Mir
25.09.2018  ·  11:29

Pedro Sánchez…

…sap francès?…

…sap anglès?…

…sap apreciar alguna diferència entre l’un i l’altre idioma?

En Pedro Sánchez sols s’ha meravellat d’uns efectes i ni s’ha plantejat que es puguin deure a algunes causes.

Electroencefalograma totalment pla.

Jordi Minguell
Jordi Minguell
25.09.2018  ·  11:49

Solament és ignorant, encara que sigui doctor.

Pau Ras
Pau Ras
25.09.2018  ·  12:01

Ben dit i cert, algú hauria de dir-ho a la cara als Socialistes! “comparar el tracte del Canadà amb la seua minoria francòfona amb el tracte d’Espanya amb la seua minoria catalanòfona és un autèntic insult.” Que facin primer tots els deures… Jo mateix he estat a l’aeroport de TORONTO, a on TOT està escrit en francès i en anglès. No passa encara a Madrid (català i Espanyol) ..oi?

Montse Massot
Montse Massot
25.09.2018  ·  12:39

Bon article i molt aclaridor sr. Partal gràcies, tan de bò ho llegeixin a Espanya

Carles Amela
Carles Amela
25.09.2018  ·  13:30

I tant, que no parla seriosament!!!
Els sociates ja van dir que volien fer entrar a l’independentisme en contradiccions!!!
Arguments com aquest del Canadà o que el 70% dels catalans estan a favor de més autogovern, en són una mostra!!!
Volem pas més autonomia: volem l’independència!!!

Roser Caminals
Roser Caminals
25.09.2018  ·  17:15

Vaig tenir la mateixa experiencia a Toronto, que no es franco-parlant. Als llocs publics els retols eren bilingues. Aleshores, em va fer impacte.
En Sanchez dira tots els cliches que calgui per quedar be a la gal.leria. Fum.

Consol A
Consol A
25.09.2018  ·  17:41

Felicitats per l’article. No tenen vergonya i menteixen a on vagin. El govern espanyol es sustenta a base de mentides, d’un discurs pervers i d’una ideologia de fons franquista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes