Encerts, dubtes i mancances en les modificacions del diccionari del IEC

Dilluns es van presentar les novetats de la versió en línia del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) aprovades enguany. Són 640 canvis d’índole diversa, que ha sancionat la Secció Filològica del IEC a proposta de la Comissió de Lexicografia, en dues tongades: la del maig i la del novembre.

La majoria de modificacions són ampliacions d’entrades: noves accepcions, noves subentrades, exemples aclaridors… Per un seguit, són canvis necessaris. Per exemple, en l’entrada cafè hi trobem “cafè exprés: cafè fet amb una cafetera exprés).” A abocar s’hi ha afegit l’accepció “Una causa, conduir inevitablement a una situació o a una acció”, amb tot d’exemples, com ara “Aquella situació abocava a la fam els obrers i llurs famílies.” A l’entrada any s’hi han afegit les fórmules per molts d’anys i molts d’anys, habituals a les Illes. Al diccionari hi mancava la locució bé… bé… (Aquests pactes es formalitzaven bé verbalment, bé mitjançant un contracte). Ara ja tenim brams també aplicat als crits del nadó. Parlant de nadons, s’hi ha introduït fer caca i fer pipí.

En el terreny dels vulgarismes, hi ha un recull força exhaustiu de locucions amb el mot collons: agafar algú pels collons, estar fins als collons, un colló, un colló de mico, per collons, tenir collons, tenir els collons ben posats, tenir els collons plens…

Els afeccionats a l’astronomia finalment trobaran al diccionari el sinònim popular de la Via Làctia: el camí de Sant Jaume (o carrera de Sant Jaume), un camí que, a peu i sense vergonya, podran recórrer a cara descoberta (‘d’una manera manifesta, sense amagar-se’n’), una altra locució que no teníem i ja tenim. I si acaben cansats podran anar de pet al llit, que ara ja ho permet el diccionari.

Entre les modificacions, hi ha poques eliminacions. Es destaquen les de les entrades mamarratxo i mamarratxada, amb bon criteri. 

Entrades noves

D’entrades noves n’hi ha vint-i-una, que són aquestes: acotxador, arredonir, arredonit, cis, cisgènere, desorde, destinat, encoixinat, esser, feminicidi, igualat, labialitzat, lleument, metabolitzar, mínimament, negacionisme, negacionista, resilient, sobrecalfar, trans, transidentitat.

Modificacions per l’anomenat “llenguatge inclusiu”

Entre els canvis freqüents, hi ha els d’algunes definicions en què s’ha eliminat el masculí genèric, defensat per molts lingüistes, tant homes com dones, especialment per Carme Junyent. Sovint, l’operació es resol servint-se del mot “persona”, de manera que “els bisexuals” es converteix en “les persones bisexuals” i “els heterosexuals” en “les persones heterosexuals”, i això mateix per a “els homosexuals”, “els intersexuals”, “els monosexuals” i “els transgèneres”. El mot “home” genèric, tal com el definia Fabra (‘individu de l’espècie humana’) també és arraconat: “els homes” són “la gent” i “els destins dels homes” són “els destins de les persones”. Tanmateix, encara n’hi resten alguns, com ara, en la definició de revelar: “Déu, fer conèixer (quelcom) als homes”. Afegim-hi també l’ús de noms col·lectius per a evitar el masculí genèric: “la direcció” en compte de “els directors” i “el jurat” on deia “els jutges”. Finalment, “els gitanos” s’anomenen “els membres de la comunitat gitana”.

El xampany, de la Xampanya; el cava… d’Espanya

Les entrades xampany i cava deuen ésser de les que més vegades han canviat en els diccionaris. Al Fabra, xampany era el ‘vi escumós elaborat a l’estil de Champagne’ i cava ni tan sols hi sortia. Al DIEC-1, xampany era el ‘vi escumós criat en cava i elaborat a l’estil de la Xampanya’ i cava era, entre més coses, un sinònim de xampany. Al DIEC-2 hi hagué un canvi de preferència i la definició principal de xampany ja va esdevenir restrictiva: ‘vi escumós criat en cava i produït a la regió francesa de la Xampanya’, però s’admetia com a sinònim de cava, que era, genèricament, el ‘vi escumós elaborat en una cava’. A la penúltima modificació, el xampany va recuperar posicions i tornava a ésser la referència principal, com al DIEC-1: ‘vi escumós criat en cava i elaborat a l’estil de la Xampanya’; i cava tenia una definició ambigua: ‘denominació comercial del xampany elaborat en determinades zones’ (observem que deia ‘denominació comercial’). Doncs bé, en la darrera modificació s’amplien molt les definicions i en cada una es delimita el territori: cava és el ‘vi escumós, blanc o rosat, elaborat pel mètode de fermentació en ampolla i produït en diverses zones vitivinícoles de l’Estat espanyol, amb denominació comercial regulada’; i s’afegeix això: ‘popularment, vi escumós elaborat pel mètode de fermentació en ampolla’. I el xampany és el ‘vi escumós, blanc o rosat, elaborat pel mètode tradicional de fermentació en ampolla i produït a la regió vitivinícola francesa de la Xampanya, amb denominació comercial regulada’, per bé que és també, ‘tradicionalment, vi escumós elaborat pel mètode de fermentació en ampolla’.

Acostament al castellà?

Algunes modificacions sorprenen perquè s’hi pot endevinar un acostament al castellà. Una de les més detonants és l’admissió de l’ús transitiu de parlar: “Abordar (un assumpte). No hi insisteixis més: ja ho hem parlat abans.” Aquest ús, que prové del castellà (Ya lo hemos hablado antes), ens era fins no fa gaire ben estrany, de manera que la frase anterior la dèiem, sense vacil·lacions, així: No hi insisteixis més: ja n’hem parlat abans.

Un altre cas xocant és el de vaccí i vaccinar, en què hi ha hagut un canvi radical de preferències: si fins ara, quan cercaves vacuna i vacunar el diccionari et remetia a vaccí i vaccinar, ara és a l’inrevés. Recordem que  vacuna i vacunar són mots d’origen castellà que no trobem en cap més llengua, tal com ens recorda el professor Gabriel Bibiloni.

Podríem parlar també de l’admissió de concernir com a intransitiu (que s’acosta al castellà i es distancia de les llengües de l’entorn), però encara és més sorprenent l’addició de locucions que semblen de procedència castellana. Sis exemples de novetats, amb la comparació amb les llengües de l’entorn:

—Posar en antecedents (‘prevenir, advertir per endavant’): castellà, poner en antecedentes; francès, aviser; portuguès, pôr a par de algo; italià, mettere al corrente.

—En entredit (‘en dubte, en qüestió’): cast. en entredicho; fr. en doute; port. em dúvida; it. in dubbio.

—Fet un fàstic (‘fet una pelleringa’): cast. hecho un asco; fr. être repugnant; port. estar um caco; it. essere ridotto uno schifo.

—Importar-li un rave (‘donar-se-li’n un clau, no importar-li gens ni mica’): cast. importar un rábano; fr. s’en ficher; port. não dar a mínima; it. non importare un accidente.

—A (un) tir de pedra (‘a quatre passes’): cast. a tiro de piedra; fr. à deux pas; port. mais perto; it. a un tiro di schioppo.

—A la curta o a la llarga (‘tard o d’hora’): cast. a la corta o a la larga; fr. tôt ou tard; port. mais cedo ou mais tarde; it. prima o poi.

El Paraulògic ens fa més exigents

Revisant les modificacions del DIEC d’enguany, hom s’adona que hi ha alguna definició millorable. I també algun exemple, com ara aquest, dins l’entrada agermanar: “Sovint, les persones s’agermanen amb d’altres persones per dur a terme allò que soles no podrien realitzar.” O bé aquest altre, xocant, dins estupidesa: “Em fa més por l’estupidesa que la mala fe.”

Però allà on pagaria la pena que la Secció Filològica parés més esment és en les propostes de noves entrades que arriben dels parlants i, una vegada sospesades –sobretot del punt de vista de la genuïnitat–, decidir si les incorpora en el diccionari o no. Avui que, gràcies al joc del Paraulògic, hi ha tants parlants que consulten el DIEC, la població hi troba més mancances que mai, un fet que s’hauria d’aprofitar per millorar-lo.

Alguns d’aquests mots que no surten al diccionari oficial són recollits i avalats pel diccionari Alcover-Moll (DCVB), el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) i el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana (DGEC). Uns quants exemples, aplegats per Rodamots: menfot i meninfot (‘que mostra indiferència per tot’), avalats pel DNV; betlem (‘pessebre’), avalat pel DCVB, el DNV i el DGEC; micona, avalat pel DNV; enxicar-se (‘fer-se xic’ o ‘comportar-se com un xiquet’), avalat pel DCVB i pel DNV; aixina (‘així’), avalat pel DCVB i pel DNV; xàrcia (‘xarxa’), avalat pel DCVB, pel DNV i pel DGEC; malxinat (‘malnat’), avalat pel DGEC; xeic (‘xic’, vocatiu). I encara uns quants més, recollits a la pàgina de Twitter Paraulanoadmesa: mil·lilitre (tot i que sí que recull mil·límetre), avalat pel DCVB, pel DNV i pel DGEC; monema (terme de lingüística), avalat pel DNV i el DGEC; ansiar, avalat pel DCVB i el DNV; catana, avalat pel DNV i el DGEC; apardalat, avalat pel DNV; figó, avalat pel DCVB i el DNV…