Un macropessebre vivent a Montserrat per a commemorar vuit-cents anys de tradició

Montserrat ha esdevingut avui l’escenari d’un macropessebre vivent. És la primera vegada que es fa i ha servit per a commemorar els vuit-cents anys del naixement del primer pessebre vivent de la història. L’espectacle, que vol donar el tret de sortida a la temporada de pessebres vivents, ha agrupat més de nou-cents figurants d’una quarantena de pessebres vivents de tot el país.

El muntatge s’ha representat un mes abans de Nadal i ha estat organitzat per la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya i l’Abadia de Montserrat.

Les escenes s’han representat en dos torns diferents, a les 10.00 i a les 12.00, a través d’un itinerari circular i d’entrada lliure que ha conduït els visitants per una mostra de diverses escenes, com ara el campament romà, l’anunciació als pastors, l’establia, i el mercat i els oficis, entre més.

Uns quants turistes que visitaven Montserrat han quedat sorpresos per l’espectacle. “No m’ho esperava. És espectacular”, han assegurat dos joves de Sud-àfrica. Lorena Díaz, de l’Argentina, també s’ha trobat l’escena de casualitat: “És meravellós”, ha exclamat.

Un pessebre vivent a vint graus de temperatura 

Acostumats a fer el pessebre vivent al desembre, molts dels figurants s’han vestit amb samarretes tèrmiques i malles sota la roba, però les inusuals temperatures d’aquest novembre, que han arribat a valors de més de vint graus, han fet suar a més d’un. “Hem aprofitat la pausa per treure’ns capes de roba perquè ens estem fregint”, explica en Quim, un dels figurants.

Amb tot, Maria Àngels Serentill, presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, ha celebrat la reeixida de la trobada, que ha entomat com un envit. “És molt extraordinari i no crec que ho tornem a repetir mai”, ha subratllat.

La tradició catalana dels pessebres vivents

La tradició de fer pessebres vivents consta d’una llarga trajectòria amb pessebres que fa més de cinquanta anys que es fan. És el cas del de Bàscara, Castell d’Aro, els Prats de Rei, Sant Fost de Campsentelles, Sant Martí de Llémena i Tona. A més, en els darrers deu anys s’han incorporat a l’organització d’aquests esdeveniments poblacions com ara Cànoves i Samalús, Salou, Sant Jaume dels Domenys, Viladecans, Món Sant Benet i Vila-sacra.

De fet, la combinació d’espectacle, tradició, efectes visuals, natura i patrimoni cultural i, sobretot l’amplíssima, mobilització popular converteixen aquestes representacions en una de les cites nadalenques per excel·lència.