Feijóo no tasta la botifarra de Llefià en l’acte de conjura del PP

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
04.05.2024 - 18:18
Actualització: 04.05.2024 - 18:37

El PP s’ha conjurat al barri de Llefià de Badalona per enterrar la “dècada perduda” del procés. Milers de persones, amb la promesa d’un entrepà de botifarra i una mica de marxandatge, s’han concentrat a la plaça de Trafalgar al míting central del 12-M per escoltar Xavier García Albiol, Alejandro Fernández i Alberto Núñez Feijóo. El sol esquerdava caps i les gorres blanques amb el logotip del PP feien més servei que les palmeres desnerides per la sequera.

Els altaveus animaven la massa al ritme “Sarà perché ti amo” i “Sweet Caroline”, una de les cançons preferides del president Pere Aragonès. Una part del públic, que no ha pogut entrar a la plaça, ha aprofitat el desnivell i ha convertit la vorera de la part alta en una mena de graderia. Curiosament, tots els fanals vestien amb cartells electorals del PSC i el rostre distant de Salvador Illa.

Badalona és un dels miralls trencats en què Feijóo cerca una explicació de per què no viu a la Moncloa. A la tercera ciutat de Catalunya, el PP governa amb mà de ferro gràcies a Xavier García Albiol –més de 50.000 vots i dos terços dels regidors–, però quan les urnes no són municipals, el domini és completament socialista. Per exemple, el 23-J, el tsunami albiolista es va desinflar per molts forats, però Meritxell Batet i Vox se’n van emportar el bocí més gros.

Passades les dotze del migdia, cap dels caps de cartell ha aparegut, fet que ha causat cert nerviosisme. Dolors Montserrat, acabada d’ungir candidata per a les europees, recorria la plaça de dalt a baix saludant els simpatitzants. Tanmateix, la majoria dels dirigents del PP rondaven l’escenari, entre rialles i ballarugues. Hi havia Santiago Rodríguez, Lorena Roldán, Nacho Martín Blanco, Alberto Fernández Díaz, Daniel Sirera, María de los Llanos de Luna, entre més gent.

El discjòquei ha decidit de canviar el to i ha posat en bucle la cançó electoral del PP, que té una lletra bilingüe, que diu: “Volem, volem, volem, Catalunya de primera. Volem, volem, volem, un present il·lusionant. Que no se’ns exclogui i que s’escolti la nostra veu. Volem futur pels catalans.” I, finalment, Albiol, com si fos un trencagel, ha obert camí a Feijóo i Fernández cap a l’escenari entre la multitud.

Petons, abraçades, fotografies. “Avui t’has quedat sense petanca, eh?”, li ha dit en castellà un senyor gran a un altre, mentre assenyalava la figura d’Albiol dividint la massa, entre banderes catalanes, espanyoles i europees. “És per una bona raó”, li ha respost l’altre. “Sí, és clar”, ha dit el primer, abans de riure i anar-se’n. El batlle de Badalona, després de ser ovacionat, ha estat el primer d’agafar el micròfon.

En un parlament íntegrament en castellà, ha glossat les figures de Fernández i de Feijóo. Al dirigent del PP, li ha demanat que quan arribi a la Moncloa “governi per sobre del partit i dels interessos”, en una referència poc subtil a Isabel Díaz Ayuso. Albiol ha recordat que ell tenia la seva manera de fer política i ha demanat a tots els votants que li van fer confiança el 28-M –fins i tot els que no són del PP–, que tornessin a agafar la mateixa butlleta.

“Necessitem que Badalona tingui veu al Parlament de Catalunya”, ha dit, i ha recordat que Rosa del Amo i Juan Fernández, dos dels seus regidors, van a la llista. Però quina és, aquesta veu? Segons Albiol, la que clama contra la delinqüència, la inseguretat i les ocupacions d’habitatges. “M’és igual si qui ho fa és un espanyol o un marroquí. És un delicte i s’ha d’acabar”, ha continuat.

El següent a intervenir ha estat Feijóo, que ha cedit l’última paraula al candidat, cosa que no passa en els mítings del PSC amb Pedro Sánchez. “Gràcies, Xavi”, ha començat el dirigent –li han apujat el volum per fer-lo ressonar–, abans de dir que Badalona és la demostració que Catalunya no és condemnada a triar entre l’independentisme o el socialisme. “El PSC és el procés. […] Els van donar el govern, sense pensar-s’ho, i faran allò que digui Puigdemont”, ha continuat.

Feijóo ha reclamat al PSOE que digués la veritat als seus votants i es destapés com un partit separatista. “Nosaltres defensem la Catalunya de la llei, de la justícia i de la igualtat. […] Nosaltres no teatralitzem. El PP no ven els seus votants com fa Salvador Illa i no ven el país com fa Pedro Sánchez”, ha dit. El dirigent espanyol també ha alertat que si no es feia complir la llei als dirigents independentistes, en referència a l’amnistia, s’obriria “un capítol molt fosc de la història d’Espanya”.

Més tard, Feijóo ha volgut fer un exercici d’honestedat i integritat, però mentre cosia el discurs se li veien les costures a cada paraula. “No els interessa la convivència [al PSOE], només els interessa el poder. Nosaltres, entre principis i poder, ens quedem amb els principis”, ha dit, i ha promès que no trepitjaria ningú per arribar al govern espanyol (potser Ayuso el trepitjarà a ell). En cap moment no ha mencionat els pactes amb Vox i els flirteigs amb l’extrema dreta europea.

“Visca Catalunya i visca Espanya”, ha conclòs, en català. Feijóo s’ha abraçat amb força a Alejandro Fernández –unes setmanes enrere el volia tancar en un bagul i fer-lo desaparèixer– i li ha cedit l’escenari. El candidat ha agraït el suport del partit i ha comparat la carrera política d’Albiol a Badalona amb una història d’amor, com Romeu i Julieta. També amb els seus alts i baixos, el govern de Dolors Sabater i la moció de censura de Rubén Guijarro.

Fernández ha tornat a centrar el discurs en la delinqüència i les ocupacions i s’ha compromès a aplicar la mà dura d’Albiol a tots els racons de Catalunya, que ha definit com la comunitat més insegura de l’estat espanyol. La realitat és que les enquestes situen el PP molt lluny de la Generalitat, però és factible que la seva posició, ara al grup mixt amb tres diputats, canviï radicalment. El darrer sondatge de VilaWeb li atorga tretze escons, en detriment, en bona part, de Vox i per la desaparició de Ciutadans.

“El PP és el partit que fa possible l’impossible”, ha dit Fernández, que ha citat, a parer seu, uns quants miracles de les files populars, com ara l’explosió econòmica del totxo, l’entrada a l’euro i la victòria electoral sobre el PSOE a Andalusia. “És el vostre moment”, ha dit al públic, quan ha demanat el vot. “És el moment que fa una dècada que espereu”, ha continuant, abans de pronunciar les úniques paraules en català: “Visca Catalunya.” Seguit d’un visca Espanya, en castellà.

Albiol, Fernández i Feijóo s’han acomiadat de la multitud sobre l’escenari. Als seus peus, bona part dels dirigents aplaudien, mentre Llanos de Luna ballava i cantava a crits “Sweet Caroline”. A poc a poc, una mar de gorres blanques ha començat a enfilar cap a l’altre costat de la plaça, on l’organització repartia aigües i entrepans de botifarra. Tan sols els més fidels han romàs al peu del canó per tocar o immortalitzar els seus dirigents.

Hi ha hagut alguna corredissa per provar d’agafar un bon lloc. “L’Albiol aquest sobresurt ben bé dos pams. No el perdis”, ha dit una dona al seu marit. El batlle, com si fos Jordi Pujol en els seus millors moments, parlava amb tothom, com si fossin coneguts de tota la vida, i els agafava el mòbil per fer-se fotografies. “Empaita les generals, Alberto! I en Xavi al Ministeri d’Interior!”, ha cridat un veí a Feijóo. La resposta? Un polze amunt del gallec.

Un cordó d’agents de l’ARRO ha canalitzat els dirigents del PP cap a una furgoneta Mercedes de color negre. De tota manera, Albiol anava a la seva i s’ha posat entre els agents per fer-se una fotografia amb una àvia de cent anys. “S’ha de tombar i mirar la càmera”, ha dit, mentre la dona provava de col·locar-se. Després ha parlat una estona amb la filla. Els mossos es miraven l’escena entre somriures i comentaris.

Finalment, Feijóo ha pujat a la furgoneta. Ha fet una última salutació, escapçada pel tancament brusc de la porta. El vehicle ha accelerat i ha deixat enrere els cartells de Salvador Illa. A l’altra banda de la plaça, el paper de plata, el pa de goma i la botifarra massa cuita eren els grans protagonistes. Alguns simpatitzants farts de mastegar sense profit, han travessat el carrer i han omplert els bars per dinar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any