15.07.2017 - 22:00
El llibre que proposa Club Editor per a aquest estiu és ‘L’enigma de l’ocell blau’, una novel·la d’intriga ambientada a Ghana escrita pel ghanès Nii Ayikwei Parkes. Aquesta és la seva primera obra de ficció, perquè ell prové de la poesia i la música, del ‘spoken word’. Segons l’autor, aquesta novel·la parla del poder d’explicar històries, del que decidim explicar i el que decidim oblidar. Explora la idea del poder, de com es manifesta el poder des de moltes naturaleses: dins d’una casa, entre marit i muller, en la ciència, en el llenguatge i en les llengües… I el poder de les forces de l’ordre i de l’estat, prenyat de corrupció. I això es contraposa a les creences d’un petit poble i les seves tradicions i intuïcions. Llegiu-ne un fragment.
L’editora Maria Bohigas va portar l’escriptor Nii Ayikwei Parkes a Barcelona fa poques setmanes. Ens explica: ‘Vaig conèixer aquesta novel·la a través del seu editor francès. Quines virtuts li vaig trobar? La relació dels dos personatges protagonistes: un jove metge forense format a Anglaterra i un vell caçador d’un poblat de Ghana. ‘L’enigma de l’ocell blau’ té tempo de novel·la negra i gira al voltant del malentès i la dificultat d’entrar en la història dels altres. Cal explicar històries per comprendre i fer-se comprendre. Nii Ayikwei Parkes és un poeta que, amb aquesta novel·la, s’ha passat a la ficció per primera vegada, i ho ha fet amb gran naturalitat.’
El metge forense, el jove Kayo, és un personatge fascinat per la ciència i la tradició, gairebé a parts iguals. Segons Nii Ayikwei Parkes: ‘És una realitat per a molts de nosaltres. A Ghana pots fer un viatge en el temps segons si ets en una ciutat o en un petit poble. Perquè hi ha pobles on sembla que el temps s’hagi parat.’
El llibre mostra la desconnexió progressiva d’una societat en relació a la natura i tota la pèrdua de cultura que això comporta. El vell caçador sap llegir el bosc, el jove Kayo ja ha perdut aquesta herència. L’autor comenta aquesta idea: ‘Hi ha coses que estan en perill de desaparèixer. Kayo s’adona al final del llibre que la seva educació no és completa i de tot el que ha perdut rebent una educació occidental. Això és un fet global, tendim a la uniformització. En l’àmbit científic és innegable: la manera de classificar les plantes, per exemple, és diferent i exclou un munt de noms que tradicionalment s’empraven per dir una mateixa cosa. Eren els matisos de la gent que vivia en la natura.’
El llibre també escruta la corrupció governamental. Fins a quin punt és un reflex de la realitat? Segons Nii Ayikwei Parkes: ‘Fins a cert punt sí que és un reflex de la societat en la qual vivim. Hem crescut sabent que hi havia policies corruptes i hem mirat de veure com ens ho fèiem per conviure amb aquesta petita part del sistema.’
L’autor és nascut a Anglaterra però format a Ghana. La llengua de la seva família és el twi, que és, sobretot, oral. La seva llengua de cultura és l’anglès, i per això ha escrit ‘L’enigma de l’ocell blau’ en aquesta llengua. En el llibre es conserven moltes paraules en twi, sobretot quan parla el caçador. Però no es posen pas en cursiva, això seria una manera de convertir-les en estrangerismes, i això Nii Ayikwei Parkes no ho vol de cap de les maneres. Al final del llibre hi ha un glossari d’aquestes paraules per als lectors que vulguin una mica més d’informació, tot i que la novel·la es pot llegir sense cap dificultat.
Nii Ayikwei Parkes va publicar ‘L’enigma de l’ocell blau’ el 2009. Des d’aleshores no ha parat d’escriure: ha continuat escrivint relats, infantils i per a adults, i ara és a punt de publicar una segona novel·la. L’any 2010 també va publicar un llibre de poemes. A més, és professor i editor.
