El nou genocidi kurd, televisat i en directe

La meva terra és sota bombardeigs. La meva gent és massacrada. Això és Rojava. Aquí viuen més de tres milions de persones: kurdes, àrabs, cristians i iazidites. Aquí viu més d’un milió de desplaçats sirians que van fugir d’altres parts de Síria. Aquí viuen els qui van lluitar contra grups terroristes i van alliberar ciutats sirianes. La gent aquí no sap on anar. Tota la zona fronterera, de sis-cents quilòmetres, és objectiu de bombardeigs i atacs de l’artilleria turca.

Aquí, a Qamixli, Derik, Tirbespiye, hi ha atacs a la nit. De dia, la guerra descansa i la vida torna a la rutina. Els qui fugen de casa a la nit hi tornen les primeres hores del matí. Els nens estan esgotats, espantats i no volen sortir a jugar perquè els espanta el so dels avions.

El meu nebot de sis anys em diu que miri el cel perquè puguem fugir si la bomba se’ns acosta. Ahir, quan un avió sobrevolava el nostre poble, es va tancar a l’habitació i va apujar el volum dels dibuixos animats per no sentir res més.

La situació és greu i molt preocupant. No queden llocs segurs, no sabem quina ciutat o quin poble serà el següent objectiu. L’exèrcit turc, amb grups armats de l’oposició siriana, comet crims de guerra. Segresten i detenen equips mèdics i executen civils que fugen dels seus bombardeigs. Això és un genocidi.

La gent de Rojava està acostumada a veure’s sola enfrontant-se a la mort. No esperen que ningú faci res ni els ajudi. Recorden Afrin, cantó kurd que va caure en mans d’aquestes mateixes forces fa poc més d’un any. Pensen que els espera el mateix destí. Ahir, hi havia una cua de cotxes amb civils fugint de Qamixli, la ciutat més gran i més poblada del Kurdistan sirià, era la mateixa imatge de civils d’Afrin quan fugien de bombardeigs de Turquia.

De dia, la gent enterra els màrtirs de pressa perquè ataquen aquests llocs coneguts. Això em va passar ahir a Tirbespiye, també va passar a 30km de Qamixli en l’enterrament de tres màrtirs.

Imatges i vídeos esgarrifosos d’execucions de civils per un grup armat cridant ‘Al·lahu àkbar’ ens fan recordar crits d’Estat Islàmic quan cometen atemptats. El vídeo d’una dona kurda de Kobane, símbol de la resistència i lluita contra Estat Islàmic, que porta en braços el cadàver de la seva filla morta ha donat la volta al món i ha causat moltes reaccions a les xarxes socials, però desgraciadament cap govern ni polític no ha escoltat la seva crida.