Manuel Valls diu que Espanya no pinta res. Ara

Valls va arribar proclamant-se un nou model de polític europeu i se'n torna amb la cua entre cames i havent-se de proclamar més francès que ningú

Vicent Partal
Vicent Partal
18.03.2021 - 20:51
Actualització: 18.03.2021 - 21:51
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El senyor Manuel Valls se’n torna a França, després d’haver mig fracassat en la seua etapa barcelonina. Ha fracassat personalment, perquè no ha estat el batlle que volia ser ni ha estat capaç de crear un moviment entorn de la seua figura, però ha estat útil al nacionalisme espanyol perquè, gràcies a ell, i al pacte amb els Comuns, Ada Colau és la batllessa i no hi ha un batlle independentista malgrat la victòria d’Ernest Maragall i Esquerra Republicana.

Valls pretén tornar a ser algú en la complexa i intel·lectualitzada vida política francesa. I per això emprèn un retorn, suau i calculat, que comença amb un llibre que s’acaba de posar a la venda. Un llibre de títol inequívoc, Pas une goutte de sang français. Mais la France coule dans mes veines, que ressegueix, doncs, la cèlebre definició de Romain Gary.

El títol i la campanya, el contingut mateix del llibre, té un punt visible d’expiació. Valls sent la necessitat de ser el francès més francès de tots els francesos, segurament perquè l’aventura cap al sud, que adés anomena “espanyola”, adés “catalana” i encara adés “barcelonina”, se l’ha de fer perdonar. La va començar assegurant que ell era un nou model de polític europeu, capaç de tenir responsabilitats importants en dos estats i l’ha haguda d’acabar anant-se’n com aquell qui diu amb la cua entre cames. No solament perquè no ha aconseguit la seua ambició personal –recordeu que, a més de batlle, va haver-hi un moment que s’insinuava que podia ser ell el president del govern espanyol. Sinó també perquè el seu valedor, Ciutadans, ja és un producte destruït i fora del mercat, o encara perquè els seus comptes de campanya no són clars i els han començat d’investigar.

Res millor, doncs, que passar per alt aquesta etapa i tornar-se a abocar a l’entusiasme jacobí i tricolor. Bescantant i tot, si això hi ajuda, el projecte nacional espanyol que en algun moment va pensar-se que li podia servir per a fer una rentada d’imatge. I així, en aquest vídeo publicat com a complement d’una llarga entrevista sobre el llibre que li fa el setmanari Le Point, Valls –entre més raons per a explicar el perquè del seu retorn a París– afirma, sense despentinar-se, que “Espanya ja no parla al món mentre que França sí que vol tenir pes en el futur d’Europa i el món”. No crec que l’esment, que equival a dir que Espanya no pinta res, haja fet gaire gràcia als qui li han pagat, ben pagats, aquests dos anys o tres en què ha intentat l’aventura del sud, que al final, si hem de fer cas del llibre, sembla que només li ha servit per a adonar-se “de fins a quin punt sóc francès i com em manca França [si no hi sóc]”. És clar que, sincerament, tampoc no crec que a Valls el preocupe ja massa què pensen d’ell per ací. Bon viatge de retorn, doncs, i que no siga res. No el trobarem a faltar.

 

PS. Si teniu ganes de seguir les novetats editorials franceses, més que llegir el volum de Valls us recomane de llegir La grande confusion, un text nou de Philippe Corcuff en què explica molt bé com el món, i particularment l’esquerra, cedeix cada dia més a les lògiques de l’extrema dreta. Amb un apartat ben curiós, que m’ha deixat pensarós, sobre Les Guignols de L’Info i que potser mereixeria un debat paral·lel sobre el paper que ha tingut el Polònia de TV3.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.03.2021  ·  22:11

Valls. Molta autoestima (massa ego) barrejada amb una mediocritat inefable. El pitjor és que sembla que a les institucions europees hi ha massa personatges com ell. D’ací els vodevils inesgotables amb els vaccins. Bon vent i que vaja a parlar al món en francès. A veure si algú l’escolta.

Victor Serra
Victor Serra
18.03.2021  ·  22:18

Bon vent !!. Algun dia hauriem de parlar del provincianisme “paleto” de l’establishment nostrat . Aquest que porta Catalunya a la decadència amb la seva ineptitud i la seva actitut de tap de la Catalunya més dinàmica.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
18.03.2021  ·  22:24

Sincerament hi ha personatges que no entens com han pogut arribar on són. Com pot haver algú que en un moment determinat hagi apostat per ells. Ja sé que en el món de la política la cosa va de fer contactes per a quan calgui, però pots tenir l’agenda plena de telèfons que ningú no voldrà fer res amb tu si no li aportes res. Que li devien veure si fins i tot la seva germana el blasmava públicament a Twitter (fins que va esborrar totes les piulades)? Com va poder un personatge així a ser ministre i després P.M de la República?
I recordem que la va espifiar quan va deixar de ser Primer Ministre perquè pensava que tenia opcions a ser President i va caure a la primera volta de les primaries del seu partit de llavors. A gent així el que l’acostuma a perdre és creure que són molt millors del que són.
Suposo que pots anar tirant de veta fins que se’t vegi el llautó i diria que va per aquí la cosa.
Em dóna la impressió que està bracejant per a no ofegar-se, intenta rescatar els contactes francesos a veure on el poden col·locar quan se li acabi la moma de regidor a l’Ajuntament on cobra però no destaca per la seva activitat precisament.

Pauli Morer
Pauli Morer
18.03.2021  ·  22:27

Un que es pensava que el farien l’emperador d’Argentina i anava per empaperador d’Argentona.

Josep Salart
Josep Salart
18.03.2021  ·  22:45

Disculpi Vicent, en Valls ja el coneixem, i va venir aquí per aparellar-se amb una burgesa española per allò de tocar calent.

Ara be, dir que l’Ernest Maragall és independentista, això sincerament, es fer-ne un grà massa. Personatge fosc, funcionari mediocre i sociata convertit a fer veure que és català.

Si Joan Maragall fos aquí, mare meva…

Santiago Bosch
Santiago Bosch
18.03.2021  ·  22:56

I pregunto, els electors francesos són tan llanuts com els de casa nostra ?

JAUME GUIU
JAUME GUIU
19.03.2021  ·  00:01

Apa, siau, i no cal que torni, al menys a tocar els pebrots.

Josep Gualló
Josep Gualló
19.03.2021  ·  00:39

PAS UNE GOUTTE DE SANG FRANÇAIS. MAIS LA FRANCE COULE DANS MES VEINES

He copiat el títol del llibre perquè crec que defineix molt be el taratnà d’aques personatge transfronterer.

El que ara escriuria, ja ho ha escrit fil per randa, en Josep Salart. Confio Josep que no et molesti que m’apropií del teu escrit.

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
19.03.2021  ·  01:20

es tan fals com immadur……..tindrà 90 anys i serà una persona immadura

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.03.2021  ·  01:24

Segurament la Revolució Francesa, amb les seves llums i les seves ombres, va propulsar una República on els ciutadans compten…poc o molt. Comparat amb España, moltíssim.
Segurament Valls va cometre un error de traducció confonent Citoyens amb Ciudadanos. I no. Els Ciudadanos espanyols no tenen res a veure amb els citoyens francesos. Els uns són monàrquics i els altres republicans. Els francesos diuen: “cherchez la femme”, els espanyols diuen “busca la pasta”. Valls ja deu haver trobat trobat la pasta i ara se’n va tan tranquil i probablement fent-se un tip de riure de la estupidesa dels hereus de Jaime Canivell de Berlanga i altres companys de viatge. Jusq jamais monsieur!.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
19.03.2021  ·  02:50

Sorprèn que en ple segle XXI algú encara parle de sang i genètica per fer adhesió nacional, i més, des d’un òptica francesocèntrica.

Tot carregant-se el concepte de “ciutadania republicana” d’arrel que l’emparenta amb el de “netedat de sang” de “castellano viejo” que tant usà l’imperi castellà mitjançant el “Santo Oficio” per a perseguir, acusar i atemorir els disidents.

Ja quan el pròleg del pamflet “selfconfident” d’en Valls s’arriba al paroxisme quan el qualifiquen de jaconbí i girondí….i per què no de “sans culottes” també?

Tal i com en Gelonch ha destacat l’arrel l’antifrancicisme principatí, però Sanchis Guarner diu que és incomparable a la tírria que els valencians li tenim allò francès i als afrancesats (cal recordar que el professor Sanchis Guarner, endemés era professor de francès ien sabia del que parlava).

I tenint en compte l’immens allau devalencians que inunden el Principat des de fa 3 segles ençà (no s’expliquen Sabadell i Terrassa sense els caps dels telers alcoians procedents de la Real Fàbrica de Paños d’Alcoi) he conclós que les arrels d’en Manuel Valls són valencians i no principatines com se’ns ha intentat “vendre”.

Atenent-nos a la manera de conduir-se el xouman nascut a Marais, he conclòs que és valencià i en concret d’arrels amb ascendència genètica a la pedania actual de Benimaclet.

Heus ací l’explicació argumentada dels professors Just Serna, Anaclet Pons i Pau Rausell:

https://vimeo.com/89204337

Josep Blesa (València)

PS: visioneu-ho fins el final i em fareu confiança

Oriol Roig
Oriol Roig
19.03.2021  ·  07:19

Parlant amb uns companys francesos quan en Valls feia campanya per l’alcaldia em van agrair que “els el traiéssim de sobre”. A França el coneixen i van estar encantats de desenpallagar-se’n. Ara també el coneixen al Principat. A on podrà anar que no li tinguin el número pres? Se li acaba el món per córrer…

Joan Manel Llusà
Joan Manel Llusà
19.03.2021  ·  07:42

Valls, un fracasat, xenòfob i que ha estat el “tonto útil” de l’espanyolisme. Potser n’ha tret un benefici económic de el seu fracàs com a persona i com a polític a Catalunya, però tret d’algun sobre, no li agraïran “los servicios prestados a la patria” i a la Colau.

Albert Miret
Albert Miret
19.03.2021  ·  07:44

Aquest pobre home, no pararà de fer el ridícul allà on vagi. És del tipus del Rajoy, o del José Borras.

Josep Segura
Josep Segura
19.03.2021  ·  08:11

Contestant a en Santiago Bosch, aquí a França el personatge en qüestió està completament amortitzat. No sabeu la conya que s’ha arribat a fer des de que el paio va marxar cap a Barcelona. A la meva feina, sabent que sóc català, es van fer un tip de riure amb expressions com “l’abocador de deixalleries polítiques de l’altra banda dels Pirineus”. Jo ja els vaig advertir de que tornaria, i a sobre”reciclat” a l’espanyola. Ja el tornem tenir aquí i ara ja no riuen tant. Perquè malgrat que és un dels polítics més odiats de França, tothom sap que en Macron té alguna mena de deute amb ell (Valls”el té agafat pels ous”) i li haurà de donar algun càrrec per a que calli.

josep soler
josep soler
19.03.2021  ·  08:49

Sr. Partal, vostè diu: que gràcies a en Valls a Barcelona, no hi ha un alcade “independentista malgrat la victòria d’Ernest Maragall i Esquerra Republicana.”

Jo li pregunto, i ho faig per saber-ho, Sr. Partal: perquè considera vostè a ERC més independentista que els Colaus?

Per què ho diuen ells?
Per què des del 19 de març del 1931 al 3 d’octubre del 2017 sí que ho van ser?
Sap vostè les conseqüècies que té per la República, que bons periodistes es creguin això que ha cuinat la FAES de l’independentisme “reformista”?

“L’esquerra partidista i burocràtica és l’altra dreta unionista”

Jordi Torres
Jordi Torres
19.03.2021  ·  09:17

Personatge narcisista i pedant fora mida, en Valls aboca el seu EGO (així, en majúscules) en empreses pensades per a major glòria seva i quan les coses es torcen -perquè aquest món nostre té la refomuda mania de no ser com nosaltres volem que sigui- fa com la guineu de la faula d’Esopo: “aquest raïm espanyol no seria tan dolç, de fet és ben agre”, gira cua i apa, a cercar una altra empresa de formulació exuberant i lletres de purpurina.

Està clar que la política atrau aquesta mena de personatges, però estaria bé fer-los passar un psicotècnic, més que res per posar-hi un topall al mamarratxisme de forma que els mortals d’estar per casa ens puguem estalviar una bona dosi de bajanades.

Carles Serrano
Carles Serrano
19.03.2021  ·  09:21

En poc temps ens hem lliurat de la montapollos i el Valls. Bon senyal!!.
A França, és posaran contents amb l’arribada de l’emperador. (Amb minúscules)

Carles Serra
Carles Serra
19.03.2021  ·  09:41

Quanta raó Sr. Josep Salart, quanta raó.
Ernest Maragall, només fer esment quan va ser responsable en el nefast tripartit, molt preocupat perquè varen sortir quatre noies i nois de la zona de Vic que no s’expressaven correctament en Ñ, ha sentit aquesta preocupació d’aquest personatge, com diu el Sr. Salart, fosc.
Això és la representació de l’ER botiflera actualment

Francesc Clarà
Francesc Clarà
19.03.2021  ·  09:43

Au! vés a cagar a la France et bon voyage !!!

PERE SIO
PERE SIO
19.03.2021  ·  09:56

Manel Valls pagat i recolzat pels unionistes no ha triomfat personalment, ni ha arribat on creia, però ja ha fet la feina que volien, posar a l’ambigua, espanyolista, populista i incompetent Ada Colau com a Alcaldessa per posar i tenir controlada la capital de Catalunya, al servei d’Espanya.
El que no comparteixo Vicenç és que després de tot el que estem veient dia a dia, encara seguim amb els tòpics de considerar a ERC i a Ernest Maragall com a independentistes. I cal preguntar-se quins disbarats polítics més han de fer ERC perquè obrim els ulls i veiem la realitat. En política com en d’altres coses a la vida, el que valen són els fets i no les paraules.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.03.2021  ·  10:16

Tot depèn de com es miri Vicent. El Sr. Valls no té principis ni segurament moral ni ètica, té -això sí- interessos. Si ho mirem per aquest cantó encara que ens costi, perquè la majoria som humans amb principis morals i ètica, no ho ha fet tan malament. Després de ser primer ministre de França i del fracàs de controlar el Partit Socialista francès, es pren unes vacances a Barcelona amb un sou per fer el vermut de 56.387 euros l’any, bloquejant un govern independentista -això li valdrà a França- i de rebot casant-se amb una bilionària hereva de l’empresa farmacèutica Almirall. Valls va escriure al 2018 que tornava al què considerava casa seva, Barcelona. Ara diu que torna a França que és la seva pàtria, la cultura que estima i on té els amics. Apunta a l’Elisi. Com a pocavergonya no ho ha fet malament.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
19.03.2021  ·  10:45

Donem gràcies que el sr. Valls no va recalar al País Valencià, perqué si no, ….

Berta Carulla
Berta Carulla
19.03.2021  ·  10:46

On la batalla pel poder de Junts es legitima és en la constatació que ERC entrega sempre -o es deixa prendre- el poder per Espanya.
ERC és el nom que té el fracàs a Catalunya.

Pere Grau
Pere Grau
19.03.2021  ·  10:48

No cal dir que subratllo tot el que diuen els companys comentaristes. Només afegiré dos punts. El primer: llàstima que el Pedro Sánchez (no sé ni si sap francès) no se’n vagi a “fer un Valls” a França. Perquè tots dos són pastats l’un de l’altre. El segon. hi ha encara uns quants polítics nostrats que no trobaríem gens a faltar si fessin el mateix…

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
19.03.2021  ·  11:02

Mare de déu, quins personatges s’han de inventar per combatre els efectes “perniciosos” de la democràcia i els vots! A Catalunya van aterrant periòdicament personatges ad hoc per a cada ocasió a fi de captar els vots dels ignorants i despistats politicament. Primer l’inefable tàndem Rivera-Arrimadas, després aquest pintoresc personatge de Manel Valls, darrerament el no menys pintoresc ministre de sanitat (???!!) i filòsof Illa,….A veure qui serà el proper (crispetes!). Són personatges de usar i llençar, que són amortitzats ràpidament, però que en tot cas exigeixen importants despeses a l’statu quo i al deep state, perquè acostumen a ser bons professionals en el seu art de fer serveis a qui ramena les cireres. Fan la feina i desapareixen més o menys ràpidament. Però la seva productivitat és molt baixa. El règim del 78,m l’estatu quo i el deep state necessiten amb urgència un expert economista per a millorar i reciclar les despeses per a fer-les més eficaces. Suggereixo que es gastin els diners fent les coses que farien l’independentisme inutil i redundant; potser així s’en sortirien millor, perquè per ara el que fan és llençar els quartos….

David Badia
David Badia
19.03.2021  ·  11:17

Jacobi fins el moll de l’os, en el fons ni frances ni espanyol, nomes l’importan es la butxaca.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
19.03.2021  ·  11:27

No cal afegir res més a l’editorial i als comentaris dels companys i companyes.
Però pot ser sí caldría parlar a bastament “sobre Les Guignols de L’Info i que potser mereixeria un debat paral·lel sobre el paper que ha tingut el Polònia de TV3.” I afegiría els “informatius” i “tertúlies” a més de la direcció de la “televisió pública catalana”…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.03.2021  ·  11:36

Qui és Manuel Valls? 😉

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
19.03.2021  ·  12:09

Valls se’n va.. però VOX va pujant en simpaties i en diferents governs.
El govern de Madrid utilitzarà VOX per consolidar-se?
És gravíssim que l’extrema dreta sigui tant ben acceptada constitucionalment mentre l’independentisme és satanitzat per anticonstitucional.
GRAVÍSSIM.
O no?
Ens liquidaran en forns crematori?

Carles Viñals
Carles Viñals
19.03.2021  ·  12:12

Un personatge amoral sense ètica ni principis, sense més virtut que la d’embrutar i destruir tot el que toca que, si no ha reeixit a triomfar personalment a Barcelona, no ha tornat a França sense deixar-nos com a alcaldessa una dona del seu mateix nivell moral.

I pel que sembla ja per part del Sr. Partal, una determinació inamovible de considerar independentistes personatges com l’Ernest Maragall i d’altres pròxims o pertanyents a la cúpula d’ERC, faig meus els comentaris de Josep Salart, Josep Gualló, Josep Soler, Carles Serra i Pere Sió.

Ricard Pons
Ricard Pons
19.03.2021  ·  12:15

Molta raó els hi dono als comentaristes que tornen a reclamar al director que sigui sincer i deixi de referirse a segons qui d’ERC com independentista, sabem que molts militants ho son, però la cúpula actual ho es solsament de paraula i no de fets. En relació al tema de “Les Guignols de L’Info ” i el “Polonia” hi estic totalment d’acord, o es que no ha tingut res a veure aquest programa en la “crusifixió del MHP Quim Torrà” en la opinió pública? Defenso la crítica i la llibertat d’expresió, però segons quines sàtires mal intencionades poden fer molt mal si la gent no s’informa del que es la veritat. Avui en dia, a diferencia del que era fa 15 o 10 anys el Polonia, ja no es pot seguir la política “real” amb aquest programa i amb les tertulies i informatius totalment esbieixtas de TV3 que ja no es la nostre sino la seva. Mala peça al taler.

Josep Soler
Josep Soler
19.03.2021  ·  13:40

En sembla que no val la pena afegir res mes del que s’ha dit sobre aquest patètic personatge d’en Valls.
En tot cas insistiré, en aquesta mena d’admiració o sobrevaloració que acostumen de fer, certes les classes mitjanes d’aquí Catalunya, sobre els francesos i la seva nació, que la trobo sobrera i innecesaria.
Potser es la meva condició de patir un certa germanòfila (per haver estat vivint a Alemanya) la que em condiciona el meu pensar sobre aquest veïns nostres.
Per les meves experiències i principalment per observar-los des de l’atalaia germànica, es veuen com uns llatins cobdiciosos mes , molts avesats a gaudir de certs reconeixements i privilegis per altres potencies, probablement per gaudir d’unes terres verdaderament excepcionals.
El suposat protagonisme polític dels primers temps d’en Valls, dins de França, no son altre cosa, que l’haver sabut gestionar amb mes oportunisme polític del corrent, dins d’un país de igual – a voltes pitjors – comportament meridionals com molts d’altres.
Els catalans sobre Franca, no en poden tenir altre record, que el d’haver-nos estat deslleials, com molts d’altres, moltes vegades.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.03.2021  ·  15:07

M’afegeixo a la necessitat d’un debat sobre TV3 i no tant sols al paper de Polònia. El paper de la TV pública com a defensor i promotor de la llengua catalana, de la rigorositat en la informació i la no utilització partidista, tant en els continguts, com en els encàrrecs de producció als amiguets del partit.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
19.03.2021  ·  15:34

Bona tarda! Sr.Partal del Sr. Valls no cal parlar-ne gaire més. Ja sabem totes i tots que només es mou pels “calers” suguin de Catalunya o de ‘la France’.

El Sr. Ernest Maragall té una trajectòria política que ja el retrata prou bé; independentista convençut no ho és ni ho vol ser. A ER n’hi ha molts d’aquests i aquestes.

Per això tindrem magre formar el nou Govern.
Entre el tarannà d’ER i el de la Cup tot és fosc.

I opino com molts companys/anyes comentaristes en què caldria fer un monogràfic sobre la deriva que està mostrant TV3, en programes i en noticiaris. Gràcies.

jaume vall
jaume vall
19.03.2021  ·  16:14

Com ja han dit per aquí, no val la pena entretenir-se massa en fracassats immadurs.

Ens aniria millor concentrar-nos en el suport al Consell de la República. Amb totes les llums i ombres, és el millor artefacte per continuar desemmascarant l’estat espanyol, a nivell europeu, i sense patir massa per les represàlies. Mentre no tenim república, per què no deixem que el Consell aixoplugui totes les sensibilitats.
No serà per qui el presideix, que potser fa nosa a una línia burocratitzada de l’independentisme?

TERESA GUAL
TERESA GUAL
19.03.2021  ·  16:32

Aquest home es una veleta a Espanya, França i a la Xina Popular. Igual com va fracassar al seu país França en legislatures passades ho tornarà a fer perquè es un polític sense credibilitat, ètica ni principis. Es una sort que se’n hagi anat de Catalunya i si mes no, el seu pas va servir per treure la careta a la Frau Colau. Bon vent i barca nova per ell i sort per França que amb aquest polític li caldrà i molt.

Sylvain Manyach
Sylvain Manyach
19.03.2021  ·  16:36

per llegir l’entrevista que ha donat Philippe Corcuff Mediapart :

https://www.mediapart.fr/journal/france/170321/philippe-corcuff-le-confusionnisme-une-trame-ideologique-en-expansion

Si interessa algu el puc enviar

josep ortinez
josep ortinez
19.03.2021  ·  16:37

No paga la pena de dir res d’aquest paio.

Francesc Ermi
Francesc Ermi
19.03.2021  ·  16:44

Sensacional la parella de “trepas” impresentables que han format el Valls i la Parera.
Un brillant exemple del que no hauria de ser la política.

Jaume Riu
Jaume Riu
19.03.2021  ·  18:13

MANUEL VALLS
Sabeu què és un termòmetre en medecina?
I un sextant en nàutica?
Són instrument per saber on som, i preveure quina és la tendència abans que no sigui massa tard i ja s’hagi consumat la malaltia, o abans que ens haguem desviat del rumb que volíem seguir
Doncs la política fa servir indicadors, com seria el termòmetre o el sextant, per conèixer a temps cap a on anem.
Al llegir tota la informació de l’editorial d’avui m’he adonat que el personatge Manuel Valls és un indicador genial que ens dona moltes pistes de quina és la tendència de la política del bàndol contrincant.
Bona feina.

Ventura Passols
Ventura Passols
19.03.2021  ·  18:59

Aquest és un mitjà seriós i no l’embrutare amb improperis cap a monsieur valleès. Tot i que penso que no torna a França sinó que marxa perquè no li reclamin els diners que s’ha embutxacat.
Li desitjo molts d’entrebancs i portes tancades, que això sí que ho tenen els francesos, ni un pèl de tontos amb els vividors. Vaja als últims els hi van separar el cap del cos.

david graupere
david graupere
19.03.2021  ·  19:15

Sols mancava aquest bon salvatge jacobí al panorama català, negant la regió franco-catalana, tot afirmant la partió estatal franco-espanyola.

El poder dels dos estats sols els manca acabar d’assimilar Còrcega i Catalunya, llavors els assimilats serem com Valls, ultranacionalista d’estat jacobí. Els pobles assimilats cauen amb molta de facilitat dins del totalitarisme. Comproveu la força de la ultradreta al País Valencià (la comunidad… y la provincia) i la Catalunya del nord (subrégion)

Joan Fontcuberta
Joan Fontcuberta
19.03.2021  ·  19:21

Al final serà veritat que el procés d’independència servirà, d’entrada, per a despullar tothom. Veure “ciutadans” (C’s) desfer-se i convertir-se en el que realment sempre ha estat; veure els del partit “socialista” treure’s totes les màscares; veure les incongruències dels partits catalans (que necessitaran una nova sacsejada); no cal dir-ho, però veure en Manuel Valls així…

Ara bé, m’ha intrigat molt el darrer paràgraf de l’editorial. M’agradaria llegir aquest capítol sobre els guinyols o, almenys, que en Vicent Partal ens ho comentés i obrís el debat sobre el Polònia, que ja he sentit en altres llocs i que em sembla que com a societat seria un debat molt interessant. Entre d’altres coses, perquè els catalans ens hem de repensar. Ens hem de replantejar moltes coses i, per dir-ho ras i curt, potser massa “grosso modo”, hem de deixar de ser uns fotetes amb tot. Primer, perquè hem de començar a creure i confiar en les nostres coses (i deixar de desconfiar i criticar a tota hora); segon, perquè no és just posar tothom al mateix sac (i disparar indiscriminadament porta a això).

Núria Castells
Núria Castells
19.03.2021  ·  22:58

D’en Valls no cal parlar-ne més. Ja està tot dit.

Del Polònia, en particular, i de TV3, en general, sí que caldria parlar-ne. I a fons.
I sobre l’altre tema que ha sortit -de l’independentisme, o no, dels líders d’ERC… caldria, també, una reflexió general sobre les adscripcions ideològiques que s’adjudiquen determinades forces i partits. Sentir a dir que el PSOE és d’esquerres, per exemple, quant de temps ho haurem de suportar?
Resulta que hi ha uns partits que s’autoproclamen de determinada tendència i, tot i que la seva praxi indica clarament i reiteradíssimament que l’etiqueta és falsa, se’ls segueix acceptant com allò per què volen passar.
Per què cola, la fal·làcia? Què es pretén? Cui prodest?
Si un partit dóna suport a la monarquia, és la pota necessària del Règim del 78, no deroga la llei mordassa ni la reforma laboral del PP (sinó que se’n serveix!), es nega a regular els lloguers, etc… hem de seguir dient que és d’esquerres?
Si un partit avantposa qualsevol suposada prioritat a la unió estratègica que faria avançar sens dubte la independència, s’ha de seguir considerant independentista?
Les paraules i els conceptes construeixen el relat. I el relat és decisiu.
Fem-nos-ho mirar, doncs?

enric llopis
enric llopis
19.03.2021  ·  23:54

Sr Partal, això de que ERC sigui un partit independentista…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies