És un vici de periodista vell: quan passen coses gruixudes, importants, a mi m’agrada abstreure’m un segon; el temps necessari per a cercar un detall petit, poc visible, marginal, però que m’ajude a donar sentit a això que passa i em servesca per a explicar-ho.

Ahir a Brussel·les van passar moltes coses importants, però quan Josep Casulleras (ací en teniu una excel·lent crònica de l’acte) em va dir que a la sala, entre més, hi havia László Tőkés és quan vaig copsar el detall que em serviria per a explicar la transcendència d’allò que vivíem.

László Tőkés és un eurodiputat hongarès però nascut a Romania, membre de la gran minoria hongaresa d’aquell país. Avui, ideològicament, no tinc res a veure amb ell. Ell ara és diputat del Partit Popular. Però això que és avui no em fa oblidar pas qui era. Ja ho sé, que les revolucions no les fa mai un home sol, però cal recordar que Tőkés va ser qui va començar la revolta a Romania que acabà tombant Ceaucescu. I jo el recorde, d’aquell temps, com un autèntic heroi.

La revolta de Romania té l’origen a Timisoara (Temesvar en hongarès) i Tőkés en fou el protagonista principal. Tot va començar al desembre del 1989, quan el govern el va voler apartar de l’església on exercia de pastor, perquè parlava obertament contra el règim, i també per una entrevista –televisiva crec recordar, o potser era de ràdio– que havia fet a Hongria. El van detenir. I aquella detenció, acusant-lo de desobeir la constitució i d’incitar a l’odi ètnic, va encendre l’espurna que Romania esperava.

El vaig entrevistar fa molts anys. Ni Romania ni Hongria no eren part de la Unió Europea, encara. Ell era un ciutadà romanès però reconeixia en Hongria la seua pàtria i somniava que un dia els segles d’enfrontament per Transsilvània deixarien pas a un destí europeu comú, a un espai on ell podria conciliar la seua nació sentida amb la ciutadania que la política l’obligava a tenir. No era una aspiració fàcil ni tan sols d’imaginar, però després d’haver viscut tot allò que havia viscut res no li podia semblar impossible.

El vaig perdre de vista durant anys, fins que un dia vaig saber que havia estat escollit vice-president del Parlament Europeu. I aquell dia em vaig imaginar què devia pensar aquell sacerdot que deia que res no era impossible però que de segur que no ignorava com n’era de difícil i improbable el camí que havia recorregut. Perquè la ruta entre Brussel·les i el pis on ell resistí, envoltat d’amics i veïns, la pressió bestial de la Sicuretate és un camí certament colossal, que al final demostra que en aquesta Europa on som i vivim tot és possible. I que no hi ha cap règim, cap estat ni cap govern que puga impedir per sempre la voluntat popular o que puga traure del cap i esborrar els somnis de la gent.

Supose que va ser per això que László Tőkés ahir va desafiar el PP espanyol, els seus companys de partit, va negligir la patètica carta d’Esteban González Pons i es va unir al grup nombrós d’eurodiputats que van anar a escoltar Puigdemont, Junqueras i Romeva perquè els explicassen un nou somni europeu, com ho havia estat el seu, el relat d’un moviment, el nostre, que també sap que en aquesta Europa on som res no és senzill però tot és possible.

 

Més informació:
Eurodiputats de catorze estats i de tots els grups polítics de la cambra assisteixen a la conferència del govern català, malgrat les pressions del PP
Discursos complets de Raül Romeva, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont
Vídeo del discurs de Carles Puigdemont
Vídeo de l’aplaudiment de la sala en l’entrada de Puigdemont, Junqueras i Romeva

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb