El primer avís de Torra

TEMA DEL DIA
Estratègia. La segona jornada del debat de política general ha tornat a palesar les tensions que hi ha entre les forces independentistes. Si Ciutadans i el PP ja insinuen un nou 155 amb una demostració de nacionalisme espanyol sense complexos, amb exhibició de bandera inclosa, les tres forces independentistes han mostrat diferències estratègiques. La CUP ha tornat a deixar clar que no es responsabilitza pas de l’estabilitat d’aquest govern, que vol dir que no donarà suport al pressupost del govern, però els dos socis de l’executiu tampoc no han amagat les discrepàncies, tant en els discursos com, sobretot, als passadissos.

L’ultimàtum que va fer ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, a Pedro Sànchez, advertint-lo que si no presentava una proposta de referèndum pactat abans del novembre l’independentisme li retiraria el suport al congrés, ha revifat les tensions entre Junts per Catalunya i ERC. Tot i que l’anunci es va pactar, segons l’entorn del president, dimarts al matí al Palau de la Generalitat en una reunió al despatx de Torra a la qual van assistir el vice-president Pere Aragonès i el conseller Maragall, els republicans no ho acaben de veure clar. Fonts d’ERC explicaven avui que la paraula ‘ultimàtum’ no havia sortit a la reunió i que s’havia parlat solament d’augmentar la pressió sobre Sánchez perquè fes una oferta concreta.

Però mentre a l’hemicicle el president escoltava insults del PP, que li deia ‘espanyolàs’, o les amenaces d’Inés Arrimadas, que el feia responsable de què pugui passar quan surti la sentència dels judicis dels presos, a Madrid el diputat Gabriel Rufián es desentenia de l’ultimàtum de Torra assegurant que les decisions del grup parlamentari d’ERC al congrés les prenia el grup. Quan Rufián dispara, no ho fa pel seu compte, com tothom sap, sinó amb el vist-i-plau de la direcció d’ERC. El rebuig de Rufián ha provocat una resposta de Míriam Nogueras, la nova coordinadora del PDECat a Madrid, que ha fet una piulada expressant el ‘suport total’ a la proposta de Torra: ‘A Madrid farem allò que ens demani el govern de Catalunya.’ A Barcelona, la confrontació ha estat més sibil·lina i el portaveu d’Esquerra, Sergi Sabrià, ha evitat qualsevol referència a l’ultimàtum proposat per Torra. Ni s’hi ha oposat ni s’hi ha afegit.

El resultat s’ha vist després, en la presentació de les propostes de resolució que s’han de votar demà –suposant que les dues formacions acabin d’acordar si els diputats deleguen el seu vot o no. N’hi ha una, presentada per Junts per Catalunya i ERC sobre el diàleg amb Madrid, que parla del referèndum pactat però no esmenta l’ultimàtum de Torra. Junts per Catalunya ha tornat a cedir i Esquerra ha acabat imposant el seu criteri, cosa que pot ser interpretada com una desautorització de Torra.

El debat d’avui confirma una vegada més que ERC i Junts per Catalunya continuen tenint estratègies diferents sobre la manera de fer avançar el procés i d’afrontar el diàleg amb Madrid. Unes diferències que ara com ara no trenquen el govern però que fan que cada dia hi hagi més dirigents, a totes dues formacions, que creuen que només es resoldran tornant a passar per les urnes. La convocatòria és competència del president Torra, que avui ja ha insinuat que plegaria si veiés que no pot fer la feina que vol fer: ‘Jo he vingut a fer la República. El dia que vegi que no la puc fer, plegaré.’ Era una resposta a Inés Arrimadas però adreçada als bancs independentistes. És la primera vegada que ho verbalitza de forma tant clara i solemne. La competència per convocar eleccions la té el president de la Generalitat i a partir del 27 d’octubre la pot exercir.

MÉS QÜESTIONS
Sánchez promet a Puig el 10% del pressupost espanyol del 2019 per al País Valencià. Balanç positiu de la primera cimera entre els presidents espanyol i valencià, almenys pel que fa a les paraules. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha arrencat el compromís de Pedro Sánchez de destinar el 10% del pressupost espanyol al País Valencià, tot i que a hores d’ara el govern espanyol no té garantida l’aprovació dels comptes perquè només té 84 diputats. Puig i Sánchez s’han reunit a la Moncloa durant gairebé dues hores, en les quals Puig li ha exposat les reivindicacions del Consell. A més, ha explicat que Sánchez participaria en els actes institucionals del Nou d’Octubre. Serà la primera vegada que un president espanyol hi assisteix, i segons Puig això demostra que el govern del PSOE és un ‘aliat’ del País Valencià. ‘Constata la voluntat política de millorar els espais de coordinació, cooperació i interrelació amb el govern espanyol’, ha dit. Durant les dues hores que ha durat la reunió, han parlat de les mancances de finançament i d’inversió i del deute de la Generalitat. Sobre el compromís de Sánchez, Puig ha dit: ‘És una plasmació de la voluntat política de treure el País Valencià de la discriminació i la marginació’. També ha remarcat que hi ha voluntat d’acord per a reformar el sistema de finançament, però ha admès que les majories al congrés espanyol ho dificulten.

El PSPV i la UGT no assistiran a la manifestació del Nou d’Octubre. El PSPV i la UGT no assistiran a la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre, formada per una quinzena d’entitats, durant la Diada del País Valencià a la vesprada. El PSPV argumenta que la seva assistència a la convocatòria tenia trellat quan els partits d’esquerres eren exclosos de la processó cívica, però ara que hi participen pensen que no han d’anar a la manifestació de la vesprada. La UGT també se n’ha retirat, adduint que no representa prou la diversitat de la societat valenciana. Segons el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez, la manifestació fa ‘una sensació de falta d’unitat en el poble valencià’. Creu que la Generalitat representa la defensa de la seva cultura i de la seva llengua de manera ‘suficient’. El portaveu de la comissió, Toni Gisbert, ha subratllat el caràcter ‘plural i obert’ de la manifestació i ha assegurat que respecten la decisió del PSPV i de la UGT de no afegir-s’hi. Per una altra banda, ha demanat al delegat del govern espanyol a València, Juan Carlos Fulgencio, que eviti que  dimarts coincideixin set manifestacions –algunes de signe contrari. ‘Qualsevol que sàpiga mínimament com funciona una manifestació, sap que separar diverses convocatòries, que surten del mateix punt, amb una hora i mitja de diferència, és del tot irreal’, ha afegit. En nom de la comissió, ha demanat una reordenació d’aquestes manifestacions, entre les quals n’hi ha d’extrema dreta, per garantir-ne el bon funcionament i evitar confrontacions.

Els socialdemòcrates acusen el govern andorrà de fer costat a Espanya en el conflicte amb Catalunya. El Partit Socialdemòcrata (PS) acusa el govern andorrà d’haver pres posició al costat d’Espanya en el procés independentista català. Durant la sessió de control a l’executiu, el president de la formació, Pere López, va dir que el govern no és ‘gaire neutral en els conflictes polítics amb els països veïns’. Tot i que durant la sessió a l’hemicicle no va esmentar explícitament el procés independentista, el representant va lamentar que el govern ordenés de tapar els llaços grocs en suport dels presos polítics catalans a les carreteres del principat durant l’etapa de la Volta Ciclista a Espanya. López creu que les al·legacions de l’executiu –que va assegurar que ho havia fet per motius de seguretat– donen mala imatge. ‘No es pot oblidar d’on vénen els nostres clients’, afegí. El representant va fer aquest comentari mentre debatia amb el ministre de Turisme, Francesc Camp, sobre el balanç turístic a l’estiu, però el representant taronja no va voler entrar en la discussió. López va recordar que ‘la llibertat d’expressió és un dret fonamental’.

Matas assegura que ha après ‘la lliçó’ i es declara responsable del finançament irregular del PP balear. L’ex-president del govern Jaume Matas ha declarat avui davant el tribunal que el jutja per prevaricació, malversació i frau en el cas Over. Matas ha dit que després d’unes vint causes judicials havia ‘après la lliçó’. En to expiatori, ha dit: ‘Som culpable i som responsable.’ Referint-se als casos Palma Arena i Nóos, Matas ha explicat que de les vint causes en les quals ha estat condemnat no havia signat res. ‘En la primera causa, el contracte del senyor Alemany, el va signar la vice-presidenta; amb el senyor Urdangarin el contracte el van signar dos consellers; les actes també les van signar dos consellers i la vice-presidenta. I en canvi jo he estat el culpable i en som el responsable.’ Pel que fa al cas Over, del seu punt de vista l’error va ser confiar en l’empresari publicista Daniel Mercado i ordenar als seus consellers que li donessin feina: ‘Aquesta és la meva falta i la meva responsabilitat i la culpa és absolutament meva. Per això he de pagar el dany que he fet a l’administració i assumir la culpa.’ Totes aquestes afirmacions, les ha fetes per intentar que el jutge li rebaixés la pena de presó.

LA XIFRA
4 anys i mig de presó haurà de complir en teoria Rodrigo Rato. Avui el Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la sentència del Tribunal Constitucional pel cas de les targetes black.

TAL DIA COM AVUI
El 3 d’octubre de 1990 Alemanya es va reunificar oficialment amb la incorporació de l’antiga RDA a la RFA. Per fer-ho, es van fonamentar en el dret d’autodeterminació dels pobles.