Les llevadores en vaga indefinida: “El 2026 tindrem una manca de relleu molt gran”

  • Fa anys que el col·lectiu demana canvis profunds · L'Associació de Llevadores de Catalunya diu que no es reconeix prou el valor de la llevadora

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez
06.01.2024 - 21:40
Actualització: 06.01.2024 - 21:44
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La vaga indefinida d’Infermeres de Catalunya, que dura d’ençà del 12 de desembre, ha posat sobre la taula uns quants problemes que arrossega l’assistència sanitària al Principat. I, en el cas concret de les llevadores, ha servit per a recuperar una reivindicació que ve de lluny: fa anys que demanen canvis profunds en la gestió d’aquesta especialitat. En parlem amb Mariví Cambredó i Encarna López, la presidenta i la secretària, respectivament, de l’Associació Catalana de Llevadores.

El sindicat d’Infermeres de Catalunya ha deixat clar que la vaga indefinida no s’aturarà fins que el govern no els garanteixi un complement salarial equivalent a l’A1. Actualment, totes les infermeres tenen una retribució equivalent al nivell A2, que correspon a les antigues diplomatures, i, per tant, no són al mateix nivell que unes altres professions amb graus universitaris.

En el cas concret de les llevadores, són l’única especialitat d’infermeria a què exigeixen de tenir dos títols per a poder treballar–el grau d’infermeria i l’especialitat de dos anys de l’EIR (la residència per al personal d’infermeria). Per això, demanen al govern una retribució econòmica que s’adeqüi a la seva realitat: “Demanem un reconeixement que sigui a l’altura de l’esforç que implica aconseguir la nostra titulació acadèmica, tenint en compte que va lligada al lloc de feina”, destaca Cambredó.

També exigeixen de tenir més participació i gestió en el sistema de salut, i ser en els òrgans de decisió. Finalment, reclamen de poder fer prescripció autònoma. “Avui dia, en última instància han de ser els metges els qui validen la recepta, el que es coneix com a prescripció delegada, fet que fa que s’allargui massa”, afegeixen.

Manca de llevadores el 2026

Però les llevadores alerten que el problema en el seu cas és molt més greu. El 2026 a Catalunya hi haurà una manca important de llevadores. Una situació que fa temps que alerten i per a la qual, ara per ara, el govern no ha proposat cap solució factible. El problema es remunta al període que va del 1987 al 1996, deu anys en què no hi va haver formació de llevadores.

D’una altra banda, el Principat no ofereix prou places per a fer l’EIR en modalitat de llevadora. Teòricament, n’hi ha 77, però Cambredó denuncia que aquests darrers 10 anys se n’han ofert moltes menys que no pertocaria –unes 60– i que, per tant, se n’han perdut unes 145. Infermeres que podrien ser llevadores i que no ho seran.

Sigui com sigui, López i Cambredó coincideixen a subratllar que la xifra de setanta-set places és insuficient per a respondre a les necessitats actuals. “El criteri per a oferir les places es basa en el nombre de parts, però és obsolet”, es queixen. López explica que, tot i el desconeixement general, les llevadores no solament s’encarreguen de les tasques relacionades amb el part, sinó que també s’ocupen de l’atenció a la salut sexual. De l’adolescència fins a la menopausa, fan activitats comunitàries i actuen en els ASSIR (unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva). Així, participen en la campanya de l’equitat menstrual i en la prevenció de càncer de cèrvix i ofereixen educació maternal, grups de postpart, entre moltes més funcions.

“Que la natalitat sigui baixa no vol dir que no necessitem llevadores”, adverteixen. En aquest sentit, diuen que per a una atenció adequada al part cal oferir una l’assistència individual one to one –una llevadora per dona–, un model estès a la resta d’Europa. Per donar resposta a aquest reclam creixent, les llevadores demanen un augment de ràtios a fi d’evitar la sobrecàrrega assistencial. “S’hauria de canviar la manera d’avaluar les ràtios necessàries per a planificar els recursos”, detallen.

Una de les solucions a aquests inconvenients, i que fa anys que es proposa, és la de crear un grau de llevadores a banda del d’infermeria, tal com passa a la resta d’Europa. Tanmateix, matisen que el procés ha de seguir uns tràmits i no és una opció a curt termini.

Una professió molt feminitzada

Cambredó explica que la vaga d’infermeres ha fet palès el sentiment compartit de totes les professionals, que se sentien menystingudes. Consideren que el fet de ser una professió molt feminitzada ha estat un hàndicap perquè les seves reivindicacions fossin escoltades. Val a dir que aquesta és la primera mobilització del col·lectiu de llevadores de manera unitària.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any