S’ha mort al Zoo de Barcelona el Pedro, el rinoceront blanc més longeu d’Europa

  • L'animal tenia uns cinquanta-tres anys, fet que el convertia eb un dels exemplars d'aquesta espècie més vells del món

VilaWeb
ACN
16.10.2023 - 15:48
Actualització: 16.10.2023 - 17:51

El rinoceront blanc més longeu d’Europa s’ha mort avui al Zoo de Barcelona. Es calcula que l’animal, batejat com a Pedro, podria tenir entre cinquanta-tres i cinquanta-quatre anys. Els responsables de la instal·lació barcelonina creuen que també podria ser un dels exemplars d’aquesta espècie més vells del món. Els cuidadors han explicat que, en les darreres setmanes, l’animal s’havia anat debilitant a causa de la seva avançada edat i el seu estat de salut havia anat empitjorant.

El Pedro va arribar a Barcelona el 2 de desembre del 2003, provinent d’una altra instal·lació zoològica. L’any 1972 havia estat importat des de Sud-àfrica. L’han descrit com un ésser tranquil i molt sociable.

Tenint en compte que l’esperança màxima de vida d’un rinoceront blanc és d’entre 40 i 50 anys, el Pedro era el rinoceront més vell d’Europa. Actualment, hi ha tres-cents trenta-nou exemplars als centres de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). A més, també es calcula que era un dels quatre més longeus dels prop de vuit-cents que hi ha a tot el món, segons els registres existents.

En els darrers anys, el Pedro havia rebut atenció geriàtrica especialitzada per minimitzar, entre altres afeccions, els problemes articulars que patia com a conseqüència la seva edat. Els responsables del zoo han indicat que la instal·lació ha acollit al llarg dels anys diferents animals amb característiques similars. Les elefantes Susi, Yoyo i Bully, en són exemples. Tot plegat, ha convertit el Zoo de Barcelona en un espai capdavanter en cures geriàtriques, una especialització que s’ha fet de la mà del Centre d’Educació en Benestar d’Animals de Zoològic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Pedro era un rinoceront blanc meridional, una subespècie classificada com gairebé amenaçada a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura a causa de la caça furtiva per obtenir-ne banyes. Ara bé, l’espècie s’ha recuperat els darrers anys gràcies a l’estricta protecció que se li ha atorgat. Fins fa poc, vivia tan sols a Sud-àfrica, però darrerament se l’ha reintroduït a altres llocs com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kenya o Zimbàbue.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any