05.10.2022 - 11:00
|
Actualització: 05.10.2022 - 13:53
El judici contra la mesa del parlament que encapçalava Roger Torrent ha començat amb la petició de la fiscalia de suspendre’l, perquè encara hi ha pendent de resoldre’s un recurs de la fiscalia mateixa presentat la setmana passada que qüestionava la composició del tribunal. Però el tribunal ho ha desestimat, i el judici tira endavant com estava previst, malgrat el desconcert de totes les parts en aquest judici, que veuen que és inviable perquè el tribunal mateix, la seva composició, és en qüestió.
El recurs de la fiscalia demanava d’anul·lar la decisió del mes d’agost passat d’una sala del tribunal d’acceptar la recusació contra el magistrat Carlos Ramos per la seva manca d’imparcialitat i hostilitat que va presentar Josep Costa. Les defenses dels altres acusats van demanar que es suspengués el judici per la petició que va fer la fiscalia de readmetre Ramos al tribunal, perquè la decisió sobre el recurs es prendria posteriorment a la celebració del judici.
Es plantejava una situació incoherent: que comenci un judici la composició del tribunal del qual uns dies més tard es pot veure impugnat. Però la fiscalia no va dir res sobre la peticó de suspensió que van presentar les defenses a final de la setmana passada. I avui, sorprenentment, sí que ho ha fet. Les defenses de Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado s’han adherit a la petició de suspensió, amb l’argument que si es fa el judici i, més endavant, s’hagués d’anul·lar i repetir per la qüestió de la readmissió del jutge Ramos, haurien desplegat ja tota la seva estratègia de defensa i els situaria en una posició d’indefensió. Costa, en canvi, no ho ha fet, tot acusant la fiscalia de mala fe processal, i ha demanat que el judici es faci; l’ha qualificat de simulacre. Finalment, el judici continua, perquè el tribunal diu que el recurs de la fiscalia encara no ha estat admès a tràmit i que l’inici del judici no podia esperar més.
Un judici ple d’incidents de recorregut
Després de suspensions, ajornaments, recusacions i maniobres dubtoses, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acull el judici contra l’ex-mesa del parlament. La fiscalia, que ha provat de rebentar-lo in extremis, els acusa de desobediència al Tribunal Constitucional espanyol per haver tramitat resolucions que parlaven del dret d’autodeterminació i reprovaven Felipe VI.
Una concentració de suport ha rebut tres dels acusats, Torrent, Delgado i Campdepadrós, en la seva arribada al TSJC. Hi eren la presidenta suspesa del parlament, Laura Borràs; la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu; el president d’ERC, Oriol Junqueras, i la portaveu del partit, Marta Vilalta; el president d’Òmnium, Xavier Antich; l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell; els consellers Josep Maria Argimon i Teresa Jordà; el diputat de la CUP Carles Riera, entre més personalitats destacades de l’independentisme.
Josep Costa, en canvi, ha arribat més tard, i ha entrat al tribunal per una porta secundària, defugint la comitiva de suport. Finalment ha comparegut al tribunal, on es defensa a si mateix per la seva condició d’advocat. Hi havia la incertesa per si tornaria a plantar els jutges, com ja va fer durant la fase d’instrucció, quan es va negar a declarar davant de la magistrada Maria Eugènia Alegret. En aquest cas, sí que ha decidit de comparèixer. Ho ha justificat amb aquest piulet:
Atès el cúmul de despropòsits comesos pel @tsj_cat per arribar fins aquí, he decidit que la manera més disruptiva de plantar-los cara és anar a desmuntar aquest simulacre de judici des de dins. Que no puguin consumar aquest atac a la democràcia sense oposició.#JudiciAlParlament
— Josep Costa (@josepcosta) October 5, 2022
En l’escrit d’acusació, el ministeri públic demana una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per a Torrent, Costa i Campdepadrós, i una multa de 30.000 euros. Quant a Delgado, la petició és d’un any i quatre mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. El judici començarà amb una primera jornada dedicada exclusivament a dirimir les qüestions prèvies. Dijous declararan els testimonis i divendres, els acusats.
Les recusacions i el tribunal pengen d’un fil
La composició del tribunal ha estat un autèntic maldecap per al TSJC. L’original l’integraven Jesús María Barrientos, Carlos Ramos i Carlos Mir, però les recusacions per manca d’imparcialitat dels dos primers, impulsades per Costa, han posat el judici contra les cordes. El TSJC ha hagut de fer tota mena d’equilibris per a trobar substituts sense contacte previ amb la causa.
El primer que va caure fou Barrientos, a qui va passar factura el seu espectacle al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ara fa quatre anys, quan va abandonar un acte solemne perquè Torrent havia mencionat els presos polítics i la regressió en drets i llibertats que sofria Catalunya. Per preservar l’aparença d’imparcialitat, el president del tribunal va ser rellevat per Marta Pesqueira (especialitzada en afers de l’àmbit civil), que formava part de la llista de magistrats substituts.
Com a col.legiada de l’ICAB, sento vergonya de que els meus companys de professió hagin faltat al respecte d’aquesta manera al President del Parlament. No és acceptable en un Jurista. Les meves sinceres disculpes, Sr. Torrent.
— Maria Riera i Pla (@rieraipla) February 23, 2018
Cal recordar que Barrientos presideix el TSJC d’ençà del 2016 i és l’home en qui Carlos Lesmes –president del Consell General del Poder Judicial espanyol– va confiar la contenció i repressió judicial de l’independentisme en el moment àlgid del procés, artífex de les condemnes del 9-N, dels membres de la mesa de Carme Forcadell i del president Quim Torra.
El següent a caure del tribunal fou Ramos, un magistrat de l’òrbita del PSC. En el seu cas, no li va passar factura l’hemeroteca, sinó les expressions de menyspreu i altives que va escriure com a resposta en alguns dels recursos presentats per Costa. Arran d’aquest llenguatge desmesurat, la sala va acceptar la recusació i es va haver de trencar les banyes per trobar un substitut. Finalment, va designar Francesc Segura, membre de la sala d’apel·lacions del TSJC.
Tanmateix, les garanties d’aquest tribunal seran mínimes. La setmana passada, a darrera hora, la fiscalia va presentar un incident de nul·litat contra la recusació de Ramos, de manera que el TSJC mateix, després del judici, pot dictaminar que el magistrat havia de formar part del tribunal. En aquest sentit, les defenses van demanar, sense èxit, la suspensió del judici fins que hi hagués un pronunciament sobre l’incident de la fiscalia.
El tripijoc per a atrapar Costa
Més enllà de la manca d’imparcialitat dels magistrats, el TSJC ha comès altres irregularitats durant el procés. El mes passat, per exemple, va mirar de forçar l’assignació d’un advocat d’ofici a Costa –concretament, el lletrat Antoni Fitó– perquè el representés en previsió que l’ex-vice-president no es presentés a la vista oral.
El tribunal argumentava la decisió en el fet que Costa, que es defensa a si mateix, ja havia deixat plantada la jutgessa instructora Eugènia Alegret durant la declaració indagatòria. De fet, la magistrada va fer detenir Costa, que posteriorment va presentar una querella criminal per detenció il·legal que encara no s’ha resolt.
El moviment del TSJC de forçar la defensa de Costa va generar una allau de crítiques del món jurídic català i, finalment, el tribunal va fer marxar enrere. En aquest sentit, va acceptar el recurs de l’afectat i li va retirar la representació de Fitó.
Qui defensa qui?
Les acusacions al judici les exerciran la fiscalia, en boca de José Joaquín Pérez i Assumpta Pujol, mentre que l’advocat Juan Cremades donarà veu al partit d’extrema dreta Vox com a acusació particular. Els advocats de les defenses, a part de Costa mateix, seran Andreu Van den Eynde (Roger Torrent), Olga Arderiu (Adriana Delgado) i Jordi Pina (Eusebi Campdepadrós).
On són ara els membres de la mesa?
El president d’aquella mesa, Roger Torrent, ara és conseller d’Empresa en el govern de Pere Aragonès, mentre que el vice-president aleshores, Josep Costa, va deixar la política activa i va tornar a la seva plaça de lletrat a l’Ajuntament de Sant Coloma de Gramenet. Quant als secretaris, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado tampoc no són al parlament. Campdepadrós és secretari per a l’administració de Justícia i Delgado és la batllessa de Sant Vicenç de Castellet.
