Marchena, increpat: el valor d’una protesta magnífica

  • No hi havia gest més aclaridor i contundent possible, més opositor en el sentit profund de la paraula, que desplegar davant seu l'estelada, a la cara

VilaWeb

El Col·legi d’Advocats de Barcelona va viure ahir una jornada de protesta tan necessària i justa com significativa i positiva. Molts juristes i ciutadans van respondre a la convocatòria de quinze associacions representatives dels sectors judicials per a rebutjar la presència del polèmic magistrat del judici contra el procés, l’inefable Manuel Marchena.

La concentració de togues que vam viure ahir i la plantada al conferenciant va ser un gest d’una dignitat important. Remarcable. Especialment important i remarcable en aquest moment en què les institucions espanyoles volen aprofitar-se de la inèrcia i del pas del temps per normalitzar la seua presència a Barcelona. I per la “chulería” –permeteu-me el mot– que implicava.

Els advocats, jutges i juristes que encapçalaven la protesta tenien raons de sobres per a encarar-se amb Marchena i denunciar el seu comportament. Aquests darrers anys hem sentit, ara i adés, la sorpresa de molts per les coses que van passar en el judici del Tribunal Suprem. Perquè és una evidència que en el judici es va recaragolar el dret fins a deixar-lo incognoscible. Podem confiar que els tribunals europeus ja s’encarregaran de desmuntar la farsa i anul·lar-lo. Però ni això no podrà esborrar el comportament manipulador i venjatiu de Marchena durant la vista i després –com es va veure amb aquell gest tan insòlit de retenir la capacitat de decidir sobre els permisos, o amb aquell informe sobre els indults farcit d’insults als presoners polítics i de consideracions fora de lloc.

És ben sabut que en tots els codis de conducta judicial dels països a què hauríem d’aspirar a assemblar-nos es posa l’èmfasi no tan sols en la necessitat que el jutge siga imparcial, sinó també en la necessitat que el jutge respecte l’aparença d’imparcialitat –que no és ben bé igual, però sí igualment important–, tant en la vida professional com en la privada. Marchena el coneix, aquest principi, n’estic segur, però no el vol aplicar. I no el vol aplicar perquè la defensa de la unitat d’Espanya, per a ell –i per a la cúpula judicial espanyola–, passa per damunt de la democràcia, cosa que temps endarrere va arribar a verbalitzar Carlos Lesmes.

Bons deixebles com són del tenebrós Carl Schmitt –Lesmes mateix no va tenir gens ni mica de vergonya de reivindicar en públic el gran jurista del nazisme–, per a ells la bandera espanyola representa més que els codis i les lleis: val més que els drets i les llibertats i pesa més que la consciència i el coneixement que hauria de guiar els seus actes.

De manera que no hi havia gest més aclaridor i contundent, més opositor en el sentit profund de la paraula, que desplegar davant seu l’estelada, a la cara. I no perquè els juristes catalans compartesquen aquella visió autoritària i tronada de la nació i la bandera, que ja han prou demostrat que no. Però sí perquè l’estelada representa l’oposició a tot allò que ell significa. L’única oposició sòlida a tot allò que aquesta Espanya fa.

 

PS. Que Marchena hagués d’entrar d’amagatotits en el Col·legi de l’Advocacia i hagués d’eixir-ne després mossos ajudeu-me i enmig d’una altra gran operació policíaca és un fet que cal apreuar en la justa mesura. És molt important que aquesta gent entenga que no és benvinguda.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any