Macron: o responsabilitat o miratge

«Macron hauria d'evitar que el Front National continuàs creixent. I l'única manera de fer-ho és canviant les polítiques que ens han duts a tots plegats fins ací»

Vicent Partal
08.05.2017 - 05:43
Actualització: 08.05.2017 - 07:43
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Emmanuel Macron ha guanyat les presidencials franceses amb molta més claredat que no es preveia. Esdevé així el president de la República Francesa més jove –només trenta-nou anys– i assumeix també el càrrec de copríncep d’Andorra.

L’abast de la victòria de Macron ha estat important. Fa un any no era ben bé un desconegut, però gairebé. La decisió de forjar un moviment polític nou, fora dels partits tradicionals, va ser clarament un encert. Però va ser un encert que ara podria passar-li factura, perquè caldrà veure quin resultat és capaç d’obtenir aquest moviment a les legislatives del mes vinent. L’esquema de votació en doble volta que se segueix a l’estat francès sempre acaba originant una tria a la contra, cosa que fa difícil de mesurar quin és l’abast real del suport a Macron i quin tant per cent dels vots li ha estat lliurat només per frenar Marine Le Pen. Fins al mes vinent no sabrem si a França, definitivament, també s’ha acabat el bipartidisme i com es reparteixen l’escenari els cinc grups que han tingut presència en aquestes eleccions presidencials.

La tria de Macron ha estat afavorida, sens dubte, per la presència de Marine Le Pen com a contrincant. Hi ha hagut molts militants de l’esquerra que han preferit no votar o votar en blanc. Alguns han dit que tant era el patró (Macron) com la pàtria (Le Pen) per a justificar que no donaven suport a Macron. És cert que la xifra de vots en blanc ha obtingut un rècord històric. Però, al costat de tot això, l’amplitud de la victòria de Macron deixa clar que la majoria del francesos no ha dubtat a l’hora de barrar el pas al Front National. Sempre és difícil d’escollir en una tria en què no t’agrada ningú, però la possibilitat que Le Pen fos presidenta anava més enllà d’allò que era possible de tolerar. Eren ben significatius els equilibris d’alguns per a dir que la gent no votàs Macron però recordant alhora que no podia votar Le Pen. Que l’extrema dreta aconseguís la presidència era la pitjor hipòtesi, sense discussió possible. I, posats a triar, la tria de Macron era més sensata. Fins i tot des de la discrepància i la desconfiança.

Tanmateix, ara caldrà veure de què és capaç el nou president. Crec que fóra bo de contemplar el pas de Le Pen a la segona volta com un avís seriós contra tot allò que es fa malament. Com ho va ser el Brexit. Com ho va ser Trump. Le Pen ahir va parlar d’obrir-se cap al centre, d’obrir el seu partit cap al centre, perquè sap que l’extrema dreta té uns límits que sempre li seran de molt mal superar. Segurament, aquests límits li han barrat el pas a la presidència, però l’han portat ensems més lluny que ningú no hauria esperat ara fa un any. Que un 37% dels vots en una elecció presidencial hagen anat al Front National, senzillament fa feredat.

Si Le Pen ha arribat fins ací ha estat perquè ha sabut incidir sobre problemes reals, fent servir demagògia a cabassos, però identificant-los ben clarament. Sobre problemes reals que uns altres neguen de manera insensata: el desastre sòcio-econòmic en què viu la majoria de la població, la imposició de polítiques d’austeritat des d’una Unió Europea que té un gravíssim dèficit democràtic, la sensació que anem cap avall i no pas cap amunt.

Per això si les polítiques de Macron segueixen aquest mateix camí, i dissortadament sembla que sí, el resultat d’ahir podria ser només un miratge. Fa uns quants mesos, després del Brexit, imaginàvem un panorama molt i molt perillós a Europa amb l’extrema dreta guanyant molt de terreny als Països Baixos, a França i a Alemanya. Va ser frenada als Països Baixos i ha estat frenada a França.  Són dues notícies excel·lents. Tanmateix, Macron ara tindrà una responsabilitat molt important. Ha estat escollit perquè no guanyàs el Front National. Ell hauria d’evitar que el Front National continuàs creixent. I l’única manera de fer-ho és canviant les polítiques que ens han duts a tots plegats fins ací. En la campanya ja no va voler fer els canvis de programa que li reclamava l’esquerra per votar-lo en la segona volta. Espere que com a president entenga que, si no és així, aquesta victòria seua podria acabar essent un simple, i perillós, miratge històric.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.05.2017  ·  22:29

Doncs em temo que serà un miratge. Macron només ha guanyat perquè l’adversària era Marine Le Pen. I si, com em temo i sembla que es temen molts francesos, Macron es limita a fer de Brusel·les II, aviat se li acabaran els torrons. No sóc gens optimista. I em sembla que els francesos hauran de viure una legislatura de Front Nacional per a aprendre’n. Tot el que no s’aprèn per experiència pròpia no s’aprèn.

Josep Usó
Josep Usó
08.05.2017  ·  00:39

Si l’únic argument vàlid que té un candidat és que l’altre és pitjor, abans o després, la gent se’n cansarà de la cantarella. I veient que les polítiques que defensa el “menys dolent” els han dut fins on estan i amenacen amb dur-los més enllà i tot, acabaran per canviar de candidat. Als EUA ja els ha passat i ara tenen a Trump. Això, Le Pen ja ho sap de fa molt temps.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
08.05.2017  ·  01:23

Encara que ja hi havia alguns que ho dubtaven, jo ja veia segur que guanyaria Macron i la qüestió es limitava a veure quina proporció de vots tindria de diferència. Ara ja sabem que ha estat molt altra i que la responsabilitat que ha adquirit l’hauria de fer treballar de valent per veure quines han estat les causes que el Front Nacional hagi tret tants vots i per això ha de saber com gestionar el tema de la immigració i dels refugiats, a més de centrar-se en les diferències salarials entre pobres i rics, els dos temes estrella de Marine Le Pen que emprats demagògicament li han servit per fer forat. Ja és difícil fer-ho des d’una ideologia d’esquerres però fer-ho des de la dreta serà més difícil. A més, com afirma Vicent, li retrauran que els vots assolits no els té perquè els qui l’han votat ho han fet perquè els hagi convençut el seu programa sinó que han estat cedits per frenar Le Pen. També caldrà veure què passarà amb els atemptats d’arrel fonamentalista islàmic, que seran difícil d’encarar si continuen passant. Per tant caldrà veure què passarà a les properes eleccions per comprovar si ha assumit aquests compromisos o no ha fet.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
08.05.2017  ·  08:29

El tarannà francès és incompatible amb el caràcter ranci de la ideologia feixista. Es la gran diferència amb altres pobles, com Espanya, on el substrat cultural és molt més compatible amb actituds autoritàries o abusives per part de la classe dirigent. Fixeu s’hi bé: indicis de corrupció i Fillon al carrer, vots pel Front Nacional, si restem els blancs-nuls, 28% (amb l’abstenció record, encara són menys), un percentatge alt, però no espectacular respecte a d’altres eleccions. Això no impedeix constatar el fet que els francesos estan molt deprimits i emprenyats. Ho visc cada dia, sense gaires expectatives de solucions a curt termini. Macron serà més del mateix, cap canvi estructural de la mentalitat rígida, pseudo-aristocràtica i uniformadora d’aquesta societat, en el fons molt més conservadora i poruca del que sembla.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.05.2017  ·  12:13

Certament els resultats d’ahir poden ser un miratge si Macron desatent les necessitats dels empobrits pels especuladors, crisi i multinacionals.
“Tot i la derrota final de la Le Pen en aquesta elecció, segueix confiant en poder entrar al Palau de l’Elisi el 2022. La seva creença és que la desmoralització amb la presidència d’Emmanuel Macron obrirà el camí perquè ella triomfi al cap de 5 anys”. Això opino i són paraules de Unite Against Fascism (GB) ahir mateix.

Antoni Oller
Antoni Oller
08.05.2017  ·  13:58

Els perdedors de la globalització cerquen un representant, a França i arreu, i en Macron és justament el contrari: “no voleu troica?, quatre tasses”; però es clar, Le Pen és molt mal representant dels perdedors de la globalització, és simplement impresentable, tal com es va veure al debat. Perquè com molt encertadament comentava ahir en Martí Anglada a CatRadio, el FN i el PP espanyol, excepte en el tema de la UE (on és comprensible la diferencia, donat que França és país aportador i Espanya receptor), excepte en això, s’assemblen, els programes dels dos partits son molt similars, i encara, fins i tot, la policia francesa no metralla gent en una platja de Ceuta, hi hagi qui hi hagi a l’Elisi. Tots els analistes diuen que l’alta abstenció va perjudicar Macron, però jo no ho veig clar, estic segur que també molt vot en blanc i molta abstenció va ser degut a que molts votants naturals identificats amb el programa del FN, no van votar, senzillament perquè Le Pen és impresentable, i el debat els ho va recordar. Veurem què passa a les legislatives del mes que ve.

Erika Casajoana
Erika Casajoana
08.05.2017  ·  17:46

La 5ª República francesa té problemes estructurals de fons, i no tenen res a veure amb Europa ni molt menys amb la “imposició” de cap política. I molt menys d’austeritat! Quina austeritat? Quan ha practicat França l'”austeritat”?

França va fer un déficit del 3,4% el 2016, el seu deute públic equival al 96% del PIB. Fa més de quatre décades que no quadra el pressupost, sempre amb dèficits! I la culpa és de la mal anomenada “austeritat” d’Europa? No et pots endeutar indefinidament sense generar greus problemes estructurals.

polítiques d’austeritat des d’una Unió Europea que té un gravíssim dèficit democràtic

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes