Quan el David es va tornar a lesionar el turmell durant un entrenament, només podia pensar en els dies que hauria d’estar sense jugar a bàsquet. Com a membre de l’equip del C.E. Sant Nicolau, allò representava un problema molt gran. Però aquell cop enlloc d’anar a urgències, va recórrer a un especialista en acupuntura. Després del tractament i havent fet només cinc dies de repòs, ja podia tornar a pista amb un simple embenatge. No era la primera vegada que es feia un esquinç, i les darreres ocasions havia hagut d’estar gairebé un mes parat. En aquest cas però, tot i tenir la mateixa lesió, la recuperació va ser més ràpida.

L’exemple del David és un dels molts casos que es poden veure a qualsevol hospital de la Xina. Encara que fa temps que a l’estat espanyol hi ha centres especialitzats en la medicina tradicional xinesa, es tracta d’una pràctica que encara està marcada per l’escepticisme.

Una altra concepció
La medicina tradicional xinesa (MTX) forma part del conjunt de medicines tradicionals reconegudes per l’OMS i s’inclou dins de les disciplines orientals. Així, es tracta d’un complex sistema mèdic compost per diferents pràctiques. Aquestes es remunten a l’època de l’Emperador Groc, a qui se li atribueix la invenció de la medicina xinesa. Bona part de les teories que la conformen han estat transmeses oralment, i estan a recollides a alguns llibres com el Nanjing.

Com la resta de medicines orientals, la MTX es caracteritza per tenir una visió holística de l’home. Així, l’ésser humà se situa dins una gran xarxa, que el connecta tant en l’àmbit intern (cos, ment i emocions) com extern (l’entorn i l’àmbit espiritual). Tots aquests elements estan lligats per una “energia vital“, que els xinesos anomenen Qi. És a partir d’aquesta energia, i de com flueix a través de 12 meridians o canals que hi ha al cos, que s’entenen la salut i la malaltia.

Loading...

Loading…

La medicina xinesa beu directament de les creences de la cultura pròpia. Una d’elles és la teoria del Yin i el Yang. Segons aquesta idea, la realitat presenta dos aspectes oposats i complementaris què són el Yin i el Yang. Al Yin se li atribueix el fred, la creativitat, la inhibició, mentre que al Yang és el calent, dinàmic i lògic. L’equilibri entre ambdós és sinònim de salut, mentre que la malaltia és fruit del seu desequilibri.

El conjunt de sistemes en què se sosté la medicina xinesa contrasta amb l’occidental, que és hereva de les tradicions grega, àrab i hebrea. “La diferència bàsica és que la medicina occidental està fonamentada en el mètode científic“, explica Joquin Gea degà de la Facultat de Medicina de la UPF. Així mateix, les tècniques que empra la medicina xinesa també són bastant diferents. Aquestes se sostenen sobre quatre pilars bàsics: l’acupuntura, la fitoteràpia, la Tui Na i l’alimentació. L’Alejandro Enrique, llicenciat a la l’Escola Superior de Medicina Tradicional Xina (ESMTC), senyala com aquesta última és clau pels xinesos: “Des de petit t’ensenyen el que has de menjar perquè el teu cos sigui un equilibri perfecte.”

Restablir l’equilibri
Aquestes tècniques es combinen segons les necessitats que presenti la patologia del pacient. Encara que a la Xina mateixa, també es mesclen amb les pràctiques occidentals. L’Enrique va fer una part de formació a l’Hospital de Beijing. Allà va veure com els pacients podien escollir quin tractament volien seguir i quin metge els tractava. Si era a través de les pràctiques occidentals o bé xineses. L’Anna Roquet, una estudiant que va residir tres anys a la capital xinesa, ho corrobora.

Ella va haver d’anar al metge per un refredat. Explica que va quedar molt sorpresa pel tractament, ja que li van aplicar la tècnica del ‘cupping’. Amb unes ventoses de vidre, li van treure la calor corporal. “Em van explicar que quan tens un refredat és perquè hi ha massa calor dins del cos”. En el cas de l’Anna, el seu cos va patir un desequilibri, on hi havia més predomini del ‘Yang’. Així, li van aplicar aquesta tècnica per restablir l’ordre.

“A l’hora de diagnosticar i observar, les regles són les mateixes que en la medicina occidental”. Tot i això, el professor de l’ESMTC Juan Jose Garre, explica que la diferència es troba en una observació i interrogatori més concret dels pacients. L’Enrique explica que en el cas de la dona és habitual preguntar per la menstruació, la regularitat, el tipus de sang o el seu color.

Per Gea, Una altra distinció és el fet que la medicina xinesa també defineix les patologies segons diferents vies d’energia que flueixen a través del cos. Assenyala com “per exemple, a partir de diverses exploracions i diversos punts dolorosos dels peus poden deduir alteracions en altres òrgans.”

La medicina xinesa a l’estat espanyol
Actualment a casa nostra encara “no hi ha una homologació regulada, i ara mateix la medicina xinesa es considera una tècnica complementària” senyala Garre. Creu que mentre que a altres països europeus la medicina xinesa està “totalment admesa”, aquí encara hi ha certa reticència. Des de la comunitat acadèmica “costa molt d’introduir tot i que a poc a poc, encara que sigui de forma complementària ja es van aplicant algunes tècniques”.

Actualment a Barcelona s’imparteix un Màster de Medicina Tradicional Xinesa. És el segon any que es fa i l’organitza la Universitat de Beijing en col·laboració amb la UB i la UPF. Quim Gea n’és el coordinador per la UPF i diu que van optar per oferir el màster i no la titulació perquè “consideren que encara falta intercanviar més coneixements”. Malgrat tot, explica que la idea de la Universitat de Beijing és “acabar establint un centre on es puguin donar titulacions de medicina xinesa amb el màxim de garanties possibles”. Per ara, només poden fer el màster tots aquells que tinguin el Grau de Medicina.

Gea creu que no hi hauria problema en acceptar qualsevol tècnica de la medicina tradicional xinesa “sempre que es provés i demostrés en un nombre suficient de pacients i una metodologia adequada”. Tot i això tant el Professor Juan Jose Garre com el terapeuta Alejandro Enrique Arribas, creuen que si totes aquestes teràpies no s’han reglat a Espanya, és perquè hi ha molts conflictes econòmics i d’interessos amb les farmacèutiques.

El futur: la integració?
Tant el degà de la Facultat de Medicina de la UPF, com els especialistes en medicina xinesa Juan José Garre i Aleandro Enrique, concorden en què combinar ambdues ciències pot ser molt beneficiós. Des de l’òptica europea, Gea apunta a com les eines de la medicina tradicional xinesa poden servir per a les patologies cròniques: “Moltes d’aquestes malalties van amb dolors, amb percepcions d’angoixa on algunes de les tècniques de la MTX poden ser útils”. Pel que fa a l’Alejandro Enrique, a partir de la seva experiència a Beijing, conclou que “l’opció de creuar els dos tractaments fa que tinguis uns percentatges molt alts d’èxit”.

Així i tot, actualment a Espanya encara hi ha una certa reticència a l’hora d’acollir aquestes pràctiques. Malgrat això, l’OMS ha marcat el 2023 com a data màxima per la creació de polítiques nacionals apropiades que regulin el paper i les possibilitats de la medicina tradicional xinesa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]