11.09.2023 - 21:30
|
Actualització: 11.09.2023 - 22:37
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha fet arribar per primera vegada a la mesa de la cambra, formada per la presidenta i tots els vice-presidents, la possibilitat que el català sigui una nova llengua oficial de la UE, atès que el Consell de la Unió Europea ho debatrà el 19 de setembre vinent a proposta del govern espanyol. Metsola ho ha exposat, per iniciativa pròpia, per les conseqüències que pot tenir, tant en el cas del català, el gallec i el basc, perquè l’oficialitat implicaria que també hagués de ser llengua d’ús a l’eurocambra. És un pas que arriba quan ja s’ha fet públic el document de proposta de canvi de reglament de règim lingüístic de la UE i la inclusió en l’agenda definitiva de la reunió del dia 19, per a “discussió amb vista a ser aprovada.”
El moviment de Metsola és significatiu, perquè és la primera vegada que passa, que aquesta possibilitat és real, malgrat el fet que, de fa un any, la mesa té una petició per a l’ús del català al plenari, pactada per PSOE i ERC, però fins ara no havia tingut cap resposta. L’aprovació al Consell de la UE seria tota una altra cosa, perquè tindria efectes obligats i més o menys immediats.
“Hi ha una discussió inicial, que en tot cas no vol dir que encara es prenguin decisions a la mesa. És una discussió inicial, potser amb l’encàrrec a l’administració d’examinar les possibles conseqüències d’una decisió al si del consell o interna del parlament”, ha dit el portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, en una conferència de premsa.
Quan manca una setmana per a la reunió del Consell de la UE, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va repetint que no veu pas objeccions dels altres estats membres a la proposta que va fer i que va signar per carta el 17 d’agost proppassat en canvi del suport de Junts al PSOE per a fer Francina Armengol presidenta del congrés.
En la documentació, el govern espanyol detalla que els Tractats de la Unió Europea, d’acord amb l’ordenament actual, han de ser traduïts en català, al basc i al gallec. Més tard, en l’article 1 del reglament 1/1958, en què consten totes les llengües oficials, també proposa una esmena perquè hi apareguin les noves llengües:
“Les llengües oficials i les llengües de treball de les institucions de la Unió seran l’alemany, el búlgar, el castellà, el català, el txec, el danès, l’eslovac, l’eslovè, l’estonià, el basc, el finès, el francès, el gallec, el grec, l’hongarès, l’anglès, l’irlandès, l’italià, el letó, el lituà, el maltès, el neerlandès, el polonès, el portuguès, el romanès i el suec”, diu l’esmena.
La modificació no és un fet simbòlic perquè situa el català –no preveu pas la doble denominació “català-valencià”–, el basc i el gallec en pla d’igualtat amb la resta de les llengües de la UE i, per tant, també amb l’espanyol. Perquè la proposta reïxi, hi han de donar suport els vint-i-set estats membres.
Aquests darrers dies hi ha hagut informacions –publicades per mitjans com Le Monde i Politico, que citen fonts diplomàtiques europees– que posen en dubte que s’arribi a aprovar aquesta proposta, pels recels d’alguns estats. La publicació de l’agenda definitiva i el moviment de Metsola van en la línia contrària. Si la proposta s’arriba a sotmetre a votació, és pràcticament segur que tirarà endavant, tenint en compte l’historial i la pràctica habitual en aquestes reunions.
