No s’han perdut tres anys però s’ha perdut una legislatura

Aquesta legislatura havia de ser la de la restauració, però ha acabat essent la legislatura en què el parlament ha perdut tota la dignitat

Vicent Partal
22.12.2020 - 07:05
Actualització: 22.12.2020 - 08:05
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La XII legislatura del parlament regional català s’acaba formalment avui. El ple sorgit de les eleccions del 21 de desembre de 2017 es dissol i s’enfila el camí cap a les eleccions del 14 de febrer.

La sensació que deixa aquesta XII legislatura és molt agra. L’XI va ser la millor de la història, amb el debat i l’aprovació de lleis fonamentals, amb aquella sessió històrica del 6 i el 7 de setembre de 2017, en què van ser demolides les estructures del postfranquisme, i amb la proclamació de la independència –agònica i mal mesurada però que ja va restar per sempre– del 27 d’octubre del mateix any.

Per contrast, aquesta XII legislatura ha fallat en tot. Havia de ser la legislatura de la restauració, després de la victòria de l’independentisme a les eleccions del 21-D, però ha acabat essent la legislatura en què el parlament ha perdut tota la dignitat. No hi ha hagut cap restauració i la cambra ha deixat que les interferències del poder judicial i polític espanyol arribassen a l’extrem de no poder ni dir qui és diputat o de no permetre ni de publicar les coses que discuteix. Costarà molt de recuperar la idea que el Parlament de Catalunya és la seu de la sobirania del poble català. Aquests darrers tres anys clarament no ho ha estat perquè la sobirania del poble català no s’hi ha pogut expressar en cap moment i encara menys fer-se efectiva.

Veníem d’una XI legislatura extraordinària, que va ser la de la llei a la llei. Tothom, o gairebé tothom, estava convençut que es podia arribar a la independència respectant la llei. Però el 20 de setembre de 2017 vam descobrir que Espanya no estava disposada de cap manera a acceptar la democràcia i que faria prevaler la violència. I tota la XII legislatura ja ha estat marcada per això, i s’ha demostrat que és un camí intransitable. O passa alguna mena de miracle que no em sé imaginar o el procés d’independència es rematarà en un altre escenari polític diferent, com el Consell per la República proposava clarament dissabte.

Això no vol dir, és clar, que el parlament deixe de tenir importància. Ni que les institucions autonòmiques deixen d’interessar. És clar que no. I en eixe sentit les eleccions del 14 de febrer són i seran importants. Per a constatar si l’independentisme continua guanyant, per a veure si se supera la barrera del 50% –una de les darreres enquestes ja parla del 51%– i per a analitzar quin repartiment d’escons hi ha dins l’independentisme. No tan sols entre els tres partits sinó també entre reformistes i rupturistes.

Però sí que vol dir que a diferència de tot allò que va passar la nit del 27 de setembre de 2015, aquesta vegada la nit del 14 de febrer tots serem ben conscients que la culminació del procés de separació no dependrà de quants diputats independentistes tinguem, ni de quin percentatge s’assolesca, ni tan sols de quin govern es forme.  Perquè ara ja hem après que pot haver-hi una divergència gran, en voluntat, en actituds, en accions, en maneres de fer, entre la classe política independentista i la població. I que això explica, per exemple, que malgrat que aquesta ha estat una legislatura fracassada no ho han estat pas els tres anys que ha durat. Ni de bon tros.

I per mostra un botó, una simple anècdota del dia: un vell col·lega meu de professió escrivia ahir emocionat en un diari de Barcelona que el procés s’havia esfumat de la política catalana, comentari que de seguida Miquel Iceta va reproduir amb aquell entusiasme que mostra quan necessita creure’s una cosa com siga. Santa innocència, i quines ganes de creure-s’ho! Hores abans, la coalició de totes les forces espanyolistes havia fracassat estrepitosament en l’intent de controlar la Universitat de Barcelona –com ja va fracassar abans en l’intent de controlar la Cambra de Comerç, com estic segur que fracassarà en l’intent de controlar el FC Barcelona… I ho feia el dia que el seu rei havia hagut de venir d’incògnit a Barcelona, amagant-se de tots, amb tanta por al cos que no es va fer públic que hi havia estat fins que ja tornava a ser a Madrid.

El parlament l’han controlat i l’han desfigurat, sí. Potser per sempre més. Però el país és, som, tota una altra cosa…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Salart
Josep Salart
21.12.2020  ·  22:01

He llegit tres vegades l’editorial i no apareix en cap moment el nom de Roger Torrent. Ho dic perquè parlar de perdre la dignitat i el protagonista principal de tot això va ser ell i els seus “secuacus”.

Va, tornaré a llegir-la per si no ho he vist be…

Jordi Serramià
Jordi Serramià
21.12.2020  ·  22:10

El país i la seva gent han canviat molt. Ni polítics independentistes processistes, ni unionistes decadents i corruptes podran aturar un poble llançat vers la llibertat. El 14 de febrer els tornarem a derrotar i agafarem força, idees i empenta per enderrocar un vell estat corcat i corrupte. Cap partit ni polític ens podrà manipular

Oriol Roig
Oriol Roig
21.12.2020  ·  22:10

Potser ens caldrà un “no-partit”. Algun ens que es presenti a les eleccions autonòmiques o generals amb un únic punt al programa: no reconeixem la legitimitat de l’estat espanyol a legislar en els Països Catalans. La part “positiva” de la República es fa des del Consell de la República (no “per la”). A les institucions autonòmiques i espanyoles, un vot de rebuig i prou. Us imagineu el daltabaix si el Parlament no es pogués arribar a constituir per manca de quòrum? La solució no és no votar o fer-ho en blanc. La solució és dir prou!

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
21.12.2020  ·  22:20

La meva pregunta és: tots els vots independentistes compten realment com a independentistes? Per què no és què hi hagi una “bifurcació”, és que ERC ha posat tantes bifurcacions que ja han perdut la destinació, si mai n’han tinguda cap. Espero i desitjo que JxCat tingui el màxim de suport i que la seva via desbrossi el camí de tanta bifurcació sectària i peixalcovista.
Salut i Nació !!*!!

Josep Usó
Josep Usó
21.12.2020  ·  22:22

El que s’ha vist és la distància que ara hi ha (i la que hi haurà) entre aquells que s’aferren al vell estat caduc i els que ja han vist que no hi ha més camí que continuar endavant fins al final del túnel. No s’ha perdut el temps de tots. S’ha fet evident la buidor d’alguns missatges. I el millor és que aquesta evidència perdurarà en el temps.

Quim Paredes
Quim Paredes
21.12.2020  ·  22:26

No es pot comptar el pes de l’independentisme en unes eleccions autonòmiques. Ja es va fer l’1 d’octubre del 17. Tal i com van les coses, potser els partits “independentistes” perden vots, perquè molts independentistes de debó ja han perdut la fe en ells.

Josep Almar
Josep Almar
21.12.2020  ·  22:29

El problema es que quan faltes a la paraula, no queda res. JXC fa president del Parlament al poc honorable Torrent. ER no compleix la seva paraula amb el MHP Puigdemont.
Segons els resultats del 14F, en qui hem de confiar?

Miquel Àngel Sirera
Miquel Àngel Sirera
21.12.2020  ·  22:46

Qui ha perdut la dignitat no ha estat el Parlament, sinó el seu President amb la negativa a investir el MHP Carles Puiogdemont, posteriorment van retirar l’acta al MHP Quim Torra i finalment van consentir que es publiquès al DOGC el que el funcionari de torn considerava convenient. Inaudit.
Sort que l’han posat a les llistes, en lloc preferent, per que tinguem memòria de a qui no hem de votar

Victor Serra
Victor Serra
21.12.2020  ·  22:51

No podem donar per perdut el Parlament. Al contrari s’ha de recuperar , s’ha d’impedir que se’l devalui i que la Jusícia hi intervingui saltant-se la separació de poders. En això qualsevol demòcrata ens entendrà. L’Estat espanyol pot continuar ignorant la voluntat popular expresada al Parlament , però aquesta és una estratègia perdedora per poc bé que jho fem.
En quant al teu col.lega periodista i Iceta, cal dir-los que també hi ha un Unionisme màgic, que s’inventa el que voldrien que passés en lloc d’entendre el que passa. Aquests del Soufflé i del procés que, ara sí, que s’acaba etc…. No són millors que els independentistes que voldien sortir el balcó de la Generalitat i proclamar la independència demà a la tarda.

Gabriel Vives
Gabriel Vives
21.12.2020  ·  22:54

Sempre endavant. “Triomfar a la vida no és guanyar. Triomfar a la vida és aixecar-se i tornar a començar, cada vegada que un cau”. Pepe Mujica. Som-hi.

Antoni Planell
Antoni Planell
21.12.2020  ·  23:16

el dubte es saber ER si es necessari a quin lloc es posara

Josep Gualló
Josep Gualló
21.12.2020  ·  23:23

FAIG UNA ESMENA A LA TOTALITAT DE LA DIFERENCIA ENTRE LES DUES LEGISLATURES

La legislatura XI va ser extraordinària, no només perquè tothom o gairebé tothom estava convençut que es podia arribar a la independència. Cal tenir en compte una raó que es va sumar a aquesta. el parlament estava presidit per una dona que també era extraordinària. Carme Forcadell que també creia amb la independència. El resultat era previsible. És van fer lleis extraordinàries.

El govern que acompanyava al parlament, també creiem que era extraordinari. Es va fer el referèndum i es va guanyar i el poble vam resistir i humiliar a la policia espanyola que al crit de “A por ellos” ens van massacrar. Rendit i humiliat l’estat espanyol, va necessitar temps per reaccionar.

El dia que tocava proclamar la república, ningú entenia que passava. reunions, més reunions, entrades i sortides del parlament. Finalment després de la votació i molts nervis, el MHP Puigdemont, davant de tota la premsa proclama la independència i acte seguit aplaça la aplicació fins un temps a concretar. Tots vàrem quedar com si ens haguessin noquejat amb un cop de puny.

No vam entendre res fins que es va publicar el llibre “M’explico”. Llavors vam saber que ERC havia traït a Catalunya. i que fins el moment actual, ha persistit amb la traïció.

La legislatura XII s’ha perdut tristament. I que esperaves Vicent si el president escollit per conduir el parlament, a qui tu anomenes independentista (no entenc perquè) es un titella mogut per Pedro Sanchez. I si el MHP Torra es troba que ni el vicepresident Aragonès ni cap dels regidors d’ERC no el reconeixen com a president i obeeixen al seu líder empresonat que els mana impedir la independència al preu que sigui.

I d’això en dius bifurcació. Entenc que això és el nou llenguatge.

joan guinarda
joan guinarda
21.12.2020  ·  23:40

Cada vegada que l’editorial – En Vicent Partal- parla d’un tema susceptible per poder parlar d’ERC molts comentaristes s’abraonen a exigir que l’autor es mulli. El 99% dels comentaris a parlar de la traïdoria d’un partit i de la gran noblesa de l’altre. No estem exagerant una mica? Pregunto.
No queda clar el seu posicionament? “No tan sols entre els tres partits sinó també entre reformistes i rupturistes.” És a dir considera que l’independentisme compta amb aquestes tendències. Podem estar-hi d’acord o no però per a mi és una manera de veure les coses summament assenyada. I això fa que llegeixi els seus articles sabent que n’aprendré quelcom, i em donarà informació per poder valorar millor el merder que tenim.
A vegades penso que ens estem tornant com el bo del Cotarelo: si es parla del temps, el fred és culpa dels d’ERC, si dels canalons de S. Esteve, vigilem que ERC els farà malbé….

PERE SIO
PERE SIO
21.12.2020  ·  23:45

Que la legislatura hagi estat agra i fosca, era la voluntat i l’objectiu dels Governs de l’Estat, tant del PP, Mariano Rajoy, com del PSOE, Pedro Sánchez. Però que això hagi estat possible es deu a la col·laboració inestimable d’ERC, partit que ha renegat del mandat de l’1-O, incapaç de plantar cara a l’Estat repressor, oblidant la lluita per la independència i trencant l’unitat necessària de l’independentisme. ERC s’ha venut, sense monedes de plata, als designis i ordres dels poders de l’Estat i ha estat el millor aliat dels unionistes.
I que el Parlament hagi perdut la seva identitat, i dignitat, per convertir-se en una tertúlia de café sense capacitat per fer res, ha estat gràcies a tenir al pitjor President des de la Transició, Roger Torrent, polític ambiciós, prepotent, afamat de poder, poruc i covard que no ha volgut arriscar res, per salvar la seva pell i poder viure uns quants anys de la política.
I com ja era d’esperar, ERC renega i menysté al Consell de la República, que no controla, demostrant la seva veritable cara. ERC somia poder governar Catalunya amb el tripartit espanyolista, de la mateixa manera que fa uns anys van fer President al gran botifler socialista José Montilla.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
22.12.2020  ·  00:15

De vegades, quan llegeixo els comentaris, sento una certa tristor perquè, tot i que entenc els arguments i raonaments, mai, mai , mai hem de perdre de vista qui és VÍCTIMA i qui és l’ASSETJADOR. I està clar que ERC és part indispensable de la lluita democràtica per les llibertats i que gairebé totes les cúpules de l’estat actuen autoritàriament respecte al Govern de Catalunya. Aquest és per a mi el resum de tot plegat, i cal ser generós i actuar en conseqüència.

Gerber van
Gerber van
22.12.2020  ·  00:18

Serà molt maco si l’independentisme guanyaria les proximes eleccions amb una gran majoria de vots. Però en realitat no cal. Primer perquè ja vam tenir la gran majoria de vots a favor en el referendum de l’1-O. Encara si tots els vots robats per les policies i la Guardia Civil, uns 700.000 però la Generalitat ha de saber la quantitat exacta pel sistema de cens universal, van ser un ‘No’ tindriem una majoria de 68% a favor i amb una participació de gairebé 57%. És a dir una clara majoria a favor de la independència amb una participació més que suficient per a declarar la independència. Cap país democràtic ens hauria dit que no ho serà llegítim amb aquest resultat.

Però tenim dos problemes.

Els partits qui són en contra de la independència no són democràtes. No ens podem imaginar que el PSC, PP o C’s respectaran el referendum de l’1-O i treballaran per a realitzar la independència si gaunyaran les proximes eleccions. Però en GB exactament això va passar. Abans el referèndum del Brexit la Theresa May va ser en contra, però una vegada que va ser Prime Minister va treballar pel Brexit perquè és demòcrata.

El segon problema és el relat nostra. El relat que vam tenir una participació de 43%, cosa que no dona prou valor al resultat del referèndum 1-O. Crec que vam cometre un error molt gran: fent creure a tothom que no tenim el dret per tirar endavant per falta de participació. En el proxím parlament només necessitem una majoria d’escons d’independentistes de veritat perquè els altres no són democràtes i no respecten el resultat d’1-O i la seva participació _real_ de 57% del cens. És això que s’ha d’explicar, aquí als votants i al món de la comunitat internacional.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
22.12.2020  ·  01:39

Tenia clar no anar a votar, però la presència de Joan Canadell, em pot fer canviar d’opinió.
Com que la majoria absoluta, sembla impossible, abans d’anar a votar he de saber, quins pactes estan disposts a fer.
Jo només veig dues opcions dignes. Governar, les engrunes, en minoria o passar a l’oposició.
Per a mi un govern de coalició, amb ERC seria una estafa, un tornar a viure l’espectacle denigrant, del repartiment de cadires per mantenir els sous dels professionals de la política.
No suporto els professionals de la política, que es passen la vida, a sou del partit.
Per això la figura de Canadell, igual que la del MH Quim Torra, professionals, que deixen un temps la seva feina per sevir al país, ens poden tornar a fer creure en la política

Joan López
Joan López
22.12.2020  ·  06:52

Hem nego a dirt I aceptar que Esquerra compti com independentista,no enganyem als votans, no ho es,ja no,dia a dia o deixa molt clar. Al 14F Els independentistes tenim que triar altre partit que no sigui aquet.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
22.12.2020  ·  08:07

Sr. Josep Salart no cal que torni a llegir l’article una quarta vegada, el nom de Sr Torrent no hi és. I va ser ell el primer en actuar erròniament, de forma volguda, eh?, impedint el nomenament del MHP Carles Puigdemont, guanyador de les eleccions del 21D.
I ho va anar fent amb tots els “espectacles nefastos” del Parlament en i amb el MHP Quim Torra.
I així volen vendre’ns des d’ER que ells actuen sempre per al bé del país.
Un be negre amb potes rosses! Seria més fàcil de fer creure o d’empassar.

Carles Serra
Carles Serra
22.12.2020  ·  08:13

Veig que algun lector no té clar lo que es realment ER, doncs li recomano llegir el llibre m’explico del president Puigdemont, no rabatud i posat amb dubte per ningú d’ER.
Gràcies aquest llibre em vaig assabentar que el dia que es va proclamar la República Catalana, mentres els ciutadans de Catalunya estàvem per les places, el vicepresident del govern en mossèn Junqueres NO estava en el Parlament; algú sap a on estava? amb la seva amiga de l’Opus Dei la franquista Santamaria o
fent el rosari.
ER=LERRUXISME

Salvador Molins
Salvador Molins
22.12.2020  ·  08:17

Hom és lliure d’aplicar els adjectius que consideri necessaris, però referit a la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017 els adjectius ‘agònica i mal mesurada’, segons el meu parer no són precisos, és molt millor catalogar-la d’incompleta, és un terme més encertat per definir el que finalment es va fer i és un terme més positiu perquè ens obre les portes a fer el que cal fer si som conseqüents, lúcids i determinats. Sempre dic DUI catalana per feferir – la amb la de Kossovo que en acudir al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per demanar – ne la certificació positiva, aquest Tribunal va emanar jurisprudéncia dictant la següent sentència: “LA DUI NO ÉS CONTRÀRIA A LA LEGALITAT INTERNACIONAL”. Completar – la en el cas català, seria una opció guanyadora, naturalment no exempta de dificultats, una opció que no s’acaba en ella mateixa, perquè dins d’aquell ‘preparem-nos’ a que ens crida el Consell per la República, la DUI necessita del suport d’algun o alguns estats poderosos, suport que no és fàcil, l’has de treballar. Per tot això necessitem polítics de valor.
No ens podem posar medalles, però ‘agònica I mal mesurada’ no són adjectius productius sinó anihiladors. L’adjectiu ‘completar’ ens permet aprofitar el camí bo que ja hem fet. La nostra DUI està votada al Parlament que és un dels llocs on es voten les DUI, va ser guanyada per Majoria Absoluta, 72 diputats en el cas català, sols falta cercar els contraforts necessaris i implementar – la. VOTEM com cantàvem pocs dies abans del Referèndum Vinculant d’Autodeterminació, ara davant d’aquest proper 14-F lleials al que vam votar aleshores, els 2,5 o 3 milions de vots tots junts per tal d’assolir la majoria absoluta, per trencar la divisió propiciada primer de tots per ER amb el fals argument que separats obtindrem més vots i més escons. VOTEM doncs tots junts per AIXECAR la proclamació, COMPLETAR la DUI, ASSEGURAR la Llengua i DESENVOLUPAR la República des de fora de l’Estat espanyol.

josep soler
josep soler
22.12.2020  ·  08:29

Una pregunta sencilla que crec que mereix una resposta sencilla un anònim subscriptor: per què l’editorial no diu el nom del partit culpable de que el Parlament hagi perdut tota la dignitat i el vot dels catalans ni valgui una puta merda?

Albert Miret
Albert Miret
22.12.2020  ·  08:29

Ni oblit ni perdó. Quan un es fa vell, no perdona que algú l’hi impedeixi  veure com arriba la llibertat del seu poble després de tants anys de lluita. Els tres anys perduts, sí que han servit, però, per a identificar els mateixos que d’amagat i traïdorament  ja van estar ratant el procés no fent res del que havien pactat que farien, fins a estar a punt de carregar-se fins i tot la declaració d’independència, havent-la de deixar en estat d’hibernació.  Ara sabem clarament qui són els del cop d’estat: El bisbe, el torerillo, l’indigne president avortador del funcionament d’un parlament elegit i la seva banda ens van vendre, capaços de pactar el que sigui amb el principal enemic de Catalunya per aconseguir un poder fictici, forçosament limitat i retrògrad, ja que per a poder existir hauria de dependre sempre de Madrid. Fantasmes! Excepte si la seva pròpia base els fot fora del seu històric, però prostituït partit, ja no voldrem mai més la unió amb aquests fantasmes de l’independentisme. És preferible anar sòl, que viatjar amb un delinqüent al costat.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.12.2020  ·  08:57

LLIÇONS AL FINAL D’UNA LEGISLATURA FRUSTRANT…

Així com la negociació amb Espanya és un camí sense sortida, l’anterior legislatura també ha servit per mostrar-nos que en la mida que la repressió de l’Estat tenalla les funcions d’un parlament segrestat, l’autonomia és un fre per aconseguir la independència. Vet aquí la, indignitat de tot plegat, però també tot una lliçó política.

Tampoc penso que la diferència entre la classe política independentista i la ciutadania sigui entre bons i dolents. La desmobilització, no únicament imputable a la covid 19, sinó també a la contaminació de les picabaralles partidistes en el si dels debats de la ciutadania que han creat un camp de desànim manifest. Malgat tot restem dempeus.

Ens hem situat en la crítica a qui li demanàvem que fos la nostra avantguarda. Aquí també hem vist la limitació de la capacitat institucional de ser els abanderats de la revolta i la nostra aposta en falç per qui no pot ni vol. El panorama polític s’ha clarificat amb les dues estratègies oposades.

Per tot plegat (errors de CxR a banda i ERC a banda) ¿Com s’explica que aquesta voluntat d’una gran majoria republicana no s’hagi plasmat amb la inscripció massiva al Consell per la República?

L’autocomplaença en la nostra capacitat de revolta, s’haurà de mesurar amb el desafiament del “Preparem-nos” perquè la prova d’una lluita sostinguda contra l’Estat està encara per provar-nos.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Jaume Riu
Jaume Riu
22.12.2020  ·  09:10

Quina formidable i oportuna habilitat té Vicent Partal per descobrir i saber comunicar el necessari punt de vista positiu. Gràcies.

jordi Rovira
jordi Rovira
22.12.2020  ·  09:25

Quedem entesos que estem encara dins de l’estat espanyol, i tots hem vist la reacció d’aquest estat davant d’un envit democràtic. Es veu doncs, que tal efecte es plantejat com a sedició. I no pas una sedició qualsevol, sinó una que dissimula una rebel·lió ( rebel·lió democràtica ). I la dissimula perquè no saben com mantenir el statu quo, i alhora “castigar als dissidents”. ( dissidents constitucionals, fixa’t quins disbarats! ) Aquest fil d’absurditat, i molt més que se’n podria dir, és el resum de l’estat de la nació ( altrament i traduït: l’estat de les institucions que haurien de representar-la ). No us podeu imaginar com agraeixo al MHP Torra la formulació final que no cal mantenir fidelitat a la institució de la Generalitat! Avui toca l’altra pota; el legislatiu. Que el colp d’estat dels unionistes i borbònics es va carregar la legitimitat constitucional del Parlament de Catalunya és un fet. Que avui ho podem reclamar, un altre. Ja n’era l’hora!
A partir d’aquí hauríem de saber veure on està tothom. Jo, per si un cas, mantinc molt clar el perfil de qui és el colpista. I veig ben evident la seva manca de propostes ( només ens cal recordar les estratègies que presentaven els ex alcaldes de Barcelona, fa només uns pocs dies ). D’on no n’hi ha, no en pot rajar.
Per tant, ens haurem de conjurar a evitat que els colpistes, criminals, carcellers, prevaricadors, corruptes governin la Generalitat; alhora que haurem de procurar la pertinent restitució del nostre futur. Ben cert, no hem pas perdut el temps!

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
22.12.2020  ·  09:44

Independentistes, unionistes, menfotistes… Aquestes eleccions no veurem canvis substancials. Continuarà la majoria d’escons als partits que porten la independència (immediata, diferida o virtual) als seus programes, potser amb majoria de vots populars i tot. Però el que compta de debò és si la majoria (segur que són majoria) contrària al Molt Honorable President Carles Puigdemont, constituïda per tots els partits monàrquics (Vox, Cs, PP, P$O€), amb els derelictes del naufragi pujolià (PNC, PdCat, Convergents, Units per Avançar… segur que encara me’n deixo uns quants) i amb els cada vegada menys indefinits Comuns; si tots aquests arriben o no a lligar l’allioli amb aquesta irreconeixible ERC lledonersiana, embolicats tots plegats dins la teranyina del veritable Capità Aranya, en Miquel Iceta. Perquè si JxCat guanya, serà Iceta (si pot) qui decidirà. Només una victòria aclaparadora del partit de Puigdemont pot fer inútil la maniobra del PSC.Votem Puigdemont!! Fotem-los!!!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
22.12.2020  ·  09:55

LO QUE TODOS TENDRIAMOS QUE TENER CLARO Y SON MUCHOS QUE NO QUIEREN ENTENDER Y NI DIVULGAR A BENEFICIO DE LA SOCIEDAD

Pensaba a la naturaleza profunda de este fenómeno por el cual todo un grupo social de íntimos delincuentes que sólo miran a su intereses personales se mantienen encima a la sociedad dominandola y aprovechándose de ella sin que esta sociedad sea capaz de quitarse este peso de encima.

He llegado a la conclusión que este grupo social de delincuentes consiguen este reto de mantenerse en el poder con una operación muy sencilla y extraordinariamente efectiva y eficaz…

Cuando se presenta un grupo social alternativo que mira de llegar al poder con el suporte de la sociedad para limpiar el sistema y hacer justicia lo cooptan…

Quiere decir que arriba en los lugares donde se administra el poder le hacen espacio…

El grupo social que había sido enviado por la sociedad que está abajo para limpiar el sistema de poder que está arriba se corrompe, acepta los modos corruptos del grupo social opresor que tenía de ser echado fuera y diventa parte de ello.

La sociedad que está abajo dominada que había enviado arriba el nuevo grupo para hacer limpieza no entiende nada, está engañada y si se entera del engaño se encuentra en la total impotencia.

Esto es lo que siempre ha pasado en España desde Franco hasta ahora.

El PSOE tenía de limpiar y llevar honestad, respeto para la sociedad oprimida y democracia y al revés se ha transformado en el nuevo aparato de poder franquista.

Hay muchísima gente en España que todavía no lo ha entendido y continúan a votarlo a este PSOE y no se dan cuenta de ser engañada, es diventado un partido franquista con todos los modos de aprovecharse del poder para sus intereses perfectamente igual que el aparato de poder franquista.

La sociedad que ha entendido el engaño del PSOE ha producido PODEMOS para que llegue al poder y haga limpieza…

Pero también PODEMOS es optado por el sistema e integrado en ello.

El Independentismo de Catalunya nace y se desarrolla con la idea que el único modo de obtener una sociedad no oprimida por el grupo social que está en el poder en España es separarse, hacer la Independencia…

Lo que pasa es que el grupo de gente que manda en ERC, Rufián, Aragonés, Torrents, Tarda o Sabrías son optados por el grupo social en el poder en España…

Esto explica porqué el poder represivo de la España franquista se está ensañando contra Puigdemont, Torra, Borràs, el abogado Boye y Canadell que se ha justo alistado en JxCat…

JxCat quiere la Independencia de Catalunya y sotraer el Pueblo Catalán de la opresión del aparato corrupto que está en el poder en España.

Los electores Catalanes que desde siempre han votado ERC y que quieren la Independencia de Catalunya y sotraer Catalunya de la opresión del aparato de poder español tienen que entender el juego sucio de los dirigentes de ERC y dejar de votarles.

Igual tendrían que hacer los electores que han siempre votado a PODEMOS y al PSOE

En fin… Si a las próximas ELECCIONES de Catalunya del 14 de febrero 2021 ganará ERC querrá decir que el grupo de delincuentes que tienen el poder en España habrán ganado… Habrán encontrado una vez más el modo de engañar la sociedad y quedarse en el poder.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
22.12.2020  ·  10:20

La solució és una i sembla que els polítics no la coneguin: el Parlament ha de declarar la vigència de les Constitucions Catalanes, i anar fent camí cap a la República des de la nostra pròpia legalitat. Fer un nou estat recuperant els drets històrics nacionals. Tota la resta, processisme. No calen més referèndums ni percentatges ni noves lleis, cal DIGNITAT i sentit d’Estat, simple. Us recordo que Felipe V no les va abolir directament perquè no podia, són inderogables unilateralment i cap monarca des de Nova Planta ha jurat les nostres constitucions. Declarem l’ocupació castellana ilegal i el 1978 un acte també ilegal i coercitiu! Des de 1714 tot a Catalunya és ilegal i ilegítim.

Pere Grau
Pere Grau
22.12.2020  ·  10:21

Cadascú pot pensar com vulgui, no faltaria més. I com que jo també hi tinc dret, us diré la meva clara opinió. El 14-F (o quan ho permeti el corona) tothom a votar remistos! I a desmentir les enquestes interessades i partidistes que ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Com diu en Partal, el país és tota una altra cosa. I mentres la darrera enquesta de “l’infal·lible” CIS, dóna la victòria a ERC, una enquesta entre els lectors del Nacional.Cat (un mitjà on tenen presència continua -que no critico pas- els panegírics d’ERC) sobre quin partit guanyarà les eleccions, dóna (fins el moment que escric això) aquest resultat: JxCat 74 %, ERC 16 %, PSC 2 %, altres 3 %. I encara falten gairebé 8 setmanes pel 14F, amb tot el que pot passar, entre altres coses amb l’evolució del Consell de la República i l’Assemblea de representants. Votem! donem la majoria a l’independentisme! i donem la majoria dins d’aquest als rupturista! I esventem així totes les boires i cortines de fum interessades.

Javier Baena
Javier Baena
22.12.2020  ·  10:29

Bon dia i molt bon editorial!! Per contestar en josep soler, es clar que no ho diu, es un recurs literari molt bò, fer arribar al lector a la mateixa conclusió sense dir-la… per tant, si tots hem pensat en ell, Mr Torrent, serà perquè està implícit en el relat…
D’altra banda, son 3 anys de resistència molt ben aprofitats o no dependrà de si hem après qui vol la independència i qui no…
Un partit no pot ser liderat per una persona pressa que tè síndrome dEstocholm perquè pensa que els seus captors l’ajudaran…es el mateix argument que donaven que no es pot dirigir la Generalitat des de l’exterior… però a l’exterior hi ha llibertat i a Lledoners no…
Durant aquesta legislatura, doncs, s’han constatat fets irrefutables que ara haurien de permetre escollir un nou parlament aclaridor, amb la majoria que opti per la única via que es la unilateral i no la de dir que hem de ser mes quan per ser mes s’ha de donar il.lusió i projecte engrescador i aquest només ve de fora…
El que hem de demanar durant aquesta campanya es:
– que cada partit aclareixi que faran si es supera el 50%
– que acceptin que l’estratègia que guanyi serà recolçada pels qui perdin.
Així, acceptant la democràcia podrem avançar amb l’estratègia que la gent pensi que s’ha d’implementar.

Xabier Ikatzategi
Xabier Ikatzategi
22.12.2020  ·  10:38

I vist que la estrategia electoral dels que protegin el borbo va a ser parlar de 3 anys perduts, crec que enlloc de respondre a la defensiva cal respondre amb 40 anys perduts, on eu pagat 16.000 M € per:
Que us diguin “catalufos”, facin txist de “tacanos” y us diguin que sou vosaltres qui preneu els diners del estat.
I tingueu el sistema ferroviari obsolet
Tingueu las carreteras sensa renovar
Tingueu la red electrica insuficent
Judjes i piolins que menteixen per empresonar inocents
Judjes que prenen decicions politicas com retallar l’estatut pactat entre el 70% del catalans el gobern espanyol i el parlament espanyol, i que decideixen el 25% de la educacio en espanyol
Agresions de ultradreta que es veu a posteriori que gocan de impunitat
Difamacio de carrecs publics espanyols al estranger
Un estat que proregeix els caps de estat responsables de tot aixo fins i tot aiudantlos a anar al extranger.
Por 16000 M € al any.
Aixo es perdre anys.
I tambe cal responder al seu cinicsme quan critiquel el MHP Torra amb aixo que io dic “falacia de la zancadilla”, et posan la zancadilla i diuen que no pots caminar
(Perdoneu els meus erros en catala pero soc estranger i faig un esforc)

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
22.12.2020  ·  10:56

Sort que cada dia de l’ any ens c l a r i f i q u e u la situació.
Posa 2015 i ha de posar 27_10_17.

Carles Viñals
Carles Viñals
22.12.2020  ·  11:44

Crec el nostre deure, des del Sr. Partal fins l’últim comentarista, dir el que creiem la veritat, com a fonament del que volem edificar. La veritat ens farà lliures; l’autoengany és construir damunt la sorra. Passo doncs a dir el que crec sincerament la meva veritat. Prefereixo demanar perdó si vaig errat, que callar i contribuirr a l’autoengany col.lectiu.

1.- Si la XII legislatura ha fallat en tot, no ho ha fet per ella mateixa, sinó per unes causes i amb uns responsables. Que la responsabilitat abasti a tothom en major o menor grau, no és excusa per no denunciar els responsables principals que, encara avui, perseveren orgullosament en els seus propòsits, sense el menor indici de crítica i/o penediment.

2.- Mai no em creuré que els nostres polítics ignoréssin la forma en què Espanya respondría a l’intent pacífic, no ja d’independitzar-nos, sinó simplement de patentitzar, mitjançant el vot, la nostra voluntat de fer-ho. El que molta gent del poble -jo el primer- donàvem per descomptat no podía ser ignorat pels polítics, algun d’ells amb títol d’historiador. Al.legar ignorància en aquest punt fou i segueix sent un insult a la nostra intel.ligència i, no dir-nos la veritat al respecte no podía ser sinó un intent d’amagar la seva intenció de no arribar fins al final promés i, en el millor dels casos, un acte de paternalisme que ens considerava uns nens a protegir, incapaços d’assumir la veritat si ens hagués estat explicada. D’aquesta manca de sinceritat, d’aquest silenci culpable, tots ells en foren responsables. La diferència és que alguns (algú, més ben dit), ho ha reconegut a posteriori.

3.- La victòria de l’independentisme -assoliment del 51% dels vots- davant la defecció d’ERC és senzillament impossible. Més enllà de la mayor o menor convicció independentista dels seus votants, el seu vot serà automàticament anul.lat per l’acció politica posterior dels seus “representants”. Teníem un exércit guanyador per un marge estret, però guanyador al capdavall. Aquest exércit, ara escindit en dos, no pot aspirar a la victòria. En aquestes condicions, el repartiment d’escons que en resulti és irrellevant per als independentistes.

4.- No hi ha “divergència” entre la classe política i la població; hi ha OPOSICIÓ FRONTAL entre els independentistes i la meitat de l’ “independentisme” institucional.

5.- Si la legislatura és perduda -i ningú no ho dubta-, són perduts també els anys que ha durat; el temps no és recuperable.

Dit això, penso que només els vers independentistes, hagin votat fins ara el partit que sigui, poden amb l’ajut de Déu, que bona falta els fa, començar a capgirar aquesta catastròfica situació, concentrant el seu vot en la persona de Carles Puigdemont, la bèstia negra d’Espanya. Sé que espero un miracle; l’únic que ens pot salvar, un cop reconeguda i expressada amb tota sinceritat, la veritat que ens envolta. Només nosaltres, el poble, podem fer-ho.

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
22.12.2020  ·  12:25

“El parlament l’han controlat i l’han desfigurat, sí. Potser per sempre més. Però el país és, som, tota una altra cosa…” Cert. Caldrà veure com reacciona el país.
Perquè no ho hem sabut (o volgut) fer bé.
Algun partit, i de forma molt descarada, ha tornat a la vella política del “peix al cove”, la mateixa que tan havien criticat quan la feia CDC. Vist com ha actuat ERC (encara segueix aquest camí) en aquesta legislatura, dubto que si assoleix ser el primer partit, vulgui tirar endavant polítiques de “confrontació intel·ligent” amb l’estat opressor. Em temo que si matemàticament sumen, els nous aliats d’ERC seran els mateixos amb qui ha pactat al Congrés de Diputats. Si els mateixos que sempre els hem tingut a la contra i segueixen ofegant-nos.
La partitocràcia ja ho té això de cuidar amiguisme i conservar bones poltrones. És la vella política autonòmica. Ja ho deia el MH President Torra que el principal problema per assolir la independència és la és l’autonomia!

enric llopis
enric llopis
22.12.2020  ·  13:06

Ara sabem, però, qui és qui.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.12.2020  ·  13:18

Considero el Sr. Cotarelo l’únic valent en una informació catalana plena d’eufemismes i de equidistàncies vergonyants.
Ell, castellà de “pura cepa”, és l’únic que s’atreveix a dir les coses pel seu nom. Es la prova evident que com estem acostumats a comportar-nos d’esclaus: no ofenguem a ningú, siguem pausats, educats, que no s’enfadin els contrincats (d’aqui i d’allá).
Exemples:
l’exili per no dir Puigdemont
la dignitat perduda del Parlament per no dir Sr. Torrent (l’indigne)
la bifurcació per no dir que ERC ja no és independentista
etc. etc.

No hi ha valentia. Aqui tots ens han fallat. També els mitjans de comunicació que no es mullen ni devant l’evidència.
I no es tracta de prendre partit, sino de denunciar les males pràctiques. Denunciar, no inventar eufemismes per dir sense dir el que voldria dir pero no dic

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
22.12.2020  ·  13:27

Fa setmanes que dubto. No sé ja que ens fa més mal, si la repressió feixista de l’estat; si la guerra de propaganda que ens lliuren instal·lats en tots els mitjans de comunicació, inclosos els “nostres” amb escasses excepcions; si el virus del desànim que s’ha apoderat dels quadres de la política autonomista.

Què hem aconseguit en aquests tres anys? Un breu balanç ens diu que hem desemmascarat el colonialisme i l’autoritarisme del Reino i les hipocresies europees, i hem aprés que la Generalitat de Catalunya o és una eina per disfressar l’ocupació espanyola o no és res més que una dèbil trinxera per evitar que en nom de la democràcia el genocidi en curs agafi encara més volada.

Valorant-ho en perspectiva és un balanç duríssim, però ho és per a ells si en sabem treure les conclusions polítiques que calen. Sense aquest coneixement del terreny que ara no sense dolor i trasbals hem adquirit, es podia plantejar l’efectivitat de la independència? És evident que no.

Per tant aquesta legislatura XII del Parlament de Catalunya no és tant perduda, perquè justament la seva total impotència malgrat defugir la confrontació ha de ser un punt clau en la causa de minoria nacional agredida per l’estat que està obligat a ser-ne el protector. No ho oblidem això, per més que el cos ens demani acció.

Que hem d’esperar de la propera legislatura? No gaire res més que el resultat de la XII però ara des del coneixement hem d’exigir no el que és impossible perquè no ens aportaria res passar de 3.000 encausats a 50.000, que l’estat està ben disposat a fer-ho i té tots els mecanismes greixats per exercir la violència tirànica convenient. Hem d’exigir que de forma contínua es denunciï l’agressió nacional, i és aquí on ha de produir-se un canvi rotund: no hi pot haver ja més proves ni actuacions guiades per la confiança en l’esquerra o en el temor que pitjor serà la dreta.

No cal doncs assenyalar noms per tots coneguts que han provat la via de la no confrontació sense cap èxit, simplement no els hem d’avalar amb el nostre vot, i hem de posar-nos a treballar políticament utilitzant les possibilitat del Consell per la República. La resta és caure en les xarxes de la política espanyola repressiva i de propaganda que no busca altra cosa que el nostre desànim, confusió i divisió.

Albert Ventura
Albert Ventura
22.12.2020  ·  14:48

Tant de vassallatge ja es insuportable. Els de jxc defensant feixistes i atonyinant patriotes, els vassalls de la cup i erc titllant de ser d’extrema dreta a qui a ells els rota mentre llepen el cul a Madrid als sicaris de la potencia ocupant. Potser cal votar a algu que els digui que no n’hi ha prou amb el que fan ni de lluny. Ja no podem continuar donant xecs en blanc que indefectiblement no serveixen per a res. N’estem farts de sentir que som uns feixistes i uns nazis, fins i tot pels esquerranosos de la Senyoreta Pepis?. Doncs que sigui amb rao, ni que sigui per un cop.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
22.12.2020  ·  15:55

D’ acord amb M.Angels Fita.

Jordi Tubella
Jordi Tubella
22.12.2020  ·  16:49

És tot un plaer llegir cada dia l’editorial i els comentaris dels lectors que van opinant dia rere dia també. Arriba un moment que és una addicció, però de les bones. En el d’avui opino que aquests 3 anys s’han perdut a l’igual que la XII legislatura. Els lectors podem opinar obertament sense por i subscric totalment els comentaris de la majoria que indiquen la causa principal que ho ha causat. També entenc que el director ha d’estar contingut per si pot engrescar a pujar al carro algú altre. Fins que no hi hagi el consens d’acceptar i seguir les directrius dels que guanyin no anirem en lloc. A la XII legislatura no ho van acceptar. Ara sí que ho reclamaran si queden primers.

ramon Feixas
ramon Feixas
22.12.2020  ·  17:31

Tots podem veure accions tant d’un partit com d’un altre, que ens semblen equivocades mal motivades. Un element a considerar és que una cosa és opinar i l’altra haver de prendre decisions públiques. Motius per pensar que els polítics independentistes, quan han comès errors no ha estat per no voler la República Catalana, en tenim i crec que encara que entre ells hi hagi divergències lògiques, ham demostrat que podem confiar-hi. Però això no vol dir que, com el liderisme diu hagin d’arrossegar al poble. El moviment independentista va de baix a dalt i és la base que va empènyer als polítics a ala data clau de l’1 d’octubre. Abans, sia Madrid deien que s’havia de retallar es retallava, si el rei havia de ser rebut amb aclamació, així es feia,…, fins que els catalans varen empènyer als seus polítics a posar les urnes. Unes urnes que físicament no les van poder posar els polítics i encara que tant ells com els representants culturals(i altres escarments) han estat castigats com a caps de turc es va evidenciar que no es podia construir un estat amb l’esquema tradicional de formació d’estat que és l’acaparament del monopoli de la violència , repressió i espoli sense medis d’aquesta mena. Ja existeixen tribunals de drets humana, però els estat se’ls passen per on sigui ja mantenen el mateix sentit de propietat del poder que no té res a veure amb aquests drets (al contrari) l’equitat i el sentit d’espècie. El trajecte del procés català és, doncs inèdit i com els nostres afins del regne vegetal (els arbres), va d’arrels a capçada. Aquesta capçada és coral i és la que abriga i dóna sentit a l’organització del brancam. És bastant clar qui viu a Catalunya i no té aquesta consciència és que, o bé té una determinada meta d’interessos de la xuma o bé que és victima d’haver estat injectat de prejudicis, cosa que no és estranya en aquells, que l’enyorança de la seva terra és incompatible amb l’adaptació a la d’acollida i que els partits anti-catalans aprofiten tant com poden.
Le eleccions que venen són autonòmiques. Els polítics no poden prometre quer la pau venci a la violència dins un regnat que ja sabem on refugien els monarques quan n’han fet alguna. El que en un moment determinat eren suposicions ara són proves escandaloses d’una al·lèrgia espaterrant a les pràctiques democràtiques. Els populismes pels espanyolistes. La base haurà de tornar a posar l’energia quan sigui el moment, però tant des del Consell com des de la institució pseudo-autonòmica cal que vagin posant rails. La saba és el poder de l’arbre. La mala llet el poder dels dictadors.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
22.12.2020  ·  19:16

El problema fundamental y de fondo y ya enraizado, es que el poder político, los que cortan el bacalao en el Principat y que, ahora, se “presentan” como secesionistas, independentistas o soberanistas, igual me da, ni lo son, ni lo fueron nunca y, esto, desde la noche de los tiempos, de cuando Blas de Lezo y Olavarrieta bloqueó el puerto de Barcelona dando lugar al desaguisado de 1714. A partir de ahí, la élite que rige los destinos de Catalunya siempre ha estado supeditada a la Corte del Reino por razones crematísticas. Y no hay mayor sumisión que la de venderse por lo que cada uno considera “su imprescindible plato de lentejas”.

A los catalanes independentistas sinceros (y que se me permita decirlo así) os la están metiendo doblada porque os han llevado hasta el punto de haceros creer que la independencia, crear un estado nación propio, singular, diferente , en cualquier caso, uno, es posible de manos de vuestros dirigentes y, mucho me temo, que vuestros dirigentes, desde los tiempos de Blas de Lezo están en otra onda. Otra cosa es que de tanto en tanto, aticen las brasas, no tanto por convicción secesionista, sino por salvaguardar su particular plato de lentejas y, si fuera posible, por acrecentar la ración y, todo ello, frente a la Corte del Reino. Algo así como cuando el vasallo dice a su Señor: “Permítame pedirle a su señoría que tenga a bien actualizar a fecha de hoy, y al alza, el gramaje de lentejas que en su magnanimidad nos (me) otorga”.

Por supuesto, los hay que se llaman Quim Torra y Carles Puigdemont que se salen del guion, pero ellos mismos admiten que han estado y están atados de pies y manos, y no precisamente por parte de los de la Corte del Reino sino por parte de los que supuestamente son “los suyos”, eso sí sin acusarlos abiertamente porque, desde Blas de Lezo en el apparatchik calalà abundan los sumisos a su debido plato de lentejas otorgado por quienes reparten lentejas.

Ellos, los políticos, el poder político, solo aspiraba a más ración de lentejas y para ello, nos prometieron a nosotros, a los de a pie, valles y montañas para que nos movilizáramos por sus lentejas.

Es curiosa la amnesia de la que padece el pueblo, la nación catalana, me refiero a los de a pie, al dejar de reivindicar ¡qué digo! de incluso mencionar, a alguien que lo contó con pelos y señales hace ya décadas, Lluís Maria Xirinacs en su demoledor relato, “La traïció dels líders”.

Los líderes políticos catalanes (ahora independentistas) no sirven, son lacayos encubiertos de la Corte del Reino.

Lluí Mor
Lluí Mor
22.12.2020  ·  19:45

Xabier Ikatzategi, ben vingut, per se que ets estranger vec que estas molt al cas.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
22.12.2020  ·  20:36

El procés, en general, ha clarificat la imatge dels partits. Al llarg del temps se n’han desmarcat de forma definitiva PSC, UDC, el Comuns i una part de CDC;. Ara, se n’està desmarcant ERC. Malgrat tot, la majoria independentista s’ha anat consolidant.
És a dir, l’independentisme ha anat enlairant-se a còpia d’anar deixant llast de forma contínua. I com més va més sabem quin llast hem de deixar anar.
Ara, crec que ens fa falta potenciar un artefacte electoral nou, com ara Promàries, que acabi d’aclarir el panorama electoral de forma definitiva. Som-hi!.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
22.12.2020  ·  21:34

Molt bon comentari de María Angels Fita. En esséncia opino el mateix i penso que es molt important que ens diguem la veritat sense embuts. ER no s’ha bifurcat, …-s’ha prostituit per diners, per cadires, per mantenir endolls i sous. I el seu màxim líder el VP Junqueras s’ha entregat voluntàriament a la (in)justícia espanyola, coneixent-la com historiador que és, perque MAI ha volgut tirar endavant el procés d’independéncia ni defensar els nostres drets com a minoría nacional, tal com està fent el President Puigdemont amb ajuda del Sr Boye i el seu equip a Brusel·les, com eurodiputat, junt amb T.Comín i C.Ponsatí.

Aquests 3 anys han servit ALMENYS per aclarir que:

1- només hi ha UN partit independentista: JXCAT, i per tant está molt clar a qui votar el 14F per aconseguir la independéncia AVIAT

2- Tenim un govern legítim al exili: el CONSELL DE LA REPÚBLICA, que de moment només compta amb 90 mil inscrits i ja en tindría que tenir 900 mil almenys. Personalment prefereixo dir-li GOVERN DE LA REPÚBLICA CATALANA AL EXILI, encara que ara no estigui operatiu ho estarà i prendrà la importáncia que ara no té a partir de la reactivació de la DUI

3_ La GTAT només és una gestoría, teledirigida desde Madrid i desde la qual MAI assolirem la independéncia

4_ el Parlament de Catalunya el lloc on el rata del Sr Torrent (ERC) es dedica a facilitar la feina bruta que vol l’estat espanyol: inhabilitar presidents electes de JXCAT. Primer Puigdemont. Després Torra

i 5- Tenim una DUI congelada desde fa 3 anys. Activar aquesta DUI després de guanyar JXCAT per majoría aplastant el 14F es imperatiu, URGENT. No podem esperar ni un minut més

Ps: i que vinguin observadors internacionals a vigilar i controlar que no passin coses rares amb els vots el 14F

Ps 2: Govern de la REpública, REgistre Civil de la REpública, CArnet d’identitat (digital) de la REpública Catalana. Com més clares diem les coses i fem passes decidides per a que serveixin pels objectius pels quals s’han creat més aviat es transformaràn en eines de construcció del país que volem, juntament amb el consum inteligent de productes i serveis 100% catalans

Donec Perficiam

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.12.2020  ·  23:49

ERC no és independentista. Punt.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes