Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana

Pretenen enderrocar la llengua, perquè és evident que l'enderrocament de la llengua és l'enderrocament de la nació

Vicent Partal
22.04.2021 - 18:39
Actualització: 22.04.2021 - 20:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern d’Espanya s’ha apuntat a això que el 23 d’abril siga el “Día del Español”. Tenia 364 dies més per a col·locar aquest nou invent tan nacionalista, però l’excusa de Cervantes li ha servit per a contraprogramar oportunament, quan durant molts anys la iniciativa havia passat desapercebuda. Per a contraprogramar-nos. Què els catalans fan Sant Jordi i amb molt d’èxit? Doncs convertim Sant Jordi en el “Día del Español” i quedem-nos-el. D’ací a quatre dies veureu com proposen de convertir els llibres i les roses en símbols, eterns, de l’espanyolitat.

Ho faran, sobretot si consentim que es continue descafeïnant la celebració de la manera com ho ha fet enguany l’Ajuntament de Barcelona. El consistori, cada dia més infame en tots els sentits, ha tingut la pensada de promoure Sant Jordi fent servir escriptors en espanyol i prou. I, a més, tots homes, ben mascles, com si les dones no servissen per a escriure. Especialment les catalanes. I per si la decisió no era prou gruixuda. Turisme de Barcelona, ho ha explicat a VilaWeb dient que “la campanya pretén difondre Sant Jordi al públic internacional i no al local”, amb la qual cosa ha assumit la versió més diglòssica de l’afer que es podia imaginar.  Ara que, per posar-ne un sol exemple, Mercè Rodoreda s’ha convertit en una escriptora de culte als Estats Units, ara resulta que l’ajuntament d’Ada Colau opina que el català és una llengua d’estar per casa i prou.

Cadascuna d’aquestes dues decisions és per si sola sorprenent –fa uns quants anys això simplement no hauria pogut passar. Però totes dues juntes, i emmarcades en el context ideològic de qui és qui les pren, és ben revelador. Perquè cal ser conscients que tot això no és ni casual ni innocent. El nacionalisme espanyol fa temps que ha activat una maniobra consistent a alterar el significat de la paraula “català” i el sentit de la catalanitat. I això, que ho va començar a fer la dreta més rònega, ara és el pa de cada dia de l’esquerra requeté.

Totes aquestes discussions absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de l’Albera com ho és el català. I imposant-la amb l’objectiu de malmenar una llengua, la catalana, que si deixa de tenir un sentit com a referent de la nació que la parla, queda desvalguda. Com passa amb totes les llengües, ep! O és que us penseu que l’espanyol, la llengua espanyola, no és reconsagradament nacionalista?

Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.

I negar-se a entendre això vol dir obligatòriament també negar-se a entendre que l’enderrocament de la nació, de la nació catalana, ara i ací implica l’enderrocament de qualsevol alternativa realista al règim postfranquista. Amb la qual cosa, per molta retòrica esquerrana que hi vulguen posar els seus defensors, al final resultarà que aquesta decisió només afavoreix i consolida els qui diuen que volen combatre. Perquè, tant si ho volen entendre com si no, juguen a favor seu.

 

PS. Parlant de llibres de Sant Jordi, ahir vaig tenir l’ocasió de parlar llargament amb Elena Vavilova, l’espia russa que durant vint-i-cinc anys va viure com a agent il·legal del KGB dins els Estats Units. Té una història fascinant, absolutament increïble, que he intentat de reflectir en aquesta entrevista que publiquem avui. Vavilova, que va inspirar la sèrie televisiva The Americans, ha escrit una novel·la basada en la seua vida que s’ha publicat ara en català amb el títol El secret de la clandestina. Ah!, i precisament se n’ha publicat la traducció catalana però resulta que encara no n’hi ha traducció a l’espanyol. Pobre Ajuntament de Barcelona. No sabrà com classificar-lo…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
teresa labourdette
teresa labourdette
21.04.2021  ·  22:07

Visca la Républica Catalana. Rés més a dir.

Josep Usó
Josep Usó
21.04.2021  ·  22:08

No hem d’oblidar que l’alcaldessa de Barcelona no té estudis, que se sàpiga. Més enllà del càrrec no té ofici ni benefici. Com molts altres com ella, són més perillosos per ignorants que per la seua mala fel. Que el nacionalisme espanyol és dels pitjors ja ho sabíem; i d’aquell presumpte independentisme que “no se n’adona”, pense que en realitat miren només per ells i amb molta immediatesa. No són independentistes. Cerquen un sou que no podrien aconseguir treballant de res. El secret de la clandestina, caldrà llegir-lo. I em permet recomanar-vos “El carrer era de terra”, la meua darrera novel·la.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
21.04.2021  ·  22:20

El gran problema de Catalunya és que els col.laboracionistes i els quintacolumnistes, que són molts i variats, no tenen por a ser vists com a tals pels catalans, que tot ens ho empassem amb el lliri a la mà, i, per contra, tene molta por a Madrid.
Miserables!

Núria Coma
Núria Coma
21.04.2021  ·  22:25

És dramàtica la situació de la nostra preciosa llengua.
La volen trepitjar, menysprear, esborrar. I cada vegada que un polític , toçudament autodefinits com a independentistes es dirigeixen en castellà a les xarxes els ajuden a fer-ho.
Cada vegada que qualsevol de nosaltres canviem de llengua perquè algú parla castellà, els ajudem a fer-ho.
Cada vegada que una administració de casa nostra fa com la impresentable de Colau, els ajuda a fer-ho.
Ha de ser la nostra principal lluita, la nostra principal prioritat; defensar la llengua catalana, cada dia, en cada acte quotidià, a cada ocasió de fer-nos sentir.
Certament sense llengua no hi ha nació.
Visquem en català cada minut del nostre dia!

Carles Serra
Carles Serra
21.04.2021  ·  22:29

Si Vicent, la vostra editorial d’ahir comentava la evolució del PSC al PSO€ de Catalunya, un partit amb molts tics de CS, ara com definiria el Comuns? si li sembla els podríem definir el partit llerruxista del segle actual; però li sorprèn després d’acceptar el vot d’un xenòfob i faixista Valls? ; I ara els d’ER i els revolucionaris de la CUP, annelant fer companys de govern; aquest és el nivell que hi ha de partits/polítics a la Catalunya colonitzada.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
21.04.2021  ·  22:31

Totalment d’acord amb l’editorial. Quan vaig llegir la notícia em va fer enfadar molt. Clar que un ajuntament que ha tingut el suport de Valls, què voleu esperar-ne? I la Sra Colau és A i B però sobretot a favor del que li pot donar més vots. Indignant.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
21.04.2021  ·  22:35

Uix. Sr. Partal entre el Gobierno más …. I el colauisme fragant estem ben servits!!!
Bon Sant Jordi a tothom!!! És el nostre patró i és un dia molt arrelat als llibres (La CULTURA) i les roses. Molt més que uns símbols que ni Ñ ni la Sra. Colau no ens podran pispar, per més que s’hi esforcin.

Bona nit!

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
21.04.2021  ·  22:38

Té raó J.M. Garrido: el nostre problema són els conformats, els quintacolumnistes, el botiflers que no estimen el país ni el nostre idioma. I hem de combatre’ls ridiculitzant-los, denunciant la seva malvada estupidesa el seu odi irracional amb noms i cognoms.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
21.04.2021  ·  22:59

Ens volen aniquilar i no podran. Visca Catalunya lliure!

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
21.04.2021  ·  23:04

PSOE PODEMOS EN COMÚ… La guerra dels tres anys encara segueix ben viva.

Jordi Parera
Jordi Parera
21.04.2021  ·  23:05

em sembla recordar que erc va votar a favor del pressupost de la frau colau.

Gregori Dolç
Gregori Dolç
21.04.2021  ·  23:06

Totalment d’acord amb el comentari de Núria Coma. Certament sense la nostra i cultura no som res.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
21.04.2021  ·  23:29

Totalment d’acord amb Nuria Coma.
La nostra llengua és la nostra nació.
I com diu en Jordi Cuixart: la cultura es l’arma contra qui ens vol anorrear, contra l’extrema dreta, contra la dreta castrant i contra l’esquerra-caviar desidealitzada i esmaperduda. Tots ultra-nacionalistes espanyols abans que res.
I també com diu Nuria Coma amb un sac de raó: o ens fem catalans militants, defensant la llengua a tot arreu i en tota situació, no canviant-la per res del món i vivint les 24 hores en català, o sinó, ja podem donar-la per morta.
El català depent de nosaltres, com diu la Carme Junyent en el seu llibre, que recomano ferventment.
I ara més que mai.

Alfons Tur
Alfons Tur
21.04.2021  ·  23:29

Totalmsnt d’acord amb l’editorial. Jo ni me n’havia assabentat d’això del dia de l’espanyol. D’altra banda, a més de la mala fe i la voluntat d’anihilar el català, els espanyols sempre es mouen per imitació i enveja. Sempre han volgut imitar França, quan, amb el cinema van descobrir els EUA han mirat de copiar-los també. Mai no se’n surten del tot, però hi ha un component de complex d’inferioritat molt notori que els fa buscar coses, idees, iniciatives dels altres (nosaltres sempre serem “uns altres” per ells) i fer-ne una versió canyí.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
21.04.2021  ·  23:32

Només des de la més absoluta incultura i ignorància es pot agafar com a excusa Cervantes per reforçar el nacionalisme espanyol. Però no saben que Cervantes era un critic molt dur de España i la seva cultura i estructura social? Tan rucs són? És increible. No saben que Pinochet va prohibir el Quixot a les escoles xilenes per “perillós”?? Encara no han entès la memorable lliçó que Laura Borras va donar en seu parlamentària a C’s, que un bon dia es van presentar cada diputat amb el seu Quixot per reivindicar la llengua “espanyola”, o sigui la llengua castellana? Borras els va comminar a que deixessin d’exhibir el llibre del Quixot i a que el llegissin!! I que així aprendrien molt…

Segueixen sense entendre res; i aquest és un camí directe al desastre i el fracàs.

PS. Felicitats Partal!! Genial això de l’esquerra “requeté”!

Victor Serra
Victor Serra
21.04.2021  ·  23:36

El ministre de cultura espanyol en realitat és un incult i cutre nacionalista espanyol. I els de l’Ajuntament de Barcelona no se’ls acudeix cap escriptor català simplement perquè no n’ha llegit cap. I d’espanyols només han llegit els best sellers.

Josep Jallé
Josep Jallé
21.04.2021  ·  23:38

He llegit l’editorial i segueixo … sorprès. Costa de creure tanta maldat en aquest món on el més preuat és la llibertat de ser el que hom vulgui, amb qui vulgui i sense renunciar a res del que la vida li ha ensenyat. No se que dir-vos, benvolgudes i benvolguts. Ho segueixo trobant increïble. Hem pessigo i no sento res … bona nit.

Josep Gualló
Josep Gualló
21.04.2021  ·  23:41

ELS REFORMISTES SON ESPANYOLISTES. AIXÒ ÉS UNA COSA QUE TU I JO SABEM I QUE SOVINT OBLIDEM.

ERC no vol la independencia i si perqué no arrivi mai, necesita ajudar a l’amiga de Valls, la superalcaldesa Colau a fer desapareixer la llengua catalana, ho farà sense dubtar.

Ja s’encarregarà el gran orador Rufiaán de demostrar de manera fafaen que el dia de Sant Jordi ha sigut el dia “Del Espanyol” des de abans dels Reis Catòlics.

En el Califat de Còrdova es feia festa grosa tots vestits de faralaes i ballant sevillanes.

Voldria veure el “síncope” que tindrà la Colau quan sapiga que una impresetable escriptora americana a permès que traduexin els seus llibres al català i no al castellà. Em fa una pena pobra dona.!

Jaume Cirera
Jaume Cirera
21.04.2021  ·  23:45

Estratègia de comuns i socialistes per anorrear la nostra llengua i, en conseqüència la nostra cultura i identitat. Ni en Franco va poder fer-ho.
En època de “democràcia”, l’estat espanyol ha intentat fer a

Josep Parareda
Josep Parareda
21.04.2021  ·  23:54

Imaginem-nos que de la literatura quebequesa o de dialecte francès del Quebec els canadencs en diguessin literatura canadenca; els quebequesos traurien foc pels queixals. La literatura canadenca és la que s’escriu en anglès. I si hom escriu en anglès al Quebec llavors és literatura anglesa, no pas quebequesa/francesa. Són figues d’un altre paner.
La literatura algueresa/catalana és pot anomenar literatura sarda, o italiana? Oi que no?; Car a més a més hi hauria un embolic de ca l’ample alhora de saber quina es quina. És literatura catalana feta a Sardenya, no pas literatura sarda.
Literatura catalana és la que es fa en català, i prou. Si ens tinguessin un mínim respecte dirien literatura espanyola feta a Catalunya.

Si la batllessa només promou la literatura espanyola, la seva, ja s’ho farà. Només li manca canviar el nom de Sant Jordi (com feia en “Cosí de la Ribera” als feliços anys 20), i substituir-lo per San Jorge. Ja haurà reblat el clau. Els catalans celebrarem Sant Jordi.

Gerber van
Gerber van
22.04.2021  ·  00:01

Què més ha de passar avans els polítics, els que diuen que són independentistes, entendran que tenim un conflicte polític d’una nació contre una altra on és juga la existencia de Catalunya i faran un acord per a governar per a salvar-lo?

Antoni López
Antoni López
22.04.2021  ·  00:26

Alerta!,Es la darrera cosa que hem de perdrer

Jaume Jose
Jaume Jose
22.04.2021  ·  01:00

Bona nit, Vicent,
Dieu: “Ho faran, sobretot si consentim que es continue descafeïnant la celebració []”.
Són molts anys (segles) que els catalans hem hagut de triar entre consentir de perdre un llençol a cada bugada o perdre’ls tots a la primera. Així que us reconec tota la raó.
A més, permeteu-me que posa uns exemples més d’aquest intent que “se noten los effectos sin que se noten los cuydados” (cita aproximada):
Els colors de la “rojagualda” són dues barres vermelles de l’escut d’armes del comte de Barcelona (que amb la mort del comte Joan passà al seu fill que ara anomenen Juan Carlos I).
La Corona d’Aragó no rebé mai aquest nom fins el 1738 (22 anys després del Decret de Nova Planta) quan l’arxiver de l’Arxiu reial de Barcelona passa a anomenar-lo Arxiu de la Corona d’Aragó.
El Tractat del Pirineus (1659) era inicialment secret.
El jurament de Felip de Borbó (1r Borbó) fou fet sobre un compendi (recol·lecció) legislatiu fet pel notari Lluys de Peguera que no incloïa el Tractat dels Pirineus, que no ha estat mai ratificat a Corts, i també una llista de tots els municipis (en aquell temps dits universitats) que incloïen Perpinyà (la Fidelíssima) i els altres municipis (comuns) dels actuals Pirineus Orientals.
L’actual Reino de España està molt gelós d’aplicar l’art. 145.1 CE78 (prohibició de la federació de comunitats autònomes) per evitat que l’antiga federació de reialmes del comte de Barcelona torni a tenir cap pes.
Per més pes tinguin aquests exemples sospito que aquesta bel·licositat ve de lluny. Els mateixos dos bàndols de visigots que es barallaven prèviament a la ocupació àrab es refugiaren en territoris diferents. Catalunya prové dels decendents dels visigots hispanii que es refugiaren a Narbona (on sospito que també hi havia alans) i estaven més en contacte amb visigots centreeuropeus (potser per això no s’enteneien gaire amb els visigots que es refugiaren a la costa cantabrica on hi havia més influència d’altres pobles dels mars del nord).
La Catalunya d’avui ha tingut (o patit) diverses “neteges” de violents, sigui per exterminació o per exili (molts alts funcionaris a Viena el 1725 eren catalans i algun dia he de mirar la guerra prèvia al 1r repartiment de Polònia), o que passà amb el Angelets de la terra, o amb els desidents després de la guerra de 1936 al 1939: un procés selectiu on només sobrevien els més pacifics i no-violents.
Coratge!

Jordi Nogués
Jordi Nogués
22.04.2021  ·  01:27

Si no espavilem i molt especialment els ciutadans de Barcelona, l’alcaldessa, ignorant i manipuladora, acabarà convertint Barcelona en el que diu l’altra ilustre política de Madrid. la Isabel Ayuso, Barcelona es Espanya dentro de Catalunya-
Un xic de decència, per favor!!

Jordi Nadal
Jordi Nadal
22.04.2021  ·  02:39

Fastigós i repugnant.

Oriol Roig
Oriol Roig
22.04.2021  ·  04:35

D’acord amb la viquipèdia, en Cervantes va morir un 22 d’abril, no un 23. Qui sí que va morir el 23 va ser en Shakespeare. En tot cas hauria de ser el dia de l’anglès. Què volen aquesta gent, rescriure la llegenda i que guanyi el drac?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
22.04.2021  ·  05:46

Totalment d´acord, dissolució de tot el que representa la cultura catalana. Però tenim el que ens mereixem. Tenim 700.000 persones “enganyades”amb els polítics i que no van votar (independència) el 14-F-us imagineu un Parlament amb 90 diputats sobiranistes? Tenim uns dirigents que fa mooolts anys se´ls demana que Sant Jordi sigui festa nacional.Però tenim una infinita persistència.

Joan López
Joan López
22.04.2021  ·  05:58

Bè l’unionisme o copia tot,en aquest cas li sortirà un ñap i això ho tenim a la mà per fer que sigui un “gran ñap”,regalem llibres en català,regalem rosas de Sant jordi,aquet any mes que mai I anem al teatre en català,collons tenim que defendre el mes important que tenim.
Vinga somi pasen l’atac I res de “ploramicas”ja saben de sobras qui hi ha l’altre cantò.
Visca Catalunya lliure I Visca Sant Jordi

Jordi Gavaldà
Jordi Gavaldà
22.04.2021  ·  06:39

No hi ha res més semblant a una espanyola de dretes, que una espanyola d’esquerres! (Ada Colau, Jésica Albiach, Eva Granados……). El que hem de tenir clar és que no podrem ser catalans si no som lliures!

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
22.04.2021  ·  06:39

Trec foc pels queixals! Ara bé, sorprendre’m, no gaire. Fa dècades que visc al Canadà, on ensenyo a la universitat, i n’he vist massa de barrabassades d’aquesta mena per part d’Espanya, és a dir de l’ambaixada. Aquesta gent està ficada a les universitats d’aquí i no us podeu imaginar tot el que fa per amagar, per exemple, les classes de català, per anihilar-les; i els diners que van a la universitat per tal de fer quedar bé Espanya, i… no acabaria mai. Jo mateixa he hagut de patir tota mena d’atacs, i aquí estic sola, no tinc d’altra gent fent-me costat. Fa anys que volen fer empassar tot això del dia de l’espanyol i Cervantes al Canadà –a vosaltres us ve de nou, tot i que me n’he fet un tip de parlar-ne a la xarxa, però aquí fa molts anys que dura. Podria escriure uns quants llibres amb tot el que he vist i aguantat.
Estic furiosa amb tot això de Sant Jordi. Molt furiosa!

Quim Paredes
Quim Paredes
22.04.2021  ·  06:52

El català ha resistit moltes adversitats durant segles. Sembla que la força principal va ser l’oralitat, i no hi havia manera d’aturar la supervivència d’aquesta llengua si la gent s’entossudia a parlar-la … (sí, això ho he escrit en passat). Ara, però, sembla que l’oralitat es perd. Ja no escoltem els avis, que són els únics que podrien mantenir la dignitat del català. Tenim en contra els veïns, les xarxes socials, la tecnologia … La situació és més greu que mai. Segurament un Sant Jordi català no ens salvarà, però un de castellà potser si que ens dóna el cop de gràcia.

Josep Vilà
Josep Vilà
22.04.2021  ·  07:18

Bon article Vicent. De nou em sulfures.
Fins que no entenguem que hem de tractar el castellà com una llengua forastera, amb el respecte que es tracta als forasters, no ens en sortirem. I n’hi hs molts de forasters a ca nostra.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
22.04.2021  ·  07:39

Mira que són anticatalans aquests del PP….ai, calla! que qui mana a Espanya és el govern més progressista de la història i a Barcelona l’Ajuntament és de l’esquerra més esquerra de les esquerres mundials!
Friso per veure què en diran alguns indepes que fa anys que volen colar-nos que el castellà és tan català com el català i coses així per a ampliar la base (tot i que ja sabem que si en lloc de fer arribar els teus principis a més gent el que fas és rebaixar els teus principis per a tenir més gent el que estàs fent no és lluitar pels teus principis sinó simplement pel poder) i que tot això de la llengua i la nació és cosa identitària (com si tenir identitat fos una cosa dolenta, bé en realitat segons ells tothom en pot tenir menys els catalans que hem de ser un melting pot sense ànima) i d’extrema dreta (tot el que no segueixi la seva ortodòxia és extrema dreta)

Oriol Ribera
Oriol Ribera
22.04.2021  ·  07:53

Independencia ja

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
22.04.2021  ·  07:55

Benvolgut Sant Jordi que la teva Espasa ben esmolada talli tanta maldat, ignomínia i ignorància. Si el català trontolla no culpem “els altres”, som nosaltres qui hem de vetllar per la seva salut. No hem de deixar que quatre rucs ens assenyalin la ruta. I en quan als espanyols no es d’estranyar que ens copiïn car la imaginació no és el seu fort. Bon dia i hora. ☮️

Santi Miret
Santi Miret
22.04.2021  ·  07:59

Darrere de tot això hi ha la voluntat malaltissa d’anihilació de la llengua i la cultura catalanes i l’assimilació definitiva de Catalunya a la causa espanyola. L’assimilació només té sentit i possibilitats d’èxit quan significa alhora el pas a un nivell superior i modèlic de civilització. En teoria, això. Perquè el problema som nosaltres, que els ho posem tot tan fàcil que no caldrà cap empenta davant l’abisme, sinó que farem el pas endavant nosaltres. De fet, ja fa quatre anys que ho estem fent, això.

Albert Miret
Albert Miret
22.04.2021  ·  08:06

Cap problema. Proposo el dia de “San Isidro” com a dia de celebració catalana de la còmica destrossa de l’armada invencible, i el dia de la hispanidad com la celebració de la pèrdua de totes les colònies menys una. A burros no els guanya ni un ase amb carnet.

Àngela Busquet
Àngela Busquet
22.04.2021  ·  08:24

Un ridícul més d’Espanya i ara s’hi afegeix la col·laboracionista Comuna.
El 23 d’abril és, des de 1995, el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor declarat per la UNESCO. Poden fer el dia de l’espanyol o del que el roti, allà ells. Que la Colau s’hi afegeixi és una mostra més de la por que tenen al 52%. A poc a poc es mostren tal com són, fora ambigüitats, tota la carn a la graella. Com els jutges espanyols i tots els partits espanyolistes de dretes i d’esquerres. Les Comunes, un més. Tots units contra la independència de Catalunya.
I ERC i la CUP marejant la perdiu, Quina pena.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.04.2021  ·  08:30

TALLAR L’ARBRE DE LES ROSES

Identitat-llengua-nació. Ens volen tallar l’arbre de la vida… manllevant i silenciant la nostra cultura a compte del castellà supremacista. Insensats!

Nació contra nació.

PS. Shaudin Melgar 06:39: Ànims pel que estàs fent al Canada en defensa de la llengua. Entenc la impotència que se sent estant aïllada. El meu escalf.

Lluis Piqué
Lluis Piqué
22.04.2021  ·  08:38

Visca la nostra Terra i la nostra llengua!!!!!

Berta Carulla
Berta Carulla
22.04.2021  ·  08:44

Lapobra Colau és una rencorosa venjativa. Com té poder té la capacitat de fer mal. Amb poder, però, no n’hi ha prou, cal tenir també l’autoritat. Pobre això mai no ho tindrà, ni aquí ni a les espanyes franquistes. I com més va, menys..i menys.. fins que se l’engulli el camió d’escombraries de la Història.. TIC, TAC, TIC, TAC

Jordi Torres
Jordi Torres
22.04.2021  ·  08:50

Des del seu ‘hablo en español, que así nos entendemos todos’ (cito de memòria), la nostra estupendíssima batllessa Colau només fa que augmentar la seva toxicitat envers la cultura catalana, potser més per ignorància que mala fe, com bé diu en Josep Usó, però tant hi fa, el resultat és el mateix. Si a Barcelona tinguessim un batlle de Vox l’erosió de la llengua catalana des de les institucions municipals potser no seria tan eficaç. El català ha suportat episodis negres, negríssims, a la seva història, i ha sobreviscut perquè l’adversari anava de cara i la llengua i els seus parlants s’han defensat com han fet sempre, practicant la llengua dins de totes les intimitats possibles, amb esperit militant i resiliència. Però això d’ara, aquesta frivolitat adolescent dels ‘holis’ i les selfies, això de voler convertir el català en una nosa si un vol ser un progre ‘xupiguai’ com la nostra Ada, podria ser fins i tot més eficaç que un decret de nova planta si s’arriba a consolidar entre el jovent.

josep soler
josep soler
22.04.2021  ·  09:03

I amb aquesta gent volem “eixamplar la base” i fer la “via àmplia”?

Si la meitat dels independentistes el 14F vam votar als falsos independentistes, ara tenim el que ens mereixem.

Hem queda un bri d’esperança de que si queda un partit independentista de veritat, no faci govern amb la “cinquena columna” i no faci president a un petit burguès cínic, incompetent i unionista “de facto”.

ENCARA NINGÚ M’HA DONAT UN MOTIU OBJECTIU DEL PERQUÈ CAL FER GOVERN:
La Generalitat és una minsa gestoria regional que no té cap poder executiu perquè el Parlament no té poder legislatiu. Els tècnics professionals de cada departament, poden fer rodar molt millor la maquinària dels serveis públics sense polítics professionals que només tenen experiència de ratolí de partit (mireu currículum professionals dels d’ERC, zero experiència), els posin pals a les rodes.

La meitat d’independentistes no tenim la culpa de que l’altra meitat es cregui els opinadors professionals de TV3

No vaig votar a Junts perquè facin a un botifler President de la Generalitat

Jordi Padullés
Jordi Padullés
22.04.2021  ·  09:19

No se si m’he perdut alguna cosa, però jo no he vist enlloc que els partits suposadament independentistes del consistori barceloní, hagin dit ni piu per aquest menyspreu de la Diada de Sant Jordi per part de l’ajuntament

Josep Almar
Josep Almar
22.04.2021  ·  09:21

L’espanyol no existeix. En tot cas, existeix el castellà, originari de Castella. De la mateixa manera que mai existira una nació espanyola. Ibèria es una unió forçada de nacions, forjada a sang i fetge que mai acaba de ser un tot harmònic. Es la permanent imposició del mes fort. Conquereixen però mai convencen.

Pere Grau
Pere Grau
22.04.2021  ·  09:24

De la Sra. Anna Babau no em sorprèn res. Però potser ja seria hora que els dirigents d’ERC tinguessin clar que la seva idea de la via ampla és (parlant clar) una farsa si l’apliquen al partit dels comuns que actua massa sovint en clau espanyolista. Altra cosa és, és clar, intentar captar aquells dels seus electors que siguin independentistes o almenys siguin capaços de copsar les conseqüències per tots de seguir sota la fèrula de la caverna espanyola. Però això no ho aconseguiran mai amb bones paraules ni mantenint les picabaralles amb Junts. Arribar (per difícil que sembli) a una bona entesa de plan d’actuació amb Junts (i si es pot amb la CUP), seguir-lo amb lleialtat per part de tots i fer una decidida pinya contra l’arbitrarietat espanyola és l’únic camí d’eixamplar la base. Pensant però sempre que ni que s’aconseguís arribar a un 80 % a Madrid els hi importaria un rave sec.

Joan Anton Mencos
Joan Anton Mencos
22.04.2021  ·  09:24

Ambdues decisions, la de BCN i la dels progres de Gobierno, tenen la mateixa finalitat com bé dius a l’editorial. Ambdós centres de poder els constitueixen els mateixos actors y jo tinc claríssim que no hi ha improvització en aquestes campanyes d’anihilació del català. Han estat perfectament preparades i si cronitzades.

Josep Salart
Josep Salart
22.04.2021  ·  09:33

El conseller d’Ensenyament, JOSEP BARGALLÓ, ha defensat que es pugui donar més castellà en entorns catalanoparlants i més català en entorns castellanoparlants. “El que fem és adequar la didàctica de les llengües a la realitat sociolingüística actual dels nostres centres”, ha argumentat, i ha remarcat que l’objectiu és aconseguir que tots els alumnes siguin “altament competents” en català i castellà.

Dit això, el comentari d’en J.Miquel Garrido es millor que l’editorial
Dit això, el comentari d’en Josep soler ens recorda més coses.
Dit això, no vull quedar orfe dels comentaris d’en Carles Viñals ni d’en Jaume Vall.
Dit això, mira que s’ho passen be els españols amb nosaltres..
Dit això, en Jordi no m’ha agradat mai gaire perquè es un Sant i mata animals.
Dit això, tallar una flor és un crim.
Dit això, no vull dir res més.
Us estimo.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.04.2021  ·  09:45

Genial, Vicent. Però…. una veu en el desert. Sobretot, ací al País Valencià on ja ens tenen guanyats i la mida presa. Les teues reflexions de cada dia mereixen ser propagades per tot arreu dels PPCC per tal d’assolir la consciència del que som i Espanya ens fa. I també aquells polítics nostres que tenen la gosadia de congratularse’n nedant i guardant la roba entre dos aigües, fent primar el seu estatus quo de (des)prestigi personal, o polític-partidista, per damunt del país al que diuen servir. Per què no planten cara ja d’una vegada? Però tots junts. CONSCIENTS, que només la INDEPENDÈNCIA és la que pot propiciar solucions als NOSTRES problemes.

ramon Feixas
ramon Feixas
22.04.2021  ·  09:49

Ens roben el Sant.
Ens roben el drac
Ens roben el llibre
i ens roben la rosa.

Ei! els molt pedants,
per teca d’almanac
per a robar el riure,
ho duen a sa glossa.

Tot robant l’encant,
fan seu aquest sac.
fent-se els escriuen
al cau de vers i prosa.

Inés Tell
Inés Tell
22.04.2021  ·  09:56

El Spanglish és ben viu a l’altra banda del Atlàntic, si algú en diu español o castellà allà ells.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
22.04.2021  ·  10:15

El GENOCIDI del Poble Català és ben viu i el patim cada dia.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
22.04.2021  ·  10:34

ESTEM TAN ADORMITS QUE FA FEDERAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Felicito a tantes persones que treballen per despertar i entendre que s’ha acabat això de …A MI QUE M’HO FACIN.
Gràcies Vicent, et sé necessari… ens colen gols per totes bandes…el nostre pensar està ben contaminat.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
22.04.2021  ·  10:41

San Quirico de Besora, San Cucufate, San Quirico Safaja, San Fausto de Capcentellas, Tarrasa, Moncada (sense t), … i podríem seguir. El franquisme tenia molt clar que anorreant la llengua aniquilaria la nació. De fet tot això comença amb el Decret de Nova Planta publicat al gener de 1716 per Felip V. El nou sistema polític es basava en la centralització i la militarització de l’administració; era de matriu castellana i menystenia els altres ordenaments jurídics i polítics. La retallada de sobirania al Principat Catalunya ja tenia un precedent, i és que el decret havia entrat en vigor a València el 1707; a Aragó, el 1711, i, a Mallorca, el 1715. Després de 305 anys continua la mateixa lluita i la mateixa repressió bàsicament a la llengua. Si poguéssim plasmar-ho en una gràfica veuríem, en el decurs de la història, diferents brots -com si fóssim en una pandèmia- però sempre molt per sobre del valor cero, que seria la no repressió o la normalitat. Ningú que pugui veure aquesta gràfica històrica pot entendre la ingenuïtat, també històrica, dels catalans. Ingenuïtat amb l’estat espanyol i perseverança amb la llengua, la cultura i la nació. Ingenuïtat i perseverança són dos vectors oposats, que es neutralitzen i no deixen que es mori ni que es consolidi la nació. Tanmateix veiem en els darrers temps -o això sembla- que la perseverança va perdent força i la nació va calant de proa, talment com un titànic que a partir de cert calat les hores són comptades. Sempre m’he preguntat perquè Castella ha volgut assimilar Catalunya, i, encara més, perquè Castella vol ara mateix assimilar Catalunya. No en sé la raó profunda i com que tinc la necessitat de respondre-ho crec que és perquè Catalunya qüestiona Espanya, o dit d’una altre manera, sense Catalunya l’invent d’Espanya no existeix, desapareix com si fos un encanteri de Hogwarts i amb ell -imagineu-ho- els Ortega, Koplowitz, del Pino, Calvo Sotelo, Villar Mir, Roig, Cortina i una llarga llista de mags dolents amb el capità manaia Borbó al capdavant.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
22.04.2021  ·  11:00

Entre tots els comentaris heu fet una fotografia perfecta de la situació. Res a afegir.
Sí, senyor Partal, volen enderrocar la llengua per enderrocar la nació. Encara que “alguns independentistas” (els hi possem nom?) no ho entenguin o no vulguin entendre-ho, la realitat és aquesta. Nació contra nació. Fins que no ho tinguem tant clar com ells, no ens en sortirem.
És cert que hem patit daltabaixos en el temps i els hem superat, però penso que en el món digital que vivim, el món dels nostres joves, la situació és pitjor que mai.
La llengua és l’arma més potent en aquesta “guerra” de tres segles que portem. La nostra i la seva. La força de la nostra rau en nosaltres, fem-la servir sempre, arreu i amb (o contra) tothom. Les nostres institucions (i ara en mans dels “qui no ho entenen”) no tenen cap capacitat de fer res, Omnium CULTURAL sembla perdut en un altre cosa, però nosaltres sí. Parlar català sempre, amb naturalitat o amb hostilitat, tant fa, els colons espanyols ho percebran sempre amb hostilitat. Qué hem de fer? Canviar de llengua per no ofendre? El problema més greu, no em cansaré de repetir, no és el que vingui de fora, el tenim convivint entre nosaltres.
Jo demanaría al director, gran coneixedor de molts moviments d’alliberament nacional arreu del mon, quin percentatge de població hostil patíen dins el propi territori?

jordi Rovira
jordi Rovira
22.04.2021  ·  11:07

No ho sé pas, però jo penso que la nostre nació va més enllà de la nostra llengua. Un país que fa tants anys que viu a la defensiva, acostumat a una resiliència que ens qualifica arreu del món, té el seu dispositiu nacional més diversificat del que volem reconèixer. Això no vol pas negar el paper de la llengua com un element central i vertebrador de la nostra identitat, i sí vol dir que cal cuidar-la molt, mentrestant cuidem no ensenyar cap feblesa.
Un altra cosa és pensar només en clau hispànica. Que el dia de Sant Jordi sigui proposat i imposat com “a dia del español” és d’una subtilitat que hem de vigilar. En tot cas, ve a reconèixer l’èxit del Sant Jordi català, i anant bé, l’imaginable fracàs del dia de l’espanyol a la resta d’Espanya.
Veurem doncs què passa a Catalunya, i com mouen l’invent en qüestió els espanyolistes recalcitrants que tenim per aquí. I és això el que ens ha d’importar.
Per tant, ben assenyalat l’artefacte en una editorial que aixeca una llebre ben amagada entre la pandèmica que patim.

Joan Royo
Joan Royo
22.04.2021  ·  11:16

I alguns miserables donen un termini de dos anys a veure si Espanya es digna donar-nos la gràcia d’un referendum acordat. Ho sent però no puc guardar-me el nom: botiflers.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.04.2021  ·  11:25

El seu propòsit és fer desaparèixer la nostra Nació i la nostra llengua.

Ho hem dit repetidament:
DES DEL 1714 HO TENEN MOLT BEN DECIDIT.
I ara ho poden aconseguir fàcilment tal i com actuen els partits ‘de Catalunya’.

Comuns i ERC és una simbiosi perfecta per al regne genocida d’Espanya/Castella.

Cap novetat. Fan el seu fet i nosaltres només rondinem repetitivament sense malícia. ¿Sense cap convicció de victòria?

No cal que ens preocupem perquè Espanya ja està pendent avall com un tren sense frens.
No tenen ni constitució. Catalunya Si que en té una: la de veure com aixamplem la base rondinaire i impotent.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
22.04.2021  ·  11:43

Benvolgut Vicenç, estic vinculat a Òmnium, a l’ANC, a la Plataforma per la Llengua, a Junts, tinc 74 diputats que diuen que son independentistes i unes Conselleries de Cultura i d’Ensenyament (en funcions, es clar)… i haig d’assabentar-me del que passa, del què es cou al nostre entorn contra Catalunya, llegint un diari digital?. Això és el que em desespera. L’estat ens te el genoll al coll i cada dia pitja una mica més, fins que ens tingui ben ofegats, però no estem a Minesota i aquí ningú no piula.
Quan ens haguem posat d’acord en si fem un govern de coalició o no i quantes conselleries i Directors generals corresponen a cadascú, no sigui cas que el resultat no tingui prou “visió d’esquerres”, aleshores, ja estarem en condicions de demanar hora a Madrid i fer una reunió de diàleg que ens ho arreglarà tot. Quina colla!

JOAN RENDÉ
JOAN RENDÉ
22.04.2021  ·  11:58

Que l’ajuntament actual de Barcelona és un cau de llimacs i sangoneres ja fa molt de temps que es manifesta. El poder municipal és avui en mans de vius oportunistes disfressats d’esquerra que viuen de col·laborar amb els poders de la dreta. En els conflictes colonials, la col·laboració d’agents indígenes sempre ha estat d’un rendiment òptim. Ara els ciutadans de Barcelona hem caigut sota la pota sense escrúpulos d’aquests agents. Aquests no tenen ètica, ni pàtria, ni tradició, ni llengua pròpia; només tenen butxaca i ambició de poder, i això els permet de vendre’s sa mare, si els convé. Són el que tu en dius “l’esquerra requeté”. Viuen també del nostre silenci i de la nostra timidesa; no hem de callar!

Joaquim Piqueras
Joaquim Piqueras
22.04.2021  ·  12:14

Com a sanitari que treballa en pediatria, em trobo – a diari – amb nens de 8-11 anys, nascuts aquí, escolaritzats aquí, amb immersió lingüística oficial aquí, que són incapaços de mantenir una conversació banal sobre quins menjars els agraden més en català (ho fem per estimular el moviment digestiu, i funciona).
L’immersió ara no funciona.
No era així fa 20 anys. Els immigrants són monolingües ben castellà, i fa 20 anys no era així.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
22.04.2021  ·  12:21

La Colau i els seus sequaços estan ben tocats del bolet. No puc pensar que sigui dolenteria, només, hi ha d’haver alguna altra cosa que no els funcioni a la barretina. Les bases hi són: ignorància, però a més hi ha d’haver debilitat mental, neurones que no funcionen… i aquest és el nostre ajuntament!

Núria Bau
Núria Bau
22.04.2021  ·  12:40

Els catalans ja tenim l estomac regirat , només veig solució anan novanent a eleccions i q tothom pugui posicionarse ara q sabem qui és qui .Bona diada d Sant Jordi .

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.04.2021  ·  12:44

Malgrat la ignorancia de la Sra Colau el nacionalisme espanyol mai ha pait que nosaltres tenim un idioma propi, una cultura nostra, una part és ignorancia i l´altre part és mala fe. Si perdem el nostre idioma ho perdem tot ja que entenc que és un dels principals motors de la nostra identitat

enric llopis
enric llopis
22.04.2021  ·  12:45

Però encara hi ha algú que el sorpren? Jo tampoc vull un petit botifler com a president de la Generalitat

Angels Linares
Angels Linares
22.04.2021  ·  12:51

Doncs bé, jo només compro llibres en català i de sempre.
L’Ajuntament de Barcelona s’ha venut a “las fuerzas regulares”.
El dolor és la quantitat de gent de fora que viu a Catalunya i que ens ha convertit en una gran minoria i que els va bé aquest ofeg.
L’Ajuntament ens colla a impostos, ha deixat la ciutat com un gran caos, ha gentrificat però l’han votat els “chachi-pirulis”.
Com diu algú en un comentari, de la Conselleria de Cultura no s’han fet evidents les queixes i maniobres clares perquè Sant Jordi segueixi sent plenament en la llengua catalana.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.04.2021  ·  13:12

Llegeixo els comentaris i veig molta indignació (i tant!), però cap proposta per fer-los entendre que s’ha acabat el bròquil amb la punyeta de l’espanyol.

Per exemple, boicot a totes les parades on hi pot haver un autor de llengua castellana (però malhauradament, hi haurà cua)
Comprar només llibres en català (no només demà, si no tot l’any)
Parlar sempre en català (no només demà, si no tot l’any)
Un tortosa d’indiferència a l’alcaldessa i a tota la junta de Barcelona.

Ficar dins el cap dels cupaires i dels esquerra-republicans que això de considerar amics els comuns, nomès perqué son d’esquerres (sic!), serà la seva (no la nostra) derrota i perdició. I que s’ha acabat el bròquil també per a ells.
Com? Fàcil! primer, advertint-los de paraula. Després, no votar-los mai més.

Que ja n’estic farta de la murga dels ER i les CUP. Molt farta!
Ostima! no es pas tant dificil d’entendre que la independencia i el català van primer de tot…. o potser son curtets de mena.

Montserrat Pla
Montserrat Pla
22.04.2021  ·  13:14

Ha ha ha pobre ajuntament. Tens raó Vicent l’escriptora russa només en versiœ catalana. Cada vegada n’estic més farta de l’espanyolisme de la Sra. Colau, com alcaldessa i representant de Barcelona. I de l’espanyolisme tant excloent i unionista

Jaume Riu
Jaume Riu
22.04.2021  ·  13:49

Des de fa deu anys vivim en temps de guerra.
A Catalunya volíem passar d’una legalitat a una altra legalitat en termes democràtics, i com tota resposta ens van declarar la guerra. Això és una guerra i no una altra cosa, de manera que no perdem de vista quin sentit té de cada acció empresa des de l’altre bàndol.
He llegit l’editorial i tots els comentaris indignats que, en general, van a parar a titllar d’incompetents els que prenen decisions des del govern d’Espanya o des de l’ajuntament de Barcelona.
Ja m’agradaria que es prenguin decisions tan polèmiques com fer coincidir el Dia del Español amb St. Jordi, o muntar rutes turístiques de literatura a Barcelona sense comptar amb cap escriptor en llengua catalana, ni amb cap dona escriptora, només perquè els responsables no són prou professionals i no en saben més…
Malauradament, quan hi ha una guerra declarada, qui decideix emprendre aquestes accions no ho fa per incompetència, ho fa per malícia.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
22.04.2021  ·  13:51

El perill per a la nació catalana no és pas VOX, ni el PP, ni Ciudadanos. Aquests tres van de cara, no amaguen res, se’ls veu venir d’una hora lluny i tothom sap que ens voldrien fer desaparèixer com a poble.

La veritable amenaça és el PSC (PSOE), En Comú Podem (Podemos) i qualsevol altre partit que parli d’esquerres i dretes, de dues llengües, de lluites compartides, de sentir-se més català que espanyol o viceversa, etc.. Qualsevol que jugui amb aquestes ambigüitats entrant en el joc dels espanyols o que els hi doni alguna mena de suport.

La idea que Espanya és reformable o que allà hi trobarem aliances amb espanyols bons que ens ajudaran, com volen fer-nos creure constantment alguns d’aquí, és una trampa mortal. Els governs més progressistes de la història són sempre els pitjors per a la nostra causa perquè ens narcotitzen i paralitzen.

Els rivals a combatre i a desemmascarar permanentment són els de casa. El perill rau en que no semblen tan dolents com el PP i companyia, per tant poden atraure fàcilment a moltíssima més gent. Ara bé, en el fons són tan espanyols com aquells i ho demostren amb fets a la mínima oportunitat que tenen.

Aquí no hi ha mitges tintes, o avancem o retrocedim, o guanyem nosaltres o guanyen ells. O passem a l’acció o ens conformem amb seguir expressant lo dolents que són els espanyols, consolant-nos, això sí, amb el suposat ridícul que van fent pel món.

“Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas , de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.”

José Rodrigo Villalpando, Instrucción Secreta del fiscal del Consejo de Castilla, 29 de gener de 1716.

Daniel Mir
Daniel Mir
22.04.2021  ·  14:07

L’altra vegada que els espanyols van cantar el “A Por Ellos” els va petar als morros. Sembla ser que ara hi volen tornar…

Com aconsella Tzun Tzu al “Art de la Guerra” si l’enemic s’equivoca, no el distreguis.

En quant al “Dia del Español”, ja ens va aconsellar Jesus de Natzaret, fa dos mil anys: Deixeu que els morts enterrin als seus morts,,,

Rosa Gispert
Rosa Gispert
22.04.2021  ·  14:51

Aquesta part de l’independentisme que renega del català, és d’ER concretament, encara que el Partal no ho digui, amb els Rufians d’exemple, i resulta que tenen el departament d’ensenyament que no fa res per què és compleixi la immersió i aprova lleis espanyoles contra el català. Qui no vegi clar que sel’s ha de lligar curt com vol fer junts, deu ser per que n’és còmplice.

David Mascarella
David Mascarella
22.04.2021  ·  15:07

Vicent, amb tot el respecte, crec que és cert que hem de dir prou de bajanades tots plegats, tal com diu, i aquí des de vostè a l’ultim hi entrem tots oi? és el que sento quan llegeixo el segúent:
‘Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.’
No sé com pot dir això que hem mamat centenars d’anys. Ara ho descobreix??? O és que ho aprofita per insultar una part de l’independentisme? Una part… vostè s’atreveix a assenyalar en abstracte a gent en el més profund dient que es nega a reconèixer una cosa tan elemental ? amb el què hem sofert s’atreveix a dir això^?
Aquí no val l’ambivalència amb una insinuació que ningú d’ERC de Junts o de la CUP l’hi pot comprar, o potser he de pensar qui és que busca reconeixement? fomentant la divisió, cosa que com va dir fa poc ens fa mal a tots? Una part de l’independentisme?

Roser Caminals
Roser Caminals
22.04.2021  ·  15:57

Un article valent, Vicent, i imprescindible.
La nació catalana pot anar més enllà de la llengua, però sense llengua no hi ha nació. Els unionistes ho saben i faran tots els possibles per esborrar-la del mapa. Que ningú ho dubti.
Una resposta de boicots individuals no tindrà impacte. El que cal és una mobilització massiva del sector cultural. Sense català no hi haurà catalans. Tots serem espanyols, catalanes d’una regió anomenada Cataluña.

Belén Solé
Belén Solé
22.04.2021  ·  16:31

Jo ja fa temps que faig objecció de consciència de castellà.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
22.04.2021  ·  17:52

Les llengües no moren Son substituïdes per una altra de més forta
la part castellana de Catalunya ens fa xantatge permanent
la immersió a les escoles és mentida
Sense la llengua no som catalans, som espanyols
La Generalitat no em defensa (mira cap a una altra part)
Només l’Estat independent Català pot defensar la nostra llengua
Cada vegada que surt el Rufian per la tele, canvio de canal. Mai podré perdonar a les esquerres que per ideologia han venut la nostra llengua

Jesús Albiol
Jesús Albiol
22.04.2021  ·  18:06

La llengua és el principal llegat intergeneracional que sosté la nació en el temps. Cal ser exigents i fer les denúncies que calga quan d’intenta “abduir” per part de la llengua i l’estat dominant. Som els parlants, en el dia a dia, qui l’hem d’usar ordinàriament malgrat la llengua de interlocutor, especialment entre família i amics.
Visca la llengua

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.04.2021  ·  18:26

Un problema afegit amb Ada Colau és que ha aconseguit que només es parli de l’ajuntament de Barcelona. I, en prescindir-se dels ajuntaments dels 946 municipis restants i reduir-los al silenci, l’efecte és letal. Hem de repensar tant el Principat…

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
22.04.2021  ·  19:16

No em puc creure el desficaci nazionalmasclista de Colau i cia.
No sé si “esquerra requeté” és una gracieta però m’alegra en ploma de Vicent. Tanmateix, qué collons és “l’espanyol, la llengua espanyola” si no és acceptar la lògica jacobina i justificar l’Instituto Cervantes? Mentre siguem part d’Espanya no podem acceptar supremacismes excloents que ens marginen. Si tots som iguals els idiomes han de ser iguals. Als anys 50 l’escola franquista ens imbuia “Si eres espaÑol, habla espaÑol” i pensavem que era cosa de la dictadura. I que després dir l’espanyol seria com dir el suís o el britànic. Però no. ja s’ho empassa fins el Partal. Déu ens pille confessats!

teresa permanyer
teresa permanyer
22.04.2021  ·  19:18

Haurem de fer un pou més fondo dels que existeixen per poder llençar-hi el provincianisme de la Colau.

Xavier Pàmies
Xavier Pàmies
22.04.2021  ·  20:42

Ep! Aquest invent del “Día del (Idioma) Español” està avalat per l’ONU (segur que a instàncies espanyoles, és clar) des del 2010. Ho dic perquè a molts llocs no sembla quedar clar, i força gent pròxima creia que era un invent espanyol d’aquest 2021.

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
22.04.2021  ·  20:55

No m’ho puc creure…parlem en català les 24 hores i exigim tots els actes programats en català q es facin en català, doncs sovint surt el q demana canvi d llengua i tothom ho accepta.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
22.04.2021  ·  21:52

Avui, que ja es pot quasi quasi assegurar que l’escriptor anomenat Miguel de Cervantes era en realitat el noble valencià Joan Miquel Servent, fill de Xixona, escriptor en llengua catalana, autor de l’obra d’El Quixot, escrita originalment en català i obligada per la censura a ser coneguda arreu com a castellana, si s’ha de vincular el 23 d’abril, Diada del patró de Catalunya, amb la Diada d’un idioma, és evident que aquest idioma no pot ser altre que el català.

Per tant, cosa que fins ara ja practicàvem sense ser-ne conscients, el 23 d’abril és la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, la Diada del Llibre i la Rosa, i la Diada de l’Idioma Català.

Ells, que diguin el que vulguin, que mentir i abusar és la seva feina. Som nosaltres que ho hem de tenir clar.

I, evidentment, si els nostres polítics ens volen realment representar, si més no en això, així ho haurien de proclamar.

I també, no cal dir-ho, els mitjans de comunicació del país, per poc influents que siguin.

Teresa Tosas
Teresa Tosas
23.04.2021  ·  00:34

Si no m’erro, Cervantes va morir un 22 d’abril, no pas un 23.
Si volen fer valdre aquesta efemèride literària pet enaltir el castellà, s’han d’ajustar a la data i, per tant, rectificar.
Altrament, el q volen és només “tocar el nas” i “fotre’ns” una altra vegada.
“De mica en mica, s’omple la pica”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes