L’onada de calor ha influït en les vendes del comerç?

  • Hem assolit rècords històrics d'altes temperatures i les despeses dels consumidors sembla que han afluixat durant la segona quinzena d'agost, a mesura que pujaven els termòmetres · Els turistes també hi tenen alguna cosa a dir  

Jordi Goula
06.09.2023 - 19:50
VilaWeb

Avui hem obtingut les primeres dades de les vendes del comerç durant el mes d’agost. Són les que proporciona l’indicador de Comertia, que ens diu que, una vegada acabat l’estiu, es manté el bon ritme de creixement en els sectors d’activitat de comerços de l’associació, amb una mitjana de creixement del 7,2% durant l’agost, respecte del mateix mes de l’any passat. Aquesta xifra no té en compte l’efecte inflació. I cal recordar que el mes de juliol el creixement va ser de l’11%. D’alguna manera, doncs, sembla que l’estiu ha anat de més a menys, tot i que les xifres aportades són prou acceptables. Sobre la seva validesa, cal dir que la tendència de vendes de l’indicador de Comertia segueix des del començament una línia paral·lela a les dades de l’INE i de l’Idescat, i d’ençà de l’abril del 2023, a més, amb unes dades força similars.

No és fàcil, en aquests moments, definir la importància que ha tingut aquest estiu calorós i brutal en el món comercial i econòmic. Ahir, a l’informe dels directors de compres (PMI) dedicat a l’estat espanyol s’afirmava que amb el final de l’estiu també s’acaba el bon ànim entre les empreses de serveis espanyoles, incloent-hi el sector turístic. “L’activitat en aquest sector es va contreure per primera vegada enguany i va passar igualment amb el sector serveis en general”, deia. Molt agosarat? Les xifres d’arribada de turistes i despesa de l’agost ens ho diran, però sí que sembla que les coses no han anat tan bé com es podria deduir de les preguntes ràpides als hostalers en els reportatges de les televisions.

“El mes d’agost cal dividir-lo en dues quinzenes diferenciades”, comenta la directora general de Comertia, Elisabet Vilalta. “Potser ha estat per la calor exagerada que ha fet, però la segona quinzena no ha anat tan bé com la primera quant a les vendes als establiments”, afegeix. No m’estranya. Deixeu-me recordar que un informe recent del Centre Comú de Recerca Europeu assegurava que els països del sud perdran visitants a l’estiu, però que rebran més viatgers a la primavera i en altres estacions menys càlides.

També la Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV) assegura que, a mesura que pugen les temperatures, els hàbits de consum respecte de les vacances poden canviar. Les onades de calor afecten directament el consum del viatger: quan acudeix a l’agència i també respecte del tipus de producte que reserva. Segons l’enquesta de Comertia, un 32% dels empresaris diu que el turisme estiuenc no ha tingut impacte en l’afluència a les botigues, alhora que un 24% constata una baixa afluència en general, i un 21% creu que hi ha hagut una bona afluència a les botigues de carrer i als centres comercials.

I no és casual que el subsector que més ha crescut a l’agost sigui el de lleure i cultura. D’un 23% respecte de l’any anterior. Vilalta explica que “el fenomen de dos films, Barbie i Oppenheimer, ha disparat els ingressos al cinema, i el val de retorn a l’escola de la Generalitat ho ha fet en altres botigues”. Recordem que les famílies amb infants que facin educació primària el curs 2023-2024 en una escola pública o privada concertada han rebut un val de 100 euros per a material escolar que poden bescanviar per llibres, diccionaris, elements de papereria i escriptura, calculadores, motxilles i jocs educatius.

Cerco un altre punt de vista i parlo amb Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, que em diu que aprova amb nota l’estiu. Pensa, sobretot, amb les “seves” botigues del centre de la ciutat. De fet, Comertia signa el mateix, amb el 7,2% de creixement de vendes. Però, per ell, el retorn d’un visitant estranger amb més poder adquisitiu, com és el nord-americà o l’asiàtic, ens ha permès d’omplir els carrers comercials de visitants i tornar a veure cues a determinades botigues del centre. “Aquests visitants amb més capacitat de compra han ajudat a compensar la debilitat de la demanda interna, més afectada per la inflació, la incertesa, el preu dels lloguers o de les hipoteques”, diu. “Calculem que la despesa mitjana del visitant nord-americà ha estat d’uns mil euros per persona, i l’ha destinat principalment a productes locals i de luxe.”

En el segon semestre, que vindrà marcat per la inflació i la sequera, el 48% dels enquestats per Comertia creu que hi haurà un estancament del consum, mentre que un 19% considera que el consum decreixerà i un 16% preveu un creixement. La veritat és que ningú no ho sap. Però, si més no, les expectatives que hi ha no són catastrofistes ni de bon tros.

La lectura positiva que en fa Jené és que ni les altes temperatures no han fet disminuir visites a la capital catalana. Ara bé, diu: “El canvi climàtic no és un tema menor i ens hauria de servir de palanca per a plantejar l’estratègia de model turístic de Barcelona a mitjà i llarg termini.” Totalment d’acord amb la seva apreciació.

Recordem que el nombre de turistes que ha visitat Catalunya el mes de juliol ha estat pràcticament el mateix que va venir el 2019 (un -2,5% menys) i ha augmentat d’un 16% respecte del mateix mes de l’any passat. De fet, els únics que han “fallat” en relació amb el 2022 han estat els neerlandesos. En canvi, han crescut molt els anglesos, els americans, del nord i del sud, i els asiàtics.

Segons Jené, cal insistir en la celebració de grans esdeveniments a la capital catalana, de la mena que siguin, d’esportius a fires, “perquè ens porten un turisme d’alt valor afegit que té un impacte transversal i desestacionalitzat a la ciutat de Barcelona”.

Per als mesos vinents, els empresaris de Comertia diuen que cal mantenir preus i marges i incrementar el volum de vendes (38%), l’augment de l’activitat promocional i les polítiques de descomptes per atraure el consum i evitar caigudes de vendes (26%), a més de gestionar, retenir i captar talent (23%). Asseguren que aquests seran els principals envits els pròxims mesos. No seré jo qui digui la contrària.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor